Gemma Llibre Nieto MEF 2n any 30/3/2017.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Anticoagulación y doble antiagregación
Advertisements

ACTUALIZACIONES EN FIBRILACIÓN AURICULAR
¿DE QUÉ VAMOS A HABLAR?. ¿DE QUÉ VAMOS A HABLAR?
Valoración preoperatoria para cirugía no cardiaca
Double Antiplatelet Therapy After Drug- Eluting Stent Implantation Risk Associated With Discontinuation Within the First Year Julián Palacios R2 Cardiología.
Reunión de la Sociedad Canaria de Patología Digestiva
ANTIAGREGANTES PLAQUETARIOS Y CUMARÍNICOS
NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES
Manejo perioperatorio de la anticoagulación y antiagregación
1. ¿Cuál es la relevancia de las diferencias en el mecanismo de acción, farmacocinética y farmacodinamia de los nuevos y clásicos antiagregantes plaquetarios.
- CONDUCTA EN URGENCIAS -
F. FIBRILACIÓN AURICULAR Y PREVENCIÓN DEL ICTUS.
NUEVOS ANTICOAGULANTES (NOACs) Y SU PERFIL DE SEGURIDAD
ANTIAGREGACIÓN PLAQUETARIA
The Study of Platelet Inhibition and Patient Outcomes
- Viernes 28 Noviembre - Dr. Galiano, Juan Martín.
Cardiologia intervencionista resumen 2007
*El paciente toma ácido acetilsalicílico (ASA). GI: gastrointestinal; CV: cardiovascular; IBP: inhibidores de la bomba de protones. Adaptado de.
Nuevos Antiagregantes, Monitorización, Técnicas y Relevancia Dr
Bypass coronario en IAM
Es necesaria la monitorización de los nuevos antiagregantes?
La combinación de AAS + dipiridamol de liberación retardada es más eficaz que el AAS en la prevención secundaria de los AVC AP al día [
Antiagregantes en prevención secundaria de ictus Dr. Guzmán Ruiz. Noviembre 2008.
2014 ESC Revascularization Guidelines Bellemain-Appaix A et al. JAMA 2012;308: Windecker S et al. Eur Heart J. 2014;35: Revascularization.
CASO CLINICO PREANESTESIA Dr. Oscar Diaz. Dra. Beatriz Collado
El uso de rofecoxib se asocia a un aumento del riesgo cardiovascular Bresalier RS, Sandler RS, Quan H, Bolognese JA, Oxenius B, Horgan K et al for the.
ANTICOAGULACION ORAL..
2014 ESC Revascularization Guidelines Bellemain-Appaix A et al. JAMA 2012;308: Windecker S et al. Eur Heart J. 2014;35: Revascularization.
Centro Andaluz de Documentación e Información de Medicamentos
ANTIAGREGANTES PLAQUETARIOS
EMERGENTOLOGIA Temas: Fondaparinux Tirofiban y Eptifibatida
OK (< 3 meses de: SCA, IAM, ACVA o SC o by pass coronario o < 12 meses Stent fármaco activo, o SCASEST ) *** - Bajo riesgo hemorrágico: - 1 a 5 días pre-
La aspirina en dosis bajas en mujeres no previene la morbimortalidad cardiovascular global y aumenta el riesgo de hemorragia Ridker PM, NR Cook, Lee M-I,
ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DE L’USUARI TAO EN ATENCIÓ PRIMÀRIA Elisenda Sant i Arderiu Metge de família CAP Casanova. CAPSE. Barcelona Grup d’anticoagulació.
Fisiopatologia.. Sindrome coronario Infarto agudo del miocardio con elevacion del segmento ST. Angina inestable e infarto agudo del miocardio sin elevacion.
Sumario Introducción, ¿qué son y cómo funcionan?
REVISION BANDOLIER BY RODRIGO ROMERO BERNAL.
III SIMPOSIO DE MEDICINA CARDIOVASCULAR HOSPITAL CENTENARIO 2016
Manejo de la antiagregación y anticoagulación en la Hemorragia Digestiva Pilar Garcia Gastroenterología.
Dra. Yennifer Rodríguez Anestesiólogo Cardiovascular
Sumario Introducción, ¿qué son y cómo funcionan?
MANEJO DE LA MEDICACIÓN CRÓNICA EN EL PERÍODO PERIOPERATORIO
Maneig del Risc Cardiovascular Global
SESSIÓ VI. PREVENCIÓ DE RECAIGUDES I SEGUIMENT.
Xii Curso de actualización en medicina interna “nuevos anticoagulantes orales en fibrilación auricular” DR LUIS CARLOS TEJERA JURADO MEDICINA INTERNA-CARDIOLOGÍA.
Mètodes d’entrenament de la força
Sumario Introducción, ¿qué son y cómo funcionan?
Terapia anti trombótica en fibrilación auricular
Procediment per a la profilaxis de VIH post-exposició
Terapia anti trombótica en fibrilación auricular
Los NACOs como paradigma de la presión industrial Juan Erviti López Sección de Innovación y Organización. SNS-O Federación Asociaciones Defensa Sanidad.
III Jornada de transport sanitari
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
Gestante anticoagulada y Terapia puente. Cascada de la coagulación ¿Modelo celular?
PRÁCTICAS SEGURAS EN ANTICOAGULACIÓN ORAL Vol 26, nº6 2018
Obesitat en edat pediàtrica
en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
Estratègies terapèutiques per a les diverses fases del
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
Nom : Elena Ipingea Data :
MR1 Camilo Beltrán HRDLM MANEJO DEL PACIENTE ANTICOAGULADO.
LES CURES D’INFERMERIA SÓN CLAU EN
El seu maneig des d’Atenció Primària
PRÁCTICAS SEGURAS EN ANTICOAGULACIÓN ORAL Vol 26, nº6 2018
Concreció de la resposta educativa en el PI (II Part)
EMBARASSOS EN ADOLESCENTS
ACTUALIZACIÓN EN HABILIDADES INDISPENSABLES EN A.P.
Centro de Salud Sagrado Corazón. Lugo Conflicto de intereses:
FIBRIL·LACIÓ AURICULAR 2019
ESTUDIS ESPECIALS A BIOQUÍMICA CLÍNICA
Transcripción de la presentación:

Gemma Llibre Nieto MEF 2n any 30/3/2017

Pacient risc de sagnat  AAS±ACO INTRODUCCIÓ Episodi sagnat (>> GI) és freqüent en pacients amb malaltia coronària i/o FA. Sobretot després de SCA i/o cateterisme. Pacient risc de sagnat  AAS±ACO Superposició de FR sagnat amb FR esdeveniments isquèmics Episodi sagnat ↑↑ resposta protrombòtica i risc isquèmia Objectiu de l’article és fer un document de consens sobre el maneig d’aquests fàrmacs. ↓↓ Evidència sobre el maneig d’antiagregació i anticoagulació després d’episodi sagnat extracranial. (CRITERI EXCLUSIÓ)

ANTIAGREGACIÓ

DOBLE ANTIAGREGACIÓ 1any Pacients amb SCA recent i/o cateterisme percutani (<12 mesos) DOBLE ANTIAGREGACIÓ 1any Risc isquèmic ↑↑↑ els primers 3mesos ↑ fins 1any. Retirada d’1 fàrmac Factor + important trombosi stent. Risc trombosis stent ↑ com + ↑ el temps sense tt, sobretot a partir del 5è dia i, sobretot, si es retira en el 1r mes. Els stents reabsorbibles (BVS) tenen >>> risc trombosi que els farmacoactius (DES).

En pacients MOLT/ALT RISC : Mantenir dosis ↓ d’AAS durant episodi sagnat sense interrupció. Valorar reintroduir 2n antiagregant asap ≤ 3 dies. En pacients RISC MODERAT (Implant DES 1-12 mesos): < 3mesos  Reintroducció ≤ (*)3 dies. Mantenir doble antiagregació fins 3mesos. > 3mesos  Reintroducció ≤ (*)3 dies, només un antiagregant (AAS o P2Y inh) Risc moderat: Doble antiagregació 3mesos (Si es pot, mantener fins a 6mesos) Risc moderat: reintroduccio AAS< 3 dies, tan aviat com el sagnat estigui controlat, intentar no parar!!. Clopidogrel és un inhibidor menys potent de l’agregació de plaquetes però també té menys risc de sagnat espontani. P2Y (adenosin difosfat) Pacients en tractament amb Prasugrel o Ticagrelor + sagnat GI  Clopidogrel. (*) Tan aviat com el sagnat estigui controlat.

Pacients amb malaltia coronària estable (>12 mesos SCA i/o cate) Metanàlisi (50.279): pacients amb malaltia coronària estable + AAS com a profilaxi secundària. Discontinuar AAS  RISC ↑x3 esdeveniments cardíacs (i mortalitat global) Aparició mitja de 8.5 dies (5è dia com a d’hora) ↑ risc hemorràgic, però ↓mortalitat global. Mantenir AAS << Risc trombòtic: COM I QUAN també depèn del Forrest

Hemorràgia Digestiva Alta Hemorràgia Digestiva Baixa ↑ RISC RESAGNAT (Forrest Ia, Ib, IIa, IIa, IIb) ↓ RISC RESAGNAT (Forrest IIc o III) Monoteràpia AAS (100mg/24h): Reinici al 3r dia. Monoteràpia AAS (100mg/24h): Mantenir sense interrupció. Doble antiagregació: Mantenir AAS. Valorar reiniciar 2n antiag. ≥ 7è dia. Doble antiagregació: Continuar sense interrupció. Monoteràpia AAS (100mg/24h): Mantenir sense interrupció. Hemorràgia Digestiva Baixa Doble antiagregació: Mantenir AAS. Reinici 2n antiag. ≥ 7è dia

ANTICOAGULACIÓ

Very high: Dispositius cardíacs d’asistencia ventricular

INTRODUCCIÓ ≈ 30% No reinici ACOs Estudi de cohorts retrospectiu a nivell nacional (Dinamarca) 4602 pacients 1996-2012 Reinici anticoagulació ↓ ictus isquèmic i tromboembolismes sistèmics. (↑ Risc longitudinal associat a hemorràgia) ↓ mortalitat global

En pacients, amb ↑ risc tromboembòlic, reinici precoç (5-7 dies). Antagonistes vitamina K (VKA) Reinici < 15 dies s’obté ↓ mortalitat i risc embolismes . Reinici < 7 dies ↓ mortalitat i embolismes, però ↑ risc hemorràgia. En general, es recomana reinici ≥ 7 dies de l’episodi de sagnat (7-15 dies). En pacients, amb ↑ risc tromboembòlic, reinici precoç (5-7 dies). Els pacients amb vàlvula cardíaca mecànica (>> mitral) tenen ↑↑risc trombòtic i, en general, no es recomana suspendre ACOs.

Sembla raonable seguir mateixes directrius que VKA . No antagonistes vitamina K (NOAC) No hi ha estudis en pacients amb sagnat recent. Plena anticoagulació 1-4 h Sembla raonable seguir mateixes directrius que VKA . Alguns NOACs estan associats a risc de sagnat > ↑ OBS. Anticoagulació en hemorràgia digestiva baixa  Mateix maneig que per HDA. Es recomana canviar a VKA o a NOAC amb < risc hemorràgic (Apixaban o Edoxaban)

Gràcies.

ANTIAGREGACIÓ + ANTICOAGULACIÓ Si triple teràpia  STOP Clopidogrel o AAS (un dels dos) * No parar si < 1mes post-Stent Es recomana INR 2-2.5 si AVK i mínima dosi efectiva NOAC Es recomana evitar Prasugrel o Ticagrelor quan cal terapia triple. Mínima dosi efectiva Dabigatran 110mg bid Rivaroxaban 15mg od Apixaban 2.5mg bid Edoxaban 30mg od Si doble teràpia (ACO + antiagreg)  STOP antiagregant < 1any post-stent, si risc trombòtic baix o moderat.

Riesgo tromboembólico si se suspende tratamiento antiagregante en función de enfermedad de base Riesgo alto (>10 % riesgo anual) Riesgo moderado (5- 10 % riesgo anual) Riesgo bajo (<5 % riesgo anual) Stents farmacoactivos insertados ≤ 6-12 meses. Stents metálicos insertados ≤ 6 semanas. IAM o AVC o TIA ≤ 3 meses. Stents farmacoactivos insertados > 6-12 meses Stents metálicos insertados > 6 semanas. IAM o AVC o TIA > 3 meses Prevención primaria de enfermedad cardiovascular o cerebrovascular Enf. vascular periférica Douketis JD et al. Management of antithrombotic therapy: Antithrombotic Therapy and Prevention of Thrombosis, 9 th ed: American College of Chest Physicians Evidence-Based Clinical Practice Guidelines. Chest. 2012;141: S326---50.