Reconstrucció de la Porta d’Isthar de Babilònia, S. VI a. C

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LAS PRIMERAS CIVILIZACIONES HISTÓRICAS
Advertisements

Arte Mesopotámico.
La Figura Humana (Parte I)

Durante el Dinástico Antiguo de Mesopotamia, en Egipto gobiernan las dinastías I a la V.
Geometría: un puente desde las Matemáticas hacia la Tecnología
CAROLINA CASTAÑO CHICA
Bibliografia WILSON, J.A. La cultura egipcia, México,
Estandarte de Ur.
Mesopotamia.
EL ARTE DE MESOPOTAMIA.
¿Es la Biblia un documento de historia fiel? Dr. John Oakes
El universo de los museos  Alfonso Miranda Márquez Museo Soumaya.
ARES / MARTE EN EL ARTE Algunas de estas imágenes han sido tomadas de Marta me fecit.
Mesopotamia.
Prehistoria (Paleolítico)
UNIDAD DIDÁCTICA 3. EL ARTE EN MESOPOTAMIA. EL ARTE PERSA
CATEDRAL DE LLEÓ LA CATEDRAL ESPANYOLA MÉS FRANCESA.
Mesopotamia. Pueblos de Mesopotámia El espacio geográfico en el que surgieron estas primeras civilizaciones se encuentra en Oriente Próximo, entre los.
Mastaba.
PORTALADA DEL MONESTIR DE STA MARIA DE RIPOLL
Altamira La imitación anima y vivifica; la ornamentación conjura y mata. Aquélla “deviene”; ésta “es”. La imitación está emparentada con el amor y sobre.
MADRID Población hab. (2015) Densidad5225,14 hab./km² Superficie605,77 km² Lugares más visitados: Museo Reina Sofía: 3,2 millones de visitantes.
Catacumba de san Calixto, Cubiculo del Papa.
Prehistoria (Paleolítico) Toro. Vista parcial del techo (Cueva de Altamira, España).
Unit 46 Research studies.
Primeras Civilizaciones
Volando hacia otros mundos
PABLO PICASSO.
Paleocristiano. Invasiones Mausoleo St Constanza Roma
ARTE MESOPOTAMICO EDAD ANTIGUA.
Arte Mesopotámico.
ARTE EN MESOPOTAMIA COLEGIO ESTUDIO COLEGIO ESTUDIO.Arte Mesopotámico.
Europa de noche Poner sonido.
CIVILIZACIONES ANTIGUAS
27 PINTURAS DE MURILLO EN MUSEOS EXTRANJEROS.
Berlin moscu.
Palau de Cnossos (1700 – 1400 a.C.) Heraklion (Creta) Grècia.
Venus de Willendorf. Piedra caliza con restos de coloración rojiza
SUMERIO ASIRIO ACADIO ESCRITURA CUNEIFORME CÓDIGO DE HANMURABI ES UNA RECOPILACIÓN DE LEYES, ESCRITAS EN PIEDRA. APARECE EN LA PARTE SUPERIOR EL DIOS.
Les impresores, els escaners y ls multifuncionals
Sankt Michael de Hildesheim, segle
L’ART DE LES CIVILITZACIONS FLUVIALS (I)
Els pobles mesopotàmics foren:
MARIO S. LA PREHISTÒRIA.
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
Montse, Pau i Sebas ESCOLA MAS BOADELLA ELS EGIPCIS 5éA INFORMATICA
Piràmide esglaonada de Djoser (III Dinastia, cap al 2630 a. C)
CLAUDE MONET.
MESOPOTAMIA ESCALERA DEL ZIGURAT DE UR.
La Vida Sebes.
ESCULTURA ES FAN SOBRETOT ESTEL·LES, RELLEUS I ESTATUÈTES
MESOPOTÀMIA país o regió entre rius aC aC.
NOUS ESTATS INDEPENDENTS D’EUROPA: SEGLES XX i XXI
Mesopotàmia. Unitat 3: les primeres civilitzacions històriques: Mesopotàmia, Pèrsia i Egipte.
MESOPOTAMIA: ARQUITECTURA ESCULTURA E ARTES APLICADAS.
LA PREHISTÒRIA ESCULTURA.
ART MESOPOTÀMIC.
ESCULTURA GREGA.
EN QUINA CIUTAT EUROPEA ???
Proyect. Cap1 Cap3 Cap4.
LA PLANTA.
laboutiquedelpowerpoint.
Excursió:Museu d’Arqueologia de Catalunya
Salvador DALÍ.
Piet Mondrian Holanda,
3000 a.c a.c a.c a.c a.c. 500 a.c. 1 d.c. 500 d.c d.c d.c d.c.
La Ratlla Verda Dídac Prat Galí 3r ESO C.
A LA PLATJA HI HA… SORRA..
TE QUIERO MUCHO HASTA QUE TE VI.
Transcripción de la presentación:

Reconstrucció de la Porta d’Isthar de Babilònia, S. VI a. C Reconstrucció de la Porta d’Isthar de Babilònia, S.VI a.C. Pergamon Museum. Berlin

Ziggurat d’Ur, s. XXI a. C. Reconstrucció d’una de les seves façanes Ziggurat d’Ur, s.XXI a.C. Reconstrucció d’una de les seves façanes. Rodalies de Nasiriyah, Iraq

Ziggurat de Tchogha Zanbil. 1250 a.C. Rodalies de Dezhul, Iran.

Estela de Naram-Sin. Cap al 2250 a. C. 105 X 200 cm. Pedra sorrenca Estela de Naram-Sin. Cap al 2250 a.C. 105 X 200 cm. Pedra sorrenca. Museu del Louvre, París.

Braus amb ales i cap humà de Khorsabad. 721 - 705 a. C Braus amb ales i cap humà de Khorsabad. 721 - 705 a.C. Alt relleu en alabastre. 420 x 436 x 97 cm. Museu del Louvre, París.

Gudea, príncep de Lagash. 2120 a. C. Diorita. 46 x 33 x 22,5 cm Gudea, príncep de Lagash. 2120 a.C. Diorita. 46 x 33 x 22,5 cm. Museu del Louvre, París

Estela amb el Codi d’Hammurabi, rei de Babilònia. 1792 – 1750 a. C Estela amb el Codi d’Hammurabi, rei de Babilònia. 1792 – 1750 a.C. Bassalt. 225 x 65 cm. Museu del Louvre, París.

Estandart d’Ur. Cap al 2600 a.C.. Petxines, lapislàzuli, pedra calcària. 49 cm. British Museum, Londres, Regne Unit.