25 de l’any cB Regina Pregària a Jesús, Anyell de Déu, davant el pensament de la mort, del Requiem de Britten

A la 2a part de l’ Evangeli Després del Tabor, Jesús se’n va a la casa de Cafarnaüm i, pel camí, no vol que se sàpiga perquè prepara els deixebles, tots sols, per a l’ escàndol de la seva donació (mort) i la donació (mort) d’ells Detall de la casa de Jesús (de St. Pere) a Cafarnaüm. Vista rere un vidre i des de sobre (església l’actual)

Itinerari del camí des del Tabor fins a Cafarnaüm No clic

Mc 9,30-37 En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.»

Jesús ensenya que el PAS per la vida és una donació arriscada Vall d’Arbel, per a entrar al llac La donació de la Vida i la Mort són úniques per a cada ésser

Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes.

El salt de la donació absoluta, demana una renúncia absoluta Els apòstols, com nosaltres, entenem tan poc la mort, que ni gosem parlar-ne El salt de la donació absoluta, demana una renúncia absoluta Cingle d’Arbel ja entrat al llac

Arribaren a Cafar-Naüm Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important.

Potser sí que l’evangeli està per a estrenar Jesús parla de mort, i els apòstols de ser importants Ciutat de Jesús Potser sí que l’evangeli està per a estrenar

Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.»

Jesús instaura una nova jerarquia a l’església: els primers-darrers Tots ho sabem, però pocs ho practi-quem Església sobre la casa

Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi,

Racó de Cafarnaüm amb nen L’infant és el darrer-primer Misteri august de la nit, silenci adorant de les coses, tu sentires el Verb de Déu baixant de les seus sobiranes. En el si d'una pobra donzella, es plasma un petit cos humà i ¡oh delícia! neix fet infant, Verb de Déu que no parla, Creador que passa fretura, Omnipotent dut en braços, Etern infant de pocs dies, Immens que ha volgut encabir-se en els membres menuts d'un nadó, confós en petitor, dins l'oblit, amb les coses obscures. Rei de pobresa entre els pobres, Rei de feblesa entre els febles. Son abric contra l'aire de neu és l'alè del bou i de l'ase, a més del pit amorós de la Dona més verge i més mare. La terra, el mar, el sol, d'ésser grans es donen vergonya; els forts, els poderosos, cerquen l'aixopluc dels humils: el lleó pastura amb l'anyell, el lleopard habita amb la daina. (Carles Cardó, Salm de les coses petites)

i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»

Acollir un infant és acollir Jesús i el mateix Pare Déu no para d’enviar-nos infants per a acollir Platja de Cafarnaüm

Senyor, som aquí, perquè ens ajudis a ser prou “petits” per a entendre el valor de l’ ACOLLIMENT

Monges de St. Benet de Montserrat www. monestirsanrbenetmontserrat Monges de St. Benet de Montserrat www.monestirsanrbenetmontserrat.cat/regina