Esdeveniments més importants del regnat d’Isabel II 1833-1868 Pablo Jose Moreno
Regència de Maria Cristina (1833-1840) - 1ª Guerra Carlina (1833-1840) Guerra civil que va enfrontar els defensors de l’àntic règim i els partidaris d’iniciar un procés reformista de caràcter liberal. Desenvolupament del conflicte armat: - Primera etapa (1833-35). Triomfs carlins. Zumalacárregui, Cabrera. - Segona etapa (1836-40). Triomfs del bàndol liberal. Espartero, Maroto. Conveni de Bergara 1839.
Primers governs de transició Francisco Cea Bermudez (absolutiste moderat). Nova divisió provincial (Javier de Burgos) 1833. Francisco Martínez de la Rosa (liberal moderat). Promulgació d’un Estatut Reial (1834) reformes insuficients per bona part del liberalisme. Revoltes populars. Mendizábal (liberal progressista). Desamortització dels béns del clero (1836). Insurrecció dels sergents de La Granja. Calatrava (liberal progressista). Reforma agrària liberal (1837) amb la dissolució del règim senyorial, la desvinculació i la desamortització.
La Constitució de 1837. Text amb la finalitat que poguera ser acceptat per progressistes i moderats, recollia alguns principis bàsics del progressisme i elements moderats. També lleis com la Llei d’impremta i la Llei electoral. Es configura un primer sistema de partits: moderat i progressista que es van alternar en el poder.
Els moderats al poder 1837-40 Les eleccions del 37 van ser guanyades pels moderats i intentaren desvirtuar els elements progressistes de la Constitució del 37. La llei d’ajuntaments va donar a la corona la facultat de nomenar els alcaldes de les capitals de província. Tot això va provocar un ampli moviment insurreccional dels progressistes i Maria Cristina va dimitir.
La regència d’Espartero 1840-43 Espartero convocà noves eleccions que donen la majoria als progressistes. Va actuar amb autoritarisme i va perdre popularitat. 1842 va aprovar un aranzel pel cotó i va provocar un alçament a Barcelona…Bombardeig de la ciutat. Conspiracions dels generals Narváez i O’Donell, Espartero abandonà la regència i les Corts avancen la majoritat d’Isabel II amb 13 anys.
La dècada moderada. 1844-54 Eleccions del 44 donen la majoria als moderats, presidit per Narváez que van reprimir als progressistes. Apareix la burgesia terratinent que donarà suport al règim. Comença a apareixer el caciquisme. Constitució de 1845 que recollia les idees bàsiques del moderantisme i conferia enormes atribucions a la corona. Concordat amb la Santa Seu 1851. Centralisme, uniformitat i jerarquització: -Reforma fiscal: llei Mon-Santillán 1845 -Codi Penal 1848 i nou Codi Civil -Llei d’administració local 1845 -Llei Moyano d’instrucció pública 1857 -Sistema mètric decimal -Dissolució de la Milícia Nacional i creació de la Guàrdia Civil 1844.
La crisi del govern moderat. El govern de Bravo Murillo del 1852 transformava l’Estat en una dictadura tecnocràtica però va fracassar per l’oposició d’un sector del mateix moderantisme. Això va accentuar la descomposició interna del partit. Una nova revolució l’any 1854 va permetre als progressistes tornar al poder.
El bienni progressista 1854-56 El pronunciament de Vicálvaro (Vicalvarada) encapçalat pel general O’Donell, que va fundar la Unión Liberal. Manifest de Manzanares. La presidència va recaure novament en Espartero i O’Donell va ser nomenat ministre de la guerra. Preparà una nova constitució 1856 (non nata) Pla de reformes econòmiques: -Llei desamortitzadora de Madoz 1855. -Llei general de ferrocarrils 1855. - Legislació per a afavorir la reforestació, el telègraf, les carreteres, la banca i la mineria.
La crisi del bienni progressista Crisi de subsistència i delicada situació econòmica provocaren vagues obreres l’any 1855 i alçaments camperols. El govern presentà la Llei de treball però no va ser suficient i a més les discrepàncies dins de la coalició governamental (unionistes i demócratas) es va accentuar. Espartero dimiteix i la reina va confiar el govern a O’Donell (unionista).
La descomposició del sistema isabelí 1856-1868 Els governs unionistes 1856-63. O’Donell va intentar un equilibri polític combinant elements moderats i progressistes. Continua el caciquisme. Política exterior activa per recuperar prestigi internacional: -Expedició a Indixina.(1858-1863) -Intervenció a Mèxic.(1862) -Campanyes militars del Marroc.(1859-60). General Prim. Però al any 1863 es va fer evident la descomposició interna de la coalició governamental i O’Donell va presentar la seua dimissió i la reina va lliurar el poder als moderats.
Els governs moderats 1863-1868. Narváez (moderat) torna al poder, però amb la manca de suports socials i feblesa del govern. Es va imposar novament la forma autoritària de govern. Els progressistes acusen la corona d’obstaculitzar el funcionament de les institucions i van passar novament a l’insurreccionalisme. L’any 1866 insurrecció dels sergents de la caserna de San Gil. Es produirà el Pacte d’Ostende entre unionistes, demócratas i republicans que acabarà amb la monarquia d’Isabel II a l’any 1868.