LA CONSOLIDACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL L’Espanya de la Restauració: Regnat d’Alfons XII (1875-1885) Regència de Maria Cristina (1885-1902)

Què significa la Restauració? Restauració de la Monarquia i la dinastia borbònica Restauració del liberalisme conservador estabilitat frau electoral Restauració del domini polític de la burgesia oligàrquica Modernització econòmica Marginació política dels sectors populars ETAPES: Primer període de la Restauració fins el 1898 Regnat d’ Alfons XII 1875- 1885 Regència de Maria Cristina d’ Habsburg 1885- 1902

Preparació de la tornada dels Borbó -Tasca de Cánovas del Castillo durant el Sexenni suport de part de exèrcit aristocràcia burgesia Objectiu: Restauració per la via constitucional MANIFEST DE SANDHURST, 1874 (programa polític de la nova monarquia) Crear un sistema constitucional estable Restablir l’ordre social i la religió catòlica PRONUNCIAMENT de Martínez Campos (Sagunt, 29 de desembre del 1874) Proclamació d’ALFONS XII com a REI

Fonaments del sistema polític de la Restauració Denominat “sistema canovista” OBJECTIUS de Cánovas estabilitat política intervenció exèrcit Superar problemes de l’època isabelina exclusió progressistes CONSTITUCIÓ DEL 1876: liberalisme doctrinari/ flexible/ “Monarquia institució inqüestionable i permanent”, com a poder moderador BIPARTIDISME: alternança en el poder dels dos partits dinàstics (conservador i liberal) torn pacífic evitar pronunciaments per accedir al govern SUBORDINACIÓ DE L’EXÈRCIT AL PODER CIVIL, a canvi l’exèrcit aconsegueix augment dels pressupostos autonomia en els seus afers interns MARGINACIÓ DELS PARTITS POLÍTICS NO DINÀSTICS

Partits polítics PARTITS DINÀSTICS: base social burgesa /escassa coherència ideològica i pocs afiliats= partits de notables Accepten la monarquia alfonsina i l’alternança en el poder Coincideixen en la defensa de: Monarquia Constitució Estat unitari i centralitzat Propietat privada capitalista PARTIDO CONSERVADOR PARTIDO LIBERAL (Cánovas) (Sagasta) -immobilisme polític -més reformisme -sufragi censatari -sufragi universal masculí -defensa Església i ordre social -llibertat religiosa i d’ensenyament -proteccionisme -lliurecanvisme

TURNISME

TURNISME Caricatures

Partits polítics PARTITS DE L’OPOSICIÓ (al marge del sistema) CARLINS: Crisi i desorganització després de la derrota (1876) Abandonament via militar i evolució cap a un partit polític (tradicionalista, antidemocràtic, forista, però accepta l’estat liberal) 1888 escissió i creació del P. Catòlic Nacional (Ramón Nocedal), integrista. REPUBLICANS: Divisió en diverses tendències P. R. Posibilista (Castelar), participà en el joc polític integració P Liberal P. R. Progressista (Ruíz Zorrilla), via pronunciaments P. R. Centralista (Salmerón), antics unitaris P. R. Federal (Pi i Margall) 1890 revitalització deguda al sufragi universal aliança electoral UNIÓ REPUBLICANA perd part de la base social i electoral amb l’aparició del partit socialista. OBRERS PSOE: Fundació en 1879 (Pablo Iglesias), legalitzat el 1881. NACIONALISTES: Unió Catalanista (1891) Lliga regionalista (1901) Partit Nacionalista Basc (1895)

Funcionament del sistema polític de la Restauració EL TORN PACÍFIC funcionà amb regularitat fins el 1898 Es realitza al marge dels resultats electorals (funcionament antidemocràtic) Crisi i desgast polític del partit en el govern El rei encarrega al líder de l’oposició la formació d’un nou govern El nou govern aconsegueix del rei un decret de dissolució de les Corts El nou govern convoca eleccions per a obtenir la majoria absoluta. En l’ultima dècada el personalisme del sistema provocà el deteriorament dels partits i, posteriorment, l’aparició de dissidències internes i la descomposició d’ambdós partits.

Funcionament del sistema polític de la Restauració El torn pacífic es manté gràcies al falsejament electoral, al pes dels districtes electorals rurals sobre els urbans, i a la utilització del poder econòmic i influència dels cacics locals. Mecanismes: El control del procés electoral per part del govern degut al centralisme amb el mètode de l’ENCASELLAMENT (repartiment dels districtes electorals entre els partits dinàstics) Ministre de Governació (Govern) Governadors Civils (Províncies) Cacics locals Alcaldes (Pobles) La manipulació dels resultats electorals amb la pràctica de la TUPINADA (trampes electorals) La coacció que els cacics exerceixen sobre la població rural mitjançant el control dels ajuntaments, l’analfabetisme imperant i el “clientelisme” de la població pels “favors” realitzats. CACIQUISME.

Caciquisme Tupinada

Regnat d’Alfons XII (1875-1885) PACIFICACIÓ ESTABILITAT POLÍTICA -Fi de la 3ª Guerra Carlina 1876 (gràcies a l’esforç militar i la divisió entre carlins) Abolició del règim foral al País Basc i Navarra 1878 “concerts econòmics” (autonomia fiscal) -Fi de la Guerra de Cuba 1878 (gràcies a l’acció militar i la negociació) Pau de Zanjón amnistia abolició esclavitud (1888) promeses de reformes polítiques i administratives REFORMES POLÍTIQUES I ADMINISTRATIVES CONSOLIDACIÓ DEL RÈGIM LIBERAL -Govern del P. Conservador (Cánovas) del 1875 al 1881 restricció de llibertats: Sufragi censatari (llei electoral del 1876), clausura diaris (llei d’impremta del 1879), nomenament d’alcaldes (llei de control d’ajuntaments del 1876) -Govern del P. Liberal (Sagasta) del 1881 al 1883 ampliació de llibertats: Llibertat d’expressió i càtedra, premés d’associacions obreres i creació de la Comissió de Reformes Socials

Regència de Mª Cristina d’Habsburg (1885-1902) CONSOLIDACIÓ DEL SISTEMA DE TORN PACÍFIC: PACTE DEL PARDO entre Cánovas i Sagasta a la mort d’Alfons XII (1885) Govern del P. Liberal (Sagasta) del 1885 al 1890 impulsà les reformes: -Llei d’Associacions (1887) legalització de les associacions obreres -Abolició de l’esclavitud (1888) -Codi Civil (1889) primacia del dret a la propietat privada coexistència del matrimoni canònic i civil -Imposició del sufragi universal masculí (1890), desvirtuat pel caciquisme i el frau electoral. -Fracassà l’intento de reforma militar (eliminar la redempció del servei militar obligatori) per oposició de l’exèrcit i part del govern

Pacte del Pardo (1885) La regent Mª Cristina jura la Constitució del 1876 Pacte del Pardo entre Cánovas i Sagasta per mantenir el sistema

OPOSICIÓ DELS PARTITS EXCLOSOS DEL TURNISME SORGIMENT DELS NACIONALISMES PROBLEMES DE LA RESTAURACIÓ AUGE DEL MOVIMENT OBRER EL DESASTRE DEL 98

SORGIMENT DELS NACIONALISMES FACTORS: El centralisme del sistema canovista El desenvolupament econòmic de Catalunya i País Basc, obstaculitzat per la política econòmica del govern desenvolupament d’una burgesia influent que defensa el proteccionisme La uniformització cultural i lingüística, imposant-hi una cultura oficial en castellà, que xoca amb el desig de recuperar la llengua pròpia. El desprestigi del sistema canovista, sobretot a partir del”desastre del 1898”, afavoreix les propostes d’autonomia. Fàbrica tèxtil a Barcelona Alts Forns a Biscaia

NACIONALISME CATALÀ S’inicia a mitjan segle XIX, com un moviment cultural i literari de recuperació de la llengua i dels trets d’identitat catalans (RENAIXENÇA) Assoleix caràcter polític durant la Restauració. Dues corrents cap al 1880: Tradicionalista i conservadora Unió Catalanista Progressista, popular i federal Centre Català (Valentí Almirall) BASES DE MANRESA (1892) primera proposta d’autonomia Es consolida amb la creació del primer partit nacionalista, 1901, la LLIGA REGIONALISTA (E. Prat de la Riba i F. Cambó) en el context de la crisi de la Restauració. Enric Prat de la Riba Francesc Cambó

NACIONALISME BASC Sorgeix en la dècada del 1880. Nacionalisme més conservador i tradicionalista Origen: Reacció davant la pèrdua dels furs (derrota 3ª G. Carlina) Corrent cultural de defensa de l’euskera i la cultura basca, que consideren amenaçades per l’arribada d’immigrants, atrets per la industrialització basca. Impulsor Sabino Arana desenvolupa un nacionalisme basat en la raça, la religió, la llengua i la tradició basca creació del PARTIT NACIONALISTA BASC en 1895. Inicialment independentista, evolucionà cap el autonomisme.

ALTRES NACIONALISMES NACIONALISME GALLEC Caràcter cultural, sense proposta política fins el segle XX per la feblesa de la burgesia Origen: Moviment cultural de recuperació de la llengua gallega (REXURDIMENTO) Considera que el retard econòmic de Galícia és conseqüència de la subordinació política, que obliga els gallecs a emigrar. ALTRES NACIONALSIMES DE CARÀCTER CULTURAL “REGIONALISMES” VALENCIANISME: origen en la Renaixença (T. Llorente i C. Llombart) ARAGONESISME: origen el l’exaltació romàntica dels orígens del regne i de les seues institucions medievals. ANDALUSISME: origen en els moviments republicans federalistes del segle XIX, reivindica la figura del jornaler i el repartiment de terres.

EL PROBLEMA COLONIAL GUERRA DE CUBA 1895-1898 CAUSES: -Incompliment de les promeses fetes a la Pau de Zanjón (1878) Falta d’autonomia i de reformes polítiques Proteccionisme de la metròpoli que obstaculitza el desenvolupament econòmic de l’illa (aranzel del 1891) -Falta de visió política dels governs espanyols reformes tímides i tardanes extensió del ressentiment cap a Espanya i del independentisme.

EL PROBLEMA COLONIAL GUERRA DE CUBA 1895-1898 DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE: -La revolta s’articula al voltant del Partit Revolucionari Cubà (José Martí) independència -Postura del govern espanyol: combinar l’acció militar – repressió amb la negociació -1895-1897 (govern del P. Conservador) intervenció militar i repressió: Martínez Campos i Weyler radicalització del conflicte i suport dels EUA -1897-1898 (govern del P. Liberal) negociació i concessió d’autonomia INTERVENCIÓ DELS EUA: Objectiu expansió cap el Carib i el Pacífic Primeres tàctiques: pressions per comprar l’illa, protesta per l’aranzel del 1891, ajuda als insurrectes amb l’enviament d’armes Intervenció directa explosió del MAINE (abril 1898) ultimàtum GUERRA HISPANO NORDAMERICANA derrota militar d’Espanya Abandonament de Cuba, Puerto Rico i Filipines PAU DE PARIS Liquidació de l’Imperi colonial espanyol

GUERRA DE CUBA 1895-1898 Explosió del Maine

CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 És la primera gran crisi del sistema de la Restauració CRISI POLÍTICA, encara que es manté el torn pacífic. -creixen els nacionalismes -apareix el regeneracionisime (“necessitat de renovar la vida política i social del país”) -es desenvolupa un sentiment antimilitarista per la derrota la reacció dels militars és augmentar l’actitud autoritària i intransigent i reclamar més presencia de l’exèrcit en la vida política. CRISI ECONÒMICA: -pèrdua del mercat colonial increment dels impostos -endeutament CRISI MORAL I IDEOLÒGICA: visió d’Espanya com “nació decadent” -sorgeix el moviment cultural de la GENERACIÓ DEL 98 visió pessimista i crítica d’Espanya -sorgeix el REGENERACIONISME (Joaquín Costa) en defensa de la modernització d’Espanya “escola i rebost” millorar la situació del camp pujar el nivell cultural democratitzar la vida política

El desastre del 98