La 2a República i la Catalunya Autònoma (1931-1936)

1. ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA: Les eleccions municipals (12.4.31) van ser un plebiscit sobre la monarquia. Als grans nuclis urbans triomfaren candidats republicans; Alfons XIII acceptà i el dia 14 abandonà Espanya. Es va constituir un govern provisional presidit per Niceto Alcalà Zamora. A Catalunya guanyà Esquerra Republicana i, el dia 14, F. Macià proclamà la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques. El Pacte preveia que es faria per la Constitució, una comissió del govern exigí que es sotmetés la decisió a Les Corts Constituents a canvi d’una autonomia immediata. Alfons XIII acceptà i el dia 14 abandonà Espanya Niceto Alcalà Zamora, primer president F. Macià proclamà la República Catalana El govern decretà mesures urgents: amnistia per presos polítics, proclamació de llibertats polítiques i sindicals i designació d’alts càrrecs de l’Administració; convocà eleccions generals a Corts Constituents per al 28 de juny. Sense majoria absoluta, el PSOE quedà primer, seguit del Partido Republicano Radical de Lerroux. Es ratificà Alcalà Zamora i el seu equip com a govern provisional.

2. El nou règim republicà: 2.1. Els debats parlamentaris: Les Corts Constituents (14.7.31) no arribaren al consens, la nova Constitució fou obra de la majoria republicana d’esquerres i socialista. Va haver forts debats: sufragi universal, laïcisme, restriccions a l’Església. Alcalà Zamora, dimití com cap de govern, sent substituït per Manuel Azaña, i nomenat president de la república. La Constitució fou aprovada el 9 de desembre del 1931. Alcalà Zamora Manuel Azaña

2.2. La Constitució de 1931: Era democràtica i progressista: Definia Espanya com “una República de treballadors de totes les classes socials” Renunciava a la guerra com instrument de relacions internacionals. Configurava el país integral, però acceptava les autonomies. Establia la sobirania popular, el govern republicà, Corts unicamerals i clara divisió de poders. El poder legislatiu residia en el Parlament El President de la República era nomenat per sis anys. Àmplia declaració de drets i llibertats: Igualtat absoluta davant la llei, l’educació i la feina. No-discriminació per raó d’origen, sexe o riquesa. Educació primària obligatòria i gratuïta. Expropiació de béns d’utilitat social. El treball era un dret i una obligació social. Es votava a partir dels 23 anys, tothom. L’Estat era laic, es reconeixia el matrimoni civil i el divorci.

2.3. El sistema de partits i sindicats: Esquerra: Republicans radicalsocialistes, azañistes i nacionalistes, partidaris de reformes, però no revolucionaris. El PSOE, amb un sector socialdemòcrata partidari d’endarrerir la revolució i un sector revolucionari, la UGT. El PCE, sorgit de la branca bolxevic del socialisme. Anarquistes: La CNT, amb un grup moderat (trentistes) que donava suport a la República i un grup revolucionari, FAI

Derecha Liberal Republicana PRR de Lerroux PRLD Melquiades Alvarez El centre i centre-dreta estaven representats pel partit Derecha Liberal Republicana d’Alcalà Zamora i el PRR de Lerroux. A la dreta, el partit fort era la CEDA de Gil Robles, amb suport de grans propietaris, Església i exèrcit. CEDA de Gil Robles

A banda, havia els grups hostils a la república, que animaven obertament al cop d’estat: Monàrquics de Renovación Española de Calvo Sotelo, que van fer acords electorals amb els carlins de Comunió Tradicionalista; i grups de caire feixista com les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), més endavant units a Falange Española, de José Antonio Primo de Rivera, antidemocràtics i ultranacionalistes espanyols, que organitzaven grups paramilitars per enfrontar-se als militants d’esquerres. Renovación Española de Calvo Sotelo Fal Conde, Comunión Tradicionalista

3. La Generalitat i l’Estatut d’autonomia del 1932: 3.1. La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria: Es substituí la República Catalana per un govern autonòmic, la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Francesc Macià, que convocà una comissió d’experts per elaborar un projecte d’Estatut. L’”Estatut de Núria” definia Catalunya com un “Estat Autònom dins de la República espanyola”, el català llengua com oficial junt amb el castellà i possibilitava federar-se amb els països de parla catalana. La Generalitat tenia competències exclusives en ensenyament, cultura, policia, sanitat, obres públiques, agricultura, dret, justícia, ordenació territorial i règim municipal; tindria el finançament dels impostos directes, els indirectes els gestionaria l’Estat Central. El 2 d’agost, en un plebiscit popular amb participació del 75%, va ser aprovat pel 99% dels vots; les dones, a poc de poder votar, es van adherir amb un document amb 400.000 signatures.

3.2. La discussió de l’Estatut a les Corts espanyoles: Macià va presentar el document a Corts, però la tramitació parlamentària fou difícil ja que la Constitució del 31 no definia Espanya com estat federal. El govern central era partidari d’una autonomia moderada, els parlamentaris catalans una autonomia àmplia, i l’oposició de dretes deia que l’Estatut posava en perill la unitat d’Espanya. La defensa del president Azaña i el rebuig a l’intent de cop d’estat del general Sanjurjo van ser decisius per a l’aprovació de l’Estatut (9.set.1932). Macià Manuel Azaña Sanjurjo

3.3. L’estatut de 1932: L’Estatut aprovat per les Corts no era el de Núria; Catalunya es constituïa en regió autònoma dins l’Estat espanyol amb sobirania limitada. Les competències de la Generalitat eren plenes en dret civil i règim administratiu, i bastant àmplies en ordre públic i justícia; però eren compartides en educació, obres públiques i sanitat, amb poc finançament. Els conflictes Generalitat - Estat es resolien pel Tribunal de Garanties Constitucionals. Malgrat les limitacions, l’Estatut fou molt celebrat, per ser el primer règim autònom contemporani.

Els partits marxistes: dos grups socialistes: Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE; i quatre grups comunistes: Partit Català Proletari, Partit Comunista de Catalunya, (aquests dos, junt amb els socialistes van formar PSUC), Bloc Obrer i Camperol i Esquerra Comunista (van formar el POUM, trotskista). 3.4. Les forces polítiques d’àmbit català: Els conservadors estaven a la Lliga Regionalista, a partir de 1933, Lliga Catalana. El partit més important era Esquerra Republicana de Catalunya, agrupant Estat Català, (Macià), republicans (Companys) i altres nacionalistes republicans; incloïa grups de la petita burgesia, pagesos i obrers nacionalistes.

4. les dones a la Segona República: La Constitució establia igualtat de sexes malgrat el feminisme era minoritari. L’aprovació del vot femení enfrontà les diputades. Finalment les dones van votar per primer cop al 1933. La creació d’escoles reduí l’analfabetisme femení del 60% al 37%, però van quedar discriminacions: pocs casos d’estudis secundaris i superiors, diferències en el sou, i dificultats per la coeducació. Millores en els drets de les dones: Matrimoni civil. Omissió de dir “naturals” els fills fora del matrimoni. Divorci Accés a llocs oficials. Clara Campoamor Victoria Kent Margarita Nelken

5. El reformisme Republicanosocialista (1931-1933): L’aliança burgesia republicana d’esquerres + obrerisme socialista impulsà reformes per equiparar Espanya als països europeus en matèria comercial, fiscal, hidràulica i industrial. 5.1. Reformes laborals i qüestió agrària: Nova legislació sociolaboral per millorar la situació dels treballadors: Llei de Termes municipals. Jurats mixtos. Treball forçós. Jornada de 8 hores. Llei de Reforma agrària: des de l’Institut de Reforma Agrària volia crear una classe mitjana rural propietària. Expropiació sense indemnització de les terres de la noblesa. Indemnització per les que no eren ben explotades. La complexitat i el baix pressupost van alentir el procés, decebent molts pagesos pobres i generant oposició radical de grans i mitjans terratinents, alineats contra la República. Primer govern republicà F. Largo Caballero

5.2. Església i laïcisme: Es limità la influència de l’església: Estat no-confessional, llibertat de culte, supressió del pressupost; es van treure símbols d’aules i cementiris públics. Prohibició de donar classes, limitació de béns i dissolució d’ordes perillosos. Els jesuïtes, amb vot d’obediència al Papa, es van considerar dependents d’un poder estranger, dissolent la Companyia de Jesús i nacionalitzant els seus béns. Tot això provocà forta polèmica en un país de majoria catòlica; la jerarquia eclesiàstica mobilitzà la dreta conservadora contra la república titllant-la de roja i atea. Expulsió del cardenal Segura Expulsió dels jesuïtes 5.3. La reforma militar: Objectiu: modernitzar l’exèrcit i la seva obediència al poder civil. Reducció de la burocràcia, del nombre d’unitats i d’oficials (Llei de Retir). Tancament de Capitanies, Tribunals d’Honor, Consell Suprem de Justícia Militar, premsa de l’exèrcit i l’Acadèmia militar de Saragossa. Es creà la Guàrdia d’Assalt, una preparada força d’ordre públic fidel a la República. Mesures mal rebudes, sobretot pels africanistes: Cop d’estat a Sevilla, fracassat, però mostrà que la lleialtat de l’exèrcit era dubtosa. El líder de la “Sanjurjada”, condemnat a mort, el van commutar la pena per presó. Judici al General Sanjurjo

5.4. La descentralització de l’Estat: Malgrat l’oposició de la dreta, la República va permetre la creació de regions autònomes històriques en el marc de la Constitució. Catalunya va accedir el 1932. Al País Basc, PNB i carlins van redactar el projecte d’Estatut d’Estella, però l’aprovació es va endarrerir per discrepàncies amb les esquerres fins la Guerra Civil. A Galícia el nacionalisme era menys intens, el procés va ser més lent; finalment es va fer un plebiscit d’un projecte d’Estatut, mai aprovat a les Corts, per la Guerra Civil. Estatut basc 5.5. La promoció de l’ensenyament i la cultura: Es van dedicar molts recursos a l’ensenyament: Construcció de milers d’escoles, fort increment de mestres, reforma escolar unificada; estatal, obligatòria, gratuïta, laica i coeducativa, foment de les colònies d’estiu. Missions Pedagògiques pels pobles amb nombrosos intel·lectuals, creació de biblioteques i l’organització de cursos i conferències itinerants, iniciatives com el teatre universitari La Barraca, de F. García Lorca. Creació de Cases de la Cultura amb biblioteques estables i instituts per obrers. El laïcisme provocà la reacció dels conservadors, oposició i protestes per part d’escoles confessionals, pares d’estudiants catòlics i algunes associacions d’estudiants universitaris. Missions Pedagògiques

6. Què va fer la Generalitat republicana?: Malgrat la durada, 1932 / 1934, la tasca fou gran: En economia: Creació de l’Institut d’Investigacions econòmiques i de Caixes de Dipòsits, cooperatives i centres d’experimentació agrària i aprovació de la Llei de Contractes de Conreu. En política Social: Creació de l’Institut contra l’atur forçós i el Consell de Treball; aprovació de la Llei de bases dels serveis de Sanitat i Assistència Social. Es van fer experiències d’innovació en hospitals, assistència a malalts, atenció psiquiàtrica i campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública. En ensenyament: Creació d’escoles primàries i d’ensenyament secundari i professional, biblioteques populars, arxius i museus; es va donar autonomia a la Universitat de Barcelona i es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres. En cultura: Normativització de la Llengua catalana, augment activitats literàries i artístiques, implantació del bilingüisme a l’escola, fent del català eina de comunicació social (27 diaris). Serveis de Sanitat i Assistència Social Creació d’escoles primàries

7. La crisi de la coalició d’esquerres: vagues de CNT i UGT al 1933 Als problemes d’Espanya (atur agrícola, desigual repartiment de terres, poca competitivitat, dèficit comercial...) s’afegí la crisi del 29. Les reformes del govern van topar amb la dreta; la desconfiança d’industrials i propietaris agrícoles van esfondrar les inversions. Les mesures semblaven lentes i insuficients a l’esquerra obrera. La contenció de despesa va provocà un increment de l’atur; augmentà la conflictivitat i les vagues convocades per CNT i UGT van arribar a un punt àlgid al 1933. Azaña va prendre mesures per restablir l’ordre i la policia es va acarnissar, va haver detinguts, ferits i morts; s’incrementà la violència política. El desgast de la coalició de govern augmentà. Un revés en eleccions municipals complicà la col·laboració republicanosocialista. Alcalà Zamora nomenà president Martínez Barrio, que dissolgué el Parlament i convocà eleccions generals al novembre. Esacàndol de Casas Viejas

8 El Bienni Conservador (1933-1936): 8.1. Les eleccions del 1933 i el canvi de govern: El 19 de novembre era el primer cop que votaven les dones. La dreta es presentà concentrada en àmplia coalició en molts llocs mentre que l’esquerra era dividida. La CEDA de Gil Robles i del PRR de Lerroux, superaren els cent escons, insuficients per governar en solitari; es formà un govern radical amb alguns partits de centre i amb suport vigilant de la CEDA. el primer cop que votaven les dones 8.2. Els governs de centredreta: El nou Govern capgirà la política del bienni anterior: frenà la reforma agrària, retornà terres i concedí llibertat de contractació baixant el sou dels jornalers. Aprovà un pressupost de culte i clero i negocià un concordat amb la Santa Seu. Concedí amnistia als militars revoltats, i Sanjurjo s’instal·là a Portugal. Reduí el pressupost d’educació. Destituí ajuntaments republicans i socialistes i posà comissions de membres de partits de dreta. Va topar amb la Generalitat per la qüestió agrària, derivant en enfrontament obert arran de la proclama insurreccional de Companys; i amb els bascos en aturar el seu projecte d’Estatut. El nou Govern

8. 3. Radicalització obrera i revolta asturiana del 1934: i 8. 4 8.3. Radicalització obrera i revolta asturiana del 1934: i 8.4. Crisi del bienni: : Les mesures van radicalitzar el PSOE i la UGT; al juny del 1934 convocaren una vaga general. El moviment va ser reprimit, i detinguts molts socialistes. La CEDA volia més duresa i exigí entrar en el govern. Lerroux va cedir tres ministeris, un tomb cap a la dreta. A l’octubre del 34, UGT convocà vagues i manifestacions. Sense la CNT, les forces d’ordre públic van dominar la revolta. A Astúries, junt a la CNT i els miners (amb dinamita), es va controlar la regió. La insurrecció fou sufocada per l’exèrcit (Franco i Goded,) amb forta repressió (1.400 morts i 2.000 ferits). Va haver detencions i la clausura de partits i sindicats d’esquerra. Franco va ser nomenat cap de l’Estat major, i un nou Govern comptà amb 5 membres de la CEDA; Gil Robles era ministre de la Guerra i començà la “contrarevolució”: volia modificar la Constitució, restringir la autonomia, abolir el divorci i negar l’expropiació de terres. Les tensions i els escàndols de corrupció desacreditaren a Lerroux. Alcalà-Zamora dissolgué Corts i convocà eleccions (febrer 1936).

9. Els fets d’Octubre del 1934 a Catalunya: La Generalitat, d’esquerres, aprovà la Llei de Contractes de Conreu, que oferia als rabassaires la propietat de la terra si pagaven una quantitat taxada pel govern. Això enfrontà propietaris i pagesos, esquerra i dreta, i govern català amb l’espanyol. El Tribunal Constitucional anul·là la llei. L’entrada de la CEDA al govern amenaçava la República i l’autonomia. El 6 d’octubre el president Lluís Companys proclamà l’Estat Català dins la República Federal espanyola i la vaga general. La crida només la van seguir els Mossos d’esquadra, alguns ajuntaments i grups d’obrers socialistes i comunistes; algunes barricades defensaren la Generalitat. El govern central proclamà l’estat de guerra i el general Batet sufocà la insurrecció i detingué el govern català, i a Azaña, que estava a Barcelona. Mossos d’esquadra Detingut el govern català

10. El Front Popular (1936): 10.1. La polarització electoral i 10.2. La victòria del Front d’Esquerres: L’esquerra va fer una gran coalició, el Front Popular; republicans d’esquerra, socialistes i comunistes afavorits per la CNT, que no va demanar l’abstenció. I la dreta va fer el Bloque Nacional, amb la CEDA, republicans de dreta, monàrquics, tradicionalistes i algun radical, sense consens de programa ni candidatura comú arreu. A Catalunya, el Front d’Esquerres demanava amnistia pels presos, restabliment de l’Estatut, la Generalitat i la Llei de Contractes de Conreu. La dreta catalana va formar el Front Català d’Ordre, liderat per la Lliga. El Front Popular guanyà les eleccions 48% a 46,5%. El nou govern seria republicà, amb suport d’altres partits del Front; Azaña seria president de la República i Casares Quiroga cap de govern. Falange Española perdé l’escó de José Antonio Primo de Rivera. A Catalunya la victòria fou rotunda, 41 escons contra 13.

Victòria del Front Popular Amnistia de presos polítics 10.3. L’etapa del Front Popular: El nou govern amnistià de 30.000 presos polítics, obligà les empreses a readmetre els acomiadats de 1934, restablí l’Estatut, la Generalitat, i regidors i batlles cessats, retornà la Llei de Contractes de Conreu i començà negociacions pels estatuts basc i gallec. Molts socialistes s’acostaren a posicions comunistes, les organitzacions d’esquerra van fer mobilitzacions i vagues per accelerar els canvis. Els anarquistes proposaven mesures revolucionàries i en el camp, molts jornalers ocuparen les terres. La dreta rebutjà els resultats, molts propietaris s’oposaren a les mesures i molts empresaris expatriaren capitals; l’església inicià campanyes contra la República.

10.4. La preparació del cop d'Estat: La situació es va radicalitzar i generà un clima de violència social. Falange i grups d’extrema dreta feien patrulles d’accions violentes contra líders esquerrans; en resposta, radicals d’esquerra atacaven als grups de dreta. A Catalunya la radicalització fou menor: ERC es moderava i la Lliga es desvinculava de postures d’extrema dreta; a la CNT els moderats guanyaven lloc sobre els radicals de la FAI, i la premsa no era tan alarmista. Oficials de l’exèrcit planificaren un cop d’estat. Liderava Sanjurjo des de Portugal i dirigia Mola des de Pamplona; Franco i Queipo de Llano obtenien suport d’una trama civil que els finançava amb ajuda exterior. La conspiració era d’un fort caràcter antidemocràtic i pretenia restaurar l’ordre i l’autoritat, la unitat d’Espanya i la religió catòlica. L’assassinat de José Calvo Sotelo (RE), en venjança pel del tinent de la Guàrdia d’Assalt Castillo per part de la ultradreta, va accelerar la insurrecció militar, que començà al Marroc el 17 de juliol, origen de la Guerra Civil. Tinent Castillo Calvo Sotelo