L’ARQUITECTURA -GRÈCIA-. Aspectes generals Edificis a escala humana Edificis a escala humana Edifici com a part d’un conjunt Edifici com a part d’un conjunt.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
El arte clásico Griego.
Advertisements

LA ARQUITECTURA GRIEGA
ARTE GRIEGO.
LAS ARTES DEL MUNDO CLÁSICO (I): ARQUITECTURA
PARTHENON Dórico clásico
PARTHENON Dórico clásico
El Partenon.
ARQUITECTURA GRIEGA.
EL ARTE DE LA GRECIA CLÁSICA
Arquitectura griega. el templo. Otras formas arquitectónicas
Orden Dórico.
ARTE GRIEGO.
ARTE CLÁSICO.
GRECIA CLÁSICA Arquitectura.
REGIONES DE GRECIA ANTIGUA
ARTE GRIEGO ARQUITECTURA Características generales Los Órdenes Clásicos El Templo griego: el Partenón José Ramón Méndez. I.E.S. Jorge Juan. San Fernando.
HISTORIA Y CRITICA 1 AÑO 2011 MGTER. ARQ. REGINA PEREZ DE ALSINA
LOS ORÍGENES DEL ARTE GRIEGO 1. Arte cicládico: III milenio a.C., en las islas Cícladas del mar Egeo. 2. Arte minoico o cretense: a. C
ARQUITECTURA GRIEGA Siglos VII al IV a C.
ARTE GRIEGO ARQUITECTURA Características generales Los Órdenes Clásicos El Templo griego: el Partenón.
Anàlisi d’una obra d’art
Civilización griega Invasiones: primero aqueos. Después dorios
ErecteiOn.
Història de l'Art Partenó Clàssic Modern Segle XIX Segle XX CLASSIC
TEMPLO DE ATENEA NIKÉ.
Arte Griego Acrópolis de Atenas.
Déus, herois i animals mitològics
ART GREC -II- ESCULTURA.
Templo de Zeus olímpico
TEMPLO DE ATHENEA NIKÉ. Pablo Moreno Hicar 3ºB.
COMENTARIO DE UNA OBRA ARQUITECTÓNICA
ARTE GREGA LA ACRÓPOLIS DE ATENAS.
ERECTEIÓN.
GRECIA: ARQUITECTURA ESCULTURA.
LA ARQUITECTURA GRIEGA
ARTE GRIEGO.
ARTE CLÁSICO 3º ESO – Cultura clásica.
1. PERÍODO ARCAICO (finales del s. VIII a.c.-VI a.c.)
Restos de Grecia y Roma.
ARQUITECTURA GRIEGA.
ARTE GRIEGO ARQUITECTURA.
La arquitectura griega
ARTE GRIEGO.
© 2006 Guillermo Méndez Zapata
EspacioS y monumentos de la Atenas clásica (MARIO SÁNCHEZ I CANDELA) HISTORIA.
A ARTE GREGA Historia da Arte Colegio Estudio 1COLEGIO ESTUDIO. A ARTE GREGA.
ARQUITECTURA GRIEGA Siglos VII al IV a C.
COMENTARIO y ANALISIS DE UNA OBRA ARQUITECTÓNICA
KNOSOS. Cámara Real EL PALACIO DE KNOSSOS LA PINTURA MINOICA.
Arquitectura GRIEGA.
ARTE GRIEGO 2. ARQUITECTURA.
© 2006 Guillermo Méndez Zapata
Arquitectura griega Orden Dórico.
Palau de Cnossos (1700 – 1400 a.C.) Heraklion (Creta) Grècia.
TEMPLE D’ATENEA NIKÉ A L’ACRÒPOLIS D’ATENES
LA MAISON CARRÉE. NIMES.
L'ART GREC.
L’art a la Grècia clàssica
TEMA 3 GRÈCIA.
IMÁGENES SELECCIONADAS PARA EL EXAMEN DE HISTORIA DEL ARTE EN LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD II.
LA MAISON CARRÉE NIMES MERCÈ BIGORRA IES. MOIANÈS.
LES CULTURES GREGA I ROMANA
LA PLANTA.
estilobat (plataforma)‏
MARC AHICART TORT i ORIOL GONZÀLEZ SERRA
Proposta 2.
L'art grec.
Transcripción de la presentación:

L’ARQUITECTURA -GRÈCIA-

Aspectes generals Edificis a escala humana Edificis a escala humana Edifici com a part d’un conjunt Edifici com a part d’un conjunt Columna element de suport i estètic. Columna element de suport i estètic. Sistema arquitravat Sistema arquitravat Tres ordres clàssics Tres ordres clàssics  Dòric  Jònic  Corinti

Característiques de l’arquitectura grega 1. Arq. arquitravada. (Dif. per a superposar pisos o fer edificis alts) 2. Material: Conglomerat i -després s. VaC- el marbre. 3. De vius colors (blau tríglifs, vermell mètopes, plans daurats...) 4. Recerca de l’harmonia visual

Dòric Frontò amb timpà Entaulament Fris Arquitrau Triglif Metopa Capitell Fust estriat Àbac Equí Collarí

Jònic Arquitrau de tres platabandes Fris Entaulament Capitell amb volutes Fust estriat

Corinti Fris Arquitrau de dos o tres platabandes Capitell (fulles d’acant) Fust estriat Base Plint

Acroteris

El temple grec No funcionalitat No funcionalitat Parts: Parts:  Naos o cel·la: Sala rectangular, habitacle del déu/deesa  Pronaos: Sala anterior  Opisthódomos: Sala posterior  Peristil: Passadís amb columnes que envolta el conjunt.  Basament de grades

Plantes de temples grecs Pròstil Perípter Dípter Monòpter (Tholos) Naos o cel.la Pronaos Opisthódomos Peristil

Octàstil Tetràstil Hexàstil

1.Partenó (Ictinos i Cal·lícatres)

Context històric Un cop finalitzades les Guerres Mèdiques pel domini del mar Egeu (479) Procés de reconstrucció a Atenes i l’acròpolis ÈPOCA DE PERICLES

Equip impulsor... El temple va ser construït la segona meitat del segle V aC ( aC) El temple va ser construït la segona meitat del segle V aC ( aC) Equip dirigit per Pèricles (encarregat de la reforma de l’Acròpolis). Equip dirigit per Pèricles (encarregat de la reforma de l’Acròpolis). Escultor: Fídies Escultor: Fídies Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates Teòric, va escriure un llibre sobre el Partenó i les correccions òptiques... (Vitruvi també en parlarà posteriorment)

Lord Elgin

Nashville (1897)

Atenea (Fidies)

El fris de les Panatenees

frontó Fris

mètopes

Refinaments òptics de l’edifici: curvatura de l’entaulament i de l’estilobat, èntasi de les columnes i desigualtat dels intercolumnis Refinaments òptics de l’edifici: curvatura de l’entaulament i de l’estilobat, èntasi de les columnes i desigualtat dels intercolumnis

2. Niké Àptera (Cal·lícrates)

Victòria de Samotràcia Victòria de Samotràcia

Atenea portant un brau a sacrifici Descordant-se la sandàlia

Antonella Campanile Temple d’Atenea Niké. Tècnica mixta Temple d’Atenea Niké. Tècnica mixta

3. Erectéon (Mnèsicles? Filocles?)

Arquitecte: Segurament Mnèsicles (també dels Propileus) Arquitecte: Segurament Mnèsicles (també dels Propileus) L’edifici s’adapta al terreny amb estructura de terrasses L’edifici s’adapta al terreny amb estructura de terrasses Dedicat a Dedicat a  Divinitats: Atena i Posidó (escultura sedent d’Atena a l’interior?)  Herois: – Erecteo (rei mític de la ciutat) –Cècrops (rei amb cua de serp, jutge entre els déus) –Pàndrosos (la seva filla)

Relacionat amb Relacionat amb  la història mítica d’Atenes : Homer explica que Erecteo (rei micènic) va ser adoptat per Atena  Iconografia micènica: Deesa (“Atana”) amb atributs similars a Atena: arbre, armes i serp també relacionats amb els herois...

Erecteo: El seu naixement junt a l’olivera Erecteo: El seu naixement junt a l’olivera Cècrops: Rei amb cua de serp, junt a una cistella amb serps Cècrops: Rei amb cua de serp, junt a una cistella amb serps Pandrosos: Filla de Cècrops. L’olivera depenia del seu santuari Pandrosos: Filla de Cècrops. L’olivera depenia del seu santuari “... A on creix l’olivera i fa niu la serp...”

L’Erecteon 1869 L’Erecteon 1869

Oest (ponent) Nord Sud

Façana de llevant

Façana nord

Atenea i Posidó

CARIÀTIDE ATLANT

4. Teatre d’Epidaure Descrit i lloat per Pausànies (s. IIdC) ja sota dominació romana

Santuari d’Asclepi Els santuaris ja neixen a l’època arcaica

Orígen: “Cercle màgic” (orquestra) entorn l’altar de Dionysos

El teatre Càvea o Koilon 13 escales radials 23 escales radials

Santuari de Zeus. Dodona

Teatre de Delos Teatre de Delfos

Teatre de Priene

Curiositats.... Raó Àuria o Divina Proporció   b a b a

Home de Vitrubi a b abab =  Cos de proporció divina?

Sèrie de Fibonacci (s.XII) 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, (Cada nombre és el resultat de la suma dels dos anteriors) Entre altres jocs... Si dividim qualsevol nº amb el següent més baix... 21/13 8/5.... el resultat tendeix a 1,618= 

5. Altar de Zeus a Pèrgam Pèrgam (Bergama)

Descobert a finals del s. XIX Descobert a finals del s. XIX Època Hel·lenística (s.II aC) Època Hel·lenística (s.II aC) Pèrgam, prop d’Efes, centre cultural important (biblioteca, Escola de Pèrgam...) Pèrgam, prop d’Efes, centre cultural important (biblioteca, Escola de Pèrgam...) Noves solucions arquitectòniques: proporcions més grans, major monumentalitat, barroquisme Noves solucions arquitectòniques: proporcions més grans, major monumentalitat, barroquisme

Arquitectes de l’Escola de Pèrgam (artistes unificats sota un estil, també escultors) Arquitectes de l’Escola de Pèrgam (artistes unificats sota un estil, també escultors) Grandesa de la dinastia Atàlida (tema de l’interior de fris: vida de Tèlef, fundador mitològic de la saga) Grandesa de la dinastia Atàlida (tema de l’interior de fris: vida de Tèlef, fundador mitològic de la saga) Comitent: Comitent:  Èumenes II Soter

Pergamonmuseum (Berlin) Trasllat a Berlin el 1879 (museu inaugurat el 1930)

Façana esquerra Alt relleus del podium: 2.30 X 120mts

Lluita d’Atena i Alcioneu (est)

Zeus en lluita amb els gegants