COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions econòmiques Nord-Sud i l'actual comerç internacional.

Presentación del tema: "COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions econòmiques Nord-Sud i l'actual comerç internacional."— Transcripción de la presentación:

1 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions econòmiques Nord-Sud i l'actual comerç internacional

2 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions econòmiques Nors-Sud i l’actual comerç internacional > Introducció > Les relacions Nord-Sud > El comerç de cada dia > Què podem fer?

3 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Introducció Actualment el comerç internacional és el senyal més inequívoc de la presència de la globalització a les nostres vides. Diàriament consumim una incomptable quantitat de mercaderies provinents d’altres països i sembla que cada cop ho fem més a mida que esdevenim consumidors més sofisticats i perquè els drets d’aduana són rebaixats constantment. Però aquest comerç no beneficia a compradors i venedors per igual... "Abans de què t’acabis l’esmorzar d’aquest matí, hauràs necessitat de la meitat del món.” Martin Luther King

4 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Aprendrem quines són les relacions entre els països del Nord i els del Sud en un context de globalització, i com s’aborda la xarxa d’interrelacions econòmiques, polítiques, socials i ambientals que s’estableixen al món. Introducció Objectius

5 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Introducció Xifres de la diferència per no quedar-nos indiferents... EFECTES per la HUMANITAT  Mentre la major part de la humanitat no té garantides les seves necessitats bàsiques, 1/3 de la població del món neda en l’abundància i consumeix molt més del que necessita.  Mentre que els països rics defensen la liberalització del comerç, a la pràctica protegeixen la seva producció agrícola amb subsidis. L’impacte als països en vies de desenvolupament es tradueix en més pobresa.  El 60% de la despesa de consum privat del món correspon tan sols al 12% de la població mundial (que viu a l’Amèrica del Nord i a l’Europa Occidental). Mentre que 1/3 de la població mundial que viu al Sud d’Àsia i a l’Àfrica subsahariana, li corresponen tan sols un 3,2% de la despesa de consum privat.

6 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Introducció Xifres de la diferència per no quedar-nos indiferents... EFECTES pel MEDI AMBIENT  Les taxes de consum actuals necessiten un nivell de recursos i de matèries primeres molt per sobre de les possibilitats de reposició de la natura, i a més, genera nivells de contaminació i residus gravíssims, nocius per a la salut humana i responsable d’un canvi climàtic de conseqüències imprevisibles.  Prop de la meitat de la coberta forestal original del món, ha desaparegut, mentre que un altre 30% està deteriorat o fragmentat. El 1999 l’ús mundial de llenya, paper i altres productes de la fusta era més del doble que el 1950.  Estem provocant greus conseqüències sobre el proveïment d’aigua, la qualitat de l’aire, els boscos, el clima, la diversitat biològica i la salut humana.

7 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Introducció Xifres de la diferència per no quedar-nos indiferents... EFECTES per la PAU  Cada vegada és més evident la relació entre la destrucció del medi ambient i els conflictes armats, les injustícies socials i les guerres.  Nombrosos conflictes actuals tenen com a bases la lluita pel control de matèries primeres o recursos energètics. Alguns exemples són:  Conflicte pels minerals a la República Democràtica del Congo: el Coltan i els telèfons mòvils.  Conflicte pel petroli a Txad i el Camerun: els oleoductes i la destrucció de la natura.  Conflicte per la fusta il·legal a Cambodja: el preu del consum abusiu.

8 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud Costos socials: dels costos productius, la part corresponent a les despeses laborals, fiscals i mediambientals, i en general qualsevol despesa relacionada amb la societat d’acollida. Dèficit exterior: Aquella situació en la qual els pagaments internacionals que realitza un país són majors que els ingressos que percep d’altres països. Deute extern: conjunt d’obligacions vençudes i no pagades. Producte Interior Brut (PIB): És el valor total dels béns i serveis produïts en un país en un període de temps determinat, deduint el consumit en la producció. Monopoli: Situació que pot donar-se en un mercat que només existeix un ofertant que pot condicionar el preu. Glossari de termes

9 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud Empresa transnacional (ETN): Empresa que, operant en diversos països a través de filials que poden ser jurídicament independents, tendeix a maximitzar els seus beneficis sota una perspectiva global de grup, i no en cadascuna de les seves unitats jurídiques aïllades. Maquila o maquiladora: Empresa d’ús intensiu en mà d’obra, situada en un país amb baixos costos laborals, que produeix per a l’exportació, muntant peces produïdes a altres països. Principi de precaució (Vorsorgeprinzip): Principi que estableix que quan existeixi la sospita científica d’un possible dany greu o irreversible, s’han de prendre les mesures necessàries per a evitar aquests riscos, en espera de proves científiques definitives. Glossari de termes

10 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud La confusió entre DESENVOLUPAMENT i CREIXEMENT ECONÒMIC  Creixement econòmic  augment percentual del PIB d’una economia en un període de temps.  Desenvolupament  concepte més ampli que implica:  del PIB i del nivell de producció  Grau d’educació de la població  Indicadors de salut: mortalitat, esperança de vida, etc  Nivell de llibertat política i de pensament  Nivells de seguretat de la població  Actualment s’utilitza com a indicador bàsic de desenvolupament el CREIXEMENT ECONÒMIC

11 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud Globalització "Defino la mundialización como la libertad de mi grupo de invertir donde quiere, durante el tiempo que quiera, para producir lo que desee, aprovisionándose y vendiendo donde quiera con las menores limitaciones posibles en materia de derecho laboral y de convenciones sociales" Percy Barnevik, antic president suec d’ABB

12 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud Globalització  Procés mundial on impera...  La lògica del Lliure Mercat  La Cultura econòmica de l’eficiència  L’ètica de la individualitat  Perquè funcioni calen unes regles comunes...  Expansió del capital internacional-regles que facilitin la inversió estrangera  Comerç internacional de béns i serveis-lliure mercat  Lliure moviment de capital  Informació instantània

13 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud Globalització  Els organismes que unifiquen aquestes regles són...  El Fons Monetari Internacional (FMI)  El Banc Mundial (BM)  La Organització Mundial del Comerç (OMC)  Les “regles” per països poc desenvolupats...  Per la inserció en el sistema internacional  aplicació de regles internacionals i pagament del deute  Com?  Mitjançant crèdits del FMI/BM de lliure disponibilitat per portar a terme les reformes econòmiques.  Condicions  Pagar els deutes i ser “bons alumnes”

14 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional Principals actors del comerç avui Països desenvolupats Països empobrits Empreses transnacionals Organització Mundial del Comerç (OMC) Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) Institucions Financeres Internacionals (IFI’s)

15 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: Països desenvolupats  Països industrialitzats (ex-colonialistes)  Desenvolupament capitalista autònom (burgesia-proletariat)  Economia:  Diversificada (agricultura, industria i serveis)  Integrada  Expansiva  Articulada  Desenvolupament tecnològic (I+D)  Alt nivell de consum intern-alt nivell de vida de la població

16 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: Països empobrits  Ex-colònies, nous mercats (burgesia extrangera), neocolonització  Economia:  Especialitzada (sector primari-exportadors)  Desintegrada (compren fora)  Desarticulada (produeixen per exportació i no per consum)  Dual: sector modern (classe mitja i alta, genera benefici) vs sector subsistència (sense salari, al marge del sistema econòmic)  Totalment oberta a l’exterior

17 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: Països empobrits  Desenvolupament econòmic dependent:  De l’exportació (PIB)  De la importació (pel consum i la producció)  Del comerç internacional (fluctuació de preus)  De la inversió i el capital extrangers (multinacionals)  Baix nivell d’industrialització  No inversió en I+D (compren tecnologia)  Alt nivell d’endeutament extern

18 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: Empreses transnacionals  Mentalitat expansiva (a la recerca de nous mercats)  Producció diversificada per criteris de rentabilitat (i no socials):  costos de transport  costos de matèries primeres  costos de mà d’obra  costos fiscals  Àmplia llibertat d’actuació:  Negociació directament amb governs i organismes internacionals  Tractats de lliure comerç: TLCAN, ALCA

19 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: OMC  Organisme de regulació del comerç internacional  Format pels països negociadors (134-¾PVD)  Objectius:  Millora del nivell de vida i de la ocupació  Liberalització del comerç  Negociació i acords comercials entre estats membres  Com funciona?  Tots el països tenen igualtat de vot  Decisions es prenen per CONSENS: influenciat per països rics (no es vota)

20 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: OCDE  Coordina polítiques econòmiques i socials dels estats membres  30 estats membres (Països desenvolupats)  Apliquen els principis de: liberalització, no discriminació, tracte nacional i tracte equivalent.  Per ser membre cal: liberalitzar els moviments de capitals i serveis.  Objectius:  Promoure l’ocupació, el creixement econòmic i la millora del nivell de vida i mantenir l’estabilitat  Ajudar a l’expansió econòmica ( països membres i aliens)  Ampliar el comerç multilateral (sense criteris discriminatoris)

21 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: IFI’s  Qui són?  Banc Mundial (BM)  Bancs Regionals de Desenvolupament:  Banc Interamericà de Desenvolupament  Banc Africà de Desenvolupament  Banc Asiàtic de Desenvolupament  Banc Europeu per la Reconstrucció i el Desenvolupament  Fons monetari internacional (FMI)  Banc Europeu d’Inversions  Banc Internacional de Pagaments

22 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: BM i FMI  Objectius inicials  Banc Mundial: Finançament per projectes, crèdits pel desenvolupament  Fons monetari internacional: regulació del sistema financer internacional  Nous objectius (1982 Consens de Washington)  Els dos organismes  Dicten polítiques econòmiques (PAE)  Financen crèdits per dur-les a terme  Supervisen les accions  Encarregats de garantir la nova economia de mercat i supervisar l’aplicació

23 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud Programes d’Ajustament Estructural  Provoquen  Reducció del paper de l’estat  Eliminació d’aranzels i liberalització econòmica: eliminació del control de preus i obertura a la inversió extrangera  de les exportacions  Eliminació de subsidis i  flexibilitat mercat laboral  Privatització d’empreses públiques  de la recaptació tributaria  de la despesa pública Combat la inflació

24 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud Els països empobrits al Context Internacional  Aquests països presenten:  Desavantatges comercials front als països desenvolupats:  Economies més sòlides  Productes subvencionats  Polítiques proteccionistes  Dependència de la fluctuació dels preus de matèries primeres en el mercat internacional (amb tendència a la baixa).  Les matèries primeres es substitueixen per productes manufacturats alternatius

25 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Les relacions Nord-Sud El deute extern  1980: Crisi a EEUU   dels tipus d’interès  Moltes empreses no poden pagar els crèdits  Neix el “Deute privat públicament garantit”  Els estats assumeixen els deutes privats  Pagament de deutes de fins al 80% del PIB  de la industrialització,  inflació  de la despesa pública  Pla d’ajustament estructural  Programes econòmics estrictes per garantir el pagament del deute  Renegociacions del deute i noves concessions

26 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU El comerç de cada dia D’on és el meu Pontiac? 3.500 € a Corea del Sud mà d’obra i muntatge 2.000 € a Japó components avançats 800 € a Alemanya enginyeria de disseny i estil 500 € a l’Est asiàtic petits components 300 € a Gran Bretanya marketing i publicitat 60 € a Irlanda i Barbados procés d’informació 4.840 € a directius de Detroit, advocats i banquers de Nova York, grups de pressió de Washington, assegurances i sanitat pels treballadors i accionistes de GM 12.000€

27 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU El comerç de cada dia Existeix encara el comerç a petita escala? Al fer una peça de roba, per exemple, el disseny es realitza a París, el cotó prové d’Egipte, es fa el fil a Anglaterra, es confecciona a Portugal i es comercialitza a Barcelona.  Les regles de producció i comerç actual comporten:  Un elevat cost de transport dels productes intermedis i les seves corresponents emissions.  Un desmesurat consum de matèries primeres i recursos. Podem seguir pensant en el que comprem com a petits productes?

28 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Què podem fer? Ens trobem a l’era del consum. El consum s’ha convertit en el motor de la vida econòmica de la nostra societat, ha passat a ser un estil de vida. Tant és així que es diu que el consum ha envaït l’esperit dels pobles, i omple en part, el buit que ha deixat la religió, la família, la comunitat o les utopies. L’augment desenfrenat del consum no és sostenible. Si prop dels 9.000 milions de persones que es preveu que hi haurà al món cap a l’any 2050 seguissin les pautes de consum de la classe consumidora, les conseqüències serien catastròfiques. A més, com hem vist, les relacions comercials actuals no afavoreixen a tothom per igual. Què podem fer?

29 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Què podem fer? La importància de mantenir-nos informats  Cada cop és més difícil conèixer d’on provenen els productes que consumim:  L’augment d’empreses transnacionals fa que molts dels productes no siguin “d’enlloc”.  Sovint la procedència que s’indica l’etiqueta només és el lloc on s’ha fet el processat final del producte.  Són els consumidors els que han de prendre mesures per intentar garantir que els articles que consumeixen no hagin estat produïts en condicions d’explotació:  Demanant a les empreses responsabilitats socials  Exercint el “boicot preventiu”  Comprant productes garantits (comerç just, comerç local,...)

30 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Què podem fer? Modificar els hàbits de consum  Cal que el consum no exerceixi una influència clau a les nostres vides:  Regulant el consum excessiu: control d’envasos,...  Dedicant més temps a enfortir les relacions interpersonals i socials en contraposició de la compra per aconseguir plaer. Canviar l’estructura dels organismes reguladors  Existeixen diferents campanyes en marxa que sol·liciten la modificació de les estructures dels organismes internacionals reguladors del comerç internacional i de gestió del deute...

31 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Què podem fer? Algunes pistes...  Por un consumo ético. Adela Cortina, TAURUS, 2005  L’Estat del món 2004. La societat de consum. World Watch Institute, 2004  Consumo sostenible. Pilar Comín y Bet, Editorial Icaria / Milenrama  Educació per a l’acció crítica. www.edpac.orgwww.edpac.org  Consume hasta morir. www.consumehastamorir.orgwww.consumehastamorir.org  Xarxa de consum solidari www.xarxaconsum.netwww.xarxaconsum.net  Campanya PROU OMC www.pangea.org/prou_omcwww.pangea.org/prou_omc  Campanya Qui deu a qui www.quiendebeaquien.orgwww.quiendebeaquien.org ...

32 COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU Gràcies per la vostra atenció