4- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX 1- ETAPES ECONOMIA i SOCIETAT FINS 1840 A PARTIR DE 1844 ESTANCAMENT.

Presentación del tema: "4- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX 1- ETAPES ECONOMIA i SOCIETAT FINS 1840 A PARTIR DE 1844 ESTANCAMENT."— Transcripción de la presentación:

1

2 4- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX 1- ETAPES ECONOMIA i SOCIETAT FINS 1840 A PARTIR DE 1844 ESTANCAMENT DESENVOLUPAMENT I CRISI Liberalització econòmica Desamortitzacions Liberalització econòmica Desamortitzacions Anys 30 Creixement època moderada Creixement època moderada Crisi financera de 1866 Crisi financera de 1866 Creixement i estabilitat durant la Restauració Creixement i estabilitat durant la Restauració Catalunya: “Febre d’or” 1867-1887 Catalunya: “Febre d’or” 1867-1887 Crisi fil·loxera, pèrdua de Cuba, crisi cerealista Crisi fil·loxera, pèrdua de Cuba, crisi cerealista 3- AGRICULTURA 2- DEMOGRAFIA 5- LES CLASSES 6- LA DONA 7- EL MOVIMENT OBRER 1 Malgrat que als Es realitza Creació mercat espanyol Economia catalana Creació mercat espanyol Economia catalana

3 Barcelona i Madrid, 500.000 habitants al 1900 Però... 70% de població rural Barcelona i Madrid, 500.000 habitants al 1900 Però... 70% de població rural D’ 11’5 milions l’any 1800 a 16 milions l’any 1877 D’ 11’5 milions l’any 1800 a 16 milions l’any 1877 L’evolució demogràfica 2- Transformacions socials: DEMOGRAFIA Creixement lent Concentració perifèrica Estancament interior les ciutats A causa de Epidèmies, crisis de subsistència Epidèmies, crisis de subsistència Manca d’higiene Guerres 2 A Catalunya Mortalitat alta Mortalitat alta Revolució demogràfica (creixement d’un 145%, per un 81 % espanyol) Èxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a Amèrica Augmenta el sector secundari (població activa) Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana) TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX Es caracteritza per I per Sobre tot a

4 Fins el 1866 el ritme de l’economia d’Espanya el marca l’agricultura Agricultura estancada Endarrerida tecnològicament, Poc competitiva Exigeix proteccionisme Poc emprenedora, rendista, terres comunals Al litoral mediterrani (Catalunya, València i Andalusia) es desenvolupa una Al litoral mediterrani (Catalunya, València i Andalusia) es desenvolupa una Agricultura especialitzada (vinya, olivera, fruiters, cítrics), Canals de regadiu Agricultura especialitzada (vinya, olivera, fruiters, cítrics), Canals de regadiu L’agricultura a Catalunya Però... Malgrat els canvis liberals ( desamortitzacions Mendizábal i Madoz ) es tracta d’una 3- Pervivència d’una economia agrària Dos tipus d’agricultura Nord i interior Tradicional (secà): llegums i blat Zones litorals i prelitorals Zones litorals i prelitorals Intensiva i especialitzada (exportació) (vinya, fruiters, regadiu) Intensiva i especialitzada (exportació) (vinya, fruiters, regadiu) Conflictes de propietat Rabassa morta Crisi de la fil·loxera Unió de Rabassaires (1893) Provocarà la creació de la 3 Febre d’or entre 1867-87 a causa de la fil·loxera a França TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX

5 -Expansió fins el 1860 -Crisi dels 60 (guerra de secessió americana) -Recuperació i expansió durant la Restauració (fins pèrdua de Cuba) -Expansió fins el 1860 -Crisi dels 60 (guerra de secessió americana) -Recuperació i expansió durant la Restauració (fins pèrdua de Cuba) Berguedana, selfactina 1833, Bonaplata 1840, “Vapor Vell” a Sants 1849, “Espanya Industrial” 1833, Bonaplata 1840, “Vapor Vell” a Sants 1849, “Espanya Industrial” Tenia uns problemes Manquen matèries primeres (cotó) Manquen fonts d’energia (carbó) Dèbil mercat interior (poca demanda) Manquen matèries primeres (cotó) Manquen fonts d’energia (carbó) Dèbil mercat interior (poca demanda) Endarreriment del procés industrial espanyol Indústria tèxtil catalana Excessiu proteccionisme Transports deficients Proteccionisme Obertura comerç americà (Carles III) Però hi hagué una excepció... 4- Transformacions INDUSTRIALS L’aparició de les colònies industrials antecedents Això exigia Mercat espanyol pobre Males comunicacions A causa de Escassetat de capitals (poca innovació) Escassetat de capitals (poca innovació) 4 Indústria siderúrgica basca i Xarxa manufacturera (Indianes, fargues.. Modernització agricultura aporta capital inicial Creixement demogràfic (mà d’obra) La creació dels vapors. Importació de carbó. Innovació tecnològica etapes TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX Selectivitat: Opció B, exercici 2

6 Uniformització de pesos, mesures i monedes Altres sectors El ferrocarril i la indústria mecànica El ferrocarril i la indústria mecànica La mineria Llei de ferrocarrils (1855) “La Maquinista, Terrestre i Marítima”, 1855 La baixa rendibilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866 Llei de ferrocarrils (1855) “La Maquinista, Terrestre i Marítima”, 1855 La baixa rendibilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866 Desamortitzacions del subsòl (permet l’entrada de capital estranger) Coure, mercuri, plom... (exportació) Desamortitzacions del subsòl (permet l’entrada de capital estranger) Coure, mercuri, plom... (exportació) 1874, Banc d’Espanya (monopoli de l’emissió de moneda: pesseta, 1869) 5 La siderúrgia basca La siderúrgia basca -Es beneficia de la política proteccionista -Matèria primera excel·lent (ferro) s’intercanvia amb carbó anglès -Altos Hornos de Bilbao (1882) Altos Hornos de Vizcaya (1902) -Es beneficia de la política proteccionista -Matèria primera excel·lent (ferro) s’intercanvia amb carbó anglès -Altos Hornos de Bilbao (1882) Altos Hornos de Vizcaya (1902) 4- Transformacions INDUSTRIALS TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX Creació d’un mercat comú espanyol Entre 1837 i 1892 Xarxa comercial i de transport Comunicacions Correus, 1850 Telègraf, 1852 Correus, 1850 Telègraf, 1852

7 Classes populars Petits propietaris de terres Comerciants, petits productors Comerciants, petits productors 5- Transformacions socials: Les Classes Classes altes Noblesa Burgesia terratinent Burgesia industrial Classes mitjanes Jornalers o proletariat rural Classes baixes urbanes Servei domèstic Oficis artesanals Proletariat industrial Servei domèstic Oficis artesanals Proletariat industrial Perd privilegis senyorials i fiscals Manté poder econòmic i polític Perd privilegis senyorials i fiscals Manté poder econòmic i polític Latifundista (desamortitzacions) i financera Latifundista (desamortitzacions) i financera Conservadora i proteccionista Catalunya i País Basc Conservadora i proteccionista Catalunya i País Basc Grup heterogeni amb poc poder (perjudicat pel sufragi restringit) Grup heterogeni amb poc poder (perjudicat pel sufragi restringit) Burgesia urbana Arrendataris Funcionaris públics Professions liberals Poca estabilitat professional Advocats, metges... 6 TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX Completa amb el llibre

8 La condició de la dona 6- Transformacions socials: La condició de la dona Funció natural d’esposa i mare Àmbit domèstic A les classes baixes també es treballa a la fàbrica o es fa feina a domicili (doble jornada laboral) A les classes baixes també es treballa a la fàbrica o es fa feina a domicili (doble jornada laboral) Salaris més baixos Discriminació legal Sense moviment feminista a Espanya del XIX Lluita reivindicativa Dret a una educació femenina digna (Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán) Dret a una educació femenina digna (Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán) A les classes treballadores Millorar les condicions laborals (Teresa Claramunt, anarquisme) Millorar les condicions laborals (Teresa Claramunt, anarquisme) Es caracteritzava per ser Circumscrit a un Sense dret al vot Jurídicament sotmeses a l’home (en totes les decisions) Sense dret al vot Jurídicament sotmeses a l’home (en totes les decisions) provoca malgrat Encara que Però amb Doc. 20 7 TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX

9 La consolidació del moviment obrer 7- Transformacions socials: El Moviment Obrer A) Antecedents: inicis del moviment obrer Reivindicacions laborals i econòmiques Dret d’associació i manteniment del sou Dret d’associació i manteniment del sou Les dures condicions de vida i de treball Associacions d’ajuda mútua (1840, Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona) Associacions d’ajuda mútua (1840, Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona) Socialisme Utòpic Entre 1830 i 1868 es donen les primeresBasades en el 8 A causa de I es creen les primeres Sota la influència del Etienne Cabet “Viatge a Icària” Narcís Monturiol Anselm Clavé Etienne Cabet “Viatge a Icària” Narcís Monturiol Anselm Clavé TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX Selectivitat: opció B, exercici 2

10 B) Durant el sexenni revolucionari 1868-1874 Legalització d’organitzacions obreres Sota la influència de l’AIT (1a Internacional) 1870.- Federació Regional Espanyola de l’AIT domini dels anarquistes i expulsió dels marxistes S’aconsegueix la Basades en el 9 Republicanisme federal Socialisme i en el Partit Republicà Democràtic Federal Sindicat: Tres Classes de Vapor La divisió ideològica provoca Catalunya, Andalusia, País Valencià, Aragó Catalunya, Andalusia, País Valencià, Aragó Madrid, Bilbao Santander, Astúries Madrid, Bilbao Santander, Astúries 7- Transformacions socials: El Moviment Obrer TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX Selectivitat: opció A, exercici 1Selectivitat: opció B, exercici 2

11 Anarcocomunista Anarcocol·lectivista Durant la Restauració 1874-1900 La consolidació del moviment obrer (Restauració 1875-1898) 7 Socialisme marxista 1888.-PSOE (partit oficial) UGT (sindicat socialista) 1888.-PSOE (partit oficial) UGT (sindicat socialista) “Cases del poble”, 2a Internacional, Jornada laboral de les 8 hores. L’anarquisme 1881.- Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) Destaquem dues tendències (Bakuninistes- acció sindical) (Kropotkin, Malatesta) Terrorisme anarquista a Catalunya i Andalusia (1880-1900) Terrorisme anarquista a Catalunya i Andalusia (1880-1900) Això comporta una Repressió indiscriminada Processos de Montjuïc Clandestinitat del moviment obrer en els primers anys provoca “Propaganda pel fet” “Acció directa” “Propaganda pel fet” “Acció directa” Atemptats: Martínez Campos, Liceu, Corpus, Assassinat de Cánovas del Castillo (1897) Atemptats: Martínez Campos, Liceu, Corpus, Assassinat de Cánovas del Castillo (1897) Marx Pablo Iglesias Bakunin Malatesta

12 Estats Població (milions)

13

14

15

16

17 1882

18

19 L’anarquisme durant la Restauració “L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.” Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898” dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979

20 Les colònies industrials Ús de l’aigua com a font d’energia Per al funcionament de la roda hidràulica i la turbina Salts d’aigua aïllats dels nuclis urbans cal Construcció d’habitatges i serveis bàsics cal A partir de 1860, expansió de les colònies Ter i Llobregat A causa de Manca de carbó català Abundant mà d’obra Obres d’infraestructura barates Legislació sobre aigües adequada Els espais d’una colònia Espais productius (fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canals i resclosa) Espais de residència i serveis (habitatges, botigues, cafè, casino, fonda, teatre, cinema, escoles, horts, galliners...) Espai de domini (Casa propietari, església...)