Descargar la presentación
La descarga está en progreso. Por favor, espere
Publicada porÁngeles Ayala Rey Modificado hace 9 años
1
Laura Torres Iván de la Cruz Lorena Expósito
2
Al principi del segle funcionava un sol teatre estable, el de la Santa Creu, més tard conegut com Principal. L’any 1838 naixia el Liceu, i fins el 1847 no tingué el lloc que ocupa actualment. Entre aquests dos teatre hi va sorgir una competència amb enfrontaments que arribaven a les mans. El gènere més estès en els primers temps era el sainet, hi havien quatre varietats: de la vida picaresca, de triangle amorós, de tipus polític i de costums de la menestralia. En la dècada dels 60 començaren a representar-se en alguns locals les obres del teatre romàntic, a través de dos gèneres: el melodrama i el drama o tragèdia històrica.
3
A Catalunya las primer obres romàntiques varen ser escrites en Castella. No va ser fins a la segona meitat del segle XIX que hi va haver una gran proliferació. Les formes més destacades van ser el sainet. D’aquesta època, destaca la figura de Víctor Balaguer(1824-1901), que va començar escrivint drames històrics en castellà. Entrada la dècada dels 60, una nova generació de dramaturgs, encapçalada per Frederic Soler(1839-1899).
4
Antony – Alejandro Dumas (Villers-Cotterets) Casa de nines – Henrik Ibsen (Oslo) Com a Santiago Don Joan Tenori – José Zorrilla (Espanya) El ventall de Lady Windermere – Oscar Wilde (Regne Unit) El poeta creuat – Manuel Nicolás Corpancho (Perú) La gavina – Antón Chèjov (Rússia) Hermani – Victor Hugo (França) El jardí dels cirerers – Antón Chèjov (Rússia) Joan Moreira – Eduardo Gutièrrez (Argentina) Els mals pastors – Octave Mirbeau (França)
5
El segle XIX és una època de canvi a Europa. Es produeix l’anomenada “revolució industrial”. Per al teatre és un segle de progrés, en primer lloc en l’art d’escriure teatre. Els autors van passar del Classicisme al Romanticisme, i d’aquests al Realisme. En aquesta època es creen nous teatres. S’abandonen les bambolines i els cortinatges per a l'anomena't “mig calaix”. El vestuari es torna precís i d’acord amb l’època històrica, que es representa en l’acció dramàtica.
Presentaciones similares
© 2024 SlidePlayer.es Inc.
All rights reserved.