Comissió de Política Lingüística

Presentación del tema: "Comissió de Política Lingüística"— Transcripción de la presentación:

1 Comissió de Política Lingüística

2 Dia: 10 de desembre de 2009 Hora: 12 h Lloc: sala Ramón y Cajal Ordre del dia: 1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior. 2. Informe del Vicerectorat. 3. Proposta de Pla de llengües de la Universitat de Barcelona. 4. Torn obert de paraules.

3 2. Informe del Vicerectorat
Relacions amb altres institucions

4 Reunió de la Comissió de Política Lingüística del Consell Interuniversitari de Catalunya
13/10/2009 Aprovació de l’acta de 19/05/2009 Informe del president Valoració dels indicadors lingüístics per al 2008 Proposta de valoració dels indicadors lingüístics per al 2009 Torn obert de paraules

5 Reunió dels caps de serveis lingüístics de totes les universitats públiques amb l’Oficina de Política Lingüística de la Secretaria d’Universitats i Recerca 3/11/2009 Es van analitzar els subobjectius següents: B3.3: Millorar els coneixements lingüístics del PAS i del PDI. B3.4: Conèixer, prèviament a la matrícula, la llengua de la docència. B3.5 Incrementar el volum de docència en català i en una tercera llengua.

6 Reunió dels caps de serveis lingüístics de totes les universitats públiques amb l’Oficina de Política Lingüística de la Secretaria d’Universitats i Recerca 3/11/2009 B3.3: Millorar els coneixements lingüístics del PAS i del PDI. Indicadors considerats: a.1) Proporció de PDI que ha assolit el perfil en llengua catalana respecte al total de PDI. a.2) Proporció de PDI que ha assolit el perfil en una tercera llengua respecte al total de PDI. b.1) Proporció de PAS que ha assolit el perfil en llengua catalana respecte al total de PAS. b.2) Proporció de PAS que ha assolit el perfil en una tercera llengua respecte al total de PAS. Pel que fa als indicadors a.1 i b.1, es proposa que es computi la proporció de PDI i PAS sobre la qual es té informació del nivell acreditat en llengua catalana respecte al total de PDI i PAS, respectivament.

7 Reunió dels caps de serveis lingüístics de totes les universitats públiques amb l’Oficina de Política Lingüística de la Secretaria d’Universitats i Recerca 3 /11/2009 B3.3: Millorar els coneixements lingüístics del PAS i del PDI. També es proposa que es comparteixin els criteris següents: Que es reconegui automàticament l’acreditació del nivell de suficiència en llengua catalana a tot el personal de les universitats nascut a partir de l’any 1972. Nombre de PDI i PAS que ha superat cursos de formació de llengua catalana, impartits per les universitats des del 1998 (CIFOLC). Certificats expedits per altres organismes (Secretaria de Política Lingüística, Consorci per a la Normalització Lingüística, etc.) i que constin a les bases de dades d’informació del personal a les universitats. En el cas específic del PAS, també s’assumiria l’acreditació de suficiència o nivell intermedi quan hagin accedit a la funció pública a partir de l’any 1987, en què el coneixement del català va ser un requisit per a l’accés.

8 Reunió dels caps de serveis lingüístics de totes les universitats públiques amb l’Oficina de Política Lingüística de la Secretaria d’Universitats i Recerca 3/11/2009 Es van analitzar els subobjectius següents: B3.3: Millorar els coneixements lingüístics del PAS i del PDI. Pel que fa a l’indicador a.2) es proposa substituir-lo per: proporció de PDI que imparteix docència en una tercera llengua respecte del total del PDI. Es considera que aquesta alternativa té el valor afegit d’estimular l’ús de la llengua, mentre que el fet d’incentivar l’acreditació dels coneixements no té el perquè materialitzar-se en un benefici directe per als estudiants. Pel que fa a l’indicador b.2) es proposa modificar-lo en el mateix sentit que en el cas del català, és a dir, mesurar la proporció de PAS que té acreditats coneixements en terceres llengües respecte del total de PAS.

9 Indicadors considerats:
B.3.4 Assignatures de les quals es coneix la llengua d’impartició prèviament a la formalització de la matrícula. B.3.5 a. Proporció de crèdits oferts en assignatures d’estudis de grau que tenen el català com a llengua de docència respecte del total de crèdits de la titulació. B.3.5 b. Proporció de crèdits oferts en assignatures d’estudis de grau que tenen una tercera llengua com a llengua de docència respecte del total de crèdits de la titulació. B.3.5 c. Proporció de crèdits oferts en assignatures d’estudis de màster oficials que tenen el català com a llengua d’impartició respecte del total de crèdits de la titulació. B.3.5 d. Proporció de crèdits oferts en assignatures d’estudis de màster oficials que tenen una tercera llengua com a llengua d’impartició respecte del total de crèdits de la titulació. A més, es proposa ampliar fins al 31 de març el termini de lliurament dels indicadors

10 Propostes: Fer el seguiment dels indicadors per a la població d’estudis de grau i de màster oficials de totes les universitats (centres propis) i considerar els estudis de cicles només a petició de les mateixes universitats. Excloure del seguiment els màsters impartits en col·laboració amb universitats de fora de Catalunya. Per al seguiment de l’exercici 2009, computar per al subobjectiu B.3.4 la proporció d’assignatures de les quals es coneix la llengua d’impartició, prescindint del moment en què aquesta informació es va fer pública. Fer responsables les universitats d’identificar les assignatures que han d’excloure’s del seguiment perquè corresponen a matèries pròpies de l’estudi de les llengües, la literatura, la traducció i la interpretació. El CUR vetllarà per l’aplicació de criteris homòlegs entre les diferents universitats. No tenir en compte les assignatures que no identifiquin clarament una llengua principal d’impartició («multilingüe», «català-castellà», etc.). Definir un procediment específic (format de fitxers i calendari) per trametre la informació necessària per al seguiment dels indicadors, per garantir-ne la integració posterior de les dades amb UNEIX. Calcular l’assoliment dels objectius a partir de la informació detallada per assignatures per al curs , i per grups, a partir del curs

11 Reunió de la Comissió de Política Lingüística del Consell Interuniversitari de Catalunya
10/11/2009 Es va analitzar la proposta de Reial decret del català. Respecte als indicadors del 2009, ens van comentar les propostes que va formular l’equip de tècnics, que, en general, rebaixaven les forquilles dels indicadors per causes força raonades i raonables. A més es van prendre els acords següents: Excloure del seguiment els màsters impartits en col·laboració amb universitats de fora de Catalunya. Per al seguiment de l’exercici 2009, computar per al subobjectiu B.3.4 la proporció d’assignatures de les quals es coneix la llengua d’impartició, prescindint del moment en què aquesta informació es va fer pública. Per al seguiment de l’exercici 2010 caldria recuperar el criteri inicial i computar només aquells casos en què la informació sigui prèvia a la matrícula dels estudiants.

12 Reunió de la Comissió de Política Lingüística del Consell
Interuniversitari de Catalunya 10/11/2009 Fer responsables les universitats d’identificar aquelles assignatures que han d’excloure’s del seguiment perquè corresponen a matèries pròpies de l’estudi de les llengües, la literatura, la traducció i la interpretació. El CUR vetllarà per l’aplicació de criteris homòlegs entre les diferents universitats. No tenir en compte les assignatures que no identifiquin clarament la llengua o llengües principals d’impartició (com ara «multilingüe» o similars). Computar de manera ponderada les assignatures que identifiquin més d’una llengua principal d’impartició. Així, com a exemple, les assignatures que al camp d’informació de la llengua principal d’impartició s’indica «català-castellà» computaran el 50 % quan es valori l’assoliment de l’indicador B.3.5.a o B.3.5.c. Definir un procediment específic (format de fitxers i calendari) per trametre la informació necessària per al seguiment dels indicadors, per garantir-ne la integració posterior de les dades amb UNEIX. Calcular l’assoliment dels objectius a partir de la informació detallada per assignatures per al curs , i per grups a partir del curs

13 Reunió de la Comissió de Política Lingüística del Consell Interuniversitari de Catalunya
10/11/2009 Pel que fa al període de referència de les actuacions i al calendari de tramesa de la informació: Atenent al fet que en la majoria dels casos caldrà dur a terme accions per tal de recollir la informació requerida per als indicadors que s’han comentat al llarg d’aquest document, i considerant que el finançament per objectius preveu que la valoració de l’assoliment d’un exercici es faci al llarg del primer semestre de l’exercici següent, s’acorda que la data final de referència per a la recollida de la informació vinculada als subobjectius B.3.3, B.3.4 i B.3.5 sigui el 31 de març de l’any següent a l’exercici valorat.

14 Comissió de Política Lingüística. Barcelona, 3/12/2009
1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió anterior 2.    Informació general 3.    Actuacions conjuntes amb l’Institut Ramon Llull:      a.   Acte d’inauguració del curs acadèmic dels estudis de català a l’exterior i XXIII Jornades Internacionals de Professorat de Català.    b.   Participació a fires de llengües:            — Language Show 2009           — Expolingua Berlín 2009            — Expolangues Programa d’actuació en el marc del català com a llengua convidada d’honor      c.   Programa de qualificació complementària      d.   Convocatòria de professorat de llengua i cultura catalanes a universitats de l’exterior      e.   Oferta d’estades lingüístiques d’estiu

15 Comissió de Política Lingüística. Barcelona, 3/12/2009
4.    Erasmus Intensive Language Courses: incorporació del català 5.    Guia per al disseny de les estratègies universitàries de multilingüisme 6.    II Trobada de Voluntariat Lingüístic 7.    XVII Trobada de Serveis Lingüístics 8.    Campanya «A la universitat en català» que promou la Plataforma per la Llengua

16 TV sense fronteres (iniciativa popular)
Projecte de creació d’un Observatori del Plurilingüisme a les universitats catalanes (UdL) Josep M. Cots, investigador principal del Grup de Recerca Consolidat AGAUR Cercle de Lingüística Aplicada Funcions: — Informació i anàlisi: unificar, sistematitzar i analitzar informació sobre polítiques, actituds i pràctiques relacionades amb els usos plurilingües. — Transferència i divulgació de coneixements mitjançant l’elaboració i difusió d’eines de treball, programes de formació i documents de referència per a la implementació del multilingüisme TV sense fronteres (iniciativa popular)

17 Facultats de Dret: Campanya institucional en l'àmbit jurídic: Acord marc de col·laboració. Pla de treball

18

19 Inclusió de la UB en l’Observatori de la Llengua Amaziga: conveni
. Facultat de Filologia+SL+EIM + + +

20

21 El Vocabulari de Dret consta de gairebé 6
El Vocabulari de Dret consta de gairebé entrades, amb equivalències en castellà, i constitueix l’aplec més extens de terminologia jurídica en català que s’ha editat fins ara. És una obra col·lectiva, fruit de la col·laboració d’un equip de professors de les facultats de Dret de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de València i de tècnics dels serveis lingüístics de totes dues universitats. Respon a la necessitat d’escriure una obra que contingui, en llengua catalana, les definicions concretes dels termes relacionats amb la ciència i la tècnica dels materials. Així ha nascut aquest llibre, tan senzill com meticulós, tan planer com precís, tan proper com interessant, tan útil com engrescador, tan científic com tècnic i tan complex com comprensible, que posem a l’abast de l’estudiós i que voldríem tan ple d’encert com ho és de bona voluntat.

22 2. Informe del Vicerectorat
Accions internes

23 Informació dels grups de treball de la Comissió de Política Lingüística: de qualitat (informe nou) i de revistes científiques — Gènere i llengua Jornada que prepara la Dra. Junyent Text de la UIB sobre el sexisme en el llenguatge — Grup de treball lingüístic amb la Secretaria de Política Lingüística — Benvinguda oficial als estudiants estrangers — Informació de la Comissió de Professorat Activitats de revisió i traducció dels Serveis Lingüístics — Revisió del nou web institucional, i traducció al castellà i a l’anglès — Revisió dels plans docents de graus i màsters via i traducció al castellà i l’anglès — Revisió del Projecte de campus d'excel·lència internacional — Revisió d’interfícies de gestió de la recerca

24 Vocabulària Nous blogs dels Serveis Lingüístics
Terminologies temàtiques www2.ub.edu/sl/vocabularia

25 Borsa d’intercanvi de conversa
Activitats culturals d’acollida lingüística Itineraris culturals d’acollida Campanya interuniversitària Parlo! Punt de llibre de les guies de conversa (amb la nova adreça i les noves llengües) -

26 El material és de consulta i, a més de la versió electrònica amb so, també el podeu trobar en edició impresa

27 Català-aranés-castellano-euskera-galego
                            Alemany-català Amazic-català Anglès-català Àrab-català Castellà-català  Francés-català Italià-català  Japonès-català Neerlandès-català Polonès-català Portuguès-català Rus-català Xinès-català

28 3. Proposta del Pla de llengües de la Universitat de Barcelona

29

30

31

32

33 En el decurs de l’estada a la Universitat per cursar el grau, i d’acord amb les directrius del CIC, l’alumnat ha d’assolir, de manera gradual i progressiva, les competències en anglès / una L3 que garanteixi la possibilitat de: Ser capaç, a primer i segon curs de grau, de consultar bibliografia en anglès i utilitzar adequadament recursos didàctics en aquesta llengua o en altres terceres llengües segons les especialitats, tal com preveu el nivell A1 o A2 del MECR. Ser capaç, al tercer curs de grau, de seguir una classe en anglès, és a dir, haver assolit una determinat nivell de comprensió oral i escrita, tal com preveu el nivell B1. Ser capaç, a quart curs de grau, de poder expressar-se correctament oralment i per escrit en anglès; és a dir, amb fluïdesa i adequació, cosa que preveu el nivell B2. Aquesta competència es pot posar de manifest, per exemple, mitjançant la presentació del treball final de grau o similar en anglès, o bé per mitjà d’una estada en un país de llengua anglesa en el marc d’un programa d’intercanvi d’una durada no inferior a tres mesos, etc.

34 La UB considera assolida la competència en una tercera llengua quan l’estudiant en finalitzar els estudis és capaç de: — consultar bibliografia en anglès i utilitzar adequadament recursos didàctics — seguir una classe en anglès, és a dir, haver assolit un determinat nivell de comprensió oral i escrita — i ser capaç de poder expressar-se correctament oralment i per escrit en anglès; és a dir, amb fluïdesa i adequació

35 Pla de formació

36

37

38

39

40

41 4. Torn obert de paraules Gràcies

42