Anatot, poble de Jeremies

Presentación del tema: "Anatot, poble de Jeremies"— Transcripción de la presentación:

1 Anatot, poble de Jeremies
Cicle B Anatot, poble de Jeremies Diumenge XVI del temps de durant l’any 22 juliol 2018 Música: Salm 22 en hebreu

2 Fill d’Anatot (5 Km al nord de Jerusalem) i profeta de Jerusalem, Jeremies promet un PASTOR bo que salvarà el poble, durant el regnat de Joaquim, un pastor dolent, que és infidel a Déu. En l’evangeli d’avui, trobem a Jesús que, com a BON PASTOR, s’apiada del poble. (Imatges d’Anatot)

3 El PASTOR que té COMPASSIÓ
1a lectura: El profeta Jeremies, en un moment convuls degut a reis infidels, promet de part de Déu un PASTOR-SALVADOR. Salm 22: Prega a Déu, Pastor bo, a fi que condueixi el POBLE per camins segurs. 2a lectura: En el fragment als efesis, St. Pau ens recorda que, pels sofriments, Jesús, ha unit els dos pobles (jueu i pagà), en la seva PAU. Evangeli: Jesús té compassió no sols del deixebles, convidant-los a reposar en un lloc despoblat, sinó de les multituds que veu “cansades i malmenades” a causa dels mals pastors que tenen.

4 Jer 23:1-6 «Ai dels pastors que malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat. Ho dic jo, el Senyor. Això diu el Senyor, Déu d'Israel, als pastors que pasturen el meu poble: Vosaltres heu dispersat les meves ovelles, les heu escampades i no les heu tingudes en compte. Doncs ara jo us demanaré comptes de la vostra mala conducta. Ho dic jo, el Senyor. Després jo mateix aplegaré la resta de les meves ovelles de tots els països on les he escampades i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i es multiplicaran. Els posaré al davant pastors que les pasturin: no tindran por i ningú no les esfereirà. No en faltarà cap a la crida. Ho dic jo, el Senyor. Vénen dies que faré néixer un rebrot legítim al llinatge de David. Regnarà com a rei assenyat i defensarà en el país el dret i la justícia. Ho dic jo, el Senyor. En el seu temps, Judà serà salvat i Israel viurà segur. I li donaran aquest nom: "El Senyor és la nostra salvació."

5 El salm 22, de David, és una lloança al Déu-Pastor que ens guia, posant-se al nostre costat. Tenir-lo a Ell, és el més important, no ens manca res més. Ell ens guia vora l’ “aigua”, per camins segurs. Fins enmig de dificultats, ens manté la serenor. Ell ens para la Taula, i ens omple a vessar la Copa. Fent camí vers l’eternitat, ens acompanyen la seva Bondat i el seu Amor.

6 Salm 22 El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
em fa descansar en prats deliciosos; em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna. Em guia pels camins segurs per l’amor del seu nom.

7 El Senyor és el meu pastor,
no em manca res. Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu; la vostra vara de pastor, m’asserena i em conforta.

8 El Senyor és el meu pastor,
no em manca res. Davant meu pareu taula vós mateix, i els enemics ho veuen; m’heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa.

9 El Senyor és el meu pastor,
no em manca res. Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida, i viuré anys i més anys a la casa del Senyor.

10 Santuari de Jeremies Ef 2:13-18 Abans éreu lluny, però ara la sang del Crist us ha apropat. Ell és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un de sol, destruint el mur que els separava i abolint amb el seu propi cos allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n'ha creat un de sol, la nova humanitat. Ha fet morir en ell l'enemistat i, per la seva mort en creu, els ha reconciliat tots dos amb Déu i els ha unit en un sol cos. Ell ha vingut a anunciar la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop. Per ell, uns i altres, units en un sol Esperit, tenim accés al Pare. 

11 Les meves ovelles reconeixen la meva veu,
diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen Jn 10,27

12 En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús
i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: << Veniu ara tots sols en un lloc despoblat i reposeu una mica>>. Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni de menjar. Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a on lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, hi van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament. Mc 6,30-34 Tomba de Jeremies

13 Original: Joan Ramirez (+)
Ampliació d’imatges, lectures, música, comentaris (versió catalana i castellana) : Regina Goberna, en col·laboració amb Àngel Casas Traducció a l’italià: Ramon Julià Traducció a l ‘euskera: Periko Alkain Traducció al portuguès: Ze Manel Marquespereira Traducció al francès: Àngel Casas Traducció al neerlandès : Ben Van Vossel Vídeo: Esther Lozano