4- Any de la FE 2012-2013 Tinguem la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel CAMÍ de la FE i el qui la porta a la plenitud (He 12,2) Monges de.

Presentación del tema: "4- Any de la FE 2012-2013 Tinguem la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel CAMÍ de la FE i el qui la porta a la plenitud (He 12,2) Monges de."— Transcripción de la presentación:

1 4- Any de la FE Tinguem la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel CAMÍ de la FE i el qui la porta a la plenitud (He 12,2) Monges de Sant Benet de Montserrat

2 La mirada fixa en el Jesús
de l’ EVANGELI DE MARC IV

3 EVANGELI DE MARC Un evangeli TEOLÒGIC
La teologia de Mc és la més propera a Jesús, la de Joan és la més tardana i evolucionada. El Jesús històric no diu obertament que Ell és el Messies, el Fill de Déu, deixa que els seus seguidors ho endevinin

4 TEOLOGIA de la 1a part de MARC Com a Messíes, Jesús posa les bases del Poble de Déu
1 – Jesús crida als primers apòstols, i es REVELA veladament a través de 5 discussions amb els fariseus 1,16 a 3,6 Vocació de 4 deixebles. Una jornada a Cafarnaüm. Cinc discussions i decisió de matar Jesús 2 – Els qui són el nou Poble de Jesús, i els qui no 3,13 a 5,43 Jesús escull dotze apòstols per començar el Regne. Els fariseus el rebutgen, dient que té el dimoni. Els deixebles són la família de Jesús. A ells els explica, en paràboles, els secrets del Regne. Davant d’ ells fa uns miracles espectaculars al voltant del llac. Els de Natzaret s’oposen a Jesús 3- Per fer CAMÍ, Jesús dóna PA al seu poble 6,1 a 8,26 Missió del apòstols. El seu PA és abundant per a tothom

5 2- El NOU POBLE de Jesús Mc 3,13 a 4,34 (seguirà)
Els qui són el NOU POBLE, i els qui NO en són 1 - 3,13-19 Elecció del 12 apòstols per a estar amb Ell 2 - 3,20-30 Els parents i els caps d’Israel s’oposen a Jesús (no seran el seu poble) 3 - 3,31-34 Els que fa la voluntat de Déu, són la nova “FAMÍLIA” de Jesús 4 - 4,1-34 Explicacions, a part, del sermó de les paràboles, als qui són deixebles seus

6 JESÚS FORMA UN NOU POBLE Mc 3,13 a 6,6 1- 3: Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. 14 En designà dotze, als quals donà el nom d'apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, 15 amb poder de treure dimonis. 16 Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; 17 Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós 19 i Judes Iscariot, el qui el va trair Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar. 21 Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: «Ha perdut el seny!» 22 Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: «Està posseït per Beelzebul.» I encara: «Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.» 23 Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: «Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? 24 Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. 25 I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. 26 Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. 27 Ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa. 28 Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, 29 però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.» 30 Jesús va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. 32 Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen: «La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen.» 33 Ell els respon: «¿Qui són la meva mare i els meus germans?» 34 Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans. 35 El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.» 4- Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca. S'assegué a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l'aigua. 2 Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: 3 «Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. 5 Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. 7 Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u.» 9 I deia: «Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.» 10 Quan la gent se'n va anar i Jesús s'hagué quedat sol, els qui eren al voltant d'ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. 11 Ell els digué: «A vosaltres, Déu us confia el designi secret del seu Regne; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, 12 per tal que mirin bé, però no hi vegin; escoltin, però no entenguin, no fos cas que es convertissin i fossin perdonats.» 13 I afegí: «Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? 14 El sembrador sembra la paraula. 15 Els uns són els d'arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l'han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s'enduu la paraula sembrada en ells. 16 Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, 17 però no tenen cap arrel dintre d'ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. 18 Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, 19 però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 20 Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l'acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.» 21 I els deia: «És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? 22 No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de conèixer. 23 Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.» 24 I els deia també: «Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. 25 Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.» 26 Deia encara: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: 27 tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. 28 La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. 29 I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.» 30 Deia també: «A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? 31 És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; 32 però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra.» 33 Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. 34 No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles. .../...

7 1- Jesús escull a dotze APÒSTOLS
Després que els caps del poble han decidit matar Jesús (Mc 3,6) Ell comença a reunir un NOU POBLE Els escull perquè, després d’aprendre el missatge del Regne al seu costat, se’n vagin a escampar-lo arreu

8 La mirada fixa en Jesús Jesús és el CENTRE del nou GRUP
Jesús crida els qui Ell vol, i en fa els seus AMICS Ell no vol actuar sol, sinó que comparteix amb els SENZILLS, el Regne que porta de part de Déu La mirada fixa en Jesús

9 Jesús CONVOCA els dotze, cadascun pel seu nom, i a tots nosaltres
«Jo, el Senyor, t'he cridat pel nom, t'he pres per la mà perquè siguis ALIANÇA, i llum de les nacions” Is 42:6 Ni amb Judes, ni amb ningú, DÉU no es fa enrere de la crida: “Si nosaltres no li som fidels, Ell continua FIDEL” Tim 2,13

10 Mestres vinguts de Jerusalem
2- Els parents i els caps d’Israel s’oposen a Jesús (no formaran el Nou poble) Veient l’activitat de Jesús, els seus parents creuen que està boig, i els mestres que té el dimoni Mestres vinguts de Jerusalem Deixebles i malalts Parents Només els humils, són de Jesús

11 Pecar contra Jesús és pecar contra l’Esperit, que és qui el fa FORT
L’ actuació de Jesús és tan única, que la pròpia família no l’entén, i les autoritats religioses diuen que té el dimoni “Tinguem present Aquell que va suportar un atac tan dur contra la seva Persona” He 12,3 La mirada fixa en Jesús

12 L’ ESPERIT fa el nou Poble:
No CREURE en l’ ESPERIT de Jesús, és no ser del seu POBLE L’ ESPERIT fa el nou Poble: “Posaré el meu esperit dins vostre i faré que observeu les meves decisions” Ez 36,27 «De tots ells, no en manca cap, ja que és el seu ESPERIT el qui els aplega” Is 34,16

13 Qualsevol que ESTIMI Jesús és la seva Mare i els seus germans
3- Els deixebles són la nova “FAMÍLIA” de Jesús. Els parents de Jesús el busquen, però Ell diu que els veritables parents seus són els del seu voltant Qualsevol que ESTIMI Jesús és la seva Mare i els seus germans

14 La mirada fixa en Jesús Ser FAMÍLIA de JESÚS
Entre Tu i nosaltres, Senyor, hi ha uns lligams més forts que els de la sang. Nosaltres som la teva mare, i el teu germà i germana La mirada fixa en Jesús

15 Jesús i el NOU POBLE L’amor a Jesús ens fa “parents” seus:
Jesús ens estima més que a la seva família, i ens demana, sense deixar d’estimar molt a la família, estimar-lo encara més a Ell: «Si algú ve a mi i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, no pot ser deixeble meu” Lc 14:26

16 4 – Explicacions sobre el sermó de les paràboles, als qui són deixebles seus
Jesús explica als deixebles els secrets del Regne Les paràboles del sembrador, de la llavor que creix sola i del gra de mostassa, ens diuen que després de créixer, el Regne donarà fruït

17 Ni que la llavor sigui petita, o rebutjada, donarà fruit
Jesús és el SEMBRADOR Ni que la llavor sigui petita, o rebutjada, donarà fruit El Regne creix amb el nostre esforç i el poder de Jesús La mirada fixa en Jesús

18 El Regne demana la nostra COL·LABORACIÓ
Jesús ha sembrat el Regne, però cal que nosaltres l’ ACOLLIM: El Regne, està a les nostres mans, i cal que les preocupacions de la vida no l’ ofeguin La Llavor del Regne, fins té un DO més eficaç que els nostres esforços Petit i feble com el gra de mostassa, el Regne ha d’ esdevenir un gran ARBRE

19 CREIEM en el Jesús de l’ evangeli de Mc
- Senyor, Jesús, creiem que Tu ens has escollit per a ser el teu POBLE, i hi volem correspondre - Senyor, Jesús, creiem que Tu tens l’ Esperit de Déu que et fa lluitar contra el nostre MAL, i també nosaltres el volem expulsar de la terra - Senyor, Jesús, creiem que al teu costat, esdevenim tots plegats, els teus FAMILIARS més íntims, i per això volem estimar-nos com Déu vol - Senyor, Jesús, creiem que Tu has posat els secrets del REGNE a les nostres mans, i nosaltres volem fer-lo créixer fins que ompli TOT el nostre MÓN

20 FI continuarà