3.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER.

Presentación del tema: "3.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER."— Transcripción de la presentación:

1 3.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER.
Els partits i sindicats socialistes continuen creixen i organitzant-se (IIª Internacional) fins la Iª Guerra Mundial. 3.1.- Cap a un sindicalisme de masses. 3.2.- La formació dels partits socialistes. 3.3.- L’univers anarquista. 3.4.- Les tendències ideològiques socialistes.

2 3.1.- Cap a un sindicalisme de masses.
Nou context o fase del capitalisme: 2ª Revolució Industrial (més mecanització) i imperialisme Augmenta el nombre d’obrers no especialitzats (i s’afilien als sindicats) El sindicalisme passa a ser un sindicalisme de masses i més heterogeni Pressionen a través de les vagues Demanen la intervenció de l’Estat per resoldre els conflictes i millorar les condicions de vida i treball dels obrers Els governs comencen a preocupar-se pels problemes socials i aproven el sufragi universal masculí i altres drets

3 3.2.- La formació dels partits socialistes.
“ Per totes aquestes raons, el Partit Socialista Obrer Espanyol declara que la seua aspiració és: Abolició de classes, és a dir, emancipació dels treballadors. Transformació de la propietat individual en propietat social o de la societat sencera. Posse- ssió del poder polític per la classe treballadora. I com a mitjans immediats per apropar-mos a la realització d’aquest ideal, els següents: Llibertats Polítiques. Dret de coalició o legalitat de les vagues (...).” Programa del PSOE (1879) 3.2.- La formació dels partits socialistes. A partir del 1875 es creen partits polítics obrers per tota Europa, combinant el marxisme teòric amb la pràctica reformista per aconseguir millores dins del capitalisme Líders: Liebknecht, Kautsky, Bernstein. Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) Es convertirà en el segon partir més votat Programa reformista pactat amb els governs: democratització (sufragi universal masculí), Estat del Benestar i regulació del mercat laboral Partit Socialista Francès (1905) Altres partits obrers Partit Laborista Independent (1900) a Gran Bretanya Creen sindicats forts per pressionar als empresaris i els governs i aconseguir millores socials i laborals Partit Socialista Italià (1892) Partido Socialista Obrero Español (1879) Altres: Bèlgica, Àustria, Polònia, Rússia,...

4 3.3.- L’univers anarquista.
L’anarquisme continua creixent, especialment a Itàlia i Espanya Anarcocomunisme (Kropotkin, Malatesta): propugnen l’acció directa i violenta (terrorisme inidividual) contra la burgesia, la religió i l’Estat Dues corrents Onada d’atemptats terroristes per tota Europa i forta repressió Sindicalistes revolucionaris o anarcosindicalistes: rebutgen el terrorisme individual i propugnen els sindicats i la vaga general revolucionària com a formes de lluita (CNT a Espanya) “L’anarquisme, fins aleshores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals, sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta” J. TERMES: “El moviment obrer des de la Internacional fins a 1898” dins: Història de Catalunya, vol. V, Barcelona, 1979. Negras tormentas agitan los aires nubes oscuras nos impiden ver. Aunque nos espere el dolor y la muerte contra el enemigo nos llama el deber. El bien más preciado es la libertad luchemos por ella con fe y con valor. Alza la bandera revolucionaria que llevará al pueblo a la emancipación. En pie el pueblo obrero, a la batalla hay que derrocar a la reacción. ¡A las barricadas! ¡A las barricadas! por el triunfo de la Confederación.

5 3.4.- Les tendències ideològiques socialistes.
“Kautsky pren del marxisme allò que admeten els liberals, la burgesia (la crítica a l’Edat Mitjana, el paper progressiu que té en la història el capitalisme en general i la democràcia capitalista en particular) i tira per la borda, calla i oculta en el marxisme allò que és inadmissible per a la burgesia (la violència revolucionària del proletariat contra la bur- gesia, per aniquilar aquesta). Per això (...) Kautsky resulta ser inevita- blement un lacai de la burgesia. La democràcia burgesa, que és un gran progrés històric en comparació amb l’Edat Mitjana, continua sent (i no pot deixar de ser-ho baix el capitalisme) estreta, amputada, falsa, hipòcrita, paradís per als rics, trampa i engany per als pobres. Aquesta veritat, la part més essencial de la doctrina marxista, no l’ha entès el “marxista” Kautsky. En aquest problema –fonamental- Kauts- ky ofereix “amabilitats” a la burgesia, en lloc d’una crítica científica de les condicions que fan de tota democràcia burgesa una democràcia per als rics” V. I. LENIN: La revolució proletària i el renegat Kautsky 3.4.- Les tendències ideològiques socialistes. Incorporació de classes mitjanes als partits socialistes (heterogeneïtat) Causes de la divisió Necessitat d’aconseguir més vots per tindre més poder polític Governen alguns ajuntaments i han de pactar amb altres partits Líders: Bernstein, Jaurés i Kautsky Defensen que el capitalisme s’autoregula i, per tant, no té per què acabar amb una revolució (no revolucionaris) Reformistes o revisionistes Propugnen participar en el capitalisme i les democràcies burgeses (eleccions) per aconseguir reformes concretes Evolucionaran cap als partits socialdemòcrates Dues tendències Líders: Rosa Luxemburg, Liebknecht, Lenin Pensen que la revolució és l’única manera d’acabar amb el capitalisme i construir una societat igualitària Revolucionaris Fundaran els partits comunistes

6 4.- LA SEGONA INTERNACIONAL.
4.1.- Desenvolupament, caràcter i organització. 4.2.- Els grans debats. 4.3.- Crisi i divisió del moviment socialista.

7 4.1.- Desenvolupament, caràcter i organització.
¡Arriba, parias de la tierra ¡En pie, famélica legión! Atruena la razón en marcha: es el fin de la opresión. El pasado hay que hacer añicos. ¡Legión esclava, en pie, a vencer! El mundo va a cambiar de base. Los nadie de hoy todo han de ser. Agrupémonos todos en la lucha final el género humano es la Internacional (bis) Ni en dioses, reyes ni tribunos, está el supremo salvador. Nosotros mismos realicemos el esfuerzo redentor. Para hacer que el tirano caiga y el mundo siervo libertar, soplemos la potente fragua que al hombre libre ha de forjar. La Ley nos burla, y el Estado oprime y sangra al productor; nos da derechos ilusorios no hay deberes del señor. Basta ya de tutela odiosa. que la igualdad ley ha de ser: «No más deberes sin derechos, ningún derecho sin deber». Es funda a París el 1889 i perdura fins la Iª Guerra Mundial ( ) Diferències amb la Iª Internacional: homogeneïtat ideològica (sense anarquistes) i confederació de partits nacionals autònoms (sense Consell General) Lleis de protecció dels treballadors Jornada de 8 hores Sufragi universal RECLAMEN Afiliació dels treballadors als partits socialistes Accés dels socialistes al poder polític Fi de la discriminació sexual No participació dels treballadors a les guerres capitalistes La bandera roja Celebració del 1r de Maig com a Dia del Treballador SÍMBOLS Reivindicació de la jornada de 8 hores Himne: la Internacional Té una gran influència i crea organisme de lluita de les dones i la joventut

8 4.2.- Els grans debats. Sobre el revisionisme
S’afirmen en la revolució com a forma de lluita (lluita de classes) i sols s’admet participar en governs burgesos en casos excepcionals Sobre el colonialisme Condemnen el colonialisme com a forma d’explotació capitalista dels països rics sobre els pobres Sobre la guerra La condemnen com a expressió de lluita capitalista entre la burgesia dels diferents països Demanen als obrers que no participen en una guerra mundial si es produeix La majoria d’obrers participaran a la Iª Guerra Mundial: el nacionalisme triomfa sobre el socialisme

9 4.3.- Crisi i divisió del moviment socialista.
Les disputes entre revisionistes i revolucionaris CAUSES L’esclat de la Iª Guerra Mundial i què fer quan açò succeeix Patriotes: partidaris de participar a la guerra Tres postures davant la Iª G.M. Pacifistes: contraris a la guerra (neutrals) Revolucionaris: partidaris de convertir la guerra en una revolució proletària El triomf de la revolució bolxevic a Rússia demostra la validesa de les tesis revolucionàries (Lenin): els bolxevics funden una nova Internacional, fet que suposa la fi de la IIª Internacional