TEMA 5 SERRALADES.

Presentación del tema: "TEMA 5 SERRALADES."— Transcripción de la presentación:

1 TEMA 5 SERRALADES

2 ÍNDEX 1. DEFORMACIONS CORTICALS 2. EL METAMORFISME 3. ORÒGENS

3 1. DEFORMACIONS CORTICALS
1.1 ESFORÇOS I DEFORMACIONS Les roques que hi ha a l’escorça, pateixen ESFORÇOS que provoquen DEFORMACIONS a aquestes roques. Un esforç = Força per unitat de superfície.

4 Tipus d’esforços: 1. DE COMPRESSIÓ: Esforç que comprimeix els materials. Ex: a les zones de col·lisió de plaques tectòniques. Tendeix a l’escurçament de les roques. 2. DE DISTENSIÓ: Esforç que tendeix a allargar o estirar els materials. 3. DE CISALLA : Causen lliscament dels materials.

5

6 TIPUS DE DEFORMACIONS 1. ELÀSTICA: Temporal i reversible. Quan s’acaba l’esforç la roca recupera la forma i les dimensions que tenia originalment. Ex: Ones sísmiques, goma elàstica. 2. PLÀSTICA: És permanent. Quan s’acaba l’esforç la roca queda deformada. Ex: Plecs, plastilina.

7 3. FRÀGIL : Quan l’esforç provoca la fractura de la roca
3. FRÀGIL : Quan l’esforç provoca la fractura de la roca.Ex: Falles, Vidre.

8 COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE LA ROCA. INTENSITAT DE L’ESFORÇ
FACTORS QUE CONDICIONEN EL COMPORTAMENT DE LES ROQUES RESPECTE A LA SEVA DEFORMACIÓ PRESSIÓ I TEMPERATURA. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE LA ROCA. INTENSITAT DE L’ESFORÇ CONTINGUT DE FLUIDS

9 1.2 DEFORMACIONS PLÀSTIQUES : ELS PLECS
Els plecs són ondulacions que s’originen com a resultat de les deformacions plàstiques o permanents sobre les roques. Poden ser petits (cm) o grans(Km) Sobretot es veuen bé a les roques que presenten capes o estrats com les sedimentaries o amb foliació ( metamòrfiques).

10

11 PARTS D’UN PLEC

12 TIPUS DE PLECS Segons la posició dels materials:
Anticlinal: Els materials més antics estan en el nucli. Sinclinal: Els materials més moderns estan en el nucli I

13

14 sinclinal

15 En funció de la inclinació del plec
( angle del pla axial respecte la vertical = vergència): 1.PLEC DRET o RECTE: Pla axial és vertical

16

17 PLEC INCLINAT: Pla axial lleugerament inclinat

18 PLEC TOMBAT: Pla axial està força inclinat

19 PLEC AJAGUT: Pla axial és horitzontal.

20

21 RESUMINT....

22

23 CLASSIFICACIÓ DELS PLECS EN FUNCIÓ DEL GRUIX DELS ESTRATS:
1. PARAL·LEL : Estrats conserven el mateix gruix en el plec. 2. SIMILAR : No conserven el mateix gruix en el plec. Normalment són més gruixuts en xarneres i més prims als flancs.

24 1.3 FALLES I DIÀCLASIS ( Deformacions fràgils)
Quan un esforç supera el límit plàstic la roca es trenca . Maneres de trencar-se: - DIÀCLASIS - FALLES

25 DIÀCLASIS Hi ha trencament sense desplaçament dels blocs trencats.
Aquests trencaments es veuen com a fissures o esquerdes. Poden tenir tamany variable.

26 DIÀCLASIS

27 FALLES Hi ha trencament amb desplaçament dels blocs trencats.
Tamany variable, des de cm a Km

28 ELEMENTS D’UNA FALLA

29 TIPUS DE FALLES En funció del tipus de moviments dels blocs:
1.- DIRECTA O NORMAL: Bloc enfonsat recolça sobre el pla de falla.

30 2.- INVERSA: Bloc aixecat recolça sobre el pla de falla.

31 Un tipus de falla inversa són els ENCAVALGAMENTS, on el bloc aixecat, reposa directament sobre l’altre bloc. Un MANTELL DE CORRIMENT SERIA UN ENCAVALGAMENT DE GRANS DIMENSIONS.

32 ENCAVALGAMIENT

33 3.- FALLA DE DIRECCIÓ: El desplaçament dels dos blocs és horitzontal.

34 4.-FALLA VERTICAL: Pla de falla és vertical

35 SISTEMES DE FALLES FOSSA TECTÒNICA O GRABEN:
Els blocs estan progressivament enfonsats cap a l’interior formant una fossa o vall.

36 MASSÍS TECTÒNIC O HORST: Estructura inversa a l’interior, els blocs són progressivament més elevats cap a l’interior.

37

38 ENLLAÇ A LES DEFORMACIONS DE LES ROQUES

39 2. EL METAMORFISME Conjunt de canvis que es produeixen
a les roques a l’augmentar la pressió i / o la temperatura en estat sòlid. Forma les roques metamòrfiques.

40 2.1 FACTORS QUE GENEREN METAMORFISME
1. La temperatura. A l’augmentar la fondària augmenta la temperatura.Gradient geotèrmic de 3º cada 100 metres. Pot variar segons la zona. 2. La pressió : A l’augmentar la profunditat, hi ha més pes de les roques que hi ha a sobre d’un punt: PRESSIÓ LITOSTÀTICA.

41 2.2 TRANSFORMACIONS A LES ROQUES QUE PATEIXEN METAMORFISME
Fig 13 pàg 108 Amb els minerals passa el mateix que amb l’aigua, si varien les condicions de pressió i temperatura, canvia la forma en la qual es presenta a la natura. 2 situacions:

42 1.MINERALS POLIMÒRFICS: Tenen la mateixa composició química però els àtoms canvien la seva posició.
Exemple: SiO5AL2 CIANITA: Altes i baixes P i baixes T ANDALUSITA: T i P mitjanes SIL·LIMANITA: Altes T i P baixes i altes

43 2. Tranformacions amb canvi en la composició química.
Exemple: ALBITA : a altes pressions passa a JADEÏTA i QUARS. MICA MOSCOVITA: A altes temperatures, es transforma en ORTOSA , CORINDÓ I AIGUA.

44 Per què serveix tot això??
Si trobem una roca metamòrfica a la natura i identifiquem els seus minerals, coneixent els seus diagrames de fases podem esbrinar en quines condicions de pressió i temperatura es van formar.

45 2.3 TIPUS DE METAMORFISME 4 tipus:
1.M. REGIONAL: Factor predominant és la Pressió. Obtenim roques amb foliació. 2. M TÈRMIC o DE CONTACTE : Apareix una AUREOLA METAMÒRFICA al voltant del magma. Les roques no presenten foliació.

46 Al metamorfisme de contacte sovint hi ha un intercanvi d’elements químics entre el magma i la roca encaixant, cosa que origina canvis en la seva composició química. Aquest procés s’anomena METASOMATISME.

47 3. METAMORFISME D’ENTERRAMENT : Té lloc a les conques sedimentàries ( zones deprimides de l’escorça on es dipositen sediments).

48 4. METAMORFISME DINÀMIC:
Té lloc a les roques situades en el pla d’una falla. Quan els blocs es desplacen hi ha un fort fregament i trituració de les roques formant les anomenades bretxes de falla. Si aquests fragments s’uneixen formen una roca anomenada MILONITA.

49 2.4 MIGMATITZACIÓ I ANATÈXIA
MIGMATITZACIÓ : Fusió parcial de les roques. Roques resultants: MIGMATITES ( tenen bandes dels minerals fosos). ANATÈXIA:Fusió total de les roques per formar MAGMA. NO SÓN PROCESSOS DE METAMORFISME, SINO QUE ENS INDIQUEN EL LÍMIT ENTRE METAMORFISME I MAGMATISME.

50 3. ORÒGENS ALGUNES DEFINICIONS IMPORTANTS:
ORÒGEN: Serralades de muntanyes. OROGÈNESI: Formació de serralades. CONCA SEDIMENTÀRIA: Zones deprimides on es van acumulant sediments. Poden ser oceàniques o continentals. PROCÉS DE SUBSIDÈNCIA: Procés en el qual els sediments es van enfonsant amb el temps per acumulació de nous materials a la part superior. En aquest enfonsament va augmentant la Tª i la P, amb la qual cosa els sediments es van transformant en roques metamòrfiques. També poden patir processos de migmatització o anatèxia.

51 Com es forma un orògen? Pel xoc entre dues plaques: Oceànica-continental: Plegament tipus ANDÍ. Ex: Andes Continental-continental: Plegament tipus ALPÍ. Ex Alps.

52 MOVIMENTS ISOSTÀTICS Un cop es produeix el plegament, l’escorça continental augmenta el seu gruix i desplaça el mantell cap avall. A continuació hi ha una tendència del mantell a la recuperació del seu estat inicial, i això provoca un AIXECAMENT de la serralada. Aquest procés ve afavorit per l’erosió que té lloc a la serralada. Aquest aixecament es diu ISOSTÀTIC, perquè està produït per moviments ISOSTÀTICS ( = Aquells que provoquen l’aixecament del relleu provocat pel reajustament del mantell i que tendeix a la seva posició original)

53