NIETZSCHE I.La Miranda Curs 2012/13 Seminari de Filosofia

Presentación del tema: "NIETZSCHE I.La Miranda Curs 2012/13 Seminari de Filosofia"— Transcripción de la presentación:

1 NIETZSCHE I.La Miranda Curs 2012/13 Seminari de Filosofia
Professor: Prudenci Vidal NIETZSCHE

2 ÍNDEX Context Nietzsche, vida i obres.
Introducció a la seva filosofía. Crítica a la cultura occidental. Crítica a la moral. Crítica a la Filosofía. Crítica a les ciencias positives. El Nihilisme. La Voluntat de poder. La nova idea de realidad. La nova idea de veritat. La nova idea de llenguatge. La transmutació dels valors. El Superhombre.

3 CONTEXTO HISTORIA Sorgiment dels ideals nacionalistes a Europa. Revolucions: fracàs de 1848. El liberalisme anuncia la caiguda de l Antic Règim. ECONOMIA Segona revolució industrial. Desenvolupament de la siderúrgia, la mineria. Expansió del ferrocarril. Gran importància de les colònies. LA CULTURA DEL PROGRÉS Automòbil, aeroplà. Electricitat, gas, petroli. Telèfon, telègraf, ràdio. Vacunes.

4 La Filosofía de la sospita
CONTEXT La Filosofía de la sospita La Filosofia de la sospita és una expressió de Paul Ricoeur en 1965 per a referir-se als tres pensadores del S. XIX: Marx, Nietzsche i Freud. Els tres coincideixen en un intent de desemmascarar la falsedat que hi rau sota els ideals il·lustrats de racionalitat i veritat. Marx Darrera les ideologies està la infraestructura social. Nietzsche Els valors morals oprimeixen i debiliten la vida. Freud La racionalitat resta en entredit amb l‘incoscient

5 CONTEXT Pensadors de gran rellevància d’aquesta època. Comte i el positivisme El positivisme enfonsa les arrels en l’empirisme anglès, el fenomenisme kantià i la idea de progrés de la Il·lustració. Nietzsche criticará el positivisme i llurs ideals. Darwin. L’origen de les espècies es va publicà a 1859

6 VIDA I OBRA Friedrich Wilhem Nietzsche nasqué al 1844 a Röckem (Turingia) dins d’una família summament religiosa. Al seu pare, que morí quan Frierich tenia cinc anys, era pastor luterà. Estudià al Col·legi Pförta i als 19 anys ingressà a la Universitat de Bonn, on estudià primerament Teologia, carrera que abandonaria, i després Filologia. A 1869 fou nombrat professor de Filologia Grega. de la Universitat de Basilea Nietzsche i la seva mare mare. A sota la seva germana Elisabeth. A la seva obra podem diferenciar tres etapes: Etapa romántica ( ). Etapa il·lustrada o positivista ( ). Etapa profética o de maduresa ( ). Mor a 1890

7 VIDA I OBRA Etapa romàntica (1870-1876).
Cósima Liszt. F. Nietzsche Es fa amic del gran músic Wagner i de la seva esposa Cósima Lizst de la que s’enamora. S’inspira en Heràclit i Schopenhauer. Sota la influència de Wagner comença a escriure la seva primera obra, “L’origen de la tragèdia a partir de l’esperit de la música” que publica a 1870 amb una freda acollida. Cósima amb el seumarit R. Wagner. Comença la publicació periòdica de “Consideracions intempestives” que acabarà en 1876.

8 Etapa il·lustrada o positivista (1877-1883)
VIDA I OBRA Etapa il·lustrada o positivista ( ) Als 33 anys, malalt (sífilis, neuràlgies…) renuncia a la càtedra de Basilea i trenca l’amistat amb Wagner. Publica “Humà, massa humà”. Amb els diners de la pensió es dedica a viatjar (Alps, Mediterrani). A 1878 publica “Miscel·lània d’opinions i sentències” i un any després “El viatger i la seva ombra ”. Lou Van Salomé S’establí a Gènova i a 1881 surt a la llum “Aurora”. Sembla que aquell estiu escriu “Així parlà Zaratustra”, que no es publicarà fins 1883. A Roma coneix a Lou Andrea Salomé amb qui decideix unir-se a costa de l’amistat amb l'espòs d’aquesta, Paul Ree. Mentre dura la convivència escriu “La gàia ciència” que no publicarà fins 1895. Lou Van Salomé Paul Ree F. Nietzsche

9 Etapa profètica o de maduresa (1883-1888)
VIDA I OBRA Etapa profètica o de maduresa ( ) Etapa presidida per la seva gran obra “Així parlà Zaratustra”, en aquesta etapa Nietzsche escriu sota una poderosa “inspiració” de la que parla a la seva autocrítica “Ecce Homo”. A 1886 publica “Més enllà del bé i del mal”, crítica la modernitat i “La genealogia de la moral”, crítica a la moral tradicional. A 1887 elabora la seva obra més sistemàtica “La voluntat de poder”, publicada després de la seva mort. En 1888, en un estat casi febril, publica “El cas Wagner”, “El crepuscle dels ídols”, “L’Anticrist” i “Ecce Homo”. La seva germana Elisabeth intenta que no es publiqui a causa de la seva arrelada formació religiosa. La profunditat de la locura és irremediable i el seu amic Overbeck l’interna a l’ Hospital de Basilea, on romandrà fins a la seva mort a 1890. El segle XX no hagués estat el mateix sense les intempestives crides d’atenció del “profeta” Nietzsche.

10 INTRODUCCIÓ A LA SEVA FILOSOFÍA
Durant el transcurs de la vida de Nietzsche es posen en entredit tant el materialisme como el positivisme. Sorgeixen valores nous, els de la vida i l’esperit. Aquets nous valors es plasmaran en las característiques fonamentals de la filosofia de Nietzsche: Surgeix al S.XIX i es perllonga al S.XX. Considera que la vida és l’essència de la realitat. Haurá diferents formes d’entendre la vida: Bergson, Dilthey, Nietzsche, Ortega. Para Nietzsche serà bo allò que afavoreixi la vida i dolent tot el contrari. El Vitalisme És la pèrdua de validesa dels valors vigents. La cultura occidental es nihilista. Contra el nihilisme només es por lluitar, segons Nietzsche, implantant un altre nihilisme que faci que reneixi tot el que ha estat anul·lat por la cultura occidental. Nihilisme

11 La Filosofía de Nietzsche es desplega en dues activitats
INTRODUCCIÓ A LA SEVA FILOSOFÍA Una que nega, la Filosofia del martell, que és una crítica a la cultura occidental. Crítica a la Filosofia. Crítica a la Religió. Crítica a la Moral tradicional. Crítica a las Ciències Positives. La Filosofía de Nietzsche es desplega en dues activitats Altra que afirma i crea uns valors diferents als de la cultura occidental. L’Etern Retorn. La Voluntat de Poder. Els Nous Valors. El Superhome.

12 LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL
LA CRÍTICA A LA MORAL La moral tradicional, fonamentada en Sòcrates, Plató i el Cristianisme, és una moral “contra la naturalesa” perquè va contra els instints. El món de les Idees platònic serveix de més enllà als cristians. Posen el centre de gravetat de l’hombre, no en aquesta vida, sinó en l’altra. Aquesta moral fa un jucidi valoratiu negatiu sobre la vida i és símptoma de la decadència i del nihilisme. La moral cristiana proclama que l’home és lliure i el fa responsable davant el pecat. Nietzsche dirà que aquesta responsabilitat sols és possible si l’hombre és lliure, i això és possible alhora perquè a l’hombre i al món els han fet culpables. Els teòlegs, per a la seva existència, apel·len contínuament a l’ordre moral del món, d’aquesta forma ens fan lliures i responsables. Però d’ aquesta forma infecten la innocència de l’esdevenir per mitjà del càstig i la culpa.”

13 LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL
LA CRÍTICA A LA MORAL No és possible “un ordre moral del món “una guia absoluta”. Per això s’hauria d’imaginar a algú fora del món, i aquesta és la imatge trastocada de la moral cristiana, que ressentida de la vida, busca la felicitat fora d’ella. Déu és la gran objecció contra la vida, contra la existència. És necessari negar Déu, negar qualsevol responsabilitat davant Déu , per així “redimir” el món. L’home no necessita a Déu per a sentir-se lliure, sempre ho ha estat perquè el món no té cap llei natural que l’obligui.

14 La crítica de Nietzsche a la metafísica pren dues direccions
LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL LA CRÍTICA A LA FILOSOFÍA L’error fonamental de la Metafísica tradicional rau en la creença en l’antítesis dels valors; els filòsofs dogmàtics pensen que les coses de valor suprem no estan en aquest món, sinó en Déu, en el “més enllà”, i aquests són els valores oposats a la vida. Aspecte ontològic de la crítica a la Metafísica. La crítica de Nietzsche a la metafísica pren dues direccions Aspecte epistemològic de la crítica a la Metafísica.

15 LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL
LA CRÍTICA A LA FILOSOFÍA Aspecte ontològic de la crítica a la Metafísica. L’Ontología tradicional, iniciada per Plató, és estàtica, considera al ser como quelcom fix. Aquesta entitat no es deixa veure en aquest món on tot és mera aparença. Por tant la veritat ha de ser buscada en l’altre món. La distinció entre el ser real i l’aparent és un judici valoratiu sobre la vida, i a més a més negatiu. Per a Nietzsche no existeix un món real i un altre d’aparent, sinó el devenir constant del ser creant i destruint el món. La Metafísica tradicional pren com verdadera la reflexió de la raó, sense veure que aquesta raó es fonamenta en la necessitat humana de sobreviure en un món en constant devenir.

16 LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL
LA CRÍTICA A LA FILOSOFÍA El món, que la Metafísica anomena verdader, es construeix en contraposició al món dels sentits, considerant el devenir como un error, encunyant les seves categories a costa del no-ser. Això no és més que ressentiment cap a la vida, Nihilisme conseqüència de la perspectiva estàtica del ser. Tant el platonisme como el kantisme són símptomes de la Voluntat de poder. És la necessitat de racionalitzar el que és impossible de racionalitzar, el que ens obliga a inventar ficcions lògiques i models de coneixement que ens donin estabilitat en front del que en sí és un caos. L’ontologia platònica és l’origen d’aquesta idea d’un ordre moral sobrenatural, elimina el caràcter que tenia el devenir del ser i fa a l’ home dependent d’una realitat exterior a ell mateix: Déu (primera manifestació dogmàtica de l’esperit). Raó (segona). Ciència (tercera). Història (quarta).

17 Inversió de la Metafísica
Nihilisme Filosofia Moderna Filosofia Medieval Filosofia Antiga La gran mentida Mort de Déu Saviesa tràgica Metafísica Inversió de la Metafísica -camí errat- Heràclit capta el dinamisme de la vida. Esquili i Sòfocles expressen en llurs tragèdies la veritat de l’existència. Plató posa la idea de “Bé” com a fonament de totes les coses Teòlegs cristians identifiquen la idea de “Bé” amb el Déu bíblic. Kant distingeix el fenomen del noümen, no es sinó un “cristià disfressat” Nietzsche inverteix la Metafísica en quant a la posició de Déu o del món suprasensible. Mapa conceptual extret de:

18 LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL
LA CRÍTICA A LA FILOSOFÍA Aspecte epistemològic de la crítica a la Metafísica. En l’epistemologia clàssica es pretén que el concepte serveixi per a expressar una multitud de coses que rigorosament parlant mai són iguals. La veritat es converteix en un conjunt de generalitzacions la naturalesa de les quals hem oblidat. La Teoria del coneixement de Nietzsche es pot expressar així: de la sensació passem a la imatge mitjançant metàfores intuïtives, i de la imatge al concepte a través de la fixació de la metàfora per la costum. Nega tot procés lògic en la formació dels conceptes. L’oblit d’aquesta naturalesa metafòrica del concepte ha fet que la Teoria del coneixement occidental vulgui identificar en el mateix concepte “l’eidos” de les coses a les que representa i que afirmi la correspondència exacta entre concepte i realitat. Nietzsche negarà que poguéssim conèixer la realitat del ser, que es moviment i canvi, a través dels conceptes.

19 LA CRÍTICA A LAS CIÈNCIES POSITIVES
LA CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL LA CRÍTICA A LAS CIÈNCIES POSITIVES La crítica de Nietzsche no és a la ciència en sí, sinó a una determinada metodologia, la del mecanicisme i el positivisme. La matematització de lo real tendeix a anular les diferències que existeixen entre les coses, al quantificar-les les iguala sense tenir en compte llurs qualitats, i això és un error. Ciència i moral. Mai pot la ciència donar una ordre a l’hombre, ja que careix de passió, amor, força… La ciència no pot fer judicis valoratius sobre la vida ni donar-nos cap llei moral que obligui. Ciència i estat. La ciència està al servei dels interessos de l’estat que l’ha pres a càrrec seu. “El monstre més fred de tots els monstres, l’ estat” posseeix en la ciència el seu més fidel servidor. Vertents de la crítica a les ciències

20 NIHLILISME (1) No és una doctrina sinó un moviment històric de la cultura occidental, que pren per objecte de la seva reflexió la veritat del món suprasensible i la seva relació amb l’hombre. Davant aquest nihilisme Nietzsche cridarà: “DÉU HA MORT” Això significa Que neguem el món suprasensible i la seva pretesa funció ordenadora Que és precís replantejar-se la Metafísica.

21 NIHILISME (2) Nihilisme passiu-reactiu. Negativa
Basat en la tradició cristiano-platònica. Ha perdut la Voluntat de poder i ha fet pràctica de la debilitat. Aquesta falta de valor dissol la vida convertint-la en no-vida. Aquesta vida com irrealitat es plasma en valors superiors (Déu, Bé…) promocionats per la casta sacerdotal que des del ressentiment predica la moral d’esclaus. El Nihilisme poseeix dues cares Nihilisme actiu. La mort de Déu significa la destrucció del món irreal, la negació de la negació. La Voluntat de poder destrueix els vells ídols i en crea nous valors donant origen al Superhome en un anel infinit d’Etern retorn. Positiva

22 DUBTE REFLEXIÓ NOVA VALORACIÓ NIHILISME (3)
En el nihilisme de Nietzsche trobem els tres grans moments d’aquest moviment: DUBTE Nihilisme com destrucció dels valors vigents. És el moment del dubte, de la desorientació radical. Distançament respecte a la tradició. S’afirma el procés nihilista com conseqüència del pensament platònic – cristià. REFLEXIÓ Punt d’inflexió vers una nova perspectiva del ser i de l’hombre. És la gran aurora. Està impulsat per l’instint i Nietzsche l’anomena Voluntat de poder. NOVA VALORACIÓ

23 Ha mort el Déu dels metafísics, el Déu monoteista.
NIHILISME (4) “DÉU HA MORT” Ha mort el Déu dels metafísics, el Déu monoteista. “Els déus s’han mort de risa… en sentir dir a un d’ells que era l’únic déu.” Així parlà Zaratustra El Nihilisme comporta aquesta opció monoteista perquè es creu en la Veritat, perquè creu que existeix un sentit superior que condueix l’home a través de la raó. Els altres déus són els que venerava el politeisme, déus múltiples i contradictoris en eterna lluita. El politeisme ha prefigurat l’esperit lliure de l’home, la força per a crear formes noves de veure el món. “ La pluralitat de perspectives és per a l’home condició de llibertat.” “La Gàia Ciència”

24 La Voluntat de Poder genera
(1) Aquest és un concepte que Nietzsche no aconseguí definir totalment. La Vida, l’home, la realitat són Voluntat de Poder. Tot se sustenta en ella, en un desig de superar-se, de ser més amb una força creixent. Per a Nietzsche la realitat és dinàmica i canviant, és perspectiva. I la vida també és devenir i perspectiva. Existeix una correlació entre la realitat i la vida, entre l’ontologia i l’antropologia. Nova interpretació de la realitat. Nova idea de Veritat. Nova idea de llenguatge. La transmutació dels valors. La Voluntat de Poder genera

25 Nova interpretació de la realitat
LA VOLUNTAT DE PODER (2) La realitat és múltiple i múltiple també ho és l’ésser humà que posseeix pluralitat de impulsos i instints, cada un amb la seva perspectiva i lluita constant. El ser es mostra en múltiples perspectives i es converteix en aparença quan solament se’ns presenta una única perspectiva. L’ésser és devenir, constantment es fa i sempre està per fer-se. El ser és un procés infinit i etern sense possibilitat de final. L’ésser és canvi, no quantitatiu, sinó qualitatiu. Nova interpretació de la realitat

26 LA VOLUNTAD DE PODER (3) Nova idea de veritat Nueva idea de verdad
No ha de plantejar-se si quelcom és verdader o fals, sinó si afavoreix o no a la vida. La veritat és la consolidació d’una perspectiva, aparença justificada en el costum que no deixa de ser un error. Aquest és el sentit de la Voluntat de Poder que justifica, com a condició per a l’afirmació de la vida, l’error, perquè coneix el ser i sap que és inabastable para la raó humana. Aquesta Voluntat de Poder és més verdadera que apel·lar a la realitat suprasensible basant-se en la raó.

27 Nova idea de llenguatge
LA VOLUNTAD DE PODER (4) Nova idea de llenguatge Contra la petrificació del ser en conceptes, Nietzsche exalta la metàfora. La metàfora és perspectiva perquè integra diversitats, es troba oberta al món i no tancada com el concepte i la seva simplificació. Hem d’utilitzar la metàfora i no el ser, doncs correm el perill del dogmatisme, és a dir: no podem utilitzar un model i confondre’l con si fos la realitat. Hem que ser conscients de què la nostra classificació dels fets és arbitrària i podria haver estat diferent. A la metàfora no existeix relació lògica subjecte-objecte. La única relació possible és la relació artística

28 La Voluntat de Poder provoca la transvaloració de la transvaloració.
LA VOLUNTAD DE PODER (5) Són possibles encara nous valors que superin el nihilisme, perquè s’han redescobert la pluralitat de sentits del ser. La Voluntat de poder supera el nihilisme i crea nous valores que afirmen l’alegría de la vida, la multiplicitat i el devenir. La transmutació dels valors, l’ateisme MORAL D’ESCLAUS MORAL DE SNYORS Prudència Mansedumbre Caritat Humilitat Valentia Luxe Riquesa Excel·lència Transvaloració dels autèntics valors portada a termini per Plató i el cristianisme. La Voluntat de Poder provoca la transvaloració de la transvaloració.

29 APOL·LO DIONÍS LA VIDA Ordre Equilibri Expressió Passió Terror
Realitat SI NO Moral d’esclaus Moral de senyors LA VIDA Plaer Força Afirmació Individu Lleialtat Valentia Generositat Cortesia Nihilisme actiu Voluntat de poder Transvaloració de la transvaloració Superhome Utilitat Coacció Costum Consciència Impotència Ressentiment Compasisó Consol Nihilisme passiu /reactiu ¡Déu ha mort! Transvaloració falsificadora

30 EL SUPERHOME (1) La voluntat de poder origina una nova reflexió sobre l’home. Aquesta reflexió exalta la creativitat i la vida. L’afirmació sobre la vida és eterna i es plasma en l’ Etern Retorn. L’Etern Retorn: hem d’estimar la vida de forma que vulguem tornar a viure-la, perquè efectivament tot torna a repetir-se eternament. Aquest amor a la vida incita l’hombre vers la superació. L’home és un pont cap al Superhome. Mentre aquest no arriba s’ha d’anar preparant la gran política. La gran política és la preparació, l'ensinistrament que no domesticació, vers el Superhome. Aquest ensinistrament es realitza mitjançant la superació de la moral tradicional.

31 Característiques del Superhome
(2) Desitja viure, s’ocupa -no es preocupa- de la vida. Estima la força, el poder i la rebel·lia. No està sotmès a cap precepte moral. Allò que afavoreix la vida és bo i lo que la perjudica és dolent. És un ser superior que diu sí a les jerarquies. La igualtat condueix a la moral del ramat. Ha transmutat els valors de la moral tradicional. Viu fidel a la terra i no a la metafísica ni a Déu. No el preocupa el més enllà. Viu la Voluntat de poder, de dominar, de ser senyor i no esclau. Vol tornar a viure , vol l’etern retorn. Característiques del Superhome

32 EL SUPERHOME (3) En el 1r discurs de Zaratustra parla de les metamorfosis de l’esperit, o pas de l’hombre esclau al Superhome: L’esperit convertit en camell. Etapa de la història en la que l’home ha carregat resignadament amb la vida i les imposicions de la religió i la moral. Representa la moral d’esclaus, centrada en la paciència, la renúncia i la resignació. L’esperit convertit en lleó. El camell vol ser més i es converteix en lleó, en el gran negador que rebutja els valores tradicionals i diu No, és el nihilista actiu. Símbol d'accés a la moral dels senyors, de la transvaloració dels valors. Es qui crida ¡Déu ha mort! L’esperit convertit en nen. El lleó es converteix en nen, és la transformació definitiva. S’obre l’etapa de creació dels nous valors, de l’afirmació de la innocència, del nou començament. El nen que juga a crear és el Superhome que s’alliberarà dels prejudicis i crearà una nova taula de valors.

33 EL SUPERHOME (4) El Superhome vol una moral basada en els instints vitals, que l’home domesticat pel cristianisme ha oblidat. El Superhome no creu en la igualtat. Aquesta és una afirmació dels dèbils, cristians i socialistes. L’home superior accepta les jerarquies, i la diferència. El Superhome s’afirma en el devenir sense crear-se subterfugis per a consolar l’engoixa. La moral del Superhome té dos perills: Els seus criteris són purament estètics. La seducció que ocasionà a certes ideologies polítiques. A més a més descuida les regles comunitàries en l’afany individualista.