Curs: quart d’ESO IES La Pineda Badalona

Presentación del tema: "Curs: quart d’ESO IES La Pineda Badalona"— Transcripción de la presentación:

1 Curs: quart d’ESO IES La Pineda Badalona
EDUCACIÓ ÈTICOCÍVICA Curs: quart d’ESO IES La Pineda Badalona

2 1. QUÈ ÉS LA MORAL I QUÈ ÉS L’ÈTICA

3 1.1.1. Qui és subjecte de la moral.
El subjecte moral és un ésser humà. El subjecte moral no pot ser cap altre animal. Els animals no fan servir la raó. Els animals actuen per instint. Els animals no trien què fer. Característiques del subjecte moral: Lliure. Responsable. Intel·ligent. Conscient.

4 1.1.2. Definir l'Ètica Prové de tres termes grecs:
êthos: caràcter = el que s'és; ethos: hàbit = alimentació del caràcter; hexis: actes. El caràcter deriva de l'hàbit. L'hàbit neix per repetició dels actes; i aquests actes donen lloc a altres actes. Al néixer tenim un determinat caràcter. El caràcter pot canviar.

5 1.1.3. Diferenciar ètica i moral
Comprèn els aspectes concrets i pràctics del comportament moral humà. Els problemes morals es caracteritzen per la seva immediatesa pràctica. Són les accions que fem els éssers humans i que podem considerar com a bones o acceptades per la societat. ÈTICA Té un contingut més teòric o especulatiu que la moral. Consisteix en dir el per què una acció està bé o està malament. Els problemes ètics es plantegen qüestions de caràcter general. També són problemes ètics: el saber per què actuem com actuem, definir "bo" o "felicitat“, esbrinar quin és l’origen de la moralitat, de l'origen i naturalesa de la "consciència moral".

6 1.1.4. Moral, Immoral i Amoral PERSONES MORALS:
Són persones que es plantegen els problemes morals. Volen justificar el seu comportament. Diuen el per què han actuat com han actuat. Expliquen les seves decisions. PERSONES IMMORALS: Són persones que coneixen les normes de la societat. Tot i això, les infringeixen quan ho consideren oportú. Posen el seu interès per davant de tot i de tothom. Només respecten les normes si obtenen un benefici. PERSONES AMORALS: No accepten la necessitat de justificar el seu comportament. Indiferents a qualsevol qüestió moral. No es preocupen, moralment, pels altres. No tenen la necessitat de justificar el que fam o el que decideixen.

7 1.1.4. Moral, Immoral i Amoral ACCIONS MORALS:
Són aquells actes que persegueixen un benefici a altres éssers vius –plantes, animals, o altres humans-, o al mateix medi ambient. Per exemple: La Núria fa una donació a una ONG. ACCIONS IMMORALS: Són aquells actes que tenen com a fi perjudicar a altres éssers vius o al medi ambient. Per exemple: En Pere amenaça amb una pistola al botiguer perquè li doni tots els diners de la caixa registradora. ACCIONS AMORALS: Són aquelles accions que no pretenen ni beneficiar ni perjudicar ningú ni res (tot i que en ocasions puguin generar algun benefici). Per exemple: En Tomàs ha sortit a passejar pel parc.

8 1.2 Estructura de l’acte moral.
Motiu: Respon a la pregunta: "Per què?". És allò que impulsa a l'acció, que mou al subjecte a obtenir un fi determinat. Elecció del fi: Respon a la pregunta: "Per a què?". Tot acte humà es realitza tenint present un fi. L'acte moral exigeix que el subjecte sigui conscient també del fi que es proposa. Els mitjans: Respon a la pregunta: "Com?". Els elements dels que disposem per a dur a terme l'acte. Maquiavel: El fi justifica els mitjans, moral o immoral? Les conseqüències: Respon a la pregunta: "Què succeirà?". La forma com el nostre acte afecta als altres.

9 1.3. Consciència i llibertat. La responsabilitat moral
LA CONSCIÈNCIA. Definició de consciència ètica: Capacitat que experimenta l'ésser humà d'elaborar un judici moral sobre els seus propis actes. (Un judici moral és dir si una acció està bé o no i per què) La moral conscient: Procedeix racionalment: reflexió. Es basa en motivacions conscients: elecció. L'obligació és d'un mateix. La consciència moral: Representa la personalització de les normes i els valors. És la capacitat de jutjar el valor moral dels propis actes. En darrera instància és al que hom ha de fer cas.

10 1.3. Consciència i llibertat. La responsabilitat moral
LA LLIBERTAT. Pot tenir diferents significats segons el context on es faci servir. No la podem confondre amb el llibertinatge: fer el que hom vulgui, com vulgui, i sense tenir en compte els demés. Com hem dit anteriorment: que l'home sigui lliure vol dir que té la possibilitat de triar què vol fer, segons el seu propi criteri, en les distintes situacions de la seva vida quotidiana. Deia Jean-Paul Sartre, filòsof francès del segle XX: “l’home està condemnat a ser lliure”

11 1.3. Consciència i llibertat. La responsabilitat moral
Perquè som lliures, som responsables. Ser responsable és saber que cada un dels actes que realitzem té unes conseqüències. Aquestes conseqüències faran que nosaltres siguem d'una determinada manera. Per exemple: si jo realitzo actes solidaris, jo em converteixo en una persona solidària, em faig solidari; Un altre exemple: si jo vaig dient mentides constantment, jo serè una persona mentidera, em faig un mentider. Cada un de nosaltres és i serà el que ell mateix decideixi ser. L'home és responsable dels seus actes, d'aquells que realitza sota el seu propi desig i segons la seva elecció. L’home no només és responsable del que ell fa, sinó també del que fan els que l’envolten".

12 1.4. Autonomia i Heteronomia moral
Concepte de “Valor”: Qualitat que tenen les coses en relació amb nosaltres. Diversos tipus: Valors plaerosos Valors útils Valors estètics Valors religiosos Valors morals. Valor moral: Allò que es defensa en una acció moral. Allò pel què és important una acció moral. Allò pel què (es) destaca una acció moral. Allò pel què és bona una acció moral. La qualitat més important d’una acció moral. Què diríem d’una persona que fes aquella acció moral?

13 1.4. Autonomia i Heteronomia moral Exemples de valors morals.
Respecte Justícia Estimar Sinceritat Honor Puntualitat Igualtat Empatia Solidaritat Generositat Pau Lleialtat Bondat Tolerància Companyerisme Amistat Cordialitat

14 1.4. Autonomia i Heteronomia moral
Concepte de “Norma”: Enunciat que indica una conducta que hom ha de seguir. Regla, pauta, que indica la manera com s'ha de fer un acte concret. Hi ha diversos tipus: De cortesia: Hem de deixar passar a les persones grans. De tràfic: Hem de circular per la dreta. De convivència social: S'ha d'arribar d'hora a una representació teatral. Concepte de “Norma moral”: Totes les normes morals són normes de conducta, però no totes les normes de conducta són normes morals. Una norma de conducta és una norma moral si té les següents característiques: Autoobligació. Universalitat. Incondicionalitat. És l'expressió en forma de mandat dels valors morals. Se l'imposa l'home a sí mateix, tot i que pot tenir l'origen en ell mateix, en la seva raó o fora d'ell. Acostuma a tenir la següent forma: “Has de fer…(perquè és la teva obligació moral)”

15 1.4. Autonomia i Heteronomia moral
Moral autònoma: L'home no només s'apropia la norma de conducta, sinó que la troba en ell mateix. Implica la llibertat del subjecte a l'hora de decidir l'acte a realitzar. Un actua correctament perquè és la seva obligació moral. Moral heterònoma: La norma moral la troba l’home en la seva pròpia consciència. Però prové d’una font externa. Aquesta font és el seu fonament.

16 2. TEORIES ÈTIQUES

17 2. Teories ètiques ÈTICA MATERIAL: ÈTICA FORMAL:
Ens diuen què hem de fer per a comportar-nos moralment bé. Es diferencien entre elles depenent de la concepció antropològica que tinguin. Es valoren els avantatges que proporciona. Responen a la pregunta: "Què és comportar-se bé?". Comportar-se bé és organitzar la conducta d'acord amb allò que és el bé i el bo. Hedonisme, Utilitarisme, Marxisme, Vitalisme. ÈTICA FORMAL: És més important el com s'ha d'actuar, que el què es fa. Oblida el contingut de l'acte i es fixa en el propi acte. És una moral autònoma, en la qual la norma d'actuació neix amb la pròpia consciència del subjecte. L'única referència d'actuació és la de la bona voluntat. La voluntat és autònoma en la mesura que no es regeix per res que no sigui la norma que troba en ella mateixa. Pretén universalitat. Kant, Sartre, Durkheim.

18 Aristòtil Neix a Estagira, Grècia. 384 – 322 ane.
Va fundar l’escola del “Liceu”. Va ser mestre d’Alexandre Magne. També és conegut com el “peripatètic”.

19 Aristòtil I L'ètica és teleològica: l'acció és bona si porta al bé de l'home: “eudaimonia”. El fi darrer (pràctic) de l'home és la felicitat. Felicitat i contemplació són directament proporcionals. Procés moral: 1.-L'agent desitja un fi. 2.-L'agent delibera veient quins són els mitjans per arribar al fi. 3.-L'agent percep que alguns mitjans l'apropen al fi, i d'altres l'allunyen. 4.-L'agent tria el mitjà practicable en aquell moment o situació. 5.-Realització de l'acte en qüestió.

20 Aristòtil II Per a que es pugui parlar de virtut és necessari que la persona que actuï: 1.-Sàpiga el que fa. 2.-Triï lliurament l'acte en qüestió. 3.-Compleixi l'acte fermament. La virtut és el terme mig entre dos extrems. P.e., el valor està entre la covardia i la temeritat. P.e., la temprança entre la insensibilitat i el desenfrè. P.e., la vergonya entre la desvergonyia i la timidesa. El "terme mig" s'estableix en funció de les circumstàncies de cadascú, del moment, i de la lliure deliberació de l'individu. La virtut més important: la Justícia.

21 Aristòtil III Tipus de virtuts: Conclusió: a. Virtuts ètiques:
pertanyen al caràcter o als costums; es refereixen al plaer o al dolor; regeix el "terme mig". b. Virtuts intellectuals o dianoètiques (contemplar, deliberar). D'aquestes, l'ànima en té dues: b.i.-Saviesa. b.ii.-Prudència: deliberar bé a la vida pràctica. És la virtut de l'home sensat. L'home prudent és aquell que veu quin és el vertader bé de l'home en totes les circumstàncies. Conclusió: Per què? Per fer el bé Què? Perseguir la felicitat Com? Essent virtuós On? A la “polis”

22 Stoicisme Zenó de Citium, Xipre. 333 – 264 ane.
Feia les classes al pòrtic pintat d’Atenes, “l’stoa”. D’aquí ve el nom de la seva escola. Va escriure textos d’ètica, de física i de lògica.

23 Stoicisme El que jo aprèn té sentit si: Per a ser feliç cal:
m’ajuda a triar què fer. m’ajuda a eliminar la il·lusió del plaer i del dolor. Per a ser feliç cal: Actuar amb llibertat. La llibertat és l’absència de , "pathos" = afecte, passió. Viure d'acord amb la naturalesa, al que succeeix. Acceptar que hi ha un ordre racional al món. No hi ha ni bé ni mal perquè tot el que succeeix és el que ha de succeir. Saben acceptar els mals amb fermesa. Són els primers (abans que els cristians) que pensen en una solidaritat de tots els homes. Preparats per a la mort.

24 Epicureisme Epicur, tot i néixer a Atenas, es va educar a Samos
341 – 270 ane. Va fundar una escola anomenada “el jardí”. Al seu testament va deixar dit que alliberessin a quatre dels seus esclaus.

25 Epicureisme Subordinar tot a la moral: recerca de la felicitat.
No existeix el determinisme: tot el que succeeix és producte de l'atzar. La felicitat s’aconsegueix amb la pràctica de l’”hedoné”, el plaer. El plaer és un estat = : absència de pertorbació. Ètica ascètica: el principi del plaer en general exigeix restriccions al plaer d'aquest o aquell moment. Què produeix infelicitat: Por a la mort: es supera pensant que l'ànima mor amb la mort del cos. Por als déus: són tan superiors que els homes els hi som indiferents. Por al dolor físic: realment és molt petit.

26 Escepticisme Pirró d’Èlide, Grècia. 360 – 272 ane.
Va passar molt de temps retirat del món. No va deixar res escrit. Va estar amb Alexandre Magne.

27 Escepticisme No podem saber amb certesa si una definició és o no és correcte: hem de dubtar. Per ser feliços, hem d'actuar amb έ: abstenció de judici. Res del que jo digui serà bo o dolent. No hi ha criteri vàlid Res del que jo digui serà vàlid El millor que es pot fer és callar. Res del que jo digui serà vertader o fals. EPOJÉ

28 Cínics Antístenes d’Atenes. 445 – 365 ane.
Va ser deixeble de Sòcrates i va estar en el moment de la mort del mestre.

29 Cínics Del grec “κυων” (kyon) que significa “gos”.
Saviesa = _ = autodomini; ser autosuficient. Per aconseguir la felicitat s’havia de viure d’acord amb la naturalesa, lluny de la civilització. Llibertat: esforç personal i prudència. Savi = feliç = no és el que té, és el que no necessita, el que no depèn. La virtut pot ensenyar-se: intellectualisme socràtic.

30 Cirenaics Arístip de Cirene, a l’actual Líbia. 435 – 355 ane.
L’escola que va fundar va ser fagocitada per l’epicureisme.

31 Cirenaics Hedonistes: plaer immediat.
El plaer s'aconsegueix amb l'autarquia. Sensualistes: primacia a la sensació. Subjectivisme. Només existeix el plaer individual.

32 I. Kant Neix a Königsberg, Prússia Oriental. 1724 – 1804.
Tres obres fonamentals: Crítica de la raó pura. Crítica de la raó pràctica. Crítica del judici. És un dels filòsofs més influients del pensament contemporani.

33 I. Kant I "Dos cosas me llenan el ànimo de respeto y admiración: el cielo estrellado encima mío y la ley moral en mí". Punt de partida: res pot ser incondicionalment bo excepte una "bona voluntat". "És la intenció el que val", no el tipus d'acció que es porti a terme. L'únic mòbil possible per a una bona voluntat és complir el deure pel simple respecte al deure. De les tres classes possibles d'acció -les contràries al deure, les que es fan conforme al deure i les realitzades pel deure- només aquestes darreres són objecte de la moral. Qualsevol altre motiu seria aliè a la voluntat i podria obeir a uns mòbils -egoistes o altruistes, és igual-, de tal forma que quedaria compromesa l'autonomia de la consciència moral. L’home és un subjecte actiu i creador de la llei moral. El món de la moral exigeix llibertat i autodeterminació per existir.

34 I. Kant II ¿Com és que cada un de nosaltres pot conèixer el deure? Gràcies a una llei: L'IMPERATIU CATEGÒRIC. "Obra com si la màxima de la teva acció hagués d’arribar a ser, per la teva voluntat, llei universal de la naturalesa”. Té la següent forma: "Has de fer tal cosa o tal altre, simplement perquè és el que has de fer". És universal i necessari. El que hem de fer ens ho dicta la nostra consciència moral. "No és pròpiament la moral la doctrina de com arribem a ser feliços, sinó de com arribem a ser dignes de la felicitat”. (Crítica de la Raó Pràctica).

35 Utilitarisme Neix a Londres i va morir a Avignon. 1806 – 1873
D’una gran intel·ligència, als deu anys ja sabia grec i llatí. Va defensar l’abolicionisme i la igualtat de drets de les dones.

36 Utilitarisme Moviment que neix a Anglaterra, segles XVIII-XIX.
La felicitat és el benestar o satisfacció de les necessitats. La producció de bens útils proporciona, alhora, guanys i prosperitat, però també benestar als altres. Considera la utilitat com a valor suprem i norma de conducta a la qual queda sotmès, com el mitjà al fi, qualsevol altre deure, norma o fi. Primera llei de l'ètica: Principi d'interès. que es manifesta en la recerca del plaer i la fugida del dolor. Per actuar moralment és necessari establir l'"aritmètica dels plaers", on el bé són els ingressos i el mal les despeses. És necessari saber fer un càlcul entre plaers i dolors de tal forma que el resultat sigui positiu. L'interès general s'ha de buscar per ell mateix i no pels avantatges que comporta a l'interès particular. És la societat la que té prioritat i la destinatària de la felicitat. En darrer terme s'intenta aconseguir la felicitat de la humanitat.

37 S. Kierkegaard Neix a Copenhague. 1813 – 1855
Precursor de l’existencialisme. Va tractar de l’ètica cristiana. Va pensar sobre els sentiments i les emocions que es generen quan ens plantegem qüestions vitals.

38 S. Kierkegaard No importa el contingut de l'ètica, sinó l’actitud, la forma. Les accions morals són bones només per la sinceritat, la seriositat i la decisió que es posi en la seva elecció. Teoria dels tres estadis: Religiós: el més elevat, doncs és el més autèntic, ja que l'individu es troba amb ell mateix, i, per mitjà de la fe, es troba sol amb Déu i la seva consciència. Ètic: pas previ a l'estadi religiós. Quan l’individu actua ho fa d'acord amb normes generals L'essencial és que un triï tenir una actitud davant del que és correcte o equivocat. Estètic: món dels sentits. Viu el moment i busca aconseguir el plaer. Domina la vanitat: afany excessiu de ser admirat.

39 F. Nietzsche Neix a Röcken, Turíngia (actual Alemania). 1844 – 1900
Va intentar mostrar les incoherències del pensament occidental. El final de la seva vida va ser força traumàtic.

40 F. Niezsche "Déu ha mort": significa que s'ha de començar de nou a posar les bases de tots els sabers. L"ideal" de virtut (moral) està posat per satisfer determinades necessitats de la vida. Hem de ser “superhomes”: aquell que posa la vida –vitalisme- per damunt de tot. Es va donar una transformació, provocada pels sacerdots (antítesi dels aristòcrates) i que és producte del ressentiment. De tal forma que es passarà a considerar pervers el que abans era bo i bo el que abans era dolent. El cristianisme representa la rebel·lió dels esclaus. El no veure aquesta transformació és la causa del error del pensament occidental.

41 J-P. Sartre Neix a París. 1905 – 1980 Va defensar l’existencialisme.
Va formar part de les manifestacions del maig del 68. Va mostrar una gran coherència entre el seu pensament i la seva vida.

42 J-P. Sartre Primer és l'existència i després l'essència.
A l'home no li queda altra font de justificació de les seves accions que la voluntat. "Si hem definit la situació de l'home com una elecció lliure, sense excuses i sense ajuda, tot home que es refugia darrera de l'excusa de les seves passions, tot home que inventa un determinisme, és un home de mala fe". (L’existencialisme és un humanisme). L'home està condemnat a ser lliure. Ser moral és ser lliure; és ser fidel a la pròpia llibertat. L'home crea els seus propis valors actuant. Som totalment responsables dels nostres actes. També som responsables dels actes que fan aquells que estan al nostre voltant.

43 3. INDIVIDU I SOCIETAT

44 3.1. Possibilitat i límits de la universalitat dels valors
Són possibles uns valors de caire universal?: Sofistes: Critiquen allò que està establert. Protàgoras: “L’home és la mesura de totes les coses”: no té sentit parlar de què són les coses, sinó del que semblen ser a cada un. L’home virtuós és aquell que aconsegueix l’èxit en la vida pública. A través de la retòrica, es tracta de convèncer als altres que una determinada cosa és convenient. No té sentit respondre a la pregunta “Què és bo?”, “Què és dolent?”; només té sentit la pregunta “Què és bo per a ...?” Sòcrates: Intel·lectualisme moral: per actuar bé s’ha de conèixer; el mal és ignorància. La virtut pot ser ensenyada. Conèixer, per a què?: per obrar bé. Obrar bé, per a què?: per a ser feliç. El savi és feliç.

45 3.2. Moral individual i societat
Tractarem aquest punt des d’una òptica especial: “Necessita l’individu la societat per al seu desenvolupament o, ans al contrari, la societat no és sinó una font de conflictes, cosa que impedeix que l’individu es pugui desenvolupar com a tal?”. T. Hobbes: “L’home és un llop per a l’home”. J-J. Rousseau: L’home és bo per naturalesa.

46 3.3. Una ètica civil per a les societats democràtiques.
Com a reflexió final, pretenem aconseguir dos objectius: 1) Ser conscients del dret i del deure de tots els pobles a viure en pau i a solucionar els conflictes que puguin sorgir utilitzant mitjans pacífics. 2) Valorar la pau i l’organització democràtica com els millors instruments per a defensar el desenvolupament individual i col·lectiu del l’ésser humà.

47 4. LA DISCRIMINACIÓ DE LA DONA

48 5. EL RACISME I LA XENOFÒBIA