APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.7 ÍNDEX

APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.7 ÍNDEX
2on. trimestre 2014 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge ÍNDEX Presentació Breus El nou rebut de la llum Alternatives d’allotjament Informe Càritas: llar, habitatge i salut Actualitat normativa Indicadors Context general Sector de l’habitatge Polítiques d’habitatge Anàlisi Les competències d’habitatge dels municipis catalans i els serveis locals d’habitatge concertats amb la Generalitat després de la LRSAL. OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE APUNTS D’HABITATGE Coordinació: Sònia Ballester Redactors: Núria Alonso Antonio Bleda Clàudia Jimenez Lluís Madrid Roser Plandiura Marina Pons Albert Terrones Disseny i maquetació: Lena Vidal c Diputació de Barcelona 2014

OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge PRESENTACIÓ “Apunts d’habitatge” us proposa una aproximació a la conjuntura del sector de l’habitatge pensada des de l’òptica de les polítiques locals d’habitatge. Es divideix en tres apartats: Breus, Indicadors i Anàlisi. A Breus es destaquen aquelles informacions d’especial rellevància per a il·lustrar la situació actual del sector. En l’apartat d’Indicadors, es troba informació estadística detallada sobre un total de 66 indicadors d’àmbit provincial. I, finalment, l’Anàlisi proposa una discussió en major profunditat i perspectiva temporal. En aquesta setena edició, l’apartat d’anàlisi reflexiona sobre les novetats competencials dels municipis en matèria d’habitatge amb l’entrada en vigor de LRSAL. Els breus posen atenció a les novetats en el rebut de la llum, es reflexiona sobre noves formes d’allotjament i es repassa l’informe de Càritas Diocesana de Barcelona sobre llars, habitatge i salut així com el resum de l’actualitat normativa. Actualitzats els indicadors, tot i la tímida recuperació dels indicadors econòmics, el sector de la construcció i el mercat de l’habitatge de propietat no donen mostres de millora a excepció de les transaccions d’habitatge lliure de segona mà que creixen en nombre i en valor. El mercat de lloguer continua la seva tendència de creixement en número de contractes i de reducció del preu del lloguer mitjà contractual. En quant a l'accés i manteniment de l’habitatge, cal destacar l’increment dels processos d’execució hipotecària i de les llars que tenen dificultats per fer front a les despeses relacionades amb l’habitatge. Per la seva banda, els indicadors de les polítiques d’habitatge continuen baixant o estancats i només creixen les tramitacions d’ajuts d’especial urgència. Apunts d’habitatge

1) Què es paga amb el rebut de la llum?
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus NOVETATS DEL REBUT DE LA LLUM Durant els últims mesos el rebut de la llum ha estat tema habitual als mitjans de comunicació. Els canvis normatius i la manera com se’n calcula el preu han estat les raons principals. En aquest breu no es pretén fer un anàlisi exhaustiu d’aquestes modificacions, però sí explicar sintèticament quins han estat aquests canvis i quines en seran les conseqüències. En primer lloc, cal remarcar que el canvi en aquest àmbit es recull en dues noves normatives: La primera fa referència a un nou sistema de càlcul del cost de producció de l’energia elèctrica que es tradueix en el preu al consumidor. La segona regula el contingut i format tipus dels rebuts que reben els consumidors. Per explicar aquests canvis significatius, es donarà resposta a 8 preguntes: 1) Què es paga amb el rebut de la llum? El preu inclou dos conceptes: a) Part fixa: el que es paga per cada kw de potència contractada: són els anomenats peatges i els fixa el Ministeri d’Indústria. Inclou els costos de producció i transport de l’electricitat, les primes al règim especial i a les renovables, el dèficit de tarifa i el marge de comercialització. Aquesta part va augmentar en un 18% l’1 de febrer de 2014 (arribant a suposar el 60% del preu total). b) Part variable: el que es paga per cada kw consumit, el cost de l’energia. El Real Decreto 216/2014, de 28 de marzo, por el que se establece la metodología de cálculo de los precios voluntarios para el pequeño consumidor de energía eléctrica y su régimen jurídico de contratación Resolución de 23 de mayo de 2014, de la Dirección General de Política Energética y Minas, por la que se establece el contenido mínimo y el modelo de factura de electricidad

Breus OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus 2) Com es decideix el cost de l’energia elèctrica? 4) A qui afecten aquests canvis? Aquests canvis afecten directament a tots aquells usuaris que tenen un contracte de tarifa regulada (fins ara anomenada TUR) - unes llars a Espanya- i, indirectament, a aquells que tenen contracte al mercat lliure ja que perdran la referència de preu. La TUR (Tarifa d’últim recurs) passa a anomenar-se PVPC (Preu voluntari al petit consumidor) però a més, a partir d’ara, s’utilitzaran les inicials TUR per a aquelles llars que tenen el “Bono social”. Fins ara el preu de l’energia es fixava a priori a través de subhastes trimestrals en què es preveia el cost. A partir del Real Decret 216/2014, el consumidor pagarà en funció del preu real al mercat majorista, que varia cada hora en funció de la demanda. Per tant, el preu serà completament imprevisible per al consumidor. 3) Com es compta el preu? Per als habitatges amb comptadors digitals es calcularà automàticament el preu de l’energia en funció del dia i hora en què s’està consumint. Però per als habitatges amb comptadors analògics - actualment la immensa majoria - s’establiran uns perfils de consum mitjà, de manera que no tindrà cap tipus de repercussió a quina hora es consumeix. Les companyies tenen fins el 31 de desembre de 2018 per a canviar els comptadors analògics per digitals. 5) Quines companyies ofereixen la PVPC? Fins ara només algunes companyies, anomenades CUR (Comercialitzadores d’últim recurs), podien oferir aquest tipus de contractes: Endesa Energia XXI, Iberdrola Comercialización de Último Recurso, Gas Natural SUR, E. ON Comercializadora de Último Recurso i EDP Comercializadora de Último Recurso. El Real Decret 216/2014 obre aquesta possibilitat a alguna companyia més.

Breus OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE 6) Existeixen altres opcions?
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus 6) Existeixen altres opcions? 8) I els canvis en el rebut? Com fins ara, les famílies poden contractar el subministrament elèctric a qualsevol comercialitzadora del mercat lliure: es pacta el preu i condicions amb independència al PVPC. Així mateix, amb la nova normativa es contempla la possibilitat d’oferir als consumidors tarifes fixes que permetin pagar sempre el mateix preu per kw. Aquest tipus de contractes poden suposar preus superiors i clàusules de permanència però també impliquen més estabilitat en l’import de la factura. La Resolució del 23 de maig de 2014 respon a la transposició d’una Directiva europea a favor dels drets dels consumidors. S’hi determinen quins són els conceptes que hauran de contenir les factures i els diferents models en funció de la tarifa escollida i el comptador (analògic o digital). Les noves factures s’havien de començar a emetre el dia 1 d’abril de 2014 però la normativa permet tres mesos més perquè les comercialitzadores s’adaptin. Per tant, l’obligació d’emetre segons els nous models es fa efectiva el dia 1 de juliol de 2014. 7) Quan es faran efectius aquests canvis en el preu? El Real Decret 216/2014 va entrar en vigor el dia 1 d’abril de 2014 però a les disposicions transitòries es dóna temps a les comercialitzadores per adaptar els seus sistemes fins l’1 de juliol de 2014. Tot i així, també es diu que de seguida que l’empresa tingui el sistema adaptat haurà de regularitzar les factures anteriors (des de l’1 d’abril de 2014) i retornar les possibles diferències entre el preu cobrat i el preu calculat amb el nou sistema. Destí dels imports de la factura. Espanya Font: Detall publicat al BOE 30/05/2014.

Revista digital Apunts d’Habitatge Breus ALTERNATIVES D’ALLOTJAMENT. EL FONS DE SÒL COMUNITARI El passat dia 13 de juny es va celebrar a Madrid la jornada “Buscant solucions reals a la crisi de l’habitatge” organitzada per FEANTSA amb l’objectiu de reunir experts que treballen en l’àmbit de l’habitatge i discutir experiències i propostes per a fer front a la situació actual de l’habitatge, especialment en relació a la població més vulnerable. Entre d’altres aportacions, es va presentar l’experiència dels Community Land Trust (CLT) de la ciutat de Brussel·les. Es tracta d’una experiència que s’inicià als Estats Units on existeixen més de 250 CLT de caràcter privat i que s’ha exportat a Europa, a la ciutat de Brussel·les, on existeixen 3 promocions en marxa. Una CLT és un instrument dissenyat per adquirir, mantenir i gestionar sòl amb l’objectiu de millorar les condicions socials i econòmiques de la comunitat local. El CLT cedeix sòl en règim de dret a superfície (50 anys) a projectes d’habitatge assequible per a famílies de baixos ingressos (a partir de €/any, l’equivalent als ajuts social mínims existents a Bèlgica). Amb la separació de la propietat del sòl i dels edificis, els ajuts públics per a la compra de sòl i la limitació del preu de re-venda dels habitatges, el CLT garanteix que els habitatges segueixin sent accessibles a llarg termini. Els CLT de Brussel·les es caracteritzen per incloure innovacions que accentuen el caràcter social i participatiu del projecte: 1) La quota hipotecària que es subscriu amb el Found de Logement (públic), ajusta cada 5 anys el tipus d’interès que assumeixen els propietaris per a què suposi sempre el 30% dels ingressos de la llar. A més, els propietaris assumeixen el pagament d’un cànon per la utilització del sòl.

Revista digital Apunts d’Habitatge Breus 2) El CLT es gestiona de forma democràtica pels propietaris dels habitatges, les administracions implicades i representants de la comunitat local. 3) Els propietaris poden vendre el dret de superfície a un nou propietari revertint una part de la plusvàlua. En cas d’existir una plusvàlua, aquesta es reparteix entre el CTL, el propietari entrant i el propietari sortint. 4) Cada promoció estableix diferents quotes en funció dels ingressos dels propietaris per assegurar la mixtura social. 5) Els candidats reben formació (en part, obligatòria) en qüestions com propietat, eficiència energètica , comunicació no violenta o gestió de pressupostos familiars; participen en el procés de disseny arquitectònic; i han de comprometre’s a seguir un programa d’estalvi (14€ mensuals) fins a l’accés a l’habitatge. Per a més informació: Associació Communitity Land Trust: FEANTSA:

Revista digital Apunts d’Habitatge Breus LES DIFICULTATS ECONÒMIQUES COMPORTEN PROBLEMES D’HABITATGE I SALUT Càritas Diocesana de Barcelona ha publicat un informe que explica la situació de les persones que atenen en relació a la llar, habitatge i salut. La mostra de l’informe correspon a 320 llars ateses per Càritas. Les característiques sociodemogràfiques de les persones a les que fa referència l’informe són: El 83,7% tenen entre els 30 i 64 anys. El 78,54% són famílies amb fill/s menors de 15 anys. El 89,2% són persones que realitzen treball manual (qualificat i no qualificat). El 77,2% ha nascut a l’estranger El 72,6% es troba en situació d’atur El 69,4% presenta un recolzament social inadequat(*) L’informe posa de manifest les males condicions de vida, habitatge i salut que pateixen aquestes persones, molt pitjors que les del conjunt de persones de la ciutat de Barcelona. Les principals conclusions sobre habitatge i salut són: 1) L’elevat atur deriva en condicions subòptimes d’habitabilitat (35% viu en habitació rellogada) o amuntegament (més del 50%). 2) Hi ha problemes d’habitabilitat (temperatura adequada, plagues, humitats, etc...) en proporció molt superior al conjunt d’habitatges de la ciutat de Barcelona. Això comporta que una de cada tres persones se senti insatisfeta o molt insatisfeta amb el seu habitatge. 3) Gairebé el 100% de les famílies té problemes econòmics per fer front als costos d’habitatge i, en conseqüència, el 67% pensa que en els propers dos anys podria perdre el seu habitatge. 4) El 80% de les famílies manifesta estar preocupada per no poder menjar i el 20% ha tingut problemes d’infrahabitatge o sensellarisme (dormir en barraques, albergs, cotxe o carrer).

Revista digital Apunts d’Habitatge Breus 5) En quant als indicadors de salut, el 70% de les persones adultes té una mala salut mental, davant del 15% de les persones de Barcelona. El 45% dels homes amb problemes per pagar l’habitatge manifesten tenir un estat de salut regular o dolent. 6) Respecte als menors, el 20% presenta un estat de salut regular o dolent (davant del menys del 2% dels de Barcelona ciutat). I més d’un 40% té mala salut mental (davant del 5% dels de Barcelona ciutat). 7) Per la inestabilitat i precarietat en l’habitatge, hi ha un ús de les urgències en detriment de l’atenció primària que comporta un empitjorament de l’estat de salut i cronificació de les malalties. 8) I, finalment, l’entitat denuncia que la majoria de les polítiques que s’estan posant en marxa no s’adrecen de forma específica a aquests col·lectius. Per a més informació: Comparativa problemes de salut mental. Província de Barcelona Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’informe de Càritas

Revista digital Apunts d’Habitatge Breus ACTUALITAT NORMATIVA I entre la normativa d’interès local, cal destacar Decret Llei 3/2014 sobre mesures urgents per a l’aplicació a Catalunya de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local i la Llei i resolucions relatives a la distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya A nivell estatal, s’han publicat les llistes de les entitats de crèdit que s’han adherit al Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecaria sobre l’habitatge habitual en aquest trimestre i la Resolució per la qual es revisen i modifiquen els tipus d’interès per als préstecs qualificats o convinguts sobre Habitatges amb Protecció Oficial. La Direcció General del Cadastre adopta resolucions que determinen els municipis als quals resultarà d’aplicació el procediment de regularització cadastral fins al 30 de novembre i 30 de desembre de 2014, respectivament. Podeu consultar el document Habitatge i Món Local - Actualitat Normativa – Abril-Juny 2014 al següent enllaç: observatori-local-habitatge/habitatge-i-mon-local De les disposicions normatives aprovades en matèria d’habitatge en els mesos d’abril a juny de 2014 destaquem les següents: En l’àmbit autonòmic català s’ha aprovat el Pla per al Dret a l’Habitatge, mitjançant el Decret 75/2014, innovador tant pel contingut com per l’estructura formal. Es prioritzen els programes socials d’habitatge en front dels programa de foment de la rehabilitació i del d’habitatges amb protecció oficial. En matèria d’urbanisme destaca el Decret 64/2014 pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística que desenvolupa la Llei d’Urbanisme en quan a la intervenció i disciplina urbanístiques en tota classe de sòl. En quan a subvencions i ajuts s’ha obert la convocatòria per a la concessió de prestacions per al pagament del lloguer per a l’any 2014 amb una dotació màxima inicial de 8M€.

Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors

Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors *E indica dades que són Estatals

Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors

Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

Indicadors POLÍTIQUES D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge POLÍTIQUES D’HABITATGE Indicadors

Indicadors POLÍTIQUES D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge POLÍTIQUES D’HABITATGE Indicadors Les fonts i metodologia dels indicadors es poden consultar al següent enllaç:

Revista digital Apunts d’Habitatge LES COMPETÈNCIES D’HABITATGE DELS MUNICIPIS CATALANS I ELS SERVEIS LOCALS D’HABITATGE CONCERTATS AMB LA GENERALITAT DESPRÉS DE LA LRSAL. UNA LECTURA CONJUNTA DE LA NORMATIVA MÉS RECENT (LLEI 27/2013, DECRET-LLEI 3/2014 I DECRET 75/2014) Anàlisi La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (d’ara en endavant, LRSAL) modifica, entre d’altres lleis, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (d’ara en endavant, LBRL). Mentre el fonament constitucional de la LBRL de 1985 eren els arts. 137, 140 i 142 de la Constitució Espanyola i el principi d’autonomia local, així com la imminent aprovació de la Carta Europea de l’Autonomia Local, el fonament constitucional de la LRSAL de 2013 és l’art. 135 de la Constitució Espanyola (amb l’actual redactat, resultat de la reforma exprés de l’estiu de 2011) i el principi d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera local i salvaguarda de la disciplina fiscal en el sector públic. Tot i que la LRSAL aborda també la racionalització, l’ajust institucional, la reducció d’estructures administratives i el redimensionament del sector públic, aquests aspectes han anat diluint-se al llarg de la tramitació de la llei i perdent pes en l’articulat final de la mateixa. Tal com ha manifestat Luciano Parejo Alfonso(1) , el conjunt d’adaptacions de la LRSAL a la LBRL supose suposen “una desvirtuació de la mateixa al servei d’una recentralització econòmicofinancera de l’Administració local”, que es du a terme incidint especialment en els paradigmes de la sostenibilitat financera, el reforç de la dimensió administrativa local per sobre de la seva dimensió política i el foment de la iniciativa econòmica privada. el conjunt d’adaptacions de la LRSAL a la LBRL suposen “una desvirtuació de la mateixa al servei d’una recentralització econòmicofinancera de l’Administració local” (1) Parejo Alonso, Luciano (2014): “Algunes reflexions sobre l’impacte de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, sobre el model d’autogovern municipal” a Quaderns de Dret Local núm. 34, febrer de 2014, pp Edita: Fundació Democràcia i Govern Local

Revista digital Apunts d’Habitatge Entre d’altres: - sistema competencial focalitzat en les competències pròpies de gestió i administració. - en la viabilitat financera de les competències atribuïdes per altres administracions i en la sostenibilitat de la hisenda municipal i la no duplicitat de les competències distintes a les pròpies i delegades, major pes dels òrgans executius respecte els representatius. - major pes de les administracions locals de segon nivell, amb noves funcions de coordinació i supervisió. - importància cabdal dels plans econòmicfinancers. - i la restricció de la potència prestacional dels municipis mitjançant la limitació de la iniciativa econòmica municipal i del marge municipal en l’elecció de les formes de gestió dels serveis locals, limitant la gestió directa en favor de la indirecta. Anàlisi La LRSAL ha estat objecte de crítiques i objeccions, especialment per part dels ens locals, per la seva afectació al principi d’autonomia local La LRSAL va entrar en vigor el 31 de desembre de 2013 i, des d’aleshores, ha estat objecte de crítiques i objeccions per part de diversos àmbits i sectors, especialment per part dels ens locals, per la seva afectació al principi d’autonomia local, i per part de les comunitats autònomes, per motius d’ingerències a competències exclusives(2). Catalunya, a banda de presentar recursos d’inconstitucionalitat contra la LRSAL, va iniciar fa mesos la redacció i tramitació de la Llei de governs locals de Catalunya (actualment en fase de projecte) i, més recentment, ha aprovat el Decret Llei 3/2014, de 17 de juny, de mesures urgents per l’aplicació a Catalunya de la LRSAL (DLMU). (2) S’han presentat i s’han admès a tràmit 9 recursos d’inconstitucionalitat contra la LRSAL, dos dels quals des de Catalunya: el recurs núm (presentat pel Parlament) i el núm (presentat pel Govern)

Revista digital Apunts d’Habitatge Tot i els dubtes i incerteses sobre el seu impacte real que encara avui la LRSAL planteja, de l’articulat del DLMU i dels criteris interpretatius proposats per Rafael Jiménez Asensio(3) i Enrique Bueso Guirao(4) es poden extreure algunes idees: Anàlisi 1) La LRSAL no articula un model tancat de competències municipals pròpies sinó un llistat de matèries mínimes, a desenvolupar mitjançant lleis estatals (bàsiques de règim local i sectorials en matèries competència de l’Estat) o autonòmiques (pròpies de règim local i sectorials en matèries competència de Catalunya). Així doncs, en el cas de Catalunya, les competències pròpies dels municipis en matèria d’habitatge i urbanisme no s’han vist alterades(5). 2) La LRSAL no té efectes retroactius sobre competències pròpies que els municipis ja venien exercint abans de la seva entrada en vigor en el sentit que els municipis, per poder continuar exercint competències pròpies no previstes en la LRSAL s’hagi de realitzar cap tipus d’actuació especial, sinó que els seus efectes són de futur, per futures atribucions per llei de noves competències pròpies o per l’adaptació de convenis de delegació de competències i de cooperació vigents.(6) La LRSAL no articula un model tancat de competències municipals i no té efectes retroactius sobre competències pròpies que els municipis ja venien exercint abans de la seva entrada en vigor (3)Jiménez Asensio, Radael (2014): “Vademècum” sobre la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Edita: Federació de Municipis de Catalunya (4) Bueso Guirao, Enrique (2014): Circular informativa AVS 19/2014 sobre normativa autonòmica en aplicació de la LRSAL (5) Veure Quadres 1 (principal normativa reguladora de les competències municipals en matèria d’habitatge), 2 i 3 (aproximació al marc competencial en matèria d’habitatge) (6) Veure Quadres 4 (aplicabilitat de la LRSAL a Catalunya respecte competències municipals exercides abans de l’entrada en vigor de la mateixa), 5 i 6 (aplicabilitat de la LRSAL a Catalunya respecte noves competències municipals atribuïdes, delegades o a exercir després de l’entrada en vigor de la mateixa)

Revista digital Apunts d’Habitatge 3) La LRSAL tindrà una aplicabilitat diferenciada condicionada a la situació econòmicofinancera en la que es trobi cada municipi, podent-se distingir tres escenaris diferents: Anàlisi a) Aplicabilitat dura de la LRSAL per ajuntaments amb autonomia local intervinguda: supòsits en les que es doni la triple circumstància d’incompliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (pla econòmicofinancer), d’incompliment del termini mitjà de pagament de proveïdors de trenta dies establert en la legislació de morositat (deute comercial) i de tenir vigent un Pla d’Ajust. b) Aplicabilitat mitja de la LRSAL per ajuntaments amb autonomia local vigilada: supòsits en què es dóna alguna de les anteriors circumstàncies, però no totes. c) Aplicabilitat tova de la LRSAL per ajuntaments amb autonomia local plena o efectiva: supòsits en què no es dóna cap ni una de les anteriors circumstàncies. Capacitat d’autoorganització i exercici ple de competències (inclosa la capacitat d’ampliar la seva pròpia cartera de serveis). La LRSAL tindrà una aplicabilitat diferenciada condicionada a la situació econòmicofinancera en la que es trobi cada municipi, podent-se distingir tres escenaris diferents

Revista digital Apunts d’Habitatge Pel què fa als serveis locals d’habitatge concertats amb la Generalitat, estan atribuïts per llei, com a competències locals: 1) en l’art. 8 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l’Habitatge (subscriure convenis, concertar actuacions i demanar la creació d’oficines locals d’habitatge per la gestió conjunta de funcions i serveis vinculats a l’habitatge) 2) i desplegats per reglament, en els arts. 60 a 65 del Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al Dret a l’Habitatge (col·laboració entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i els ens locals per aproximar gestions i serveis d’habitatge a la ciutadania), dedicats a les oficines locals d’habitatge, les borses de mediació per al lloguer social i a les diferents modalitats de convenis vigents en aquests àmbits (el de col·laboració en la informació ciutadana, el de col·laboració en la informació ciutadana i d’encàrrec de gestions i el relatiu al programa de mediació per al lloguer social). Anàlisi D’acord amb l’art. 57bis LBRL, en el redactat de la LRSAL, els nous convenis de col·laboració administrativa que es subscriuen aquest 2014 en l’àmbit dels serveis d’habitatge, com que impliquen obligacions financeres o compromisos de pagament per part de la Generalitat de Catalunya, incorporen una addenda específica relativa al seu finançament (la clàusula de garantia) consistent en l’autorització a l’Estat a aplicar retencions a les transferències corresponents i en l’establiment de terminis, tan per fer els pagaments com per fer les reclamacions en cas d’incompliment. D’acord amb LRSAL, els nous convenis de col.laboració del 2014 en l’àmbit dels serveis d’habitatge, incorporen una addenda específica relativa al seu finançament consistent en l’autorització a l’Estat

Anàlisi OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge També com a novetat d’enguany, d’acord amb l’art del Decret 75/2014, per tal d’evitar duplicitats en les gestions i facilitar l’accés als serveis d’habitatge mitjançant una finestreta única, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya exigeix als consells comarcals (o altre ens supramunicipal) i als ajuntaments capital de comarca amb els que concerti convenis de col·laboració i que coincideixin en un mateix municipi, que subscriguin acords d’optimització de recursos organitzatius i de repartiment dels serveis i activitats que presten en virtut d’aquests convenis de col·laboració, bé sigui amb criteris territorials (àmbit municipal – àmbit comarcal o supramunicipal, excepte la capital), funcionals (per programes, gestions o funcions) o altres que es considerin. Anàlisi Roser Plandiura Quadres annexos de l’1 al 6

Anàlisi OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi

APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.7 ÍNDEX

Presentaciones similares

Presentación del tema: "APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.7 ÍNDEX"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback

Iniciar la sesión

Autorizarse a través de una red social:

APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.7 ÍNDEX

Presentaciones similares

Presentación del tema: "APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.7 ÍNDEX"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback