SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 1.- L’adveniment de la República Dictadura de Berenguer convoca Victòria.

Presentación del tema: "SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 1.- L’adveniment de la República Dictadura de Berenguer convoca Victòria."— Transcripción de la presentación:

1 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 1.- L’adveniment de la República Dictadura de Berenguer convoca Victòria republicana (a les principals ciutats) Victòria republicana (a les principals ciutats) Proclamació de la República (14 d’abril) 1930Pacte de Sant Sebastià Comitè revolucionari Insurrecció armada Mobilitzacions populars Enderrocar la monarquia Instaurar la República Crear un règim amb autonomies Govern provisional ( Niceto Alcalà Zamora) 1 A finals de la dictadura Es realitza el Es crea un Amb l’objectiu de Que provoqui la Substituït per l’Almirall Aznar Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931

2 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 2 2.- El context nacional i internacional Context mundial Crisi econòmica (la Gran Depressió dels trenta) Crisi de la democràcia Ascens dels règims feixistes i totalitaris Feixisme italià Nazisme alemany Estalinisme

3 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR LA CONJUNTURA ECONÒMICA DELS ANYS TRENTA L’inici del règim republicà va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial iniciada amb el crack del 29. La crisi internacional va afectar, sobretot, a les exportacions. Les dificultats econòmiques de l’etapa republicana van ser resultat dels problemes tradicionals de l’economia espanyola: –Atur agrícola. –Repartiment desigual de la terra. –Descapitalització i poca articulació financera. –Escassa competitivitat internacional. –Dèficit de la balança comercial. –Escassa confiança dels empresaris i financers en el nou règim republicà. La República va viure una intensa conflictivitat social que va mantenir en tensió i continu enfrontament treballadors i empresaris.

4 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 2 2.- El context nacional i internacional Context nacional: Diversitat política a Espanya Esquerres Republicans i regionalistes Dretes PSOE (Largo Caballero, Indalecio Prieto) PCE BOC (Bloc Obrer i Camperol) POUM (Andreu Nin) PSUC (Estalinistes) USC (Unió Socialista de Catalunya) Acción Republicana _1931 (Azaña) ORGA (Casares Quiroga) Izquierda Republicana (1934) ERC Lliga, PNB.... CEDA (1933) Monàrquics Renovación Española (Calvo Sotelo) Comunión Tradicionalista (Carlins) UGT CNT-FAI (sindicats) Centre dreta: Partido Radical (A. Lerroux) Extrema dreta: JONS (Ramiro Ledesma) Falange (José Antonio Primo de Rivera)

5 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Juliol 1936 1933 1936 1931 Bienni progressista Bienni conservador Govern del Front Popular 3 3.- Etapes de la República Inici guerra civil

6 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 3.- Etapes de la República El govern provisional (14 d’abril- 28 de juny de 1931) Presidit per Niceto Alcalá Zamora Es governà a través de decrets Jornada de les 8 hores al camp Escoles, xarxa de biblioteques... Dignificació de la professió e mestre... Reformes a l’exèrcit (jubilació d’oficials, tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa... I creació dels Guàrdies d’Assalt) Enfrontament progressiu amb l’Església (pastoral del Cardenal Segura, crema de convent a Madrid el 11 de maig) Es convoquen eleccions al 28 de juny de 1931 Cardenal Segura

7 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Els principals problemes en l’elaboració de la Constitució 1931-1933 Bienni progressista President de la República: Alcalà Zamora Cap de govern: Manuel Azaña La constitució de 1931 La qüestió autonòmica La construcció d’una República democràtica i d’esquerres Democràtica (sufragi universal- vot de la dona) Corts unicamerals (Congrés dels diputats) El president de la República escollit per la cambra (per 6 anys) Nomena i destitueix el cap del govern Dissol i convoca les Corts Es reconeix les llibertats individuals Dret d’associació, reunió, expressió... Llibertat religiosa La qüestió religiosa en reconèixer l’Estat laic (separació Església-Estat) La creació d’un Estat unitari basat en el dret a l’autonomia Catalunya Estatut de Núria (1931) va donar lloc al definitiu Estatut d’Autonomia del 1932 Estatut d’Estella (1931) va donar lloc a l’Estatut d’Autonomia de 1936 País Basc 4 Eleccions

8 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L’ESTATUT D’AUTONOMIA 3.1. La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria. Les eleccions d’abril de 1931 donen l’hegemonia política a Catalunya a Esquerra Republicana. Francesc Macià va proclamar la República Catalana. La posterior negociació amb el govern central va donar lloc a la Generalitat, govern de Catalunya presidit per Macià. Una comissió d’experts va redactar l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia (Estatut de Núria) que el 2 d’agost de 1931 va ser aprovat en referèndum amb un 99% de vots del 75% dels electors. L’avantprojecte d’Estatut contenia: –Catalunya és un Estat autònom dins de la República espanyola. –Català, llengua oficial. –Possibilitat de federació dels països de parla catalana. –La Generalitat s’encarregava de la percepció dels impostos directes, l’ensenyament, la cultura, la policia, la sanitat, les obres públiques, la justícia...

9 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 3.2. L’Estatut d’Autonomia del 1932. El 18 d’agost de 1932, Macià va presentar l’estatut al parlament de Madrid per a la seva discussió i aprovació. L’aprovació es preveia llarga i difícil ja que: –La dreta espanyola es va mostrar indignada amb les pretensions del poble català. –La Constitució de 1931 impedia la federació de regions, imposava l’oficialitat del castellà i retallava competències incloses en l’Estatut de Núria. L’estatut va ser un dels pretexts esgrimits pel Gral. Sanjurjo per intentar un cop d’estat contra la República l’agost de 1932. Aquest intent va fer que els republicans acceleressin, amb el suport del cap del govern Manuel Azaña, l’aprovació de l’Estatut que es va fer definitivament el 9 de setembre de 1932. Contenia: –Catalunya és una regió autònoma dins de l’Estat espanyol. –Català i castellà, llengües oficials. –Es retallen les atribucions de la Generalitat, les més importants van ser ordre públic, administració de justícia, dret civil català i règim administratiu.

10 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Professionalització de l’Exèrcit (retir anticipat) Jurisdicció militar sotmesa a la civil Creació Guàrdies d’Assalt Professionalització de l’Exèrcit (retir anticipat) Jurisdicció militar sotmesa a la civil Creació Guàrdies d’Assalt 1931-1933 Bienni progressista Les reformes Religioses Militars La construcció d’una República democràtica i d’esquerres 5 @ @ -Secularització dels usos socials (cementiris, llei del divorci) -Control estatal sobre les activitats de les associacions religioses -Reversió a l’Estat d’una part del patrimoni nacional dels béns eclesiàstics -L’eliminació de la influència religiosa en l’ensenyament.Dissolució de la Companyia de Jesús.Llei de congregacions (1933) ( Regularització i fiscalització d’activitats, prohibició d’exercir l’ensenyament )

11 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 1931-1933 Bienni progressista Les reformes Agràries La construcció d’una República democràtica i d’esquerres Llei de Reforma Agrària (Azaña), 1932 5 Objectius: Eliminar el latifundisme Crear una classe de petits propietaris A través de l’expropiació, amb indemnització o no. IRA (Institut de Reforma Agrària) -Mancances tècniques, manca de diners, lentitud, oposició dels propietaris Problemes:

12 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR

13 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 1931-1933 Bienni progressista Les reformes Socials La construcció d’una República democràtica i d’esquerres Millora la condició de la dona: Reforma del codi civil Situació laboral: Assegurances, reducció jornada laboral dels pagesos Educació: Escolarització, «missions pedagògiques» 5

14 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Els problemes del Bienni Progressista Oposició de la dreta Monàrquica Revolta militar (Sanjurjo, 1932) CEDA (Catòlica) Oposició d’extrema esquerra CNT - FAI UGT Agitació social Castilblanco, 1931 Casas Viejas, 1933 Castilblanco, 1931 Casas Viejas, 1933 La repressió contra l’agitació social provoca La desunió de l’esquerra i el descrèdit d’Azaña Alcalà Zamora retira la confiança a Azaña convoca noves eleccions - Vota la dona - Abstencionisme anarquista - Desunió de l’esquerra - Concentració de la dreta 1933 Victòria de la CEDA Bienni progressista 1931-1933 6

15 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 1933 Bienni conservador 7 Desembre de 1933: Alcalà Zamora encarrega govern a A. Lerroux (P. Radical) Octubre 34: la CEDA entra al govern de Lerroux (tres ministres de la CEDA) «Bienni Negre» El govern radicalcedista Anul·lació reformes progressistes Amnistia als sublevats del 32 (Sanjurjo) Retorn de l’Església a l’ensenyament Revisió Reforma Agrària Enfrontament amb la Generalitat La Revolució d’Octubre de 1934 Vaga general del 5 d’octubre Insurrecció obrera a Astúries (repressió de l’Exèrcit, Estat de Guerra) A Catalunya Lluís Companys proclama L’Estat Català provoca Eleccions

16 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Catalunya: el conflicte rabassaire. Per afavorir els pagesos, especialment els de la Unió de Rabassaires (que donen suport a ERC), el Govern de la Generalitat pren dues mesures: –Reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris. –La Llei de contarcets de conreu. Els rabassaires poden accedir a la propietat de la terra que treballen pagant al propietari un preu taxat. Les dues mesures provoquen la reacció dels grans propietaris, units en l’Institut Català de sant Isidre i propers a la Lliga Catalana. La Lliga catalana denuncia la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, que l’anul.la. Posa de manifest l’enfrontada polític social del govern espanyol i el govern català.

17 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR La Revolució d’octubre del 1934. El 1934 entren al govern ministres de la CEDA. Les forces d’esquerra i nacionalistes ho entenen com un camí obert cap al feixisme. La reacció: –A Astúries, un intent de revolució social iniciada pels miners i amb l’acord d’anarquistes, socialistes i comunistes. –Van arribar a assetjar Oviedo, van ser reprimits per tropes de la Legio portsades d’Àfrica i sota el comandament del Gral. Franco. –A Catalunya la reacció va ser política. Lluís Companys va proclamar la República Catalana dins la República Federal Espanyola. –Va intervenir l’exèrcit, es va detenir el govern de la Generalitat i el ple de l’Ajuntament de Barcelona que van ser empresonats. Azaña també va ser detingut junt amb altres líders d’esquerra.

18 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 1933 Bienni conservador 8 La dura repressió militar de la revolució d’octubre del 34 desacredita el govern El govern de Lerroux es veu involucrat en afers corruptes (Estraperlo) L’ambient social i polític es complica amb l’ascens important de l’extrema dreta espanyola (Bloque Nacional i Falange) Però a més... La desfeta del Partit Radical provoca la convocatòria de noves eleccions per Alcalà Zamora Les esquerres es presenten unides en el Front Popular (comunistes, socialistes, republicans, amb recolzament de la CNT) La victòria per majoria serà del Front Popular 16 Febrer de 1936 Actitud molt reaccionària del govern Apropament diplomàtic amb l’Alemanya Nazi Es beneficia a militars antirepublicans (Franco, Mola...) Accions de la patronal injustes amb dirigents sindicals Eleccions

19 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 1936 9 Govern del Front Popular El poder queda en mans de l’esquerra, augmentant la polarització política i el deteriorament de la convivència social Torna el Reformisme Àmplia amnistia als insurrectes d’octubre de 1934 Restauració de la Generalitat de Catalunya Tramitació estatuts gallec i basc Reforma Agrària (legalització de les ocupacions de terres, expropiació de terres) Azaña es converteix en president de la república (maig del 36) Eleccions @ @

20 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 1936 10 Govern del Front Popular Els problemes Partits republicans i el Partit Comunista Largo Caballero (PSOE, UGT) / CNT-FAI Divisió de l’esquerra Radicalització de l’oposició El sector conservador te por a la revolució social (reformes econòmiques i violència obrera ) Ordre, propietat, religió i pàtria violència d’extrema dreta JONS, Falange (grups paramilitars) «Dialèctica de les pistoles» Assassinats (José Castillo, Calvo Sotelo) Desestabilitzar el sistema Conspiració militar (Franco, Mola, Sanjurjo...) Desencadena amb l’objectiu de Per tal de provocar una Que ens durà al 18 de juliol Reformista i democràtica Revolucionària Defensa Documents

21 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR @ @ 1936 11 Govern del Front Popular Cartells de les eleccions

22 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR

23 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 12 Eleccions generals de 1931

24 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 13 ERC; 19 PCE i altres partits d’esquerres; 21 Eleccions generals de 1933

25 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 14 Eleccions generals del 16 de febrer de 1936

26 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 15 Eleccions generals de 1931 PCE i altres partits d’esquerres; 21 ERC; 19 Eleccions generals de 1933 Eleccions generals del 16 de febrer de 1936

27 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR 17 CONSTITUCIÓN DE LA REPÚBLICA ESPAÑOLA TÍTULO PRELIMINAR Disposiciones generales Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones. La bandera de la República española es roja, amarilla y morada. Artículo 2. Todos los españoles son iguales ante la ley. Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial. Artículo 4. El castellano es el idioma oficial de la República. Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones. Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional. Artículo 8. El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía. Artículo 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas, comunes, acordaran organizarse en región autónoma para formar un núcleo político administrativo, dentro del Estado español, presentarán su Estatuto con arreglo a lo establecido en el Artículo 12. Artículo 12. Para la aprobación del Estatuto de la región autónoma se requieren las siguientes condiciones: a) Que lo proponga la mayoría de sus Ayuntamientos o, cuando menos, aquellos cuyos Municipios comprendan las dos terceras partes del Censo electoral de la región. b) Que lo acepten, por el procedimiento que señale la ley Electoral, por lo menos las dos terceras partes de los electores inscritos en el Censo de la región. Si el plebiscito fuere negativo, no podrá renovarse la propuesta de autonomía hasta transcurridos cinco años. c) Que lo aprueben las Cortes. Los Estatutos regionales serán aprobados por el Congreso siempre que se ajusten al presente Título y no contengan, en caso alguno, preceptos contrarios a la Constitución, y tampoco a las leyes orgánicas del Estado en las materias no transmisibles al poder regional, sin perjuicio de la facultad que a las Cortes reconocen los artículos 15 y 16. CONSTITUCIÓN DE LA REPÚBLICA ESPAÑOLA TÍTULO PRELIMINAR Disposiciones generales Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones. La bandera de la República española es roja, amarilla y morada. Artículo 2. Todos los españoles son iguales ante la ley. Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial. Artículo 4. El castellano es el idioma oficial de la República. Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones. Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional. Artículo 8. El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía. Artículo 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas, comunes, acordaran organizarse en región autónoma para formar un núcleo político administrativo, dentro del Estado español, presentarán su Estatuto con arreglo a lo establecido en el Artículo 12. Artículo 12. Para la aprobación del Estatuto de la región autónoma se requieren las siguientes condiciones: a) Que lo proponga la mayoría de sus Ayuntamientos o, cuando menos, aquellos cuyos Municipios comprendan las dos terceras partes del Censo electoral de la región. b) Que lo acepten, por el procedimiento que señale la ley Electoral, por lo menos las dos terceras partes de los electores inscritos en el Censo de la región. Si el plebiscito fuere negativo, no podrá renovarse la propuesta de autonomía hasta transcurridos cinco años. c) Que lo aprueben las Cortes. Los Estatutos regionales serán aprobados por el Congreso siempre que se ajusten al presente Título y no contengan, en caso alguno, preceptos contrarios a la Constitución, y tampoco a las leyes orgánicas del Estado en las materias no transmisibles al poder regional, sin perjuicio de la facultad que a las Cortes reconocen los artículos 15 y 16.

28 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Religioses Artículo 26. Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial. El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas. Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero. Quedan disueltas aquellas Órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes. Las demás Órdenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y ajustada a las siguientes bases: 1ª. Disolución de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad del Estado. 2ª. Inscripción de las que deban subsistir, en un Registro especial dependientes del Ministerio de Justicia. 3ª. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes que los que, previa justificación, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos. 4ª. Prohibición de ejercer la industria, el comercio o la enseñanza. 5ª. Sumisión a todas las leyes tributarias del país. 6ª. Obligación de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversión de sus bienes en relación con los fines de la Asociación. Los bienes de las Órdenes religiosas podrán ser nacionalizados. Articles 26 i 27 de la constitució espanyola de 1931

29 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Religioses Articles 26 i 27 de la constitució espanyola de 1931 Artículo 27. La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las exigencias de la moral pública. Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No podrá haber en ellos separación de recintos por motivos religiosos. Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno. Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas. La condición religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la personalidad civil ni política, salvo lo dispuesto en esta Constitución para el nombramiento de Presidente de la República y para ser Presidente del Consejo de Ministros.

30 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Noticias procedentes de la provincia de Cádiz informan de que miles de braceros pertenecientes a la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra se han incautado de unas fincas particulares, anticipándose a la aplicación de la reforma agraria prevista en el programa del Frente Popular. El propósito es forzar al gobierno a que acelere la reforma agraria. LA VANGUARDIA, 29 marzo 1936.

31 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR Ayer se produjo un atentado contra el vicepresidente de las Cortes y diputado socialista, el eminente penalista señor Jiménez de Asúa. En ocasión de dirigirse a su vehículo oficial, unos individuos hicieron fuego sobre èl sin llegar a herirle, alcanzando, en cambio, los disparos a su escolta señor Gisbert quien resultó tan gravemente herido que falleció poco después. Los agresores no han sido identificados, pero se cree que son elementos de Falange Española y el hecho entra dentro del antagonismo violento entre facciones de derechas y de izquierdas, tras las elecciones del 16 de febrero. LA VANGUARDIA, 12 DE MARZO DE 1936.

32 SORTIR Armand Figuera La Segona República Història d’Espanya i Catalunya TORNAR http://www.xtec.cat/~cgonza2/BATXILLERAT%20S EGON/t5%20segunda%20republica/t5%20segunda% 20republica.html#avinicial http://www.xtec.cat/~cgonza2/BATXILLERAT%20S EGON/t5%20segunda%20republica/t5%20segunda% 20republica.html#avinicial Recursos Documents XTEC