LA SEGONA REPÚBLICA 1.- L’adveniment de la República

Presentación del tema: "LA SEGONA REPÚBLICA 1.- L’adveniment de la República"— Transcripción de la presentación:

1 LA SEGONA REPÚBLICA 1.- L’adveniment de la República
2.- El context nacional i internacional 3.- Etapes i cronologia de la República 3.1.-El govern provisional (1931) 3.2.- Bienni progressista ( ) 3.3.- Bienni conservador ( ) 3.4.- El Front Popular (1936)

2 1.- L’adveniment de la República Insurrecció armada
Que provoqui la Insurrecció armada Mobilitzacions populars A finals de la dictadura Es realitza el Amb l’objectiu de 1930 Pacte de Sant Sebastià Enderrocar la monarquia Instaurar la República Crear un règim amb autonomies Es crea un Comitè revolucionari Substituït per l’Almirall Aznar Dictadura de Berenguer (recorda l’article d’Ortega y Gasset “el error Berenguer”) convoca Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 Victòria republicana (a les principals ciutats) Proclamació de la República (14 d’abril) Govern provisional (Niceto Alcalà Zamora) 1

3 2.- El context nacional i internacional
Context mundial Crisi econòmica (la Gran Depressió dels trenta) Crisi de la democràcia Ascens dels règims feixistes i totalitaris Feixisme italià Nazisme alemany Estalinisme 2

4 2.- El context nacional i internacional
Context nacional: Diversitat política a Espanya Esquerres Republicans i regionalistes Dretes Acción Republicana _1931 (Azaña) ORGA (Casares Quiroga) Izquierda Republicana (1934) ERC Lliga , PNB.... CEDA (1933) Monàrquics Renovación Española (Calvo Sotelo) Comunión Tradicionalista (Carlins) PSOE (Largo Caballero, Indalecio Prieto) PCE BOC (Bloc Obrer i Camperol) POUM (Andreu Nin) PSUC (Estalinistes) USC (Unió Socialista de Catalunya) Centre dreta: Partido Radical (A. Lerroux) UGT CNT-FAI (sindicats) Extrema dreta: JONS (Ramiro Ledesma) Falange (José Antonio Primo de Rivera) 2

5 3.- Etapes i cronologia de la República
Desembre de 1931 Aprovació Constitució Abril 1933 eleccions municipals Revolució d’Astúries i Catalunya Eleccions Eleccions Eleccions Eleccions Abril 1931 Juny 1931 Novembre 1933 Octubre 1934 Febrer 1936 Govern provisional Bienni d’esquerres progressista Govern Partit Radical Bienni de centre-dreta Partit Radical + CEDA Front Popular President Alcalà Zamora Cap de govern: Manuel Azaña Alejandro Lerroux (entre altres) Casares Quiroga President de la República (Cap d’Estat): Alcalà Zamora Manuel Azaña Gener (33) Matança de Casas Viejas Octubre(35) Escàndol estraperlo Setembre 32 Estatut de Catalunya Juny 1934 Inconstitucionalitat de la Llei de Contractes de Conreu Juliol 1936 Assassinat Calvo Sotelo Agost 32 Intent cop d’Estat Sanjurjo 3

6 Bienni de centre-dreta República d’esquerres República d’esquerres
3.- Etapes i cronologia de la República Eleccions Eleccions Eleccions Eleccions Abril 1931 Juny 1931 Novembre 1933 Octubre 1934 Febrer 1936 Govern provisional Bienni d’esquerres progressista Govern Partit Radical Bienni de centre-dreta Partit Radical + CEDA Front Popular República d’esquerres República de dretes República d’esquerres

7 3.- Etapes de la República
Cardenal Segura 3.- Etapes de la República 3.1.-El govern provisional (14 d’abril- 28 de juny de 1931) Presidit per Niceto Alcalá Zamora Es realitzen les primeres reformes: Jornada de les 8 hores al camp Escoles, xarxa de biblioteques... Dignificació de la professió e mestre... Reformes a l’exèrcit (jubilació d’oficials, tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa... I creació dels Guàrdies d’Assalt) Enfrontament progressiu amb l’Església (pastoral del Cardenal Segura, crema de convents a Madrid el 11 de maig) Es convoquen eleccions al 28 de juny de 1931 4

8 3.2.- Bienni progressista (1931-1933) 1931-1933
Eleccions 3.2.- Bienni progressista ( ) President de la República: Alcalà Zamora La construcció d’una República democràtica i d’esquerres Cap de govern: Manuel Azaña La constitució de 1931 Democràtica (sufragi universal- vot de la dona) Corts unicamerals (Congrés dels diputats) El president de la República escollit per la cambra (per 6 anys) Nomena i destitueix el cap del govern Dissol i convoca les Corts Es reconeix les llibertats individuals Dret d’associació, reunió, expressió... Llibertat religiosa La creació d’un Estat unitari basat en el dret a l’autonomia Els principals problemes en l’elaboració de la Constitució La qüestió religiosa en reconèixer l’Estat laic (separació Església-Estat) La qüestió autonòmica Estatut de Núria (1931) va donar lloc al definitiu Estatut d’Autonomia del 1932 Catalunya País Basc Estatut d’Estella (1931) va donar lloc a l’Estatut d’Autonomia de 1936 5

9 Professionalització de l’Exèrcit (retir anticipat)
3.2.- Bienni progressista ( ) La construcció d’una República democràtica i d’esquerres Les reformes Religioses -Secularització dels usos socials (cementiris, llei del divorci) -Control estatal sobre les activitats de les associacions religioses -Reversió a l’Estat d’una part del patrimoni nacional dels béns eclesiàstics -L’eliminació de la influència religiosa en l’ensenyament .Dissolució de la Companyia de Jesús .Llei de congregacions (1933) (Regularització i fiscalització d’activitats, prohibició d’exercir l’ensenyament) Militars Professionalització de l’Exèrcit (retir anticipat) Jurisdicció militar sotmesa a la civil Creació Guàrdies d’Assalt 6

10 Llei de Reforma Agrària (Azaña), 1932
3.2.- Bienni progressista ( ) La construcció d’una República democràtica i d’esquerres Les reformes Agràries Llei de Reforma Agrària (Azaña), 1932 Objectius: Eliminar el latifundisme Crear una classe de petits propietaris A través de l’expropiació, amb indemnització o no. IRA (Institut de Reforma Agrària) Problemes: -Mancances tècniques, manca de diners, lentitud, oposició dels propietaris 7

11 Millora la condició de la dona: Reforma del codi civil
3.2.- Bienni progressista ( ) La construcció d’una República democràtica i d’esquerres Les reformes Millora la condició de la dona: Reforma del codi civil Situació laboral: Assegurances, reducció jornada laboral dels pagesos Educació: Escolarització, «missions pedagògiques» Socials 8

12 provoca Victòria de la CEDA 3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
Els problemes del Bienni Progressista Revolta militar (Sanjurjo, 1932) Oposició de la dreta Monàrquica CEDA (Catòlica) Oposició d’extrema esquerra CNT - FAI Agitació social UGT Castilblanco, 1931 Casas Viejas, 1933 La repressió contra l’agitació social provoca La desunió de l’esquerra i el descrèdit d’Azaña Alcalà Zamora retira la confiança a Azaña convoca noves eleccions - Vota la dona - Abstencionisme anarquista - Desunió de l’esquerra - Concentració de la dreta 1933 Victòria de la CEDA 9

13 3.3.- Bienni conservador (1933-1936)
Eleccions Desembre de 1933: Alcalà Zamora encarrega govern a A. Lerroux (P. Radical) Octubre 34: la CEDA entra al govern de Lerroux (tres ministres de la CEDA) «Bienni Negre» El govern radicalcedista Anul·lació reformes progressistes Paralització Reforma Agrària i de l’Exèrcit Conciliació amb l’Església (retorn a l’ensenyament) Aturar el procés autonòmic (Estatut basc) Enfrontament amb la Generalitat provoca La Revolució d’Octubre de 1934 Vaga general del 5 d’octubre Insurrecció obrera a Astúries (10 dies, repressió de l’Exèrcit, Estat de Guerra) A Catalunya Lluís Companys proclama L’Estat Català 10

14 La victòria per majoria serà del Front Popular 16 Febrer de 1936
3.3.- Bienni conservador ( ) La dura repressió militar de la revolució d’octubre del 34 desacredita el govern Actitud molt reaccionària del govern Apropament diplomàtic amb l’Alemanya Nazi Es beneficia a militars antirepublicans (Franco, Mola...) Accions de la patronal injustes amb dirigents sindicals Però a més... L’ambient social i polític es complica amb l’ascens important de l’extrema dreta espanyola (Bloque Nacional i Falange) El govern de Lerroux es veu involucrat en afers corruptes (Estraperlo) La desfeta del Partit Radical provoca la convocatòria de noves eleccions per Alcalà Zamora Les esquerres es presenten unides en el Front Popular (comunistes, socialistes, republicans, amb recolzament de la CNT) La victòria per majoria serà del Front Popular 16 Febrer de 1936 11

15 3.4.- El Front Popular (1936) Eleccions El poder queda en mans de l’esquerra, augmentant la polarització política i el deteriorament de la convivència social @ Azaña es converteix en president de la república (maig del 36) Torna el Reformisme Àmplia amnistia als insurrectes d’octubre de 1934 Restauració de la Generalitat de Catalunya Tramitació estatuts gallec i basc Reforma Agrària (legalització de les ocupacions de terres, expropiació de terres) 12

16 Els problemes 3.4.- El Front Popular (1936)
Partits republicans i el Partit Comunista Reformista i democràtica Divisió de l’esquerra Revolucionària Largo Caballero (PSOE, UGT) / CNT-FAI Radicalització de l’oposició El sector conservador te por a la revolució social (reformes econòmiques i violència obrera) Defensa Desencadena Ordre, propietat, religió i pàtria violència d’extrema dreta amb l’objectiu de JONS, Falange (grups paramilitars) Desestabilitzar el sistema «Dialèctica de les pistoles» Per tal de provocar una Assassinats (José Castillo, Calvo Sotelo) Que ens durà al Conspiració militar (Franco, Mola, Sanjurjo...) 18 de juliol 13

17 Webs sobre la Segona República
Recursos Cartells electorals Gràfics electorals Textos Webs sobre la Segona República

18 1936 Govern del Front Popular Cartells de les eleccions @

19 1936 Govern del Front Popular Cartells de les eleccions @

20

21 Eleccions generals de 1931 12

22 PCE i altres partits d’esquerres; 21
ERC; 19 Eleccions generals de 1933 13

23 Eleccions generals del 16 de febrer de 1936
14

24 Eleccions generals juny de 1931 Eleccions generals novembre de 1933
PCE i altres partits d’esquerres; 21 ERC; 19 Eleccions generals juny de 1931 Eleccions generals novembre de 1933 Eleccions generals del 16 de febrer de 1936 15

25 17 CONSTITUCIÓN DE LA REPÚBLICA ESPAÑOLA TÍTULO PRELIMINAR
Disposiciones generales Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones. La bandera de la República española es roja, amarilla y morada. Artículo 2. Todos los españoles son iguales ante la ley. Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial. Artículo 4. El castellano es el idioma oficial de la República. Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones. Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional. Artículo 8. El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía. Artículo 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas, comunes, acordaran organizarse en región autónoma para formar un núcleo político administrativo, dentro del Estado español, presentarán su Estatuto con arreglo a lo establecido en el Artículo 12. Artículo 12. Para la aprobación del Estatuto de la región autónoma se requieren las siguientes condiciones: a) Que lo proponga la mayoría de sus Ayuntamientos o, cuando menos, aquellos cuyos Municipios comprendan las dos terceras partes del Censo electoral de la región. b) Que lo acepten, por el procedimiento que señale la ley Electoral, por lo menos las dos terceras partes de los electores inscritos en el Censo de la región. Si el plebiscito fuere negativo, no podrá renovarse la propuesta de autonomía hasta transcurridos cinco años. c) Que lo aprueben las Cortes. Los Estatutos regionales serán aprobados por el Congreso siempre que se ajusten al presente Título y no contengan, en caso alguno, preceptos contrarios a la Constitución, y tampoco a las leyes orgánicas del Estado en las materias no transmisibles al poder regional, sin perjuicio de la facultad que a las Cortes reconocen los artículos 15 y 16. 17

26 Articles 26 i 27 de la constitució espanyola de 1931
Religioses Articles 26 i 27 de la constitució espanyola de 1931 Artículo 26. Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial. El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas. Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero. Quedan disueltas aquellas Órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes. Las demás Órdenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y ajustada a las siguientes bases: 1ª. Disolución de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad del Estado. 2ª. Inscripción de las que deban subsistir, en un Registro especial dependientes del Ministerio de Justicia. 3ª. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes que los que, previa justificación, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos. 4ª. Prohibición de ejercer la industria, el comercio o la enseñanza. 5ª. Sumisión a todas las leyes tributarias del país. 6ª. Obligación de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversión de sus bienes en relación con los fines de la Asociación. Los bienes de las Órdenes religiosas podrán ser nacionalizados.

27 Articles 26 i 27 de la constitució espanyola de 1931
Religioses Articles 26 i 27 de la constitució espanyola de 1931 Artículo 27. La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las exigencias de la moral pública. Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No podrá haber en ellos separación de recintos por motivos religiosos. Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno. Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas. La condición religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la personalidad civil ni política, salvo lo dispuesto en esta Constitución para el nombramiento de Presidente de la República y para ser Presidente del Consejo de Ministros.

28 Noticias procedentes de la provincia de Cádiz informan de que miles de braceros pertenecientes a la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra se han incautado de unas fincas particulares, anticipándose a la aplicación de la reforma agraria prevista en el programa del Frente Popular. El propósito es forzar al gobierno a que acelere la reforma agraria. LA VANGUARDIA, 29 marzo 1936.

29 Ayer se produjo un atentado contra el vicepresidente de las Cortes y diputado socialista, el eminente penalista señor Jiménez de Asúa. En ocasión de dirigirse a su vehículo oficial, unos individuos hicieron fuego sobre èl sin llegar a herirle, alcanzando, en cambio, los disparos a su escolta señor Gisbert quien resultó tan gravemente herido que falleció poco después. Los agresores no han sido identificados, pero se cree que son elementos de Falange Española y el hecho entra dentro del antagonismo violento entre facciones de derechas y de izquierdas, tras las elecciones del 16 de febrero. LA VANGUARDIA, 12 DE MARZO DE 1936.

30 La pastoral del Cardenal Segura
“VENERABLES hermanos y, muy amados, hijos: Acontecimientos que todós conocéis han creado un ,iuevo estado de cosas en nuestra Patria, que impone a todos los católicos gravísimos deberes. (…) Los católicos, particularmente, no podemos olvidar que, por espacio de muchos siglos, la Iglesia e instituciones hoy desaparecidas convivieron juntas, aunque sin confundirse ni absorberse, y que de su acción coordinada nacieron beneficios inmensos que la historia imparcial tiene escritos en sus páginas con letras de oro. (…) (…) se requiere por parte de los católicos un aprudente y eficaz actuación política. «¿No es deber de todos los católicos — decía Su Santidad Pío X en su encíclica de 25 de agosto de 1910— usar de las armas políticas que tiene a la mano para defender a la Iglesia y también para obligar a los políticos a mantenerse en su terreno y no ocuparse de la Iglesia sino para darle lo que le es debido?» (…) Es urgente que en las actuales circunstancias los católicos, prescindiendo de sus tendencias políticas, en las cuales pueden permanecer libremente, se unan de manera seria y eficaz para conseguir que sean elegidos para las Cortes Constituyente candidatos que ofrezcan plenas garantías de que defenderán los derechos de la Iglesia y del orden social. (…) 1 de mayo de Pedro, cardenal Segura y Sáez, arzobispo de Toledo.

31 República i pedagogia a Catalunya
Webs Documents XTEC Buxaweb. Vikipèdia Enciclopèdia Catalana Socials en xarxa Historiata Historiasiglo20 República i pedagogia a Catalunya VÍDEO. La Segunda República ( /39), en castellà, 25 minuts, del programa “Memoria de España”