LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA

Presentación del tema: "LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA"— Transcripción de la presentación:

1 LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA
ELS DOS SONS DE LA ESSA LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA

2 REGLA GENERAL D’ORTOGRAFIA
El so sonor s’escriu: z a principi de mot i entre consonat i vocal (zero, onze) s entre vocals (casa) El so sord s’escriu: s a principi de mot, entre consonat i vocal, a fi de mot (senyor, dansa, pas) ss entre vocals (possible) ç davant a, o, u i a fi de mot ( raça, cançó, forçut, feliç) c davant e i i (felices, felicitat)

3 LA ESSA SONORA: S o Z Quan la pronunciem vibren les cordes vocals.
A començament de paraula escriurem z: z: zona, zero, zodíac, zebra, zinc, zig-zag, Zuric zulu... Entre vocals: s: cosa, cervesa, Ignasi, noblesa, gasela, hisenda, peresa... z: en alguns cultismes: amazona, nazisme, esquizofrènia, topazi, azot, ozó, protozou, espermatozou, trapezi...

4 LA ESSA SONORA: S o Z Després de consonant: z: guitza, alzina, pinzell, donzella, esmorzar, onze, atzar, analitzar, emfatitzar, indemnitzar, organitzar, benzina, magatzem, colze, polze, onze, dotze, tretze... Són excepcions els compostos de –fons, -dins, -trans: enfonsar, endinsar, trànsit, transistor, transigir...

5 LA ESSA SONORA: S o Z Recordeu que trobem la essa sonora escrita amb una sola s: en el sufix –esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, immediatesa, feblesa, rigidesa, validesa, riquesa, acidesa, duresa, embriaguesa, estupidesa, lleugeresa, pobresa, tendresa, timidesa, tristesa... (i en plural: certeses, febleses...)

6 LA ESSA SONORA: S o Z en gentilicis com ara: aranesa, holandesa, japonesa (i en els plurals: aranesos, araneses...) en participis com ara: atesa, entesa, impresa, tramesa... (i els plurals: atesos, ateses...) altres: atrezzo, mezzosoprano, jazz, pizza, pizzeria...

7 LA ESSA SORDA No fa vibrar les cordes vocals. Es pot representar amb les grafies s, ss, c, ç tenint en compte les regles següents: A principi de paraula: s davant de qualsevol vocal: sal, sent, signe, sòcol, sucre... c davant e, i: cent, cinema, cicló, ceba, cendrer, cirera...

8 LA ESSA SORDA Entre vocals: ss davant de qualsevol vocal: mossos, passar, trencadissa, massa, assenyat, cassola, interessant, possible... c només davant e, i: races, nació, decebre, places... ç només davant a, o, u: amenaça, plaça, traçut, peça...

9 LA ESSA SORDA Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal:
s davant de qualsevol vocal: aspecte, dansa, desfer, estanc, estrany, pista, molsa, gespa, festa... c davant de e, i: enciam, Mercè, sincer, vèncer, forces, agència... ç davant de a, o, u: cançó, força, llençol, forçut, unça, alçar... En contacte amb una consonat no s’escriu ss, llevat de qualssevol, i d’alguns compostos com: transsexual, transsiberià...

10 LA ESSA SORDA s: esbós, gas, tros, espès, ros, mas, cabàs, vernís...
A final de paraula: s: esbós, gas, tros, espès, ros, mas, cabàs, vernís... ç: dolç, lluç, falç, balanç, esquinç, eficaç, dolç...

11 LA ESSA SORDA Recordeu alguns casos habituals: Femenins formats amb el sufix –essa: alcaldessa, abadessa, metgessa, duquessa, baronessa, hostessa... Paraules acabades en –gressió/-gressor, -missió/-missor, -pressió/-pressor: progessió, agressor, dimissió, supressió, repressió, omissió, impressió, admissió, comissió, emissió, submissió...

12 LA ESSA SORDA També s’escriuen amb –ss els mots formats pels sufixos: -assa: casassa, donassa, barcassa, pinassa ...(augmentatius) -dissa: trencadissa, enraonadissa... -ussa: carnussa, batussa, gentussa... -íssim/íssima: boníssim, boníssima, baratíssim, baratíssima, caríssim, caríssima...

13 LA ESSA SORDA Convé tenir en compte aquestes observacions sobre les grafies c i ç: S'escriuen amb ç els sufixos –ança, -ença: assegurança, concordança, confiança, enyorança, fiança, tardança, venjança, aparença, esperança, temença, naixença, creixença...

14 LA ESSA SORDA Hi ha moltes paraules que coincideixen amb altres llengües romàniques: si en castellà, francès o italià van amb z, c o ç en català solen anar amb c o ç: abraçar, cent, caça, tenaç, llaç, pinça, suspicaç, força... Si van amb s, en català solen anar amb s o ss: massa, sal, emissió, sentir, passió, fals, sessió, signe... Cal recordar algunes que no hi coincideixen: xerès, tros, tassa, tapís, Suïssa, sucre, gaspatxo, gasela, garsa, embarassar, disfressa, cassola, barnús...