ÀMBIT 3 ENTORN I GESTIÓ DEL TERRITORI 29 de juny de MARTORELL

Presentación del tema: "ÀMBIT 3 ENTORN I GESTIÓ DEL TERRITORI 29 de juny de MARTORELL"— Transcripción de la presentación:

1 ÀMBIT 3 ENTORN I GESTIÓ DEL TERRITORI 29 de juny de 2016 . MARTORELL

2 sumari 1. INTRODUCCIÓ Què en farem del Baix Llobregat ? 2. De la terra
el riu l’agricultura el bosc els espais naturals i la biodiversitat 3. De les urbs les ciutats la urbanització de baixa intensitat les infraestructures la planificació 4. Dels elements l’energia el canvi climàtic l’aire els residus 5. De la ciutadania

3 Què en farem del Baix Llobregat?
Estudi/coneixement/proposta:1983 Cecbll celebra 3es. Jornades a Molins de Rei, parlen del diu i conclouen que cal superar accions parcials i aconseguir eines de planificació global que concretin que cal fer tant per part de l’administració com el conjunt de les organitzacions. Creixement població, tasca ingent del municipalisme: 1975 habitants 2015 habitants Qüestions prioritàries o antagòniques ?: benestar/ocupació/generació de riquesa/desenvolupament territorial protecció territori/respecte a la biodiversitat/cura pel medi ambient Crisi 2008 constatació que el creixement és finit /noves prioritats. Nova mirada a l’entorn: redescobrir el riu, el mar, les muntanyes, els conreus.

4 De la terra “Lo riu Llobregat també és vida”
El Pla de gestió es configura com l’instrument que ha de permetre la millora de les masses d’aigua de Catalunya. (DMA) Al Baix Llobregat hi ha 21 masses d’aigua, de les quals 14 en mal estat. Previst recuperar-ne 10 fins el 2027. Els problemes principals de les masses d’aigua al Baix Llobregat són: manca de cabals de manteniment i els nivells de salinitat de l’aigua del Llobregat. Aconseguir una gestió integrada de tots els recursos. Seguir avançant perquè les empreses que contaminen assumeixin els costos de descontaminació i de la restauració. Fer possible que des de l’Àrea Metropolitana el retorn del cabal ecològic al riu Ter sigui una realitat, 50 anys després de l’inici del transvasament. Garantir la gestió de l’aigua des dels poders públics, amb l’ empoderament de la ciutadania; recuperar la relació de la ciutadania amb el riu.

5 De la terra L’agricultura
Persistència/innovació de l’agricultura a la comarca. Cal garantir la pervivència del sòl agrícola com a element estratègic del territori (Reserva alimentària) Que la disciplina urbanística del Parc Agrari passi a dependre d’ell mateix en comptes dels Ajuntaments Que la població doni reconeixement i suport a l’activitat agrícola de la comarca. Per mantenir l’activitat agrícola, cal orientació al pagès: competència d’altres activitats que generen més ingressos als propietaris; accés als mercats; relleu generacional, etc. Establir Plans Municipals per al foment de l’activitat agrícola, com ja han fet alguns Ajuntaments com Sta. Coloma Cervelló i Torrelles de Llobregat Introduir la innovació a l’activitat agrícola en tota la seva cadena de valor; a la comarca hi ha una de les dues Escoles Superiors d’Agricultura de Catalunya Vinculació Parc agrari amb d’altres zones agrícoles. Trencar el seu aillament.

6 De la terra El bosc 60% de la comarca és forest, arbrat o no.
Incoroporar a l’agenda comarcal les estratègies per a l’aprofitament forestal Impuls des dels Ajuntaments, amb la participació de la propietat forestal i suport de la resta d’Administracions. aprofitant el seu potencial d’activitat econòmica, biomassa, fusta de serra classificada , productes com el pi pinyoner.... aprofitant l’expertesa amb centres de referència de que disposa Catalunya . integrant els plans i recursos per a la protecció d’incendis i altres polítiques sobre el medi existents. garantint durades de anys per a l’execució dels Plans. amb la implicació i suport de la població.

7 De la terra Els espais naturals i la biodiversitat
Baix Llobregat comarca: marítima, espais naturals del Delta fins a Montserrat, curs fluvial del riu, Collserola i muntanyes del Baix. Garantir pervivència dels espais i la seva qualitat. Garantit la seva connectivitat. Dotar de recursos per a la gestió. Equilibrar ús social i lúdic amb preservació. Vincular preservació cura dels boscos i explotació forestal Els espais agrícoles i l’activitat rural eines per la millora de la biodiversitat. Reconèixer l’esforç del món local. Reclamar polítiques de país com ara : - Pla de connectors - Llei de biodiversitat i patrimoni natural Importància cabdal de la gestió.

8 De les urbs Les ciutats La ciutat és urbs (espai construït), polis (unitat político-administrativa) i civitats (realitat social construïda pels ciutadans que hi conviuen) La comarca ciutat de ciutats. Part de la comarca conforma l’AMB: AMB km BAIX LLOBREGAT (AMB) 486,5 km2 3,2 hab hab 36 municipis municipis Les ciutats avui escenari de reclamació de drets i necessitats bàsiques : - habitatge energia/llum/calefacció - salut aigua - educació alimentació * Els reptes de les ciutats: funcionalitat, sostenibilitat, equitat i govern

9 Des les urbs La urbanització de baixa intensitat
Viure adossats nou paisatge urbà al Baix Llobregat (1987/2001) 3 de cada 4 habitatges construïts eren unifamiliars. A la nova urbanització se li suma les inacabades dels anys 60, principalment a la zona de l’Ordal. Convivència espai urbà/bosc. Desarrelament del municipi. Sobre presència del vehicle privat. Centres comercials fóra nuclis urbans. Necessitat d’abordar solucions sociològiques, paisatgístiques i culturals. Redefinir espais públics comuns Aposta decidida ciutat compacta Reivindicació de recursos per proveir la llei del 2009 sobre dèficits urbanístics

10 De les urbs Les infraestructures
Fàcil comunicació amb Barcelona, el Port i l’Aeroport. Ha arribat el moment de prioritzar els plans de gestió dels serveis de comunicació, transport, distribució, per davant de la nova construcció. Sistema ferroviari: Supressió del pas a nivell de Renfe a Sant Feliu de Llobregat Afavorir sistemes de transport col·lectiu de viatgers ecològics i econòmics com ara el tramvia i una xarxa eficient de transport de viatgers en bus a un costat i l’altre del riu. Infraestructures verdes Els espais naturals han de servir per donar contingut al territori, facilitar l’activitat econòmica, Aigua: Importància dels aqüífers. Visió integrada i única dels serveis de l’aigua; el Baix Llobregat és una comarca única en qüestió del cicle de l’aigua. Xarxa elèctrica: Atenció a la implantació de la xarxa de 400 KV aèria i sense substituir altres línies.

11 De les urbs La planificació
El que avui es proposa és passar d’un sistema urbanístic plurinuclear a una xarxa de ciutats amb centralitat; una estructura compartida, cohesionada i ben connectada amb una lògica comuna que permeti la relació amb altres territoris, considerant el medi i la protecció dels espais. Les eines emprades pel planejament urbanístic han tingut riscos importants. Un d’ells ha estat l’ús i l’abús del conveni urbanístic, que és la paradoxa del fracàs urbanístic. Entre 2000/2006 hi va haver un canvi de perspectiva en els plans territorials: per primer cop considerava que tot territori té valor ecològic i que està connectat ecològicament. Definir el territori permet millorar-lo, però també definir la nostra identitat. El planejament urbanístic ha de tenir en compte el factor temps: són necessàries mesures a curt, mitjà i llarg termini. Superar la dicotomia centre (Barcelona) perifèria (Baix Llobregat), perquè ja podem parlar d’espais urbans en xarxa i de relacions de complementarietat.

12 Dels elements L’energia
Cal iniciar la Transició Energètica aplicant l’estalvi energètic i el 100% de fonts renovables, i cal fer-ho abans de l’any 2050- - Per l’exhauriment dels recursos fòssils. -Per deixar de contaminar l’atmosfera, deixar d’incidir en canvi climàtic, donat un gran impuls econòmic i d’ocupació, i situar-se en posició capdavantera en tecnologies de futur. En concret al Baix Llobregat es proposen les següents línies d’actuació: - Creació d’un Comitè Comarcal sobre Transició Energètica. - Campanya de coneixement i debat. - Plans d’acció

13 Dels elements Transició energètica cap a les renovables i l’estalvi
Elaboració de Plans municipals i comarcal d’energies renovables i estalvi energètic. Passar del residu al recurs. Cal deslligar creixement econòmic de creixement del consum de recursos Adaptació als impactes del canvi climàtic. Elaboració de Plans municipals d’adaptació al canvi climàtic (Castelldefels i Viladecans ja el tenen elaborat). Protecció de la qualitat de l’aire Al Baix Llobregat 15 municipis inclosos en un Pla especial de protecció de la qualitat de l’aire.

14 De la ciutadania Un canvi d’època/Una comarca de comarques/Una ciutat de ciutats. De Pati del Darrera a Orgull de Baix. Hi ha Àrea metropolitana perquè hi són els 23 municipis del Baix. Complexitat institucional, llarg periple per a la presa de decisions (UE, Estat, Generalitat, Diputació, AMB, Consell Comarcal, Ajuntaments). Necessitat d’eines institucionals globals i de concretes i properes. La ciutadania pot tenir millor feedback amb els nivells més propers. Governabilitat i salut democràtica. Sentiment d’identitat i pertinença es reforça amb la proximitat dels serveis . Nova governança: col·laboració, confluència, coordinació, complementarietat...... Reforçar la democràcia, la cultura, el coneixement i la implicació de les persones en els afers comuns. Hi ha un sol model de comarca ? La comarca del futur l’estem forjant en el present, serà la que la gent decideixi. La claredat en la informació, la transparència i el coneixement són les eines que s’han de posar al servei de la ciutadania .

15 Memoràndum 1.- Agricultura 2.- Silvicultura 3.- Transició energètica
4.- Connectors biològics 5.- Preservació dels espais naturals 6.- Gestió de les infraestructures, major aprofitament. 7.- Ciutats en xarxa 8.- Urbs/polis/civitas 9.- Garantia de drets i necessitats bàsiques 10.- Guariment de les “ferides” històriques (urbanitzacions anys 60, infraestructures amb forts impactes ambientals, dèficits insostenibles com ara supressió pas nivell Sant Feliu,..... 11.- Orientar la comarca cap a la superació de la crisi del 2008 amb un nou enfoc de: canvi d’època, d’aprofundiment democràtic i d’una concepció social i econòmica col·laborativa i cooperativa. 12.- Comarca de comarques i ciutat de ciutats