EL SEXENNI DEMOCRÀTIC ( ) La Revolució de setembre de 1868

Presentación del tema: "EL SEXENNI DEMOCRÀTIC ( ) La Revolució de setembre de 1868"— Transcripción de la presentación:

1 EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874) La Revolució de setembre de 1868
18 setembre Topete Serrano batalla d’Alcolea A les ciutats burgesia + classes populars = juntes de govern “La Gloriosa” Abolició de la monarquia borbònica. Democratització real del país. Junta de Barcelona molt radical Govern provisional: Serrano, Prim. Dissolució juntes revolucionàries i Milícia Nacional. Convocatòria sufragi universal masculí.

2   Constitució 1869   Constitució Sobirania nacional Corts: Congrés i Senat Completa relació de drets = reformes bàsicament polítiques i poc socials. Classes populars decebudes Carlins i republicans federals petita representació parlamentària. Escissió del Partit Demòcrata Partit Democràtic Republicà Federal   Prim busca candidat = Amadeu de Savoia.

3 La monarquia d’Amadeu 1r (1871-73)
País ple de conflictes Crisi econòmica Mort de Prim Guerra separatista a Cuba des de setembre 1868 Molta oposició: - moderats/alfonsins - carlins 3a guerra carlina - republicans federals Suport: - Unionistes, progressistes, alguns demòcrates - constitucionalistes (unionistes, progressistes: Sagasta) - radicals (progressistes, demòcrates: Ruiz Zorrilla) Inestabilitat política: sis governs i tres eleccions.

4 Política econòmica lliurecanvista:
- entrada de capital estranger - manca burgesia interior debilitat capitalisme espanyol A Catalunya la burgesia conservadora i proteccionista. - Fomento de la Producción Nacional - Instituto Agrícola Catalán de San Isidro - Círculo de la Unión Mercantil Federalisme Partit Republicà Federal, Pi i Margall. Descentralització de l’Estat + programa reivindicacions populars. Petita burgesia + classes populars catalanes. Implantació desigual a Espanya: molt arrelat a les ciutats meditarànies. Valentí Almirall, Pacte de Tortosa (maig 1869)

5 Divisió entre: - benèvols (acció legal), estat federal des del poder
- intransigents (insurrecció), estat federal des de les comunitats - insurreccions armades: a Barcelona, València, Múrcia. . . Situació crítica: - guerra carlina, insurreccions republicanes i federals, crisi econòmica, conflicte cubà, enfrontaments coalició govern, poc suport exèrcit al rei. - 11 de febrer de 1873: - abdicació del rei = Proclamació de la República

6 La Primera República (1873-1874)
Els federals fan juntes revolucionàries a les ciutats:- canvis socials i econòmics radicals; - repartiment terres; - Estat federal 1) Estanislau Figueres. Federals i radicals. Dissolució juntes i control revoltes populars.   2) Eleccions maig Federals. Abstenció 70% Pi i Margall. Règim federal “des de dalt” = Constitució federal. Política econòmica similar + mesures socials. Inestabilitat política i manca de control. Estiu 1873 moviment cantonal (Andalusia, País Valencià, Múrcia)  3) Nicolás Salmerón (juliol 1873). Rectificació de la República: restablir l’autoritat. Apropament als grups conservadors. 4) Emilio Castelar (setembre 1873) Sector més conservador: “ordre, autoritat i govern”. Exèrcit protagonista 3 de gener 1874 cop d’estat general Pavía = Serrano president de la República unitària. Govern autoritari i conservador.