La novel·la psicològica

Presentación del tema: "La novel·la psicològica"— Transcripción de la presentación:

1 La novel·la psicològica
André Guide Franz Kafka James Joyce

2 Marcel Proust Autor de A la recerca del temps perdut

3 Tècnica narrativa que provoca una ruptura del temps lineal a causa de l’evocació del record.

4 Fragmentarisme Tendència a la brevetat. Es narra allò essencial per a la vida del protagonista.

5 Perspectivisme Tècnica que deixa de banda el narrador omniscient i dispersa l’acció narrativa en diverses veus.

6 Estructura focalitzada
Tècnica que concentra tot l’esforç en l’anàlisi d’un personatge clau, el protagonista que esdevé nucli de la narració.

7 Fou la novel·lista catalana més llegida del S XX i la de més projecció internacional

8 La novel·la psicològica
Centra la narració en l’anàlisi del caràcter del protagonista (sentiments, desigs, frustracions, anhels…)

9 Va incidir en la psicologia dels seus personatges ?
Mercè Rodoreda Va incidir en la psicologia dels seus personatges ?

10 Quanta, quanta guerra Sóc una dona honrada? 1932 Aloma, 1938 Crim, 1938 Vint-i-dos contes, 1958. La plaça del Diamant, 1962 El carrer de les Camèlies, 1966. Jardí vora el mar, 1967 Mirall trencat, 1974 Semblava de seda, 1974 La meva Cristina i altres contes, 1976

11

12 Aloma (1938) La primera heroïna rodoriana. La focalització se centra en ella. Una xica ingènua, tímida, amb poca autoestima i sobretot molt solitària, marcada per l'experiència de créixer sense pares. És una obra psicològica car mostra la relació entre Robert i Aloma, és a dir entre un home madur i una adolescent.

13

14 La quotidianitat d'Aloma es trenca quan Robert, el germà de la seua cunyada-Anna- ve a passar una temporada a sa casa. Aloma sent per ell una barreja d'atracció i repulsió. Creu que ningú se l'estima i, tot i que està molt confusa, s'enamora de Robert. Aloma se sent cada vegada més sola alhora que s'acosta més a Robert: amb ell viu el primer bes i la primera experiència sexual.Ella viu feliç aquella època d'amor, però pensa que Robert no se l'estima perquè té una altra dona que l'espera al seu lloc de partida. Aloma se sent cada vegada més sola alho

15 Aloma es refugia en un món de somnis per no poder viure el present.
Robert és dominant i egoista, cosa que duu la protagonista a una vida desgraciada. Amb l'ambient familiar desfet, fracassa la seua relació amb Robert. Aloma espera un fill, però no li diu res. Pren una decisió madura i valenta: ara té la responsabilitat de tirar endavant amb el seu fill. Aloma deixa enrere els records de la infantesa i afronta amb fermesa el futur, ja en el món dels adults. Amb l'ambient famili

16 La plaça del Diamant (1962) Es narra la història d'un procés de pèrdua i de recuperació d'identitat. La història es desenvolupa durant el període de temps compré entre la Segona República i la immediata postguerra. Natàlia, òrfena de mare, treballa de dependenta en una pastisseria. En un ball de la Festa Major de Gràcia, coneix en Quimet, amb qui es casa al cap d'un any. Aquesta relació capgira radicalment la vida de la Natàlia, que progressivament entra en un procés de submissió, el primer esglaó del qual és la pèrdua d'identitat: ja des del primer capítol, la xica deixa de ser la Natàlia per esdevenir Colometa.

17 La plaça del Diamant La novel·la està escrita en primera persona. El llenguatge utilitzat, malgrat el to col·loquial, manté sempre un accentuat to poètic. L'obra ha estat considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra i ha tingut gran popularitat. S’han fet nombroses edicions i ha estat traduïda a més de vint idiomes. També ha estat portada al cinema per F. Betriu, el 1981.

18

19 Al barri de Gràcia hi ha la

20 El carrer de les Camèlies (1966)
Rodoreda ens narra la vida i desgràcies de la protagonista –Cecília-i l'estreta relació que aquestes guarden amb la seva trajectòria sentimental amb els homes. La vida a la Barcelona de la postguerra és molt dura i encara més per una dona jove que depén de tots els homes amb els que s'embolica. Aquests s'aprofiten d'ella fins que és ella la que aprén a treure profit d'ells. Finalment una Cecília madura i escèptica torna a trobar-se amb el primer home que va aparèixer a la seva vida, l'home que la va trobar i li va posar nom.    

21

22 El carrer de les Camèlies
“Quan va haver parat em va posar una mà damunt del genoll i rient només una mica em va dir: què has fet a la vida? Vaig estar a punt de dir-li que l'havia passada buscant coses perdudes i enterrant enamoraments, però no vaig dir res com si no l'hagués sentit (...) i em va preguntar si havia tingut sort.”

23 Mirall trencat (1974) Narra la corba ascendent i declinant d'una família, els Valldaura-Farriols, els fundadors de la família: Teresa Goday i Salvador Valldaura, personatges que pertanyen a un món culte. Després se’ns presenta la seua intimitat; amb la mort del fill menut, Jaume és assassinat i Maria se suïcidarà. A la fi Teresa en serà l'ànima i morirà acompanyada dels records més estimats

24 Mirall trencat (1974) El tema central és la mort, tractat de manera simbòlicai la liquidació literària i mítica d'un període trencat per la Guerra Civil. Els personatges mantenen dues constants: la soledat i la desencisada concepció de l'existència humana. N'apareixen tant de masculins com de femenins, i la seua extracció social és benestant. Els principals són dues dones: Teresa, representant del món dels adults i Maria del món dels xiquets. Alterna l'estil directe amb l'indirecte. La veu predominant és en tercera persona

25 Premis i guardons Premi Crexells (1937): Aloma.
Flor Natural dels Jocs Florals (Londres, 1947, i París, 1948). Nomenada Mestra en Gai Saber (Montevideo, 1949). Premi Joan Santamaria (1956): "Carnaval". Premi Víctor Català (1957): Vint-i-dos contes. Premi de la Crítica (1965): El carrer de les Camèlies. Premi Sant Jordi (1966): El carrer de les Camèlies. Premi Ramon Llull (1969): El carrer de les Camèlies. Premi Lletra d'Or (1976): Mirall trencat. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1980). Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana (1980): Viatges i flors. Premi Crítica Serra d'Or (1980): Quanta, quanta guerra...