LES RELIGIONS PRECOLOMBINES

Presentación del tema: "LES RELIGIONS PRECOLOMBINES"— Transcripción de la presentación:

1 LES RELIGIONS PRECOLOMBINES
ELS MAIES

2 Els maies Els déus El culte Els sacerdots Els llibres sagrats
Les creences Els temples

3 Els maies ELS DÉUS ITZAMNA:
Senyor dels cels, del dia i la nit Cap del panteó maia. CHAC: Déu de l’aigua i de la pluja KUKULKAN: Versió maia del déu asteca Quetzalcoatl. AH PUCH: Déu de la mort. EK CHUAN: Déu dels mercaders i de la guerra. YUM KAAX: Déu del blat de moro i de l’agricultura.

4 Els maies EL CULTE: Els déus tenien les seves festes. Se’ls hi feien cants, pregàries, danses, ofrenes i dejunis. Feien dejunis i abstinències d’algun aliment. El joc de pilota es va practicar com un ritual relacionat amb el mite de la Creació, les forces de l’univers, la lluita entre el bé i el mal, el moviment dels astres... Retien culte als avantpassats. Es feien autosacrificis: oferien sang als déus. Es realitzaven sacrificis humans per aconseguir els favors dels déus. L’arribada dels tolteques al Yucatan comporta la mexicanització de les restes de la cultura maia.

5 Els maies ELS SACERDOTS Eren els guies espirituals.
Càrrecs hereditaris i d’origen noble. Ah kin era el nom genèric dels sacerdots maies. L’halach uinic (=home verdader) era el summe sacerdot. Tenia sota les seves ordres altres sacerdots: Els ah nakom practicaven els sacrificis humans. Els chilan interpretaven les profecies i predeien el futur. Els batab, dirigents de petites ciutats i encarregats de petites cerimònies. Tenien grans coneixements de matemàtica, astronomia, enginyeria, d’agronomia.... que permetia controlar la vida diària dels maies. Coneixien i utilitzaven el sistema jeroglífic i ideogràfic maia. També un sistema de numeració (+0) i el calendari Practicaven l’autosacrifici. S’infligien ferides i rigorosos dejunis.

6 Els maies ELS LLIBRES SAGRATS: El Popol Vuh: S. XVI El Chilam Balam:
La majoria dels còdexs maies foren destruïts o per la climatologia o pels espanyols. Actualment es conseven el Còdex de Dresde (Alemanya), el Tro-Cortesià (Madrid), el Peresià (París)i el Grolier (Mèxic) El Popol Vuh: S. XVI “Llibre del Consell” dels indis maia-quitxé. Escrit en maia quitxé i catxiquel La primera part narra l’origen del món i la creació de l’home fet del blat de moro. La segona part narra les gestes dels herois mítics: Hunahpú i Ixbalanqué. La tercera part parla de la històira dels quitxés. Origen, migracions i fundació de ciutats. Organització política, social i religiosa. El Chilam Balam: Redactats després de la Conquesta en maia. Profecies, mites, rituals successos i sinopsis cronolòquies de la història maia, Chilam: sacerdots endevins; Balam: jaguar. Chilam Balam: libre de l’endevi de les coses ocultes. Es coneix els fragments d’una desena de manuscrits Chilam Balam. Les seccions més destacables són els u kahlay katunob o cròniques indígenes que expliquen els fets principals de la història maia.

7 Els maies LES CREENCES: - Els governants eren descendents dels déus.
L’univers tenia tres parts: el cel, la terra i l’inframón. El cel era com un edifici de 13 pisos sobreposats, sent la terra el pis més baix, i l’infern (Xibalba) tenia nou nivells. En cadascun hi vivia un déu. La ceiba sagrada (arbre sagrat) o Yaxché es trobava en el centre del món maia. Les branques s’elevaven cap als cels i les arrels penetraven cap a l’inframón. Creien en la immortalitat de l’ànima i en el més enllà. Les ànimes dels humils anaven a l’Inframón. Situat al sud cardinal. Els sacrificis rituals d’animals i humans renovaven el seu contacte amb els déus. Creien en el joc de pilota com a part d’un cerimònia religiosa.

8 Els maies ELS TEMPLES Grans construccions piramidals.
Es construïen sobre subestructures i plataformes. Decorats amb estuc. Sovint pintades de vermell. També amb mosaics de pedra. El temple es troba a la part superior de l’estructura. S’han trobat grans centres cerimonials com els del Copan, Tikal, Chichen Itza. El temple conviu amb palaus, patis i places col·locats sobre grans plataformes. Ús del patró triàdic: tres temples que tanquen una plaça. El temple estava decorat amb cresteries, frisos, dintells, murals... Els temes fan referència històrica i mitològica.

9

10 Hauré de treballar i estudiar molt més!
El profe cada cop m’ho posa més difícil. Hauré de treballar i estudiar molt més!