12. Descolonització i Tercer Món

Presentación del tema: "12. Descolonització i Tercer Món"— Transcripción de la presentación:

1 12. Descolonització i Tercer Món
12.1. Les causes de la descolonització és La descolonització la rendibilitat econòmica dels imperis: afavorien a una minoria, exigien elevats costos per administrar-los i defensar-los el procés d’independència política que va posar fi als imperis colonials ( ) per causa de elements deguts a l’impacte de la SGM elements apareguts a l’interior de les metròpolis en relació a les colònies: enfonsament del mite de la potència colonial invencible sentiment antioccidental i independentista fomentat pels japonesos a l’Àsia Oriental difusió dels ideals antinazis de llibertat i democràcia formació i desenvolupament de guerrilles contra els ocupants en relació a la rendibilitat política dels imperis: intel·lectuals que defensaven posicions anticolonialistes augment de població que prenia consciència de les reivindicacions anticolonials i s’oposava a les guerres que defensaven els imperis la força dels moviments anticolonialistes i d’alliberament va influir en basats en el nou equilibri internacional: pèrdua d’importància de les antigues potències colonials posició anticolonialista de les noves potències líders carismàtics (Nehru, Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser, Sukarno, Senghor, Lumumba) ideologies diferents com són les noves organitzacions internacionals: Carta fundacional de l’ONU: igualtat dels pobles i dret d’autodeterminació paper de tribuna internacional a favor de la independència de caràcter comunista (Indoxina, Indonèsia) de defensa cultural (Sédar Senghor, Nehru) o d’identitat religiosa

2 12. Descolonització i Tercer Món
12.2. Les primeres independències asiàtiques van ser Les colònies asiàtiques les iniciadores del moviment descolonitzador a través de negociacions i guerres d’alliberament simultànies o successives Índia: existència del Partit del Congrés (Nehru i Gandhi) i la Lliga Musulmana (Ahmet Jinnah) 1945: laboristes al govern britànic (Attlee), inici de negociacions i 1948 com a data d’abandonament Lord Mountbatten (darrer virrei): procés de cessió del poder, política repressiva, recolzament als musulmans contra el Congrés i enfrontaments hindús / musulmans partició: Unió Índia i Pakistan continuació dels litigis: interns (Bangla Desh, 1974) i fronterers (Caixmir) Indonèsia: ocupació nipona: foment de l’actitud antioccidental i tolerància de les guerrilles 1945: proclamació unilateral de la independència (Ahmet Sukarno) enviament de tropes holandeses pressions de GB i l’ONU negociacions de l’Haia 1949: acceptació de la independència: Estats Units d’Indonèsia com són els casos de Indoxina francesa (Vietnam, Laos, Cambodja): 1945: les forces comunistes del Vietminh (Ho Chi Minh) proclamen la RD del Vietnam enviament de tropes franceses i conflicte (1946: Leclerc / Giap) 1950: internacionalització 1954: derrota francesa a Dien Bien Phu Conf. de Ginebra: independència de Laos i Camboja i partició de Vietnam (paral·lel 17) continuació de la guerra per conseguir la unificació i participació dels EUA

3 12. Descolonització i Tercer Món
12.3. Els conflictes al Pròxim Orient 1917: Declaració Balfour i immigració massiva de jueus SGM: holocaust 1945: insurrecció de l’Haganà 1947: resolució de l’ONU 1948: proclamació d’Israel (Ben Gurion) Al Próxim Orient conflueixen problema palestí: èxode i ocupació israeliana OAP (1964): acció directa i terrorista (abandonada des de 1974) 1977: Egipte reconeix Israel 1978: Camp David 1987: 1a. intifada 1991: Conf. Madrid: inici negociacions (“pau per territoris”) 1993: zones aut. Gaza i Jericó 2000: 2a. intifada i radicalisme islamista a través de problemes polítics i interessos econòmics destacant el naixement d’Israel arran de l’oposició entre Israel i els països àrabs va provocar la ha donat lloc a expulsió dels palestins dels territoris lliurats a Israel i reclusió en camps de refugiats no reconeixement de l’estat jueu pels estats àrabs 4a guerra (Yom Kippur, 1973): negociacions 1a. guerra ( ) degut a 3a. guerra (dels Sis Dies, 1967): ocupació territoris i esclafament exèrcits àrabs atac de la Lliga Àrab (Egipte, Síria, Aràbia Saudita, Jordània, Iraq, Líban, Iemen) rebuig israelià i ocupació de Jerusalem i el Nègueb 1949: armistici (partició de Jerusalem i noves zones per a Israel) amb fets com va influir sobre 1953: britànics fora del Sudan 2a. guerra: invasió del Sinaí Egipte: cop d’estat (Nasser), rep. va aconseguir aprofitada per 1956: nacionalització canal de Suez (ocupació franco-britànica, suport soviètic, pressió nord-americana) revoltes i noves repúbliques: Iraq (1958), Somàlia i Mauritània (1960), Iemen del Sud (1962) va afavorir Iran: 1951: cop d’estat (Mossadeq) i nacionalització dels jaciments petrolífers 1953: cop d’estat (va tornar el xa al poder) i occidentalització del país 1979: l’ayatollah Khomeini puja al poder (rep. islàmica) moviment panarabista complementat amb defensa de la identitat cultural islàmica lligams de cooperació i d’ajut entre països islàmics oposició a l’estat d’Israel caracteritzat per

4 12. Descolonització i Tercer Món
12.4. Bandung i l’impuls descolonitzador (La descolonització d’Àfrica) (1) La descolonització del continent africà al temps que augmentava va produir-se la consciència anticolonial i la voluntat d’independència entre 1955 i 1975 Àfrica subsahariana manifestada a distingim el Con Sud africà Conf. de Nova Delhi (1947) Conf. de Bandung (1955): dret dels pobles a la sobirania, igualtat de les nacions, condemna a les discriminacions racials, rebuig a les intervencions estrangeres, voluntat neutralista, etc. l’Àfrica del nord Algèria (França): colònia molt poblada d’immigrants 1954: fundació del FAN (Ben Bella), insurrecció, enviament de tropes i forta repressió 1958: crisi política i pujada de De Gaulle al poder 1959: reconeixement del dret d’autodeterminació 1960 i 1961: rebel·lió de colons francesos negociacions i referèndum 1962: independència Marroc i Tunísia (França): rebel·lions nacionalistes (Istiqlal i Destur) repressions i negociacions amb els poders locals indep. del Marroc (1956: Muhammad V) indep. de Tunísia (1957; Rep.: Habib Bourguiba) colònies espanyoles: 1956: incorporació del Rif al Marroc 1968: indep. de Guinea Equat. 1969: cessió d’Ifni al Marroc 1975: cessió del Sàhara a Marroc i Mauritània, amb l’oposició del Front Polisario (RASD)

5 12. Descolonització i Tercer Món
12.4. Bandung i l’impuls descolonitzador (La descolonització d’Àfrica) (2) distingim Àfrica subsahariana el Con Sud africà l’Àfrica britànica: Ghana: independència pactada (Nkrumah, 1957) Nigèria (1960) Sierra Leone (1961) Tanganika (1961) Uganda (1962) Kenya (1963): insurrecció dels Mau-Mau ( ) Rep. de Sud-Àfrica: 1961: proclamació de la ind. per part dels colons blancs i instauració de l’apartheid lluita contra la discriminació racial i per la ind. real (Congrés Nacional Africà, Nelson Mandela) 1990: inici del procés per suprimir l’apartheid (alliberament de Mandela, derogació de lleis discriminatòries) 1993: nova constitució 1994: primeres eleccions multiracials on cal parlar de l’Àfrica francesa: 1947: insurrecció a Madagascar 1958: proposta: autonomia o indep. 1958: ind. de Guinea (Sékou Touré) 1960: ind. de Costa d’Ivori, Senegal, Gabon, Mali, Txad, ... Rhodèsia del Nord: ind. el 1963 (Zàmbia) Rhodèsia del Sud: 1965: proclamació unilateral d’ind. per part dels blancs i instauració d’un apartheid 1980: consecució del poder per la majoria negra, abolició de l’apartheid i proclamació de Zimbabwe Congo Belga (Zaire): 1958: el Moviment Nacional del Congo (Lumumba) reclama la ind. 1960: Bèlgica accepta conflicte de Katanga afavorit pels belgues i mort de Lumumba 1965: cop d’estat (Mobutu) Portugal: 1955: aparició de moviments guerrillers, generalització de la insurrecció, erosió del règim dictatorial de Salazar 1974: Revolució dels Clavells negociacions i ind. (Angola, Moçambic, Guinea Bissau) Namíbia (colònia alemanya sota el control d’Àfrica del Sud): moviments independentistes amb el suport d’Angola 1988: acord per a la ind. 1989: primeres eleccions generals 1990: independència

6 12. Descolonització i Tercer Món
12.5. El Tercer Món i els problemes heretats del colonialisme el conjunt de països designava El Tercer Món compartien no alineament amb cap dels blocs característiques derivades del subdesenvolupament econòmic han continuat amb el neocolonialisme com ara equival a caracteritzat per escassa renda per càpita malnutrició analfabetisme gran creixement demogràfic majoria de població activa agrària països subdesenvolupats perifèria (/ centre) Sud (/ Nord) empobrits (/ enriquits) dependència comercial (relacionada amb l’intercanvi desigual) dependència financera (dels prèstecs del món desenvolupat i els organismes internacionals i de les inversions exteriors) dependència tecnològica (que implica pagament de royalties)