Plantes aromàtiques Maria Roig Bergadà.

Presentación del tema: "Plantes aromàtiques Maria Roig Bergadà."— Transcripción de la presentación:

1 Plantes aromàtiques Maria Roig Bergadà

2 Sàlvia Nom científic: Salvia officinalis
Característiques generals: Té un tija llenyosa en la base de què parteixen tiges herbàcies que es renoven cada any. S'utilitzen les fulles grans, estretes, dentades, blanquinoses i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per a aromatitzar carns, aus i embotits; també es consumeixen en infusió com a planta medicinal. Llocs més adequats per cultivar-la: Europa occidental, Rússia, els Estats Units... Propietats medicinals: Es fan infusions, per excitar les secrecions i tonificar el sistema nerviós., serveix per enfortir les genives i el tractament d’úlceres.

3

4 Romaní Nom científic: Rosmarinus officinalis
Característiques generals: és una planta de la família Lamiaceae o lamiàcies. El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, el romaní o romer també es coneix amb el nom de beneit. Llocs més adequats per cultivar-la: A Europa. Propietats medicinals: S’ha demostrat de forma activa que és un bactericida potent, antiviral i també antioxidant (sobretot gràcies al carnosol).

5

6 Farigola Nom científic: Thymus vulgaris
Característiques generals: És una mata perenne aromàtica de fins a  cm d'alçada. L'arrel és axonomorfa. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). La textura de les fulles és herbàcia. Llocs més adequats per cultivar-la: Es cultiva a l'Europa Central i Meridional, Àfrica Oriental, Índia, Turquia, Israel, Marroc i a l'Amèrica del Nord. Els principals països productors són Espanya, Marroc, França, Bulgària i Hongria. Propietats medicinals: Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany: tos improductiva i bronquitis.

7

8 Menta Nom científic: Mentha
Característiques generals: és un gènere de plantes amb flor dins la família lamiàcia. És un gènere de distribució cosmopolita Llocs més adequats per cultivar-la: Al contrari que la majoria de les lamiàcies els agraden els terrenys humits. Propietats medicinals: Cap, però et pots fer infusions. Fins i tot, si la barreges amb alcohol, en pots fer colònia.

9

10 Espernallac Nom científic: Santolina chamaecyparissus
Característiques generals: És una mata que pot fer 3 pams d'alçada quan està florida, amb nombroses tiges primetes i quasi verticals que porten les inflorescències. Les fulles són esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files Llocs més adequats per cultivar-la: Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majoritàriament calcàries, des del nivell del mar fins als 2000 m d'alçada. Propietats medicinals: No n’he trobat cap, però també en pots fer infusions.

11

12 Orenga Nom científic: Origanum vulgare
Característiques generals: L'orenga, herba musca o roca morera, és una planta aromàtica, perenne, de la família de les lamiàcies. És molt similar al marduix, però a diferència d'aquest normalment creix de forma silvestre. Llocs més adequats per cultivar-la: És autòctona d'Europa, i és present a la regió mediterrània i al sud i centre d'Àsia. A la Península Ibèrica rareja al País Valencià i manca a les Illes Balears, en canvi, a Catalunya l'orenga és freqüent a les vorades eixutes del bosc caducifoli, a la muntanya mitjana, des dels Pirineus al Baix Llobregat i als Ports de Beseit. Propietats medicinals: La infusió de les summitats aèries d’orenga es utilitzada sobretot en trastorns digestius i respiratoris com antiespasmòdic, aperitiu,antiflatulent, expectorant i antitossiu. Per via externa s’utilitza com antisèptic, analgèsic i cicatritzant. També té un efecte sedant suau, tònic i emmenagog.

13

14 Espígol Nom científic: Lavandula angustifolia
Característiques generals: L'espígol és una herba mediterrània que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l'oest de la conca mediterrània i habita a terrenys calcaris, secs, pobres i solejats per poder florir intensament de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i Amèrica per la seva essència. Llocs més adequats per cultivar-la: és una espècie pròpia de la muntanya mitjana, generalment per sobre dels 600 metres d'altitud. Originaria de la regió de Catalunya (Pirineus, Catalunya Central i Serralades Litorals) i al País Valencià (al nord i a les muntanyes de l'interior), en prats sobresubstrat calcari, amb la subespècie pyrenaica. A les illes no la trobem Propietats medicinals:  és conegut com una planta medicinal hipnòtica, sedant i digestiva. La part utilitzada de l'espígol és la inflorescència.

15

16 Valeriana Nom científic: Valerianaceae
Característiques generals: Les plantes d'aquest gènere es coneixen generalment com a "valerianes". Són plantes herbàcies,perennes, robustes amb tija erecta i solcada, fulles pinnaticompostes o pinnatisectes, flors roses o blanquinoses, disposades en cima corimbiforme densa, i fruit amb un plomall de pèls ramosos. Mesuren fins a dos metres d'alçada. Llocs més adequats per cultivar-la: Amèrica, especialment als Andes. Propietats medicinals: Relaxant.

17

18 Sajolida Nom científic: Satureja montana.
Característiques generals: Són plantes aromàtiques abundoses a la regió mediterrània. La sajolida de jardí, és una planta anual i conreada. Llocs més adequats per cultivar-la: Catalunya i al nord del país Valencià. Propietats medicinals: No he trobat cap ús medicinal, però s’utilitzen per adobar olives, primer es posen les olives en aigua una desena de dies, canviant l'aigua sovint, i després es posen amb aigua i sal i la sajolida.

19

20 Tarongina Nom científic: Melissa officinalis
Característiques generals: La tarongina és la flor del taronger en castellà es diu azahar (de l'àrab que vol dir flors). La tarongina conté hesperidina i és emprada com a condiment. També per extensió s'anomena tarongina a les flors d'altres cítrics com el llimoner i el poncem. És un ingredient essencial en diverses infusions per les seves propietats sedants. De la flor de cítrics es destil·la també un oli essencial. Llocs més adequats per cultivar-la: Llocs on hi ha tarongers. Propietats medicinals:En general, els seus efectes calmants ajuden a eliminar les molèsties d'ansietat nerviosa comocòlics, mal de cap, desmais i de la menstruació.

21