STABILE-MOBILE Alexander Calder Escultura segle XX.

Presentación del tema: "STABILE-MOBILE Alexander Calder Escultura segle XX."— Transcripción de la presentación:

1 STABILE-MOBILE Alexander Calder Escultura segle XX

2 1.- Dades bàsiques Autor: Alexander Calder Cronologia: 1965 País: USA
Títol: Stabile-mobile, anomenat Oshkosh. Autor: Alexander Calder Cronologia: 1965 País: USA Estil: Art cinètic Material i tècnica: plaques metàl·liques policromades i filferro. Forma: exempta Ubicació original: - Ubicació actual: Col·lecció particular

3 2.- Biografia Calder va ser un dels escultors més revolucionaris del segle XX i no es pot parlar, en la seva obra, de dependències clares. Vinculat a les primeres i segones avantguardes, va desenvolupar un nou llenguatge artístic: el mobile o mòbil, unes estructures penjades d’un conjunt de filferros que s’activen amb l’aire.

4 Les obres de Calder es carateritzen pel seu llenguatge oníric, el cromatisme, el moviment i la manca de figuració. L’autor juga amb conceptes contradictoris com fragilitat i solidesa, immobilitat i mobilitat, etc. A la Fundació Miró de Barcelona es troben dues obres de Calder: Corcovado i la Font de Mercuri.

5

6

7 3.- Descripció formal Descripció:
Plaques metàl·liques planes, pintades en blanc, penjades de barnilles, articulades de tal manera que es poden moure lliurement en qualsevol direcció. Aquestes barnilles neixen d’una base estable (D’aquesta conjunció en deriva stabile-mobile; el primer nom fou donat per Arp i el segon per Duchamp). Quan un corrent d’aire mou les barnilles, giren suaument a velocitats diverses, composant una espècie de contrapunt de moviments.

8 Funció Composició: Recursos tècnics: poliment i cromatisme Relació amb l’entorn: L’escultura s’integra en l’entorn perquè el moviment, que necessita un espai, és produït pels corrents d’aire.

9 Funció: La funció dels Stabile-mobile, que tant poden ser de mides reduïdes com monumentals, sol ser decorar espais públics o privats. Tenen, per tant, una funció netament estètica.

10 Composició: Es tracta d’una composició oberta. L’autor juga amb les línies mòbils per tractar de crear noves perspectives. La base (stabile) és composta per diagonals que contrasten amb el braç, que és una horitzontal. Aquest entramat de línies compositives reforça la sensació de moviment que pretén aconseguir Calder.

11 4.- Significat de l’obra Elements propis de l’estil
Relació entre la forma i la funció: Els coneixements d’enginyeria de Calder li van permetre dur a terme unes obres mòbils amb l’equilibri, l’harmonia i el moviment necessaris per crear moviments constants sense utilitzar el recurs del motor. Iconologia: Els Stabile-mobile formen una sèrie que l’autor fa a partir de 1930. Els crítics d’art han arribat a diferents conclusions a l’hora d’interpretar l’obra de Calder. Han cregut veure-hi la recreació de sistemes planetaris, vols d’ocell, dutxes, etc. però ningú no ha sabut captar el significat profund de la seva creació. En el cas que ens ocupa hem de tenir en compte que Calder va treballar a la ciutat d’Oshkosh (Wisconsin) com a dissenyador de joguines animades i potser es va inspirar en això per donar títol a l’obra. Sartre, el filòsof francès, va escriure sobre l’obra de Calder: “Calder no suggereix res: atrapa veritables moviments vivents i els dóna forma. Els seus mòbils no signifiquen res, no ens remeten a res llevat d’ells mateixos; són, i prou. Són absoluts”.

12 Relació de l’obra amb l’època:

13 5.- Transcendència de l’obra
L’escultura de la segona meitat del segle XX és molt rica en plantejaments, però no hi ha cap escola o moviment artístic que prengui com a model l’original obra de Calder. La influència d’aquest va ser decisiva per mostrar una visió diferent de l’escultura i descobrir que és possible entrar en contradicció amb els elements bàsics i tradicionals del llenguatge artístic. Els crítics d’art han arribat a la conclusió que, amb l’obra de Calder, el factor estàtic de l’escultura ha estat superat. Sense cap mena de dubte, les seves creacions han estat un referent de la integració de l’escultura dintre del paisatge, que aquesta transforma i envolta amb el moviment. L’estudi del buit i el ple dintre del corrent abstracte escultòric fou seguit per artistes com Chillida i la integració espacial de l’escultura, per diversos autors del moviment land art com, per exemple, Smithson.