1. L’Europa de l’Antic Règim

Presentación del tema: "1. L’Europa de l’Antic Règim"— Transcripción de la presentación:

1 1. L’Europa de l’Antic Règim
1.1. Una economia de base senyorial (1) L’Antic Règim una societat dividida en estaments el sistema econòmic, social i polític que va desenvolupar-se a Europa durant el període final del feudalisme (entre el Renaixement i la revolució liberal) és un règim polític monàrquic de caràcter absolutista caracteritzat per entre el 80 i el 90% de la població es dedicava a tasques agrícoles l’economia agrària proporcionava el 75% de la producció global dels béns una agricultura de base senyorial donat que una economia predominantment agrària amb poca presència d’indústria i comerç donat que els senyors (nobles, burgesos rics, eclesiástics, rei) eren amos de la terra els pagesos integrada per pagaven cada part de la qual es deia indústria agricultura comerç drets senyorials de subsistència dedicada al policonreu (sobretot, cereals) dos tipus d’explotacions: camps oberts (amb guaret) i terres comunals producció ramadera insuficient senyoria territorial que era per causa de i s’organitzava en l’explotació de les terres utilització dels monopolis la senyoria jurisdiccional drets eclesiàstics i provocava reserva senyorial parcel·les terres d’explotació comunal crisis de subsistències

2 1. L’Europa de l’Antic Règim
1.1. Una economia de base senyorial (2) aplicava L’activitat industrial L’activitat comercial les noves rutes obertes des del s. XVI tres sistemes o models de producció patia el comerç interior incloïa seguia que són era el comerç colonial consistia en producció artesanal escàs i força limitat (mercats i fires d’abast local i comarcal) uns transports insuficients va viure comprar primeres matèries vendre productes manufacturats domestic system (feina a domicili) degut a donat que gran expansió manufactures baixa especialització escassos excedents la xarxa de comunicacions terrestre (camins) era pobre afavorida per que va produir els mitjans (diligència, carro, animals...) eren rudimentaris consisteix a la política mercantilista dels monarques absolutistes molts beneficis només era fàcil i barat el transport fluvial (però no tots els països en disposaven) gran creixement del món financer (banquers, mecanismes de crèdit, ..) protegir la producció d’un país mitjançant pràctiques intervencionistes sobre el moviment comercial cosa que l’època del capitalisme comercial augmentava el cost de la unitat de producte i per això es parla de

3 1. L’Europa de l’Antic Règim
1.2. La societat estamental estancament de la població patia un La societat de l’Antic Règim caracteritzat per es dividia en elevada mortalitat (30-40%o) elevada mortalitat infantil (20-30%) baixa esperança de vida alta natalitat (35-40%o) privilegiats no privilegiats la resta de grups socials que constitueixen la immensa majoria de la població (90-95%) integrats per clergat (<1%) com ara burgesia (rendista, financera, industrial): el grup més dinàmic i força enriquit durant els darrers temps distingint-se noblesa (2-3%) alt clergat (bisbes, abats, cardenals, canonges...): procedien de la noblesa i vivien en el luxe, gaudint de tots els privielgis classes populars urbanes (artesans, servents, obrers) caracteritzada per distingint-se baix clergat (capellans, frares...): era gent d’origen modest i feien una vida senzilla pagesia (serfs, arrendataris, propietaris, jornalers): grup majoritari, que patia dures condicions de vida i pagava la majoria dels impostos era el nucli fonamental de la classe dominant gran propietària de terres gaudia de diverses concessions (honorífiques, econòmiques, fiscals) alta i baixa noblesa de la cort i de províncies

4 1. L’Europa de l’Antic Règim
1.3. L’absolutisme monàrquic el rei en la qual monarquia absoluta El poder polític monarquia de poder limitat adoptava la forma de posseïa un poder absolut caracteritzada per es donava a que implicava només restringit per separació de poders Holanda i Anglaterra nomenar els càrrecs administrar justícia no sotmetre’s a cap control i no compartir la sobirania la llei divina el dret natural entre i en part per dirigir la política i l’administració marginar les Corts executiu legislatiu judicial ajudat per les lleis fonamentals del regne en mans del consells sectorials (estat, finances, guerra...) i seccions especialitzades i per això intentava monarca parlament jutges completat amb votat per governadors, intendents i altres càrrecs, i una gran quantitat de funcionaris una minoria de la població (grans propietaris agraris, burgesos...: 15%)

5 1. L’Europa de l’Antic Règim
1.4. La crisi de l’Antic Règim durant el crisi va entrar en L’Antic Règim la igualtat d’origen, la mobilitat social i el mèrit individual darrer terç del s. XVIII degut a la societat estamental defensant l’agricultura i les activitats productives (Quesnay) i la llibertat econòmica (Escola de Manchester) criticaven el mercantilisme econòmic la puixança econòmica i la desigualtat jurídica de la burgesia les idees de la Il·lustració l’absolutisme polític la divisió de poders, els drets bàsics de l’individu i la sobirania nacional desenvolupades per recolzades en van plasmar-se al Voltaire Rousseau Montesquieu raó com a únic mitjà per entendre el món (enfront de la tradició i el teocentrisme) despotisme il·lustrat desenvolupat a Prússia (Frederic II), Áustria (Maria Teresa), Rússia (Caterina), Suècia (Gustau), Espanya (Carles III) que pretenia natura com a font de justícia i de bondat unir l’autoritat reial absoluta i les ideologies il·lustrades de progrés i va fracassar perquè que intentaren no era possible acceptar només una part: reformar l’economia però no la societat o la forma de governar centralitzar i racionalitzar l’administració fomentar l’educació modernitzar l’economia