La descarga está en progreso. Por favor, espere

La descarga está en progreso. Por favor, espere

LA CRISI DE L´ANTIC RÈGIM

Presentaciones similares


Presentación del tema: "LA CRISI DE L´ANTIC RÈGIM"— Transcripción de la presentación:

1 LA CRISI DE L´ANTIC RÈGIM

2 EUROPA 1789

3 La crisi de l'Antic Règim
1ª unitat La crisi de l'Antic Règim 1.- Cronologia i etapes 1788 1808 1814 1833 Carles III Carles IV Ferran VII Invasió napoleònica Despotisme il·lustrat Absolutisme Josep Bonaparte La Guerra del Francès Trienni liberal Cadis: primera experiència liberal 1

4 2.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)
conceptes L’Antic Règim Monarquia absolutista Règim senyorial - Concentració de poder en el rei - Origen diví Noblesa Propietat terra Poder econòmic Poder polític Societat estamental Privilegiats Noblesa i clergat No privilegiats Burgesia i les classes mitjanes Classes baixes 2

5

6 El pensamiento ilustrado como centro del universo
Confianza en el hombre como centro del universo Su cualidad más elevada LA RAZÓN Se cultiva y desarrolla con Se debe aplicar a todo LA EDUCACIÓN Costumbres Religión Política Economía NATURALEZA FELICIDAD HUMANA PROGRESO INDEFINIDO CIENCIA TÉCNICA

7 2.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)
Montesquieu, Rousseau... conceptes Liberalisme Montesquieu Rousseau Voltaire Es caracteritza per elaborar una Constitució Aquesta determina Drets i deures dels ciutadans Sobirania Divisió de poders El poder del poble es manifesta en Legislatiu Judicial Executiu Fa els ciutadans Crea les lleis Lliures i iguals Eleccions Per constituir una Assemblea Nacional 3

8 L´EUROPA NAPOLEÒNICA ( )

9 3.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)
Despotisme Il·lustrat Es caracteritza per la presència de Manuel de Godoy ( ) Els principals fets històrics D’aquest període “La Gran Guerra”( ) contra França Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos Guerra contra Gran Bretanya i derrota de Trafalgar (1805) provoca Crisi econòmica Malestar social i rebuig a Godoy Tractat de Fontainebleau (1807) amb els francesos 4

10

11

12 La Guerra Gran (1793-1795) Causes Conseqüències
Manuel Godoy, cap del govern por a les idees revolucionàries franceses fre a les reformes anteriors execució de Lluís XVI Conseqüències pèrdues materials i demogràfiques evidencia la crisi del model absolutista Pau de Basilea (1795) subordinació a França

13 4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
A causa del provoca Tractat de Fontainebleau L’ocupació francesa d’Espanya La reacció popular desencadena Motí d’Aranjuez I l’ Abdicació de Carles IV aconsegueix Intervenció de Napoleó Renuncia de Carles i Ferran al tro espanyol Capitulacions de Baiona Amb la Coronació de Josep I Suport de nobles i afrancesats Provoca les Revoltes populars del 2 de maig a Madrid provoca La resistència I la guerra del francès S’organitzen Les juntes Juntes locals Junta Suprema Central Governativa 5

14 Al ínclito Señor Pepe, rey (en deseo) de las
ANÒNIM: Al Rey José I. Diario Mercantil de Cádiz. 18 de Marzo de Cádiz: Sense datar.   Comentari: Poema que devia contribuir a la fama que tenia José I o Pepe Botella d´agardar-li el vi. Era una manera també de desacreditar a l´invasor. Al ínclito Señor Pepe, rey (en deseo) de las Españas, y (en visión) de las Indias  Salud, gran rey de la rebelde gente; salud, salud Pepillo diligente, protector del cultivo de las uvas y catador experto de las cubas; hoy te celebra mi insurgente mano desde el grandioso emporio gaditano; y sin quebrarme mucho la cabeza al momento tropezara mi pluma con tus raras cualidades; no llenaré el papel de las variedades, como hacen a tu lado necios aduladores de tu persona y denigrado trono, que te dexan corrido como un mono, celebrando virtudes que no tienes, y coronan tus sienes con laureles de Marte, o bien de Apolo, cuando al tyrso de Baco aspiras solo. Josep I Napoleó 15

15

16

17

18 Les actituds davant l’ocupació
El motí d’Aranjuez (1808) Conseqüències dimissió de Godoy abdicació de Carles IV a favor de Ferran Les actituds davant l’ocupació Poble sense ideologia Lluiten contra l’invasor estranger Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal Il·lustrats Volen Ferran VII, però amb un programa de reformes Noblesa, Església Volen tornar a l’Antic Règim amb Ferran VII patriotes Afrancesats: Intel·lectuals Creien en les reformes del nou règim Alts funcionaris Part de la noblesa

19 4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
Fases de la guerra A) Juny - novembre de 1808 Èxits de la resistència (Bailén) B) Novembre juny 1812 Domini francès amb l’arribada de Napoleó (menys a Cadis) La resistència dels espanyols s’organitza a través de “Guerra de guerrilles” i la resistència popular Exèrcit regular amb la Junta Suprema C) Juny desembre 1813 Ofensiva aliada (Wellington) (Arapiles) Tractat de Valençay, 1813 Derrota francesa i 6

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30 4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) La revolució liberal de Cadis
Davant l’ocupació dels francesos Al 1808 es creen 13 Juntes Junta Suprema Central Governativa del Regne Sota la direcció de Assumeix la Regència aquesta (Gaspar Melchor de Jovellanos) Convocatòria d’eleccions (1 diputat per electors) proclama Corts Generals a Cadis Al 1810 es creen les 184 diputats (Liberals i absolutistes) Ramon Llàtzer de Dou Dirigides per Constitució de 1812 Elaboren una Igualtat davant la llei Religió catòlica i única Assemblea Nacional El 19 de març de 1812 Divisió de poders Poder legislatiu Monarquia parlamentària Reformes socials i econòmiques llibertat de premsa Abolició de la Inquisició Liberalisme econòmic Sufragi indirecte censatari Dret de vot dels homes de més de 25 anys Declaració dels Drets de l’Home Reconeixement de les llibertats polítiques (associació, expressió, participació...) Llibertat comercial Abolició dels gremis i del règim senyorial Moderada desamortització de béns eclesiàstics Articles de la Constitució 9

31

32 EUROPA RESTAURADA EL 1815

33 (Retornar a l’Antic Règim)
5.- El Regnat de Ferran VII ( ) S’inicia amb El “Manifest dels perses” Petició a Ferran VII (Retornar a l’Antic Règim) Retorn de l’Absolutisme a tota Europa Coincideix amb Ferran anul·la la Constitució de 1812 Provoca Com el del Aixecaments militars liberals Comandant Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) Que dóna lloc al Trienni liberal ( ) Consisteix en un Però... Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812) -Debilitat dels liberals -Oposició absolutista i dels pagesos -Intervenció de la Santa Aliança Els Cent Mil Fills de Sant Lluís (Duc d’Angulema) Provoca la Dècada ominosa ( ) Retorn a l’absolutisme 10

34 Colònies espanyoles fins al segle XIX

35 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
Dècada ominosa ( ) Però... També intenta Es caracteritza per Repressió i depuració política contra els liberals (Riego, Mariana Pineda ...) Reformisme il·lustrat provoca La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827) (Reialistes, absolutistes radicals) Neix Isabel i Que anul·la la Feran VII Proclama la Pragmàtica sanció Llei Sàlica A finals del seu regnat es passa de la repressió al pacte amb els liberals per trobar un suport polític per a la seva filla Isabel en contra del seu germà Carles (absolutista) 11

36 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
La independència de les colònies americanes ( ) Les colònies americanes Van prendre Consciència d’identitat pròpia A causa de Marginació dels criolls Corrupció dels funcionaris espanyols Integració dels criolls i indígenes a l’exèrcit Monopoli comercial espanyol Aquesta consciència d’identitat, l’exemple de la independència americana i l’ajuda britànica (interessos comercials) provoquen constants insurreccions Etapes de la independència Juntes de govern Insurreccions Insurreccions ofegades per Ferran VII Campanyes a gran escala (José de San Martín, Simón de Bolívar...) L’any La batalla d’Ayacucho suposa la derrota definitiva dels espanyols 12

37 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
La independència de les colònies americanes ( ) Conseqüències per a la Corona Espanyola Pèrdues econòmiques Mercats colonials Matèries primeres Pèrdua de prestigi mundial Pèrdua d’influència internacional 13

38 La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)
La crisi de l'Antic Règim 1ª unitat 5.- El Regnat de Ferran VII ( ) La independència de les colònies americanes ( ) 14

39 Esquema- resum La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
1. La crisi del regnat de Carles IV ( ) i 2. La Guerra d’Independència o del Francès ( ) l’absolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. F La Guerra del Francès (de la Independencia) ( ) precedida per destaca declarada per la Guerra Gran (de la Convención) ( ) 2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa per tot el país constitució de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i estabilitza la presència francesa -resistència popular: guerrilles i setges (Girona, Saragossa, Lleida, Tarragona) -annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812) canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total d’Espanya per part dels francesos acaba amb Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francès divideix l’aliança amb F contra A: Tractat de Sant Ildefons (1796) porta a la població espanyola la derrota de Trafalgar (1805) agreujament crisi econòmica i hisendística segons Tractat de Fontainebleau (1807) acorda afrancesats (alts funcionaris, intel·lectuals, part noblesa) aprofitar les possibilitats reformistes del nou règim consentiment per a què les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A) conquesta i repartiment de P entre F i E un principat per a Godoy (primer ministre) pretenen tornar a la vella monarquia, defendre la tradició i la religió patriotes tradicionals (part clergat i noblesa) seguit de motí a Aranjuez (III-1808) aprofitar la situació revolucionària per transformar Espanya en un règim liberal-parlamentari patriotes liberals (burgesia, intel·lectuals il·lustrats, sectors liberals) destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp. nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona

40 3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La Junta Suprema Central diputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant de liberals com d’absolutistes; Antoni de Capmany) convoca formades per Corts a Cadis (s’obren el IX-1810) aproven diverses lleis Constitució (19-III-1812) pretenen eliminar les traves de l’Antic Règim i ordenar l’Estat com un règim liberal: supressió senyories jurisdiccionals llibertat de treball anul·lació dels gremis unificació del mercat abolició de la Inquisició inici de la reforma agrària i la desamortització de terres comunals destaca drets del ciutadà: llibertats d’impremta, pensament i opinió, igualtat davant la llei, inviolabilitat del domicili, dret de petició, llibertat civil, dret de propietat unitat jurdídica del país i sobirania nacional exercida mitjançant sufragi universal, masculí (>25anys) i indirecte (elegits: segons renda) organització del poder: monarquia limitada basada en la divisió de poders: poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de lleis, tractats internacionals, aprovació de pressupostos, comandament de l’exèrcit) poder executiu: monarca (direcció del govern, vet suspensiu durant dos anys) poder judicial: administració de justícia (codis únics en matèria civil, criminal i comercial, garanties en els processos, ...) altres: reorganització de l’administració (províncies i Diput. provincials), reforma dels impostos, creació d’un exèrcit nacional, obligatorietat del servei militar, creació Milícia Nacional, implantació d’un ensenyament primari públic i obligatori, confessionalitat catòlica de l’Estat, etc.

41 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)
es divideix en El regnat de Ferran VII representa l’inici d’un llarg període d’enfrontament entre la defensa de l’absolutisme i la del liberalisme anul·la la Constitució i tota la legislació liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814) recolzat per sectors absolutistes (Manifest dels Perses) sexenni absolutista ( ) restauració de l’AR gairebé del tot aprofita destaca dura repressió contra els dirigents liberals inicis de l’oposició: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...) la situació internacional: derrota de N, Congrés de Viena, Sta Aliança pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i liberals a les principals ciutats nou govern, amnistia, eleccions acceptació Constitució per part del rei degut a porta a restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional destaca trienni liberal ( ) pateix dificultats monarquia: veta lleis, cerca aliança amb potències europees absolutistes noblesa tradicional i Església (supressió rendes senyorials i delme i venda de béns monacals): organitzen partides absolutistes i una regència absoluitsta a la Seu pagesia (el final del règim senyorial els convertia en arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments armats contra el liberalisme entre liberals: moderats i exaltats

42 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)
es divideix en El regnat de Ferran VII es complica amb intervenció de la Santa Aliança (IV-1823: entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís) casament amb Maria Cristina Pragmàtica Sanció (1830): deroga Llei Sàlica neix Isabel comença amb la qüestió successòria dècada ominosa ( ) restauració de l’absolutisme, repressió contra els liberals, depuració de l’administració i l’exèrcit comporta destaca pateix porta problemes econòmics divisions polítiques recolzen tant entre MC (regent) a apropar-se als sectors moderats (absolutistes i liberals): nou govern reformista, amnistia restauració insuficient de l’absolutisme (no s’ha reposat la Inquisició, s’han dissolt els voluntaris reialistes, es permet la presència d’alguns liberals a l’administració, ...) absolutistes moderats camp (progressiva introducció del capitalisme, baixos preus dels productes agraris) intransigents o apostòlics 1833: mor Ferran VII i reafirma el testament contra hisenda (despeses monarquia, pèrdua colònies) descontents per no acceptat per afavoreix acceptat per Carles Maria Isidre, germà del rei i previsible successor aixecament absolutista (primera guerra carlina) i proclamació com a rei agrupats al voltant de apropament al sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel proteccionista) inicia rebutjat per Guerra dels Malcontents o Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (> homes) organitzen

43 5. La independència de l’América hispànica
El regnat de Ferran VII primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín: ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada (Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos) batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo (1821), Ayacucho (1824) l’exemple dels USA el suport de GB: volia controlar el mercat americà i pensava que li seria més fàcil un cop independents viu el procés d’independència de l’Amèrica espanyola ( ) motivat per destaca desenvolupament d’una burgesia criolla degut al creixement econòmic del s. XVIII (reactivació del comerç, explotació de nombroses plantacions, ...) aprofita produeix l’esfondrament de l’aparell polític espanyol degut a la invasió francesa la crisi política produïda pel retorn a l’absolutisme la manca de diners i tropes de la monarquia nombroses guerres entre els nous països degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials aparició de cabdills militars i reforçament dels exèrcits coneix critica les idees de la Il·lustració pèrdua de pes polític internacional pèrdues econòmiques per a la monarquia i la burgesia espanyola discriminació respecte als càrrecs impostos i càrregues control del comerç parálisi del moviment comercial català (destinat després a les Antilles) retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econòmic (inversions en indústria i terres desamortitzades)


Descargar ppt "LA CRISI DE L´ANTIC RÈGIM"

Presentaciones similares


Anuncios Google