4. El Sexenni Democràtic ( )

Presentación del tema: "4. El Sexenni Democràtic ( )"— Transcripción de la presentación:

1 4. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

2 Context Internacional
1ª. Internacional a Londres (1864) El moviment obrer s’organitza i predominen els sindicats de classe ( socialistes i anarquistes ) Unificació política d’Itàlia i Alemanya (1870) Guerra de Secessió als Estats Units ( ).

3 Context Espanya Sexenni democràtic o revolucionari (1868-1874)
3 etapes: govern provisional ( ) Monarquia d’Amadeu de Savoia ( ) Primera República ( ) Ultima etapa de la revolució liberal a Espanya. Va ser un intent d’ampliar el liberalisme i d’instaurar la democràcia. Conflictes polítics: federalisme, revolta carlina i guerra de Cuba Conflictes socials: reivindicacions de les classes populars i obrerisme socialista i anarquista. Conflictes econòmics: crisi i lluita entre proteccionisme i lliurecanvisme. 3

4

5 1. Les causes de la revolució

6

7 1 Les causes de la revolució 1.1 Crisi econòmica i malestar social
Crisi financera Baix rendiment econòmic de la xarxa ferroviària Fallida financera: crisi de bancs i societats de crèdit i alarma entre particulars i empreses. Crisi industrial a Catalunya: “Fam de cotó” Manca de cotó de floca per la indústria tèxtil catalana a causa de la guerra de Secessió dels Estats Units ( ). Encariment d’aquesta matèria primera Fallida d’empreses tèxtils petites Crisi de subsistències (1866): Males collites Escassetat de blat Augment dels preus del pa i altres productes bàsics. Fam al camp i violència social Atur i davallada del nivell de vida de la classe treballadora

8 1.2 Crisi política: el Pacte d’Ostende
Sistema isabelí qüestionat per la població: Els negociants exigien mesures per salvar les seves inversions en Borsa Els industrials exigien proteccionisme Els obrers i pagesos denunciaven la seva misèria Els governs continuaven governant per decret, van tancar les Corts i es van inhibir dels problemes del país.

9 El pacte d’Ostende (1867) 1867 Pacte d’Ostende entre el Partit Progressista (Prim) i el Partit Demòcrata en el qual proposen la conspiració com a únic mitjà per accedir al poder . El compromís d’ambdós partits va ser: Posar fi a la monarquia isabelina Nova forma de govern (monarquia o república) que haurien de decidir les Corts Constituents elegides per sufragi universal. Estiu de 1867: revolta antiborbònica a Catalunya (progressistes, demòcrates i republicans). Fracàs i forta repressió. Els Unionistes s’afegeixen al pacte d’Ostende, però el seu caràcter conservador va contrarestar el pes dels demòcrates i va fer que la Revolució semblés més un “pronunciamiento” liberal que una veritable revolució que reivindicava llibertat i justícia social.

10

11

12

13

14

15

16 2. La Revolució de setembre “La Gloriosa”

17 2. La Revolució de Setembre de 1868 “La Gloriosa” 2
2. La Revolució de Setembre de 1868 “La Gloriosa” 2.1 La revolució del 68 i el govern provisional Setembre 68 Pronunciament militar a Cadis encapçalat per Prim i Serrano. Dimissió del govern moderat i exili d’Isabel II. Insurrecció militar i revolta popular alhora No anava només contra el govern moderat si no contra la monarquia Gran protagonisme de les forces populars urbanes dirigides per demòcrates i republicans.

18 Organització de la revolta:
Formació de Juntes Revolucionàries a molts pobles i ciutats Junta de Catalunya: nomena els nous càrrecs (governador civil, ajuntament, diputació...), forma la milícia i comença a enderrocar la ciutadella. L’objectiu era formar una Junta Central a partir dels representants de les diverses províncies, que recollís les demandes populars i dirigís el procés de reformes polítiques.

19 Reivindicacions dels revolucionaris:
Llibertat Sobirania Separació esglesia-estat Supressió de les quintes Sufragi universal Abolició d’impostos de “consums” Eleccions a corts constituents Repartiment de la propietat Proclamació de la república.

20 Evolució del conflicte:
Octubre 68 Les propostes més radicals dels demòcrates i republicans no eren compartides pels unionistes i progressistes. Es forma un govern provisional a Madrid, de caràcter centrista. General Serrano, regent General Prim, president del govern (progressistes i unionistes) Dissolució de les juntes i desarmament de la Milícia Nacional. El nou govern no vol canvis radicals.

21

22

23

24 2.2 La Constitució de 1869 i la regència
Gener Eleccions a Corts Constituents Sufragi universal masculí per primera vegada a Espanya. A Catalunya guanya el Partit Republicà Democràtic Federal A Espanya guanyen els monàrquics ( progressistes, unionistes i demòcrates). Les corts elegides elaboren la Constitució de 1869.

25

26 La Constitució de 1869 Sobirania Nacional
Divisió de poders, amb preeminència del legislatiu sobre l’executiu. Monarquia, però només les Corts tenien el poder de fer les lleis, el rei les promulgava però no tenia dret a vetar-les. Accés al poder judicial per un sistema d’oposicions, per garantir la independència dels jutges. Dues cambres (Congrés i Senat). Sufragi Universal masculí Amplíssima declaració de drets i llibertats Llibertat de residència, ensenyament i religió. Compromís de mantenir el culte catòlic Incorpora els principis democràtics.

27

28

29 2.2 La Constitució de 1869 i la regència
Serrano i Prim continuen com a regent i cap de govern respectivament. Conflictes: Revoltes Federals: republicans contraris a la monarquia Els carlins tornen a la insurrecció armada Crisi econòmica Calia trobar un monarca per la corona espanyola. Nou govern acceptat favorablement pels països europeus

30 2.3 L’intent de renovació econòmica
Mesures per reorientar la política econòmica: Defensa del lliurecanvisme Facilita l’entrada de capital estranger Supressió de l’impost de “consums” Nova contribució personal segons la renda S’estableix la pesseta com a unitat monetària Problemes: Deute públic elevat Deute amb la banca estrangera Crisi dels ferrocarrils 1871 Llei de mines: desamortització (privatització) del subsòl. Concessió o venda de l’explotació a companyies privades, sobretot estrangeres, a les quals oferia generoses facilitats. 1869 Llei de bases aranzelàries: liberalització dels intercanvis exteriors (fi del proteccionisme). Oposició dels industrials cotoners catalans i dels cerealistes castellans.

31 2.4 El nou panorama polític:
Dreta moderats partidaris d’Isabel II nobles i propietaris agraris Centre conjunció monarquico-democràtica (progressistes, unionistes i monàrquics democràtics) Sobirania nacional i llibertats públiques àmplies. Majoria a les Corts Burgesia financera i industrial, classes mitjanes urbanes, sectors de l’exèrcit i intel·lectuals. Esquerra Partit Republicà Federal (Pi i Margall i Estanislau Figueras) Republicans Unitaris (Castelar): Pactes lliures entre els pobles per articular l’estat. Benèvols (Pi i Margall): de dalt a baix Intransigents (De Orense): de baix a dalt. Defensen la unitat de l’estat. Contraris al federalisme Ideologia demòcrata Classes populars Obrers

32

33

34 2.5 Republicanisme federal i agitació social
Els canvis no van satisfer les reivindicacions populars: sentiment de frustració Conflictivitat en la pagesia: reforma agrària Revoltes urbanes: contra les “quintes” , els “consums” i l’augment de preus Auge del republicanisme federal Revoltes federalistes Estat de guerra i forta repressió Fracàs i desencís de l’obrerisme, que es decanta cap a les idees internacionalistes (anarquisme i marxisme).

35

36 3. El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-73)

37

38 3.1 Un monarca per a un règim democràtic
Novembre de 1870: Amadeu de Savoia és escollit rei d’Espanya per les Corts. Tres dies abans havien assassinat Prim, el principal defensor de la seva candidatura Gener Amadeu és proclamat rei Dissolució de les Corts Constituents i inici d’una nova etapa de monarquia democràtica.

39 3.2 Les dificultats de la nova dinastia
Suport escàs Oposició de l’aristocràcia, el clergat i els moderats. Suport de progressistes i unionistes. Manté la neutralitat i no afavoreix cap dels grups polítics de les Corts. Redueix la pompa i l’ostentació de la cort. Part de l’exèrcit no li dóna suport Tampoc no obté el suport popular, sobretot pel predomini del republicanisme. Continuen els problemes econòmics de la hisenda i cal emetre deute públic. Enfrontament constant entre els partits polítics El conflicte carlí continua Guerra de Cuba Insurreccions republicanes

40 3.3 Una inestabilitat permanent
Oposició dels Moderats, l’església, l’alta burgesia Moderats (Cánovas del Castillo), partidaris dels Borbons, exerceixen una forta oposició. Volen Alfons, fill d’Isabel II al tron d’Espanya L’església dóna suport a aquesta candidatura, per que estava en contra del decret que els obligava a jurar la constitució de 1869. L’alta burgesia i els rics també vol els Borbons, per que es veia afectada per l’abolició de l’esclavitud a Cuba o la regulació del treball infantil.

41 3.3 Una inestabilitat permanent
Oposició de carlins, cubans i republicans federals: Inici de la 3a. Guerra carlina ( ). Inestabilitat. Creació d’un partit carlí, ultra catòlic i oposat a la nova monarquia. Guerra dels deu anys a Cuba ( ): insurrecció d’alguns propietaris criolls (burgesos). Suport popular per la promesa d’abolició de l’esclavitud. Amadeu va intentar reformes polítiques i abolició de l’esclavitud. Oposició dels sectors econòmics espanyols amb interessos a Cuba (molts catalans). Noves insurreccions federalistes (1872). Amb influències anarquistes Desintegració de la coalició governamental (unionistes, progressistes i democràtics) Abstencionisme de l’oposició 11 febrer Amadeu renuncia al tron d’Espanya.

42

43

44

45 4.La Primera República Espanyola (1873-74)

46 4.1 La proclamació de la República
Les corts van proclamar la República el febrer de 1873 President Estanislau Figueras, republicà federal Govern: republicans federals i alguns republicans unitaris Gran part de la cambra era monàrquica i dóna poc suport al nou govern Aïllament internacional Rebuda amb entusiasme pels sectors populars Reivindicacions: reducció jornada laboral, augment de salaris, reivindicació estat català...(Catalunya), insurreccions i ocupació de terres (Andalusia). Eleccions (maig 1873) i ampli triomf dels republicans federals. Abstenció del 60% de la població.

47 47

48 4.2 L’intent d’instaurar una república federal
Es proclama la república federal (juny 1873) President: Estanislau Figueras, però tot seguit Francesc Pi i Margall. Programa ampli de reformes que no va poder aplicar: Elaborar una constitució federal Separar església i estat Independència de les colònies Restaurar la disciplina a l’exèrcit Lleis socials (ensenyament, quintes, treball, consums...)

49 4.2 L’intent d’instaurar una república federal
Mesures més importants: Ratifiquen l’abolició de l’esclavitud a les colònies Supressió de les quintes Reforma dels impostos Inici d’una legislació laboral.

50 4.2 L’intent d’instaurar una república federal
El projecte de constitució federal (1873): Era similar a la Constitució de 1969 en molts aspectes, però el més diferenciador era l’estructura de l’estat. S’establia que la nació espanyola estava formada per 17 estats, inclosa Cuba. El poder emanava de tres nivells: els municipis, els estats regionals i l’estat federal. Els estats regionals tindrien autonomia econòmica, administrativa i política i elaborarien les seves pròpies constitucions, sempre d’acord amb la de l’estat federal. El projecte planteja un estat no centralista.

51 4.2 L’intent d’instaurar una república federal
Els conflictes armats Tercera Guerra Carlina ( ) Guerra dels deu anys a Cuba ( )

52 4.3 La insurrecció cantonal
Sublevació cantonal : les classes populars de molts pobles i ciutats es van revoltar demanant mesures més radicals per reformar el país. Moltes ciutats i pobles es van declarar independents i van negar obediència a l’estat. Cantonalisme: fenomen complex, barreja d’aspiracions autonomistes (republicans federals) i revolució social (anarquistes i marxistes). Demanen l’estructura federal de la república “des de baix”, a partir de la lliure voluntat de cada ciutat i poble que, lliurement decideixen federar-se i formar un estat federal. Radicalització de les reivindicacions, impulsada pel desig de reformes socials de les classes baixes (artesans, petits comerciants, assalariats, dirigits per federals intransigents).

53

54

55

56

57 4.3 La insurrecció cantonal
Dimissió de Pi i Margall Nicolàs Salmerón, nou president de la república Acció militar contra el moviment cantonalista Molt de poder per l’exèrcit. Repressió contra els revolucionaris Dimissió de Salmeron Emilio Castelar (republicà unitari), nou president Més conservador en temes socials i amb bona entesa amb l’exèrcit Política d’autoritat i força Desplaçament cap a la dreta del govern de la república Setembre Castelar tanca el parlament Govern autoritari

58 4.4 La fi de l’experiència republicana
Desembre 1873 Moció de censura Gener 1874 Derrota de Castelar a les eleccions. Cop d’estat de Pavia Govern del General Serrano (unionistes i progressistes) Poc suport social. Cop d’estat de Martínez Campos (desembre 1874), el qual proclama Alfons XII de Borbó, fill d’Isabel II, com a rei d’Espanya. Alfons XII havia signat el Manifest de Sandhurst, redactat per Cánovas del Castillo, on es comprometia a governar amb signe conservador i catòlic i restablir l’ordre social i l’estabilitat política. Inici de la Restauració (Primera etapa: )

59

60

61

62