Ortografia. Les vocals o/u àtones

Presentación del tema: "Ortografia. Les vocals o/u àtones"— Transcripción de la presentación:

1 Ortografia. Les vocals o/u àtones
En aquesta unitat estudiaràs tres normes bàsiques per saber si has d'escriure o o u quan, en català oriental, aquestes vocals es troben en una síl·laba àtona i, per tant, es confonen i sonen totes dues com a U.

2 Ortografia. Les vocals o/u àtones
Les vocals o/u àtones a final de paraula Norma 1. La majoria de mots masculins que acaben amb el so de U s'escriuen amb -o final. Els noms i adjectius masculins com carro, lloro, monjo, flonjo... s'escriuen amb -o final. També s'escriu amb -o la primera persona del singular del present d'indicatiu (canto, perdo, sento...). Només alguns noms i adjectius acaben en -u, com ara europeu, ingenu, cacau, liceu...

3 Ortografia. Les vocals o/u àtones
Les vocals o/u àtones a final de paraula Norma 2. La majoria dels plurals que tenen el so de U abans de la -s final s'escriuen amb -os. Aquesta norma afecta els noms que en singular acaben en -o (gerro → gerros) i els plurals de noms i adjectius acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx, -sc, -st, -xt, -ig (gas → gasos, despatx → despatxos, boig → bojos). Només alguns noms i adjectius acaben en -us: Els plurals dels noms i adjectius que en singular acaben en -u (correu → correus). Alguns noms invariables que acaben en -us tant en singular com en plural (cactus).

4 Ortografia. Les vocals o/u àtones
Les vocals o/u àtones al mig de la paraula Norma 3. Cal buscar dins d'una mateixa família de paraules o d'un mateix verb per trobar formes en què la o o la u siguin tòniques i es distingeixin clarament: la o o la u de les síl·labes tòniques es mantenen en les síl·labes àtones. És molt útil buscar paraules de la mateixa família en què la o o la u que ens fa dubtar aparegui en posició tònica, ja que aleshores es distingeix clarament si és o o u. Per exemple, podem saber que poruc s'escriu amb o perquè por té aquesta vocal en la síl·laba tònica; i podem saber que muralla s'escriu amb u perquè mur té aquesta vocal en la síl·laba tònica.

5 Ortografia. Les vocals o/u àtones
Les vocals o/u àtones al mig de la paraula Quan dubtem i no trobem cap paraula de la família que ens pugui ajudar (orella, humil...), hem de recórrer al diccionari. També pot ser útil memoritzar els casos de discrepància amb el castellà (capítol, retolador, muntanya, turmell...). El mateix passa amb els verbs: per decidir quina vocal hem d'escriure, podem recórrer a una forma verbal que tingui la vocal que ens fa dubtar en una síl·laba tònica. Per exemple, podem saber que movem s'escriu amb o perquè moc té aquesta vocal en la síl·laba tònica; i podem saber que muntaves s'escriu amb u perquè muntes té aquesta vocal en la síl·laba tònica.

6 Ortografia. Les vocals o/u àtones
Les vocals o/u àtones al mig de la paraula En el cas dels verbs, però, hi ha dues excepcions: Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir i els seus derivats s'escriuen amb u quan la vocal és tònica (culls, cusen, escupo, surt, tussis...) i amb o quan la vocal és àtona (collies, cosireu, escopien, sortit, tossiria...). Els verbs poder i voler fan amb o totes les formes àtones, excepte el present de subjuntiu i l'imperatiu, que fan amb u (puguem, pugueu, vulguem, vulgueu).

7 Ortografia. Les vocals o/u àtones
Si teniu cap dubte?