Descargar la presentación
La descarga está en progreso. Por favor, espere
1
Espanya sota el franquisme 1939-1975
2
Què és el franquisme El franquisme, o dictadura de Franco, va ser el règim polític vigent a Espanya entre 1939 i 1975, basat en el lideratge del General Francisco Franco Bahamonde
3
Qui era Francisco Franco
El Ferrol, Madrid, 1975 Militar, l'any 1926 el rei Alfons XII el convertí en el general més jove de tota Europa El 1936 estava destinat a les Illes Canàries, i va començar el Cop d’Estat contra la República Espanyola el 17 de juliol de 1936, a Melilla El 18 de juliol estava al Marroc, i allí va començar la Guerra Civil Espanyola
4
Espanya 1936 Fins el 18 de juliol Espanya havia estat una República, amb la divisió dels 3 poders President de la República: Niceto Alcalá Zamora Poder legislatiu: les Corts generals Poder executiu: Consell de Ministres Poder judicial
5
La guerra civil espanyola, 1936-1939
Qui fa el cop d’estat Els comandaments i alts oficials de l’exèrcit espanyol: Mola, Sanjurjo Els tradicionalistes (carlins conservadors) Els falangistes
6
La guerra civil espanyola, 1936-1939
Qui va recolzar el cop d’estat Els militars revoltats Jerarquia eclesiàstica catòlica Aristocràcia Terratinents Grans empresaris El govern italià El govern alemany El govern portugués
7
La guerra civil espanyola, 1936-1939
Com va ser la guerra Molt llarga i cruenta Espanya va quedar dividida en 2 parts Els primers dies del cop varen sorprendre unes persones en "el bàndol equivocat" i foren assassinades o executades en judicis sumaríssims. Es condemnà, a mort o penes de 20 ó 30 anys, sense judici nombrosos presoners polítics pel sol fet de ser republicans Van morir entre i de persones Es van exiliar més de persones La Guerra Civil espanyola fou un primer exemple de guerra total pressagiant els pitjors escenaris del que posteriorment fou la II Guerra Mundial
8
La guerra civil espanyola, 1936-1939
Espanya dividida agost 1936 novembre 1938
9
1 d’abril de 1939, el dia de la victòria
La fi de la guerra 1 d’abril de 1939, el dia de la victòria S’acaba la guerra civil i comença la dictadura franquista Comença la segona guerra mundial: 1 de setembre de 1939 que acaba el 1945
10
La dictadura franquista
Què és una dictadura Dictadura: forma política de què es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant, per esclafar la ressistència dels seus enemics. La dictadura és la forma de govern que es concentra en les mans, d'una sola persona (el dictador) o d'un grup de persones afins a una ideologia o moviment, els quals posseeixen el poder absolut, controlant aquest els tres poders de l'estat: el legislatiu, l'executiu i el judicial.
11
El Feixisme i el Nazisme, connexions amb el Falangisme a Espanya
Dictadures a Europa El Feixisme i el Nazisme, connexions amb el Falangisme a Espanya Feixisme: Ideologia política totalitària d’origen italià, basada en l’exaltació de la persona en cap o dictador, que lidera un grup selecte de persones que l’ajuden a dur a terme aquest ideal, és militarista i expansionista Nazisme: Ideologia política provinent del Nacionalsocialisme alemany, basada en l’autoritarisme, expansió militar i que exaltava la puresa de la raça ària. Falangisme: Organització política fundada per José Antonio Primo de Rivera el 1993, amb una ideologia basada en el feixisme italià, i el nacionalsindicalisme, i que protegia la tradició religiosa espanyola i volia recuperar l’Imperi Espanyol
12
La dictadura franquista
Els dictadors, d’ahir, avui i sempre
13
La dictadura franquista
Fonaments ideològics, socials i polítics Concentració del poder polític en Franco: adhesió absoluta. Anticomunisme: es va reforçar a partir de 1945, amb la 2a guerra mundial. Antiparlamentarisme i antiliberalisme: contrari a les llibertats polítiques. Nacionalcatolicisme: l’església va legitimar el franquisme, va dominar la moral i l’educació, i proporciona la doctrina ideològica al franquisme Defensa de la "unitat de la Pàtria“: eliminació de les autonomies de les regions, imposició del castellà i prohibició del català, basc i galleg. Tradicionalisme: idea d’Espanya basada en un passat adulterat, Reconquesta, Els reis catòlics, Imperi, defensa del Catolicisme. Militarisme: preponderància social de l’estament militar (desfilades, uniformes, himnes, bandera). Trets feixistes: símbols i uniformes, exaltació del “Caudillo” (cabdill), violència com a medi polític, salutació feixista.
14
La dictadura franquista
Els 4 grans períodes de la dictadura: Primer període: Autarquia econòmica i aïllament internacional. Segon període: Postguerra, reconeixement internacional del règim, i inicis de liberalització econòmica. Tercer període: Són els anys del "miracle" econòmic espanyol. Quart període: Els últims anys del franquisme són anys de crisi, tan política com econòmica.
15
La dictadura franquista
Primer període: Autarquia El nou estat: règim totalitari Estancament de l’economia, miseria i racionament Repressió política i cultural, eliminació de qualsevol signe de manifestació democràtica i d’oposició als principis ideològics franquistes: Llei de responsabilitats polítiques de 1939
16
La dictadura franquista
Primer període: Autarquia La repressió política: les presons del franquisme
17
La dictadura franquista
Primer període: Autarquia La repressió política: les fosses del franquisme
18
La dictadura franquista
Primer període: Autarquia Noves lleis:Fuero de los Españoles de 1945, Ley de Referèndum Nacional de 1945, Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado de 1946 Col·laboració amb els feixistes en la Segona guerra mundial, enviament de tropes al front alemany: La División Azul Tancament econòmic i polític internacional, rebuig a tot el de fora Condemna de l’ONU del règim franquista el 1946, i retirada dels ambaixadors d’Espanya
19
La dictadura franquista
Primer període: Autarquia. La Població
20
La dictadura franquista
Segon període: Postguerra 1953: acords de col·laboració amb els EEUU i Concordat amb la Santa Seu Reconeixement internacional del Règim Franquista Aliats amb els EEUU contra la Unió Soviètica en la Guerra Freda Lenta liberalització de l’economia 1958: Ley Principios fundamentales del Movimiento
21
La dictadura franquista
Segon període: Postguerra
22
La dictadura franquista
Tercer Període: El canvis Desenvolupament econòmic molt gran però desequilibrat : Pla d’estabilització de 1959 Grans canvis demogràfics i socials Entrada al govern dels Tecnòcrates (Opus Dei) Concili Vaticà II: allunyament de l’Església Catòlica del règim Conflictes nacionalistes: 1959, Creació d’ETA (Pàtria Vasca i Llibertat) Conflictes laborals des de 1961: vagues laborals i de denúncia política Ley de Prensa de 1965: eliminació de la Censura prèvia Designació del successor de Franco el 1969: Joan Carles de Borbó
23
La dictadura franquista
Tercer Període: El canvis Desenvolupament econòmic molt gran però desequilibrat Pla d’estabilització de 1959: Emigració rural a les ciutats i a Europa (2 milions a Europa) Devaluació de la peseta Es faciliten les inversions estrangeres Pla d’estabilització de 1963: Creixement de la indústria Seguretat Social per a tots els espanyols Augment del consum interior Nous hàbits socials i sexuals Influència de modes i costums d’altres països: el turisme
24
La dictadura franquista
Tercer Període: El canvis a l’Educació Llei d’escolarització obligatòria fins els 14 anys, de 1964 Llei General d’Educació de 1970: educació elemental gratuïta i general Augment de beques, instituts i universitats Educació més tècnica i més moderna
25
La dictadura franquista
Quart Període: La Crisi Crisi política i econòmica. Crisi del petroli el 1973 Franco està malalt, perilla la dictadura Atemptat d’ETA contra el president del Govern: mor Carrero Blanco el 20 de desembre de 1973 Franco mor el 20 de novembre de 1975 Joan Carles I rei d’Espanya, monarquia parlamentària
26
La FI de la dictadura franquista
La transició a la democràcia Investidura de Joan Carles de Borbó, rei d’Espanya, 22 de desembre de 1975 Catalunya: creació del Consell de Forces Polítiques, 23 de desembre 1975 Adolfo Suárez és el nou president del govern, juliol de 1976 Llei de la Reforma política Legalització dels Partits polítics, 1977 Supressió del “Movimiento Nacional” Eleccions lliures a Corts Constituents
27
Catalunya sota el franquisme
De l’Estatut de 1932 a la mort de Franco Abolició de l’Estatut d’Autonomia de 1932, a Burgos el 1938 El Maquis, la resistència als Pirineus Afusellament del President de la Generalitat de Catalunya: Lluís Companys La Repressió
28
Barcelona sota el franquisme
1. EXILI I AFUSELLAMENTS. L’exili és l’única sortida possible per a molts intel·lectuals, polítics i militants de partits obrers i republicans. Entre el 27 de gener i el 13 de febrer, mig milió de persones travessen la frontera. El franquisme desplega tot el seu poder repressor amb penes de mort, més de consells de guerra i execucions com la de Lluís Companys o altres destacats dirigents polítics. 2. REPRESSIÓ ECONÒMICA. La ciutat viu anys de repressió política, però també econòmica. Són els anys del racionament i el mercat negre. Dels estraperlistes i de les grans fortunes fetes sota la permissivitat del règim. 3. REPRESSIÓ CULTURAL. Es suspenen les llibertats, es prohibeixen les publicacions en català i l’ús de la llengua queda confinat a l’àmbit de la vida privada. Es substitueixen tots els símbols nacionals de la ciutat per símbols del nou règim. A l’escola s’imposa una disciplina paramilitar, separació entre nois i noies, i continguts basats en la ideologia del règim. 4. FRANQUISME I ESGLÉSIA: el XXXV Congrés Eucarístic de Barcelona (1952) és el primer esdeveniment internacional que trenca l’aïllament del règim franquista. La ciutat rep congressistes de 80 països. Es crea un nou barri per a famílies treballadores. L’església que havia beneït la “Cruzada Nacional” demostra el seu suport al règim. 5. PRIMERES MOBILITZACIONS: vaga de tramvies. El valor simbòlic de la vaga dels tramvies i la progressiva reorganització de la lluita antifranquista (la campanya contra el director de la Vanguardia Luis Martínez de Galinsoga (1959) o els fets del Palau) confirmen que la ciutat i el país comencen a despertar després de vint anys de por i silenci.
29
Barcelona sota el franquisme
6. IMMIGRACIÓ I NOUS BARRIS. La Gran Barcelona de Porcioles. Durant els anys 50 i 60 la crisi de l’agricultura obliga a moltes persones a emigrar cap a Catalunya. L’arribada és massiva a la dècada dels seixanta (la població catalana creix en més d’1 milió de persones). La ciutat no està preparada per rebre els nous catalans que vénen a treballar aquí. El barraquisme i el creixement desordenat de nous barris es produeix en unes condicions pèssimes. Josep María de Porcioles fou l’alcalde de la ciutat entre els anys 1957 i Son els anys del gran “desarrollo” de Barcelona, amb un creixement urbanístic descontrolat. L’herència de Porcioles no es començarà a esvair fins ben entrats els anys 90. 7. INICI DE RECUPERACIÓ CULTURAL. L’any 1961 es constitueix Òmnium Cultural, aquell mateix any apareixen els Setze Jutges. Francesc Candel publica Els altres catalans. Comença a publicar-se la revista Cavall Fort. 8. LA CONTESTACIÓ DELS 70. Els setanta són anys de conflictes laborals i contestació al carrer: vagues, la creació de l’Assemblea de Catalunya, els fets de la caputxinada, el nou paper de l’església i l’execució de Salvador Puig Antich. 9. DE LA MORT DE FRANCO ALS AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS . La mort de Franco marca l’inici de la transició. Barcelona viu la represa de les institucions democràtiques amb esperança. El 19 d’abril de 1979 es constitueixen els primers ajuntaments ajuntaments elegits després de 40 anys de dictadura.
30
Catalunya lliure del franquisme
L’arribada de la Democràcia Catalunya: creació del Consell de Forces Polítiques, 23 de desembre 1975 L’Assemblea de Catalunya, 1977
31
La Cultura en el franquisme
L’enemic del franquisme: els poetes republicans Franco, tuya es la hacienda, la casa, el caballo y la pistola. Mía es la voz antigua de la tierra. Tú te quedas con todo y me dejas desnudo y errante por el mundo… Más yo te dejo mudo… ¡mudo! y ¿cómo vas a recoger el trigo y a alimentar el fuego si yo me llevo la canción? León Felipe (poeta)
32
La Cultura en el franquisme
Postguerra i Anys seixanta Els millors artistes, científics i intel·lectuals van ser executats, van marxar cap a l’exili (França o Amèrica Llatina) o van ser censurats Picasso i Miró viuen a França No es va veure certa recuperació fins als anys 60 Apareixen directors de cinema com : Bardem, Berlanga i Saura Es reprèn la literatura amb: Blas de Otero, Gabriel Celaya, Antonio Buero Vallejo, Camilo José Cela, Miguel Delibes A Catalunya als anys 60 va aparèixer el Moviment Cívic Catalanista, la Nova Cançó, i moviments de renováció pedagògica (Associació de Mestres Rosa Sensat)
33
La recuperació de la memòria històrica
Oblit sí, oblit no L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (46 països) va condemnar el 17 de març de 2006 les “greus i múltiples violacions de Drets Humans comeses a Espanya pel règim franquista entre 1939 i 1975”. Llei de 16 de març de 2007 d’extensió de drets als afectats per la guerra civil i per la dictadura: Amplia els drets de les víctimes civils i de la dictadura Prohibeix celebrar actes polítics d’exaltació de la guerra civil o la dictadura al “Valle de los Caídos” A partir d’ara s’haurà d’honorar al Valle de los Caídos la memòria dels espanyols republicans víctima de la guerra i els de la repressió franquista
Presentaciones similares
© 2025 SlidePlayer.es Inc.
All rights reserved.