LA DISLÈXIA Marta Casas Junqueras i Carme Sànchez Collet

Presentación del tema: "LA DISLÈXIA Marta Casas Junqueras i Carme Sànchez Collet"— Transcripción de la presentación:

1 LA DISLÈXIA Marta Casas Junqueras i Carme Sànchez Collet
Mataró, 30 de juny de 2011 LA DISLÈXIA

2 MECANISMES DE LECTURA Conversió grafema - fonema Desxifrar Mecanismes
Comprendre De la paraula al text

3 Entre la lectura d’aquestes dues paraules hi ha diferències evidents.
MECANISMES DE LECTURA Entre la lectura d’aquestes dues paraules hi ha diferències evidents. Arpidol Biblioteca

4 MECANISMES DE LECTURA Sgeún un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que las ltears etsán ersciats. La úicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la útlima ltera esétn ecsritas en la psioción cocrreta. Anquue el rsteo etésn ttaolmntee mal, pordás lerelo sin porbleams. Etso es pquore no lemeos cdaa ltera por sí misma, snio la paalbra cmoo un tdoo. Presnoamelnte, me preace icrneilbe.

5 MECANISMES DE LECTURA Reconeixement de la paraula escrita
Teoria de la ruta única (Indirecta o fonològica) (Indirecta o fonològica) Teoria de la doble ruta (Directa o visual)

6 MECANISMES DE LECTURA Cavall Hipòtesi de la doble ruta CA · VALL
Ruta directa o visual Cavall Ruta Indirecta o fonològica CA · VALL

7 MECANISMES DE LECTURA Via indirecta o fonològica Via directa o visual
Quan s’està iniciant la lectura Mals lectors Quan trobem una paraula desconeguda Per trobar el significat Via directa o visual Bons lectors Quan trobem una paraula que reconeixem Ambdues vies han d’estar activades en la lectura

8 MÈTODES DE LECTURA MÈTODES GLOBALS O ANALÍTICS Desenvolupen la
FRASE Desenvolupen la via directa o visual PARAULA Desenvolupen la via indirecta o fonètica SÍL·LABA MÈTODES FONÈTICS O SINTÈTICS LLETRA

9 TRANSTORNS D’APRENENTATGE
Problemes d’aprenentatge Trastorns específics de l’aprenentatge Retard mental lleu Dislèxia Trastorn de lectura Disgrafia Problemes atencionals i de concentració Trastorn de l’expressió escrita Discalculia Trastorn de càlcul

10 DEFINICIONS DE DISLÈXIA
Un trastorn que es manifesta amb dificultats en l’aprenentatge de la lectura malgrat una instrucció convencional, una intel·ligència adequada i oportunitats socio - culturals. (Federació Mundial de Neurologia)

11 DEFINICIONS DE DISLÈXIA
Trastorn específic d’aprenentatge d’origen neurobiològic que es caracteritza per una dificultat en el reconeixement precís i fluid de les paraules, i per problemes d’ortografia i decodificació. Aquestes dificultats resulten d’un dèficit en el component fonològic. (Associació Internacional de Dislèxia 2002)

12 DEFINICIONS DE DISLÈXIA
Segons el DSM-IV la seva característica essencial és un rendiment en la lectura (precisió, velocitat o comprensió de la lectura avaluades mitjançant proves normalitzades administrades individualment) que es situa substancialment per sota de l’esperat en funció de l’edat cronologia, el Q.I. i el nivell d’escolarització de la persona.

13 DISLÈXIA Disfunció que afecta les àrees cerebrals implicades en la lectura i l’escriptura. Representa el 80% dels TEDAE És un trastorn: És un problema neurològic de base genètica. A nivell cognitiu és una disfunció específica del llenguatge que afecta al processament fonològic. - inesperat - perdurable - resistent al tractament

14 CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
Capacitat per entendre que les paraules estan compostes per una cadena de sons o unitats fonològiques que són els fonemes. CONSCIENCIA FONOLÒGICA LLENGUATGE LECTURA Fonologia Decodificació Semàntica Sintaxi Pragmàtica Comprensió

15 CONSCIENCIA FONOLÒGICA
Identificar i fer rimes Identificar i treballar les síl·labes Identificar els sons inicials Identificar els fonemes de les paraules Reconèixer d’un grup de paraules les que comencen amb el mateix so. Analitzar o segmentar una paraula en els seus sons. Combinar o sintetitzar els sons separats d’una paraula. Aïllar el primer o últim so.

16 PRINCIPI ALFABÈTIC PRINCIPI ALFABÈTIC Entendre que hi ha una relació sistemàtica i predictible entre les lletres escrites i el so que representen. El coneixement que tenen els nens del nom i la forma de les lletres és un important predictor de seu èxit en la lectura i l’escriptura.

17 DISLÈXIA És imprescindible:
Un ensenyament sistemàtic i explícit de base fonològica per: > millorar el reconeixement i l’escriptura de paraules. > millorar la comprensió lectora

18 SIGNES D’ALERTA: Infantil i C. Inicial.
Dificultats per mantenir l’ordre seqüencial de les paraules polisíl·labes. Dificultats per aprendre cançons, poemes, rimes… Retard en memoritzar números, l’abecedari, mesos de l’any… Confusió en l’ordre de les lletres dintre les paraules Gran dificultat per lletrejar i utilitzar mentalment els sons de les paraules (consciència fonològica). EL NEN ES MANTÉ DINS LA NORMALITAT EN MOLTS ASPECTES, PERÒ LENT EN ADQUIRIR LES HABILITATS RELACIONADES AMB LA LECTURA I L’ESCRIPTURA.

19 Toti Aida Sara Carla

20

21

22

23

24

25 SIGNES D’ALERTA: C. Mitjà i Superior
Lectura molt lenta, feixuga forçada, amb pauses, rectificacions, repeticions… Especial dificultat en la lectura de paraules poc habituals o sense sentit. Errors d’ortografia natural. Canvien sons de les paraules Atenció i concentració disminuïdes en tasques relacionades amb la lectura i l’escriptura.

26 RECOMANACIONS PER L’APRENENTATGE I
Fer saber a l’alumne què li passa (trastorn que dificulta la lectura i l’escriptura), si no té diagnòstic i no li han explicat. Fer-li saber que rebrà ajuda. Que experimenti emocions gratificants relacionades amb la lectura i l’escriptura, fent que altres persones li llegeixin. Per l’alumne/a amb dislèxia la lectura i l’escriptura suposen un esforç molt gran, que implica major cansament i lentitud.

27 RECOMANACIONS PER L’APRENENTATGE II
Anticipar la informació escrita davant d’un tema nou, facilitant-li abans, deixar que el prepari. Incrementar en professors i companys la comprensió del trastorn. En front de la capacitat de Ressilència d’aquests alumnes i de la seva “Flotabilitat”, mostrar la nostra capacitat d’Empatia envers el seu trastorn. De les adaptacions que es fan a l’aula en poden gaudir tots els alumnes: sovint dins l’aula s’adapta contínuament: seu aquí, acostat si no hi veus…

28 EL DIAGNÒSTIC Es clínic Psicòleg, neuropsicòleg, logopeda...
Es important que el primer en adonar-se sigui el mestre EL TRACTAMENT ÉS EDUCATIU

29 LEC: Article 56. Educació Infantil
... 3.Durant l’educació Infantil s’ha d’assegurar l’atenció precoç de les necessitats educatives específiques i de les manifestacions evolutives que puguin indicar un risc de trastorn dels alumnes, que han de rebre una atenció ajustada a llurs característiques singulars.

30 LEC: Article 82 Criteris d’organització dels centres per a atendre els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar Aquest article dóna unes orientacions molt concretes sobre com s’ha d’organitzar l’atenció als alumnes amb trastorns específics de l’aprenentatge als centres educatius, posant èmfasi en dos aspectes clau: Els de caràcter general, organitzatiu i metodològics Suports específics centrats en necessitats educatives individuals, per aquell alumnat que sigui necessari.

31 QUINES EINES TENIM ACTUALMENT?
Els Plans Individualitzats Perquè un Pla Individualitzat pels alumnes amb Dislèxia? Les seves dificultats incideixen en una de les competències clau de l’aprenentatge escolar: la lectura i l’escriptura que dóna accés a la resta d’aprenentatges.

32 AJUTS TÈCNICS Pissarra dinàmica :PDLE (Eduardo Herrera)
Integratek: ClaroRead (lector textos) Programa Binding: Univ. Barcelona (prof. Josep M. Sopena , Politècnica i Associació Avesedari) Llibres de lectura fàcil.

33 “Jubilemos la ortografía, terror del ser humano desde la cuna, simplifiquemos la gramática, humanicemos sus leyes”. Eren les consignes de l’escriptor G. García Márquez. “. . . como botellas arrojadas al mar, con la esperanza de que lleguen al dios de las palabras!”

34 FONTS D’INFORMACIÓ Associació Catalana de dislèxia. Barcelona
Seminari de mestres d'Educació Especial. Alt Maresme Jornades de Dislèxia. Associació DISFAM. Màlaga Diplomatura de Magisteri, Esp. Audició i llenguatge, pel Prof. Benito Marin (UPS). Salamanca

35 MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!
Marta Casas Junqueras Carme Sànchez Collet