LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES

Presentación del tema: "LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES"— Transcripción de la presentación:

1 LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES

2 Unitats del relleu. La muntanya. El pla. Els torrents.

3 Què veiem ?

4 LES MUNTANYES. Turó d’En Ramoneda. 197 m. Turó del Temple. 262 m.
Sant Pere Màrtir. 399 m.

5 Evolució dels topònims.
Muntanyes. Evolució dels topònims. Turó d’En Ramoneda. Turó del Temple. Sant Pere Màrtir, Puig d’Ossa (fins el s.XVII).

6 Els colls. Coll de la Creu d’En Candeler. 180 m.
Coll de la Plaça de les Bruixes. 230 m. Coll de Finestrelles. 130 m

7 LA PLANA O GAVARRA Terreny pla relativament elevat en relació al mar i lleugerament inclinat al sud. Composició del sòl: argiles toves. Superfície solcada per torrents. Usos humans: agricultura i urbanització.

8 El Pla: St. Pere Màrtir El Raval de St. Mateu Can Hospital.

9 El Pla: La Plana.

10 ELS TORRENTS Fins el s. XIX.

11 Els torrents avui. Finals del s.XX.

12 Torrents d’Esplugues: Imatges.
Torrent de la Creu Torrent d’Esplugues

13 Torrents d’Esplugues: Imatges.
Salt del Pi i Torrent d’Esplugues

14 Torrent d’Esplugues: Les argiles.

15 El torturà.

16 L’acció humana o antròpica.
La natura, mitjançant l’erosió, triga molt temps en transformar l’espai natural. L’home té capacitat de transformar l’espai físic en un periode curt de temps.

17 LA GEOGRAFIA HUMANA La comarca Els veïns Les vies de comunicació
El creixement urbà. El topònim.

18 Situació General: La comarca.

19 El Baix Llobregat Esplugues de Llobregat. 4,5 Km2

20 Regió Metropolitana de Barcelona.
Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Barcelonès Baix Llobregat Esplugues de Llobregat

21 Les ciutats veïnes.

22 Els camins d’Esplugues: de poble a ciutat.
Cami de Vallvidrera Via Augusta Camí de Pedralbes Camí de La Sagrera Camí de Can Clota Camí del Molí Camí de Sant Joan Camí de Cornella

23 Les vies de comunicació
Un poble fins al S.XIX Camí de Pedralbes. Via Augusta. Carretera (1765).

24 De poble a ciutat: les vies actuals. S.XX.
Carretera (1765) Carretera de Cornellà a Sarrià (1903) Autopista (1968) Ronda de Dalt (1991)

25 El CREIXEMENT URBÀ Síntesi evolutiva

26 Els orígens s.X al s.XVI El Raval de Sant Mateu La Sagrera
Masies aillades

27 S.XVIII a principis del s.XIX
El Raval de Sant Mateu La Sagrera Nou centre urbà Masies aillades

28 Principi S.XX. El Raval de Sant Mateu La Sagrera Nucli Urbà
Barri Can Clota Barriada de St Llorenç i Can Biel Masies aillades

29 Mitjans S.XX. El Raval de Sant Mateu La Sagrera Nucli Urbà
Barri Can Clota Barriada de St Llorenç i Can Biel Barriada de Can Vidalet i Pelegrí La Plana Finestrelles La Miranda

30 Finals S.XX. Plànol de l’any 2000.

31 Divisió administrativa: Els barris.

32

33

34 Esplugues de Llobregat (Del mitjans del segle XIX a l’actualitat)
EL TOPÒNIM De Santa Magdalena de Splugues (Dels origens fins a principi del segle XVIII) a Esplugues de Llobregat (Del mitjans del segle XIX a l’actualitat)

35 Speluggs: plural de Spelunca.
Evolució del topònim Spelunca: cova, balma, caverna, gruta o cavitat. Speluggs: plural de Spelunca. El topònim Speluggs derivà progressivament a Spelunges, Spelungues, Splugues i Esplugues.

36 S.XX. Municipi i Ajuntament d’Esplugues i/o d’Esplugues de Llobregat.
Evolució del topònim S.X i XI. Escroptures de venda de terrenys. Santa Maria de Splugas 1358. Cens de Catalunya de Pere III el Cerimoniós. Santa Magdalene de Splugues. 1598. Acta municipal de la Parròquia de Santa Magdalena de Splugues. S.XIX. Terme municipal, Ajuntament i regidors de Splugues o Esplugues o de Santa Magdalena d’Esplugues. Parròquia de Santa Magdalena de Splugues. S.XX. Municipi i Ajuntament d’Esplugues i/o d’Esplugues de Llobregat.