8. Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme ( )

Presentación del tema: "8. Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme ( )"— Transcripción de la presentación:

1 8. Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme (1833-1901)

2 INTRODUCCIÓ El catalanisme s’inicia al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Procés acompanyat d’un gran interès pel coneixement de la història, la literatura, les tradicions i el dret civil català. El desenvolupament econòmic i social de l’Espanya del segle XIX, amb Catalunya com a pionera, accentuen aquest sentit diferencial. Aparició d’actituds de refús, tant al centralisme polític com a la uniformització cultural. A final del segle , el catalanisme va esdevenir un moviment polític. Volia: A nivell europeu es fa difusió del Romanticisme, de la irrupció dels nacionalismes i del reforçament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el propi govern. Catalunya = país dotat històricament d’una personalitat pròpia. Reforma en profunditat de l’Estat. Autonomia de Catalunya

3 8. EL CATALANISME ( ) LA CRONOLOGIA

4 8. EL CATALANISME ( ) LA CRONOLOGIA

5 1. ELS FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA
1.1. La societat civil, bressol del catalanisme Al principi segle XIX persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa i de la temptativa d’identificació amb les lleis i la llengua de Castella. (cal recordar el Decret de Nova Planta). Malgrat la tendència uniformitzadora de l’Estat, la societat catalana va mantenir la llengua pròpia, els costums, les tradicions i especialment la seva manera de viure. Català havia desaparegut com a llengua administrativa i de cultura. El català continuava com a llengua en la parla quotidiana. També com a llengua escrita per a les cançons i romanços tradicionals. 1. ELS FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA 1.2. La Renaixença literària i cultural La Renaixença fou un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del 1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.

6 Publicació de l’oda LA PÀTRIA (1833) de BONAVENTURA CARLES ARIBAU
Quins s’han considerat els inicis? La llengua es converteix en un símbol per a conscienciar als ciutadans de la necessitat de fer del CATALÀ UNA LLENGUA DE CULTURA. L’any 1859 es celebren el JOCS FLORALS. Van ser una plataforma per restaurar i conservar més pura la llengua i literatura catalana. La Renaixença comportà també una RECERCA DE LES ARRELS DE LA IDENTITAT CATALANA. Àmbits com la Història (edat mitjana sobretot), dret, folklore... Publicació de l’oda LA PÀTRIA (1833) de BONAVENTURA CARLES ARIBAU Les propostes de JOAQUIM RUBIÓ I ORS (1841) de recuperació del català com a llengua culta. 1. ELS FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA Objectiu: Premiar textos poètics escrits en català antic (llemosí) o literari modern. Autèntica festa cívica Van contribuir a l’ACCEPTACIÓ SOCIAL DEL CATALÀ Plataforma per donar a conèixer escriptors.

7 Tradició d’una literatura Tradició d’un teatre popular
1.3. La Renaixença popular. En paral·lel, al marge i en oposició a la Renaixença literària, es desenvolupa un moviment cultural de caràcter popular que defensava la utilització del català “que es parla”. Van polemitzar amb els defensors del català culte. Protagonistes d’aquesta Renaixença popular: Tradició d’una literatura Tradició d’un teatre popular JOSEP ANSELM CLAVÉ Va contribuir a l’arrelament del català entre les classes populars. Cançons que es cantaven a les societats corals. 1. ELS FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA Tractaven temes quotidians ABDÓ TERRADES Va escriure obres teatrals satíriques de contingut antimonàrquic

8 1. ELS FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA
FREDERIC SOLER SERAFÍ PITARRA Renovador del teatre popular: caricaturesc i sarcàstic. Àmplia difusió popular. Cap al 1870 es va produir un apropament dels dos corrents de la Renaixença, amb l’objectiu de sumar esforços. Els jocs florals es van popularitzar i van ser una festa cívica i una plataforma de difusió del català i de propaganda dels autors que hi participaven. Figures que van sortir dels Jocs: Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer. El català va començar a incorporar-se a publicacions com: DIARI CATALÀ LA TRAMUNTANA (propera a l’anarquisme) LA CAMPANA DE GRÀCIA (republicà) L’ESQUELLA DE LA TORRATXA (republicà) 1. ELS FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA

9 2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES
Construcció Estat liberal  criticat per sectors de CATALUNYA  - federalistes - proposen plantejament - autonomistes 2.1. La crítica al centralisme Les diferents constitucions defineixen Espanya: Sota el REGNAT D’ISABEL II, sectors progressistes catalans critiquen l’estat liberal i demanen més atribucions per als ajuntaments i les diputacions. nació única corts dipositàries de la sobirania nacional(excepció: constitució 1876 compartida amb el rei) - organització estatal: centralització 2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES LES BULLANGUES (moviments populars entre ), són la primera mostra d’oposició al centralisme. Accions violentes. Assassinat general Bassa. Crema de convents. Crema del Vapor Bonaplata.

10 2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES
Insurrecció Barcelona 1942 JAMÀNCIA del 1843 Es formulen projectes de reforma de l’Estat: anticentralista, federal i popular. La DÈCADA MODERADA ( ) va suposar un augment del centralisme. Política d’ordre públic molt dura, fins i tot es va declarar l’Estat de guerra a Catalunya. Els moderats catalans van separar-se una mica dels seus homònims espanyols. Homes com : JAUME BALMES, JOAN MAÑÉ i FLAQUER I MANEL DURAN I BAS. Defensaven la descentralització de l’Estat. 2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES

11 2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES
2.2. El federalisme Al 1868 el panorama polític estava dominat per 3 tendències: Al 1868, apareix el PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL: Moderats (dreta) Suport a Isabel II, Grups nobiliaris i propietaris agraris. Centre: Conjunció monàrquic democràtica: domini de les Corts. Majoria del diputats progressistes. Prim i Sagasta. Sector unionista. Monàrquics demòcrates. Defensen: monarquia, sobirania nacional i respecte ampli per les llibertats públiques. Partit Republicà Federal (esquerra) Republicans unitaris (Castelar) Defensen la unitat de l’Estat i les posicions socials i econòmiques són més conservadores. 2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES Expansió política important. Implantació especialment important a Catalunya (medis urbans). Suport de la petita burgesia i important difusió entre el proletariat industrial. Principal teòric: FRANCESC PI i MARGALL. Defensava que l’ESTAT FEDERAL ESPANYOL havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península.

12 2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES
L’any 1869, un grup de federals catalans, més el representants dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó van signar el : La caracterització de com havia de ser es concretà durant la proclamació de la I REPÚBLICA, amb el projecte de Constitució del 1873, en el que es deia que Espanya era un estat federal amb 17 estats. En el context de la RESTAURACIÓ, es va replantejar la relació entre els diferents territoris que havien de constituir l’Estat federal. Pacte de Tortosa (1869) Volen Estat federal: - tenir en compte la realitat històrica de la Corona - fonamentat concepte de sobirania popular 2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES Fracàs I REPÚBLICA + Nova situació Restauració = pèrdua influència republicans problemes interns, fragmentació del partit.

13 2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES
JOSEP M. VALLÈS I RIBOT, va ser el principal referent del federalisme a Catalunya. a. Proposà la redacció d’un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1883), amb Corts sobiranes, govern amb àmplies competències... b. La dimensió catalanista no va ser compartida pel conjunt del partit federal. PI i MARGALL va reformular el projecte a nivell espanyol, posant l’accent en la problemàtica social, en la reforma agrària i les reivindicacions dels treballadors industrials. També va defensar la independència de Cuba. Això va fer augmentar les dissensions. El partit entrà en decadència a la seva mort (1901). 2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES

14 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC

15 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC
3.1. Valentí Almirall, La Jove Catalunya i el Centre Català Va ser una figura cabdal en la definició del catalanisme polític. També un dels dirigents federals més destacats a Catalunya. 1870: funda la primera associació catalanista “La Jove Catalunya” al voltant de la publicació “La Renaixensa” 1879: funda el Diari Català , el primer íntegrament escrit en català. 1880: funda el PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (9 octubre- 14 novembre) . 1881: Trenca amb Pi i Margall i es decideix a impulsar una acció política específica catalana. OBJECTIU: aplegar diferents tendències polítiques i poder participar en la política. Hi participen persones, representants de Castelar, catalanistes literaris, catalanistes catòlics, catalanistes romàntics. Es tria a Valentí Almirall com a president. Acords adoptats: - nomenar comissió per vetllar pel manteniment del dret català. - constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana. - fundar una nova entitat per coordinar el moviment: CENTRE CATALÀ. 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC

16 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC
1882: es forma el CENTRE CATALÀ partit polític que vol unir tots els sectors socials catalanistes. 1. programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic...) + propaganda per tot el Principat. 1883: el Centre Català va convocar el SEGON CONGRÉS CATALANISTA. 1885: el Centre Català convocà un míting a la LLOTJA de BARCELONA. Es denuncia el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya. Es fa una crida per a que els polítics formin i s’impliquin en organitzacions estrictament catalanes. 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC

17 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC
El Memorial de Greuges. Qui participa? Es va redactar un document: MEMORIAL DE GREUGES , presentat a Alfons XII, va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme. L’impacte a Madrid va ser notable. Va suposar una aproximació del moviment catalanista a la burgesia. Organitzacions econòmiques de la burgesia. Destacades institucions culturals. Altres entitats catalanistes. Denunciava el centralisme. Demanava el dret a impulsar la vida regional. Defensava el proteccionisme. Defensava el dret civil català. 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC

18 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC
1886: Valentí Almirall publicà “Lo Catalanisme” que posà les bases ideològiques d’un CATALANISME PROGRESSISTA. Explica que el particularisme català havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Com? Calia una forta tasca d’agitació cultural. Calia fundar una ORGANITZACIÓ POLÍTICA INTERCLASSISTA. 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC

19 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC
El fracàs del projecte d’Almirall Proposta d’Almirall → FRACÀS per: 1. catalanisme massa republicà (burgesia unida a partits monàrquics) 2. poca base social 3. oposició a Expo Universal BARCELONA (1888). Rius i Taulet - important per la burgesia visitants de tot el món (Barcelona té habitants) - esdeveniment polític, econòmic i social + important a nivell mundial - cada país exposava els avenços tecnològics i feia gala del seu potencial econòmic i industrial. - organitzar-los era un gran prestigi (equiparable a l’organització dels JJOO) 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC Desaparició Centre Català poca influència Almirall dins catalanisme discrepàncies

20 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC
3.3. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent Caràcter conservador suport burgesia LA LLIGA DE CATALUNYA (1887) Sorgeix de les discrepàncies dins el Centre Català. Personatges: - Narcís Verdaguer Lluís Domènech i Montaner Josep Puig i Cadafalch Enric Prat de la Riba Àngel Guimerà (Renaixença) Reivindicacions: Oficialitat català. Defensa del dret civil català. Proteccionisme. Política exclusivament catalanista. 3. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC Iniciatives: - 1888: Missatge a la Reina Regent on es demana l’autonomia per Catalunya. Cort pròpies: voten pressupostos i la contribució amb Espanya. Decidir el número de soldats Català = llengua oficial → ensenyament en català Tribunals de justícia i càrrecs → catalans - 1889: defensa del dret català - contra projecte reforma Codi Civil - canvi redacció → 1a victòria catalanisme

21 5. EL CATALANISME CONSERVADOR
A la dècada del 1890 van emergir amb força les tendències del catalanisme conservador. 5.1. El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages Context: creació Estat liberal + guerres carlines part clero català a favor del carlisme. Postures integristes i antiliberals. Durant la Restauració i després que la Santa Seu donés el seu suport a Alfons XII, part del clero va buscar un espai dins el liberalisme més conservador. VIGATANISME: Moviment cultural i intel·lectual impulsat per les institucions eclesiàstiques de Vic. 5. EL CATALANISME CONSERVADOR Apropament del clero al CATALANISME CONSERVADOR va estar liderat per clergues com JAUME COLLELL i el bisbe JOSEP MORGADES.

22 5. EL CATALANISME CONSERVADOR
Òrgan de premsa: La Veu de Montserrat. Campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881); de la restauració del monestir de Ripoll i l’exigència que els bisbes fossin catalans. La tradició vigatana entroncà amb JOSEP TORRAS I BAGES, bisbe de Vic, que defensà un CATALANISME D’ARRELS CRISTIANES. Al 1892, va publicar La tradició catalana que defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió. No canvis socials, Edat Mitjana com a model de valors... 5. EL CATALANISME CONSERVADOR

23 5. EL CATALANISME CONSERVADOR
5.2. La Unió Catalanista i l’Assemblea de Manresa 1891: Unió Catalanista Coordinar tots els grups catalanistes comarcals Objectiu: - federació de tots els grups, centres,ateneus.... propagar idees regionalistes programa comú a tots grups catalanistes Poca implicació directa Estructura d’entitats Suport: - Catalunya rural propietaris mitjans comerciants professionals liberals i intel·lectuals 5. EL CATALANISME CONSERVADOR Feina: desvetllar consciència catalanista + ampli suport autogovern 1892: assemblea a Manresa Discrepàncies: Tensions entre: - contraris a participar vida política crear organització política (eleccions)

24 Júlia López Valera (Institut Banús)
5. EL CATALANISME CONSERVADOR Júlia López Valera (Institut Banús)

25 5. EL CATALANISME CONSERVADOR
Les Bases de Manresa Un dels primer actes de la Unió va ser la celebració a Manresa (1892) d’una assemblea de delegats. Objectiu : aprovar un programa polític amb el nom BASES PER A LA CONSTITUCIÓ REGIONAL CATALANA Principis catalanisme polític. Posa l’èmfasi en el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola. Estructura: 17 articles. poder regional. Catalunya plena sobirania competències plenes (legislació, educació, justícia, ordre públic, encunyació de moneda...). llengua oficial: català. càrrecs públics només catalans. voluntarietat servei militar. restabliment antigues institucions: Audiència Reial +Corts. vinculació amb Espanya: pacte de les institucions + Corona 5. EL CATALANISME CONSERVADOR

26 7. EL CATALANISME COM A REGENERACIONISME
7.1. L’oportunitat: el desastre del 98 El desastre del 98 va tenir un abast econòmic i militar sobretot. A Catalunya també va comportar canvis polítics: irrupció del catalanisme en la vida política. La pèrdua de les colònies = Desprestigi partits dinàstics. Ineficàcia per a una regeneració de la política. Es consolidà una NOVA GENERACIÓ D’INTEL·LECTUALS I ACTIVISTES: Defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions com a estratègia per accedir a l’autonomia. La seva actitud crítica contra els partits dinàstics els legitimava per criticar la corrupció electoral i reclamar reformes polítiques i socials. 7. EL CATALANISME COM A REGENERACIONISME Va afavorir les ASPIRACIONS POLÍTIQUES DEL CATALANISME que: Tenia líders consolidats. Un cos doctrinari elaborat. Mobilització social.

27 CENTRE NACIONAL CATALÀ
7.2. La candidatura dels 4 presidents Els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona que eren els portaveus de la burgesia industrial. Opten per crear un grup polític: Fracàs del projecte regeneracionista del govern. Protesta ciutadana = Tancament de Caixes L’any 1899: L’any 1900: el grup que publicava el diari “La Veu de Catalunya” va abandonar la Unió Catalanista i fundà el : UNIÓ REGIONALISTA Junta directiva: industrials més actius, més els dirigents del Tancament de Caixes, i els representants burgesia agrària. Programa: - referències regionalistes explícites. - demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya. 7. EL CATALANISME COM A REGENERACIONISME CENTRE NACIONAL CATALÀ Format per joves professionals: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner i Lluís Duran i Ventosa. Eren clarament favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral.

28 7. EL CATALANISME COM A REGENERACIONISME
Abril de 1901 a Barcelona: La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català prenen un acord per a presentar una CANDIDATURA UNITÀRIA a les eleccions. CANDIDATURA DELS QUATRE PRESIDENTS: Albert Rusiñol Bartomeu Robert Lluís Domènech i Montaner Sebastià Torres 7. EL CATALANISME COM A REGENERACIONISME CONFLUÈNCIA D’INTERESSOS dels DOS GRUPS: Base social ben nodrida d’industrials i comerciants (Unió Regionalista), però no projecte polític. Programa polític i dirigents experts (Centre Nacional), però no suports clars. Guanya a BCN 4 diputats regionalistes

29 7. EL CATALANISME COM A REGENERACIONISME
7.3. La fundació de la Lliga Regionalista L’èxit electoral de la candidatura dels 4 presidents afavorí la unió dels dos grups. Es creà: Inicialment va tenir influència entre els INDUSTRIALS, COMERCIANTS i PROFESSIONALS de Barcelona però també va ser la força dominant entre els PROPIETARIS AGRÍCOLES. LLIGA REGIONALISTA Òrgan de difusió: LA VEU DE CATALUNYA Consolidà la força electoral del catalanisme (eleccions municipals a Barcelona, 11 regidors). Fou la primera formació política de l’Estat espanyol. Per què? Trencament del monopoli de les classes benestants que tenien els partits dinàstics. Va dotar-se d’una organització eficaç: afiliats, centres polítics, secretaria electoral... 7. EL CATALANISME COM A REGENERACIONISME Aplegava la majoria dels sectors benestants, farts del sistema corrupte i ineficaç i a favor d’un reformismes polític que donés autonomia a Catalunya.

30 La formació de la Lliga Regionalista
• La desfeta del 98 i el fracàs del govern regeneracionista de Silvela-Polavieja (1899), van convèncer la burgesia barcelonina (Tancament de caixes) de la necessitat d’una l’autonomia política i administrativa com a alternativa a la ineficàcia d’un govern central a mans dels partits dinàstics. • El Tancament de Caixes va ser una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona l'any 1899 contra els pressupostos restrictius i la pujada d’impostos del govern de Silvela. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. La protesta la va encapçalar el Dr. Bartomeu Robert, alcalde de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre del 1899. La protesta es va estendre per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca i alguns comerciants foren tancats a la presó per no haver pagat les contribucions.

31 La formació de la Lliga Regionalista
• Així es va crear la Unió Regionalista, que va presentar una candidatura conjunta (la “dels quatre presidents”: Sebastià Torres, Albert Rusiñol, Bartomeu Robert i Lluís Domènech i Montaner) amb una escissió de la Lliga de Catalunya, el Centre Nacional, guanyant les eleccions de 1901. • L’èxit va fer que es fusionessin a la Lliga Regionalista, partit que dominà la vida política catalana els següents trenta anys, en dura pugna amb els republicans. El diari La Veu de Catalunya va ser el seu principal òrgan de difusió.

32 MÍTING DE LA LLIGA REGIONALISTA
• Programa de la Lliga: monàrquic i conservador. El seu objectiu polític era l’AUTONOMIA catalana, la lluita contra la corrupció i el reformisme. Partit en el sentit modern: afiliats, centres polítics, secretaria electoral, publicacions: La Veu de Catalunya... MÍTING DE LA LLIGA REGIONALISTA

33 “MEMORIA EN DEFENSA DE LOS INTERESES MATERIALES Y MORALES DE CATALUÑA”
Señor: Jamás Comisión alguna ha debido presentarse ante V. M. más conmovida que la que en este momento, y bien inmerecidamente por cierto, tengo la honra de presidir. A excepción mía, compónenla, Señor, los hijos más preclaros de Cataluña, aquellos que, así en literatura como en ciencias políticas y morales, así en industria como en el mero trabajo obrero, ocupan el primer lugar en Cataluña, y se acercan a las gradas del trono en súplica de que V. M. se digne fijar su atención en las desgracias que sobre nuestro país viene acumulando la política centralista y unificadora de los partidos. "Al efecto, tengo la honra de suplicar que acepte esta exposición y esta Memoria, reflejo fiel, en nuestro sentir, de los dolores y aspiraciones de Cataluña. " Conocemos perfectamente, Señor, las obligaciones que a la regia prerrogativa impone el sistema constitucional y por que lo conocemos, no formulamos en la exposición y Memoria petición alguna que pueda contrariar los preceptos constitucionales. Pero, por lo mismo, conocemos lo que a la iniciativa de V. M. deja la Constitución, nos permitimos rogarle que fije la atención en estos documentos. "No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria española ; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla : pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontánea y libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la grandeza de la nación española. " Lo que nosotros deseamos, Señor, es que en España se implante un sistema regional adecuado a las condiciones actuales de ella y parecido a alguno de los que se siguen en los gloriosísimos Imperios de Austria-Hungría y Alemania, y en el Reino Unido de la Gran Bretaña, sistema ya seguido en España en los días de nuestra grandeza.

34 "Lo deseamos no sólo para Cataluña, sino para todas las provincias de España ; y si en nombre de Cataluña hablamos, es porque somos catalanes y porque en estos momentos sentimos como nunca los males que el centralismo nos causa. "Señor . se nos arrebató nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa, para ser substituido, primero por el sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francés. "No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares y en conversaciones familiares : desterrada de las escuelas, lo ha sido mas tarde de la contratación pública y también de los tribunales, en los cuales muchas veces, y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden a los testigos y procesados, ni éstos entienden a los jueces. " Y como si todo esto no fuera bastante, hace tiempo que viene amenazándose, y hoy se intenta con empeño destruir, o cuando menos adulterar, nuestro derecho civil, base indeleble de la robusta y moral organización de la familia catalana y de nuestra propiedad, que va aumentando y creciendo a medida que unas generaciones suceden a otras generaciones. A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria española que en cuarenta años ha progresado y alcanzado altísimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raíz de algunos años a esta parte, y últimamente lo ha sido y lo es por medio del tratado con Francia y del proyecto de modus vivendi con Inglaterra. "Señor : sólo la poderosa iniciativa de V. M., su alta sabiduría y el amor que profesa a nuestro país, puede poner remedio a nuestros males. Rogamos, pues, a V. M. que lo haga, seguro de que no han de faltarle las bendiciones del cielo, y la inmensa, la inmensísima gratitud de los hijos de Cataluña." Font: Paraules de Maspons i Labrós a Alfons XII en la presentació del " Memorial de Greuges" o la "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña"(1885). A CAMPS I ARBOIX, Joaquim de: El Memorial de Greuges.Barcelona:Ed. Dalmau; Episodis de la Història.1968

35 Missatge a la Reina Regent (1888):
Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts generals lliures i independents, obertes peI Cap de l’Estat o per son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes les classes socials, des de les mes humils a les més elevades. Corts en les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb que te de contribuir el nostre país als gastos generals d’Espanya. Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa, assenyalant ella mateixa el contingent de l’exèrcit per al Principat, no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves forçoses, sinó proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de sortir mai en temps de pau del nostre territori. Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida d’aquest poble. Que l’ensenyança a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien catalans els Tribunals de Justícia i totes ses causes i litigis es fallin definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els administratius i els de l’ensenyança. Que vingui el Cap de l’Estat d’Espanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com a condició indispensable, d’antic establerta per a exercir a dreta llei la sobirania en el Principat.

36 EL CATALANISME POLÍTIC (ELABORAT PER MARCEL DURAN)
Precedents Decret de Nova Planta, 1716. La Renaixença, 1833. Jocs Florals, 1859 Ateneu Barcelonès, 1872 FEDERALISME PROGRESSISTA CONSERVADOR “La Veu de Montserrat” i “La Tradició Catalana”, 1892. Bisbe Torres i Bages. Catalanisme d’arrel cristiana. Partit Republicà Democràtic Federal Primer Congrés Catalanista, 1880. Memorial de Greuges, 1885 Pacte de Tortosa, 1869 Projecte Polavieja. Tancament de Caixes. Lliga de Catalunya Escissió CC. Arrel espanyola Arrel catalanista Centre Català,1882. Valentí Almirall. “Lo Catalanisme” de V. Almirall Segon Congrés Catalanista, 1883. Unió Catalanista, 1891. Escissió LL.C. Unió Regionalista, 1899. Bases de Manresa, 1892. Principis del Catalanisme Polític. Partit Radical, 1908. A. Lerroux Centre Nacional Català, 1900. Centre Nacionalista Republicà, Escissió LL.R. “El Poble Català”. La Lliga Regionalista, 1901. “La Veu de Catalunya”. Solidaritat Catalana Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) 1910. Mancomunitat de Catalunya, Pacte de Sant Gervasi. Partit RepublicàRadical, 1908. A. Lerroux Acció Catalana, 1922. Escissió de la LL.R Unió Socialista de Catalunya, Serra i Moret, R. Campalans. Escissió del PSOE Partit Republicà Català, Layret i Companys. Estat Català, 1922. Francesc Macià. La Lliga Regionalista “La Veu de Catalunya”.

37 REPASSA L’ESENCIAL

38 REPASSA L’ESENCIAL