EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

Presentación del tema: "EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES"— Transcripción de la presentación:

1 EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
TEMA 1 EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

2 EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES Unitat 1
Índex general 0.-INTRODUCCIÓ: PER RECORDAR,FORMES DEL RELLEU:CONTINENTAL i SUBMARÍ 1.-LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE 2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA 3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA 4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA 5i 6.-EL RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA:LES MUNTANYES, PLANURES i COSTES 7.-EL CLIMA I ELS RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA 8.-EL PATRIMONI NATURAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA 1 2 2

3 0. INTRODUCCIÓ: LA TERRA I LES FORMES DE RELLEU
PER RECORDAR:

4 MEDI FÍSIC FET PER LA PRÒPIA NATURA, NO INTERVE L’ÈSSER HUMÀ
0. INTRODUCCIÓ: LA TERRA I LES FORMES DE RELLEU ESQUEMA INTRODUCCIÓ: MEDI FÍSIC FET PER LA PRÒPIA NATURA, NO INTERVE L’ÈSSER HUMÀ EN ELL ACTUEN EL GRUPS HUMANS - EL FORMEN: RELLEU DELS CONTINENTS OCEANS MARS i COSTES - ES MOLT ESTABLE: CANVIS LENTS i SOLS VISIBLES AMB EL PAS DE MILIONS D’ANYS - CONDICIONA: DE MANERA DESIGUAL LA VIDA DELS DIVERSOS GRUPS HUMANS, QUE EL PERCEBEN DE MANERA DIVERSA REALITZEM DE FORMA ORAL, LES ACTIVITATS PLANTEJADES EN LA INTRODUCCIÓ

5 ESQUEMA FORMES DEL RELLEU:
0. INTRODUCCIÓ: LA TERRA I LES FORMES DE RELLEU FORMES DEL RELLEU DEL NOSTRE PLANETA: EL RELLEU són conjunt de formes que presenta la superficie del nostre planeta tipus: - relleu continental, als continents formeS: muntanyes, planes, depressions O conca, altiplà, vall ... - relleu costaner, A LES COSTES FORMES: RIA,FIORD,CAP,PENÍNSULA,ILLA,GOLF... - RELLEU SUBMARÍ, ALS FONS DELS OCEANS I MARS FORMES: DORSAL OCEÀNICA, FOSSA MARINA, PLANA ABISAL, PLATAFORMA CONTINENTAL, TALÚS CONTINENTAL ... REALITZar: LES ACTIVITATS 2 / 4 i 5 del llibre ESQUEMA FORMES DEL RELLEU:

6 FORMES DEL RELLEU CONTINENTAL

7 FORMES del RELLEU SUBMARÍ i COSTANER

8 ACTIVITAT 1: - INDICA EN BASE A LA IL.LUSTRACIÓ, CADA NUMERO A QUINA FORMA DEL RELLEU CORRESPON. P 1 14 5 13 2 7 9 4 8 3 10 12 6

9 1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
DISTRIBUCIÓ DELS CONTINENTS i OCEANS:

10 RESUM 1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
■ ELS CONTINENTS SÓN GRANS EXTENSIONS DE TERRES EMERGIDES QUE SEPAREN ELS OCEANS. SÓN: ÀFRICA, AMÈRICA, L'ANTÀRTIDA, ÀSIA, EUROPA i OCEANIA. CARACTERÍSTIQUES de cadascun d’ells: ■ ÀFRICA: ÉS UN CONTINENT MASSÍS i UNIFORME. EN ELSEU RELLEU PREDOMINEN NOMBROSOS ALTIPLANS i CUBETES, OCUPADES PER RIUS O GRANS LLACS. ■ AMÈRICA: ES DIVIDEIX EN TRES GRANS UNITATS (AMÈRICA DEL NORD, AMÈRICA CENTRAL I AMÈRICA DEL SUD). PER L'OEST S'ESTÉN UN LLARG EIX DE MUNTANYES JOVES. ■ ÀSIA: ES DIVIDEIX EN QUATRE ZONES: PLANES EXTENSES AL NORD; SERRALADES ELEVADES I ALTIPLANS AL CENTRE-SUD; PENÍNSULES AL SUD I ARXIPÈLAGS A L'EST. ■ EUROPA: ESTÀ DELIMITADA PELS URALS A L'EST I EL MEDITERRANI ALSUD. ■ OCEANIA: ESTÀ FORMADA PER MÉS DE ILLES DE DIMENSIONS DIVERSES,SITUADES EN L'OCEÀ PACÍFIC. ■ L'ANTÀRTIDA: ESTÀ SITUADA AL POL SUD I COBERTA PER UNA GRAN MASSA DE GEL.

11 1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
ÀFRICA: ASPECTES DESTACATS DEL SEU RELLEU A LOCALITZAR EN EL MAPA MUNDI P SERRALADES i MASSISOS: ATLES AHAGGAR TIBESTI RUWENZORI ETIOPIC LLACS: MALAWI TANGANIKA TURKANA RIUS: NIL ZAMBEZI CIMS: KILIMANJARO ILLES: CANÀRIES MADAGASCAR

12 1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
AMÉRICA: ASPECTES DESTACATS DEL SEU RELLEU A LOCALITZAR EN EL MAPA MUNDI P MUNTANYES, SERRALADES i MASSISOS: ROCALLOSES SIERRA MADRE OCCIDENTAL SERRALADA DELS ANDES MONTS APALATXES RIUS: MISSISSIPI ORINOCO AMAZONES CIMS: ACONCAGUA ALTIPLANS: BRASILER

13 ÀSIA: ASPECTES DESTACATS DEL SEU RELLEU A LOCALITZAR EN EL MAPA MUNDI
1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE ÀSIA: ASPECTES DESTACATS DEL SEU RELLEU A LOCALITZAR EN EL MAPA MUNDI SERRALADES i MONTS: HIMALAIA MONTS TAURE SERRALADA de KUENLUN MONTS ZAGROS ALTIPLANS: PAMIR DÈCAN TIBET RIUS: OBI LENA HUANG HE MEKONG GANGES CIMS: EVEREST ARXIPÈLAGS: JAPÓ FILIPINES INDONESIA P

14 1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
EUROPA: ASPECTES DESTACATS DEL SEU RELLEU A LOCALITZAR EN EL MAPA MUNDI SERRALADES i MASSÍSSOS: ALPS CAUCAS URALS PIRINEUS MASSÍS CENTRAL FRANCÉS PLANES i MESETES: GRAN PLANA EUROPEA MESETA ESPANYOLA RIUS: VOLGA DON CIMS: MONT BLANC P

15 1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
OCEANIA: ASPECTES DESTACATS DEL SEU RELLEU A LOCALITZAR EN EL MAPA MUNDI P SERRALADES : GRAN SERRALADA DIVISORIA ALPS DEL SUD ILLES i ARXIPÈLAGS: AUSTRALIA TASMANIA NOVA ZELANDA ARXIPÉLAGS: MELANESIA MICRONÈSIA POLINÈSIA

16 EL RELLEU ANTÀRTIDA Antàrtida
Situada al pol sud i envoltada pels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic Coverta per una capa de glaç Antàrtida EL RELLEU Serralada Transantàrtica Península Antàrtica És simple → Unitats

17 P P 1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE ACTIVITATS:
RELACIONA CADA CARACTERÍSTICA AMB EL CONTINENT HA QUE FA REFERÈNCIA: ESTÀ SITUAT EN LA PART OCCIDENTAL D’EURÀSIA: ESTÀ FORMAT PER MILERS D’ILLES DE DIVERSES GRANDÀRIES: EL CONSTITUEIX UNA GRAN MASSA DE GEL DE LA QUAL ES DESPRENEN ICEBERG: ÉS UNA GRAN MASSA DE TERRA SITUADA EN LA PART ORIENTAL D’EROÀSIA: ÉS MOLT MASSÍS i UNIFORME, DE ROQUES ANTIGUES i MOLT DESGATADES PER L’EROSIÓ: ESTÀ SITUAT AL POL SUD: LA DIVISOÓ AMB ÀSIA ES DIFÍCIL DE PRECISAR, JA QUE EN REALITAT ÉS UNA PENÍNSULA D’AQUEST CONTINENT: EN EL SEU RELLEU DESTAQUEN, A L’OEST UN LLARG EIX DE MUNTANYES JOVENS, AL CENTRE, AMPLIES PALNES i a L’EST, MASSÍSSOS EROSIONATS: SEPARA ELS OCEANS ATLÀNTIC i PACÍFIC: LES FORMES DOMINANTS DEL SEU RELLEU SÓN ELS ALTIPLANS i les CUBETES, ON PODEM TROBAR LLARGS RIUS i GRANS LLACS: 2. RELACIONA CADA CONTINENT AMB ELS OCEANS QUE EL SEPAREN DE LA RESTA: ATLÀNTIC i PACÍFIC: ÍNDIC i PACÍFIC: GLACIAL ANTÀRTIC: ATLÀNTIC, ÍNDIC i PACÍFIC: ATLÀNTIC i ÍNDIC: 3. ASSENYLA EL CONTINENT AL QUE PERTANYEN AQUESTES UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE: ATLES: GANGES: ORINOCO: CAUCAS: ZAGROS: ALTIPLÀ DEL TIBET: ZAMBEZE: MASSIS de les GUAIANES: GRAN PLANA DE LA SIBERIA ORIENTAL: P P

18 2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA
RESUM ■ EN EL RELLEU EUROPEU TROBEM MUNTANYES I PLANES PER ON CIRCULEN RIUS DE TIPUS MITJÀ. ■ LES MUNTANYES EUROPEES ES PODEN DIVIDIR EN: – MASSISSOS:SÓN RELLEUS ANTICS I MOLT EROSIONATS, D'ALTITUD BAIXA (LES MUNTANYES GRAMPIANES, LA SERRALADA ESCANDINAVA, EL MASSÍS CENTRAL FRANCÉS…). – MUNTANYES JOVES: SÓN D'ÈPOCA MÉS RECENT I FORMEN RELLEUS ABRUPTES AL SUD DEL CONTINENT (PIRINEUS, ALPS, CARPATS, BALCANS I CAUCAS). ■ LA PLANA MÉS EXTENSA D'EUROPA ÉS LA GRAN PLANA EUROPEA, QUE OCUPA MÉS DE LA MEITAT DEL CONTINENT. PER LES SEUES GRANS VALLS TRANSCORREN ELS PRINCIPALS RIUS EUROPEUS (VOLGA, DON, DNIÈPER…). ■ LES COSTES D'EUROPA, EN GENERAL,SÓN MOLT RETALLADES. TAMBÉ PODEN SER: - COSTES ABRUPTES, ELEVADES I AMB PENYA-SEGATS QUAN LES MUNTANYES ARRIBEN AL MAR. – COSTES BAIXES, QUAN ELS RELLEUS SÓN PLANS

19 EUROPA: ASPECTES DESTACATS DEL SEU RELLEU A LOCALITZAR EN EL MAPA P
2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA EUROPA: ASPECTES DESTACATS DEL SEU RELLEU A LOCALITZAR EN EL MAPA P MASSISSOS MUNTANYOSOS ANTICS: SERRALADA ESCANDINAVA MESETA CASTELLANA MASSÍS CENTRAL FRANCÉS CADENES de MUNTANYES JOVES: PIRINEUS ALPS CARPATS APENINS BALCANS CAUCAS PLANES : GRAN PLANA EUROPEA RIUS: VOLGA DON DNIÈPER DNIÈSTER CIMS: MONT BLANC COSTES ATLÀNTIQUES: - MARS BÀLTIC, del NORD i CANTÀBRIC - PENÍNSULES: ESCANDINAVA i de JUTLÀNDIA – ILLES: BRITÀNIQUES COSTES MEDITERRÀNIES: - MARS:TIRRÈ, ADRIÀTIC,EGEU,NEGRE,MEDITERRANI - PENÍNSULES: IBÈRICA, ITÀLICA, BALCÀNICA - ILLES i ARXIPÈLAGS: BALEARS, CÒRSEGA, SARDENYA, SICÍLIA, XIPRE i CRETA

20

21 P P CLASSIFICA AQUESTS RELLEUS EUROPEUS SEGONS SIGUEN JOVES o ANTICS:
ACTIVITATS: CLASSIFICA AQUESTS RELLEUS EUROPEUS SEGONS SIGUEN JOVES o ANTICS: PIRINEUS: CAUCAS: ALPS: SERRALADA ESCANDINAVA: MUNTANYES GRAMPIANES: MASSÍS CENTRAL FRANCÉS: CARPATS: BALCANS: 2. INDICA LA COSTA EN LA QUAL ES TROBEN AQUESTES PENÍNSULES, ILLES i MARS D’EUROPA: PENÍNSULA ESCANDINAVA: MAR EGEU: PENÍNSULA DE JUTLÀNDIA: MALTA: ILLES BRITÀNIQUES: PENÍNSULA DE KOLA: PENÍNSULA BALCÀNICA: MAR BÀLTIC: ISLÀNDIA: SARDENYA: MAR ADRÀTIC: P P

22 RECORDAR DUR COLORS EL DIA DE LA PROVA, PER MARCAR LA LLEGENDA
TEMA 1: EL RELLEU: MARC FÍSIC de les ACTIVITATS HUMANES ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ la 1r PART de la PROVA DEL TEMA: IDENTIFICAR: FORMES DEL RELLEU, en base a la IL.LUSTRACIÓ, de l’ACTIVITAT DE COMPETÈNCIES valor 1 punts DEFINIR: CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, del RECORDA L’ESSÈNCIAL (SELECCIONADES) valor 1 punt RELACIONAR, CARACTERÍSTIQUES i ASPECTES DEL RELLEU, AMB EL CONTINENT AL QUE CORRESPONGUEN, de les ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES REALITZADES valor 1 punts CLASSIFICAR: FORMES DEL RELLEU EUROPEU, ANTICS o JOVES de les ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES REALITZADES valor 1 punts MAPES MUTS : PER LOCALITZAR ELEMENTS DEL RELLEU, EN BASE ALS MAPES REALITZATS: MUNDI i d’EUROPA, ESTABLINT una LLEGENDA valor 6 punts RECORDAR DUR COLORS EL DIA DE LA PROVA, PER MARCAR LA LLEGENDA

23 3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA
EL RELLEU DE LA PENINSULA IBÈRICA CARACTERÍSTIQUES: SITUADA a l'extrem sud-occidental del continent europeu. La DELIMITEN el mar Cantàbric, l'oceà Atlàntic, el mar Mediterrani i la serralada dels Pirineus ALTITUD MITJANA ELEVADA. Causes: les nombroses serralades i de que una gran part del territori és format per les terres planes i elevades de la Meseta FORMES COMPACTES, que originen un litoral rectilíni, amb l'excepció d'alguns trams curts, com al litoral gallec. PRINCIPALS UNITATS DE RELLEU: La MESETA CASTELLANA, que ocupa la major part de l'interior peninsular i forma una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 metres Les SERRALADES INTERIORS DE LA MESETA: SISTEMA CENTRAL I MONTS DE TOLEDO Les MUNTANYES QUE ENVOLTEN LA MESETA: muntanyes de Lleó, serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena SERRALADES PERIFÈRIQUES o EXTERIORS a la MESETA: MASSÍS GALAIC, PIRINEUS, SERRALADES BÈTIQUES, SERRALADES LITORALS CATALANES Dos grans zones de terres planes i fèrtils: La DEPRESSIÓ DE L'EBRE i la DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR

24 FORMAT per: Arxipèlag BALEAR Arxipèlag CANARI
B) EL RELLEU INSULAR ESPANYOL FORMAT per: Arxipèlag BALEAR Són una prolongació de les Serralades Bètiques Comprèn tres illes principals (Mallorca, Menorca i Eivissa), dues illes menors (Formentera i Cabrera) Arxipèlag CANARI Són illes volcàniques situdes a l’Oceà Atlàntic El formen set illes principals (LANZAROTE, FUERTEVENTURA, GRAN CANARIA, TENERIFE, LA GOMERA, EL HIERRO I LA PALMA)

25

26 ESPANYA: ASPECTES DESTACATS DEL SEU RELLEU A LOCALITZAR EN EL MAPA P
3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA ESPANYA: ASPECTES DESTACATS DEL SEU RELLEU A LOCALITZAR EN EL MAPA P SISTEMES, SERRALADES i MONTS: SISTEMA CENTRAL MONTS de TOLEDO MUNTANYES de LLEÓ SERRALADA CANTÀBRICA SISTEMA IBÈRIC SERRA MORENA PIRINEUS MASSÍS GALAIC SERRALADA LITORAL CATALANA SERRALADES BÈTIQUES MESETA : MESETA CASTELLANA CIMS: TEIDE MULHACEN ANETO MONCAYO DEPRESSIONS: DEPRESSIÓ DE L’EBRE DEPRESSIÓ DEL GUALQUIVIR

27 ACTIVITATS de COMPETÈNCIES:
3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA ACTIVITATS de COMPETÈNCIES: COMPLETA LES FRASES AMB LA UNITAT DEL RELLEU PENINSULAR QUE CORRESPONGA: SERRALADES BÈTIQUES -- MUNTANYES DE LLEÓ -- GUADALQUIVIR -- SISTEMA CENTRAL -- SISTEMA IBÈRIC -- PIRINEU -- SERRALADA CANTÀBRICA -- SERRA MORENA LES MUNTANYES DEL DIVIDEIXEN LA MESETA EN DOS . L’ANETO ES EL CIM MES ALT DEL LA DEPRESSIÓ DEL ÉS UNA ÀMPLIA PLANA TRIANGULAR OBERTA A L’ATLÀNTIC . EL SEPARA LA MESETA DE LA DEPRESSIO DE L’EBRE . DIVERSES SERRALADES ENVOLTEN LA MESETA: AL NORD, LES i LA , A L’EST, EL i AL SUD, f. EL SISTEMA MUNTANYÓS PERIFÈRIC QUE ESTÀ MÉS AL SUD DE LA PENÍNSULA ÉS EL DE LES 2. INDICA SI SÓN VERDADERES o FALSES AQUESTES AFIRMACIONS: L’ARXIPÈLAG CANARI TÉ ORIGEN SEDIMENTARI L’ILLA DE MENORCA ÉS, EN LA SEUA MAJOR PART PLANA L’ARXIPÈLAG CANARI EL FORMEN SET ILLES PRINCIPALS MALLORCA i EIVISSA SÓN FRAGMENTS DE LES SERRALADES CATALANES LES ILLES CANÀRIES ORIENTALS SÓN LES QUE PRESENTEN ALTITUDS MÉS ELEVADES P P

28 4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA
Les COSTES de la Península Ibèrica són MOLT POC RETALLADES, amb un contorn rectilini. Els entrants més profunds són els de les ries gallegues Al LITORAL ESPANYOL HI DOMINEN les COSTES ALTES I ROCALLOSES; els TRAMS BAIXOS I ARENOSOS més extensos es troben als golfs de Cadis, València i Alacant B) ELS RIUS S’AGRUPEN en tres VESSANTS HIDROGRÀFIQUES: VESSANT CANTÀBRIC. Rius CURTS, de CORRENT FORT -les muntanyes on neixen estan situades molt a prop del mar-, CABALOSOS -les pluges hi són abundants tot l'any-. Els rius PRINCIPALS són: el BIDASOA, el DEVA, el NERBION, el SELLA, el NALÓN i el NAVIA. VESSANT ATLÀNTIC. Son rius LLARGS que reben NOMBROSOS AFLUENTS. En general són rius CABALOSOS, tot i que pateixen ESTIATGES NOTABLES. Els rius PRINCIPALS són: el MIÑO, el DUERO, el TAJO, el GUADIANA i el GUADALQUIVIR VESSANT MEDITERRANI. EXCEPTE L'EBRE, són rius CURTS, de POC CABAL i IRREGULARS -quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor poden provocar inundacions, però també pateixen forts estiatges -alguns rius ARRIBEN A ASSECAR-SE-. Els rius PRINCIPALS d'aquest vessant són: l'EBRE i el XÚQUER. Altres rius són el TER, el LLOBREGAT, el TÚRIA, el SEGURA

29 4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA
ELS CURSOS D’AIGUA a les BALEARS i a les CANÀRIES ■ A LES ILLES (TANT A LES BALEARS COM A LES CANÀRIES) NO HI HA VERDADERS RIUS COM A LA PENÍNSULA. ACOSTUMEN A SER CURSOS INTERMITENTS ANOMENATS TORRENTS (BALEARS) O BARRANCS (CANÀRIES). LES COSTES DE LES ILLES BALEARS SOLEN SER ALTES (PER LA PROXIMITAT DE LES MUNTANYES AL MAR) AMB CAPS, ILLOTS I ESCULLS. ■ A LES ILLES CANÀRIES S'ALTERNEN LES COSTES ALTES (AMB PENYA-SEGATS ALTS I ESCARPATS) I LES COSTES BAIXES (AMB PLATGES DE PEDRES O ARENA).

30

31 4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA
ESPANYA: VESSANTS i RIUS A LOCALITZAR EN EL MAPA VESSANTS HIDROGRÀFIQUES MARCAR AMB UN COLOR DIFERENT CADA VESSANT HIDROGRÀFICA: VESSANT CANTÀBRICA VESSANT ATLÀNTICA VESSANT del MEDITERRANI RIUS : DE LA VESSANT CANTÀBRICA: BIDASOA, DEVA, NERBION, SELLA, NALÓN, NARCEA i NAVIA DE LA VESSANT ATLÀNTICA: MIÑO, DUERO, TAJO, GUADIANA, GUADALQUIVIR, TINTO i ODIEL DE LA VESSANT MEDITERRANIA: EBRE, XÚQUER, TER, LLOBREGAT, MILLARS, TÚRIA i SEGURA ACCIDENTS COSTANERS: RIES: ALTES i RIES BAIXES GOLFS: de CADIS, de LLEÓ, de VALÈNCIA, d’ALACANT, de BISCAIA CAPS: de CREUS, de la NAU, de PALOS, de GATA, ORTEGAL, de PEÑAS, MATXITXAKO, de FISTERRA DELTA DE L’EBRE PUNTES: de TARIFA, de la ESTACA de BARES P

32 ACTIVITATS de COMPETÈNCIES:
4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA ACTIVITATS de COMPETÈNCIES: COMPLETA LES FRASES AMB LES PARAULES INDICADES A CONTINUACIÓ: PLANES LITORALS -- COSTES ROCALLOSES -- CONTORN RECTILINI COSTES ESCARPADES COSTES BAIXES -- SEDIMENTS RIES DELTES LES COSTES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA SÓN MOLT POC RETALLADES, AMB UN O SUAUMENT CORBAT . EL LITORAL CATALÀ TÉ RELLEUS CONSTRASTATS: , XICOTETES i LA COSTA ATLÀNTICA ANDALUSA ÉS UN TIPUS DE COSTA BAIXA FORMADA PELS QUE APORTEN ELS RIUS i que HAN GUANYAT TERREENY al MAR TROBEM EN LA COSTA GALLEGA i CANTÀBRICA EN LA COSTA BÈTICA ELS SECTORS DE ALTERNEN AMB UNS ALTRES DE , COM EL GOLF D’ALACANT i la CONCA del SEGURA 2. INDICA LA VESSANT EN EL QUE DESEMBOQUEN ELS RIUS SEGÜENTS: BIDASOA: MIÑO: DUERO: NERBION: EBRE: GUADALQUIVIR: NALÓN: XÚQUER: GUADIANA: TER: P P

33 5.-RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA. LES MUNTANYES
PAISATGE MOLT DIVERS: MUNTANYES, PLANES i COSTES LA COMUNITAT té un RELLEU VARIAT i amb FORTS COTRASTOS que donen LLOC a DIVERSITAT de PAISATGES, com son: - les TERRES MUNTANYOSES, que s’estenen per l’INTERIOR de la COMUNITAT - les PLANES, que es SITUEN PROP DEL MAR - el LITORAL, que es MOLT AMPLI, DONANT-SE COSTES BAIXES, al nord i al centre i COSTES ALTES, al sud B) LOCALITZACIÓ de les ZONES MUNTANYOSES MAJORIA de SERRES i CIMS de la NOSTRA COMUNITAT FORMEN PART DE DOS SISTEMES MUNTANYOSOS: SISTEMA IBÈRIC: ÉS EL COJUNT MUNTANYOS AMB MÉS PRESÈNCIA A LA COMUNITAT i les seues muntanyes OCUPEN LA ZONA NORD i el CENTRE, SENT ELS SEUS CIMS ELS MÉS ALTS DEL RELLEU VALENCIÀ, COM SON: el massís del MAESTRAT, on es troben els CIMS més ALTS de la COMUNITAT, COM SÓN CALDERÓN, PENYAGOLOSA i la MOLA D’ARES, més al centre troben les SERRES D’UTIEL, les CABRELLES i MARTÉS SERRALADES BÈTIQUES: OCUPEN EL SUD de la COMUNITAT i són MUNTANYES MÉS BAIXES. ES SITUEN QUASI PARAL.LELES A LA COSTA ALICANTINA i ARRIBEN FINS AL MAR. DESTAQUEN LES SERRES DE CREVILLENT, MARIOLA, BENICADELL, LA CARRASQUETA i el PIC D’AITANA

34 6.-RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA. PLANURES i COSTES
LES ZONES PLANES LES ZONES PLANES DE LA COMUNITAT ESTAN SITUADES A L’EST i es CARACTERITZEN PERQUÈ SÓN GRANS EXTENSIOMS SENSE PENDENTS ni DESNIVELLS IMPORTANTS. DE NORD a SUD PODEM DISTINGUIR QUATRE GRANS ZONES DE PLANURA: - LES PLANES DE CASTELLÓ - LA DEPRESSIÓ DE VALÈNCIA - L’ALTIPLÀ DE REQUENA - LES PLANURES D’ALACANT B) LES COSTES COSTES QUE TROBEM EN EL LITORAL VALENCIÀ, de nord a sud, són; COSTA DELS TARONGERS, la COSTA DE VALÈNCIA i la COSTA BLANCA. LA COSTA ÉS POC ACCIDENTADA, PERÒ HI HA CAPS DESTACABLES, COM LA NAU, el GOLFS de VALÈNCIA i les ILLES COLUMBRETES AL LITORAL VALENCIÀ TROBEM PAISATGES DE COSTA ALTA I BAIXA: COSTES ALTES; AL SUD DE LA COMUNITAT, DESTACANT ELS CAPS DE SANT ANTONI i SANT MARTÍ ( de més de 100 m. d’altitud) i el PENYAL D’IFAC COSTES BAIXES; ES LOCALITZEN MAJORITARIAMRNT AL NORD i CENTRE de la COMUNITAT, ON ELS PLANÍCIES CONTACTEN AMB LA MAR i FORMEN PLATGES D’ARENA FINA i d’AIGÜES POC PROFUNDES

35 5 i 6.-RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA. MUNTANYES, PLANURES i COSTES
COMUNITAT VALENCIANA : ASPECTES DESTACATS DEL SEU RELLEU A LOCALITZAR EN EL MAPA P SISTEMES i SERRALADES : SISTEMA IBÈRIC SERRALADES BÈTIQUES EL MAESTRAT SERRES D’UTIEL LES CABRELLES MARTÉS SERRA D’ESPADÀ SERRA DE CREVILLENT SERRA DE MARIOLA SERRA DE BENICADELL LA CARRASQUETA CIMS: CALDERÓN PENYAGOLOSA MOLA D’ARES AITANA ZONES PLANES: PLANES DE CASTELLÓ DEPRESSIÓ DE VALÈNCIA ALTIPLÀ DE REQUENA PLANURES D’ALACANT

36 5 i 6.-RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA. MUNTANYES, PLANURES i COSTES
ACTIVITATS REALITZA LES ACTIVITATS DEL SINTETITZA DEL PUNT 5. RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA. LES MUNTANYES, NÚMEROS: 4 i 5 REALITZA LES ACTIVITATS DEL SINTETITZA, DEL PUNT 6. RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA. PLANURES i COSTES, NUMEROS: 4 i 5

37 7.-EL CLIMA i ELS RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
CLIMA MEDITERRANI FACTORS FÍSICS QUE CONDICIONEN EL CLIMA DE LA COMUNITAT: 1. LA SEUA UBICACIÓ EN LA FRANJA ORIENTAL DE LA PENÍNSULA IBÈRICA 2. LA PROTECCIÓ QUE LA DISPOSICIÓ DEL RELLEU OFEREIX RESPECTE ALS VENTS DE L’OEST AQUEST ASPECTES CONFIGUREN UN CLIMA AGRADABLE DE TIPUS TEMPERAT, QUE REP EL NOM DE CLIMA MEDITERRANI CARACTERISTIQUES DEL CLIMA MEDITERRANI DE LA COMUNITAT: HIVERNS SUAUS AMB POQUES PRECIPITACIONS ESTIUS CALOROSOS i SECS PRIMAVERA i TARDOR, LES PLUGES SÓN MÉS ABUNDANTS i INTENSES, i A VEGADES SÓN TORRENCIALS LES GELADES i les NEVADES SÓN POC FREQÜENTS B) XARXA FLUVIAL i les SEUES CARACTERÍSTIQUES RIUS que NAIXEN FORA de la COMUNITAT: SÓN MÉS LLARGS i CABALOSOS, AL NAIXER EN LLOCS DE PLUGES ABUNDANTS DESTAQUEN: XÚQUER, SEGURA i TÚRIA RIUS que NAIXEN a la COMUNITAT: SÓN CURTS, PORTEN POCA AIGUA i a l’ESTIU ESTAN SOTMESOS A ESTIATGE DESTAQUEN: PALÀNCIA, VINALOPÓ, MONTNEGRE, SERPIS i el SÉNIA PANTANS i LLACUNES LITORALS: PANTANS DESTACATS SÓN: ARENÓS, BENAIXEVE, TOUS i PEDRERA LLACUNES LITORALS; QUE SÓN XICOTETS LLACS SITUATS PROP DEL MAR. A LA COMUNITAT DESTAQUEN LES LLACUNES SALADES, CON SÓN LES DE LA MATA, TORREVELLA i l’ALBUFERA

38 7.-RIUS i ACCIDENTS COSTANERS DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
COMUNITAT VALENCIANA : ASPECTES DESTACATS DEL SEU RELLEU A LOCALITZAR EN EL MAPA P COSTES: RETOLANT CADA TRAM DE DOSTA D’UN COLOR DIFERENT: COSTA DELS TARONGERS COSTA DE VALÈNCIA COSTA BLANCA ACCIDENTS COSTANERS: CAP DE LA NAU CAP DE SANT MARTÍ CAP DE SANT ANTONI CAP ROIG GOLF DE VALÈNCIA PENYAL D’IFAC ILLES: COLUMBRETES NOVA TABARCA RIUS: NAIXEN FORA de la COMUNITAT: NAIXEN A LA COMUNITAT: XÚQUER PALANCIA SEGURA MONTNEGRE TÚRIA SERPIS - SÉNIA - VINALOPÓ PANTANS: ARENÓS, BENAIXEVE, TOUS i la PEDREA LLACUNES LITORALS: La MATA, TORREVELLA, L’ALBUFERA

39 7.-EL CLIMA i els RIUS de la COMUNITAT VALENCIANA
ACTIVITATS REALITZA LES ACTIVITATS DEL SINTETITZA DEL PUNT 7. EL CLIMA i els RIUS de la COMUNITAT VALENCIANA, NÚMEROS: 1, 2 i 3 ( indicar característiques i els més destacats)

40 8.- EL PATRIMONI NATURAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA
RESUM ■ EL PATRIMONI NATURAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA ES - RIC i DIVERS PER TAL D’EVITAR EL SEU DETERIORAMENT, S’HAN POSAT EN MARXA POLIÍTIQUES DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTALS HI HA 22 PARCS NATURALS DIVIDITS EN: ZONES HUMIDES SERRES LITORALS SERRES D'INTERIOR ILLES BOSCOS EN LA VORA DEL MAR 4 RESERVES NATURALS (3 DE LES QUALS SÓN MARINES). TAMBÉ HI HA NOMBROSOS PARATGES NATURALS MUNICIPALS I MICRORESERVES.

41 8.-EL PATRIMONI NATURAL de la COMUNITAT VALENCIANA
ACTIVITAT BUSCA QUALSEVOL PARC o RESERVA NATURAL de la COMUNITAT VALENCIANA, QUE ESTIGA PROTEGIT i ESBRINA RESPECTE DEL MATEIX: NOM i SITUACIÓ, D’ON ES TROBA RAONS o ASPECTES PECULIARS QUE PRESENTA, QUE HAN FET QUE SIGA CONSIDERAT COM UN ESPAI PROTEGIT AQUESTA ACTIVITAT SERÀ ENTREGADA EL DIA DE LA PROVA i SERÀ VALORADA COM UN ASPECTE MÉS DELS PROCEDIMENTS

42 TEMA 1: EL RELLEU: MARC FÍSIC de les ACTIVITATS HUMANES
ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR els PROCEDIMENTS i PREPARAR LA PROVA. S’ENTREGARAN EL DIA DE LA MATEIXA: DEL RECORDA L’ESSENCIAL,EFECTUAR LES ACTIVITATS: L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA CONCEPTUAL L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX EL VOCABULARI (completar paraules que falten) DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES,EFECTUAR LES ACTIVITATS: L’ACTIVITAT 2: TREBALLA AMB EL ATLES L’ACTIVITAT 3: INVESTIGA ACTIVITAT d’ESBRINAR RESPECTE A QUALSEVOL PARC o RESERVA NATURAL de la COMUNITAT VALENCIANA

43 RECORDAR DUR COLORS EL DIA DE LA PROVA, PER MARCAR LA LLEGENDA
TEMA 1: EL RELLEU: MARC FÍSIC de les ACTIVITATS HUMANES ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA 2n PART de la PROVA DEL TEMA: RESPONDRE QUESTIONS: DELS REALITZADES DELS ACTIVITATS DEL SINTETITZA D’ASPECTES REFERENTS AL RELLEU, CLIMA i RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA valor 2 punts CLASSIFICAR: RIUS en la seua VESSANT, de les ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES REALITZADES valor 1 punts FRASES PER COMPLETAR: sobre el RELLEU D’ESPANYA. de l’ACTIVITAT DE COMPETÈNCIES i del MAPA CONCEPTUAL del RECORDA L’ESSENCIAL valor 1 punt MAPES MUTS : PER LOCALITZAR ELEMENTS DEL RELLEU, dels MAPES REALITZATS: ESPANYA(relleu,rius i accidents costaners ) i la COMUNITAT VALENCIANA(relleu,rius i accidents costaners ) valor 6 punts RECORDAR DUR COLORS EL DIA DE LA PROVA, PER MARCAR LA LLEGENDA