L’alternança vocàlica a la tercera declinació

Presentación del tema: "L’alternança vocàlica a la tercera declinació"— Transcripción de la presentación:

1 L’alternança vocàlica a la tercera declinació

2

3 Alguns exemples… pedis / ποδός (Genitiu singular, peu).
λέγω (jo dic) / λόγος (paraula). γίγνομαι (jo nasc) / γένος (origen) / γονή (generació). δίδωμι (jo done) / δίδομεν (nosaltres donem).

4 Anem a veure com afecta l’alternança vocàlica a la flexió d’alguns noms de la tercera declinació

5 Noms de tema en –ν- λιμήν, λιμένος port
N/V λιμήν A λιμένα G λιμένος D λιμένι N/V λιμένες A λιμένας G λιμένων D λιμέσι-ν < λιμέ(ν)σι-ν Al nominatiu singular asigmàtic s’allarga la vocal final del tema. Per tant, hi ha alternança amb la resta de casos, que tenen aquesta vocal breu. Recordeu que alguns noms ja tenen la vocal final del tema llarga. Per tant no presenten alternança: χειμών, χειμῶνος.

6 Noms de tema en –ντ- ἄρχων, ἄρχοντος arcont N ἄρχων V ἄρχον A ἄρχοντα G ἄρχοντος D ἄρχοντι N/V ἄρχοντες A ἄρχοντας G ἀρχόντων D ἄρχουσι-ν < ἄρχο(ντ)σι-ν Els noms d’aquesta classe amb nominatiu singular asigmàtic presenten la mateixa alternança que acabem de comentar.

7 Noms de tema en –ρ- ῥήτωρ, ῥήτορος orador N ῥήτωρ V ῥῆτορ A ῥήτορα G ῥήτορος D ῥήτορι N/V ῥήτορες A ῥήτορας G ῥητόρων D ῥήτορσι-ν De nou trobem la mateixa alternança en un nom amb nominatiu singular asigmàtic…

8 Noms de tema en –ρ- μήτηρ, μητρός mare N μήτηρ V μῆτερ
G μητρός D μητρί N/V μητέρες A μητέρας G μητέρων D μητράσι-ν Però alguns substantius d’aquest grup presenten més varietat d’alternances vocàliques. Per començar, grau allargat al nominatiu singular asigmàtic. El grau ple en alguns casos del singular i del plural. I grau zero a la resta de formes. Observeu com al datiu plural el grau zero comporta l’aparició d’una vocal (α) per facilitar la pronunciació.

9 Noms de tema en –ρ- ἀνήρ, ἀνδρός home N ἀνήρ V ἄνερ
G ἀνδρός D ἀνδρί N/V ἄνδρες A ἄνδρας G ἀνδρῶν D ἀνδράσι-ν Aquest substantiu presenta un model d’alternances diferent. D’entrada, el grau allargat al nominatiu singular. El grau ple el trobem només al vocatiu singular. La resta de casos tenen grau zero, però a més a més intercalen una consonant (-δ-) a l’arrel per facilitar la pronunciació. Aquest fenomen s’anomena epèntesi. De nou el datiu plural presenta la vocal –α- que comentàvem a la fitxa anterior.

10 ἀληθής, ἀληθές vertader (masculí i femení)
Noms de tema en –σ- ἀληθής, ἀληθές vertader (masculí i femení) N ἀληθής V ἀληθές A ἀληθῆ < ἀληθέ(σ)α G ἀληθοῦς < ἀληθέ(σ)ος D ἀληθεῖ < ἀληθέ(σ)ι N/V ἀληθεῖς < ἀληθέ(σ)ες A ἀληθεῖς G ἀληθῶν < ἀληθέ(σ)ων D ἀληθέσι-ν < ἀληθέ(σ)σι-ν Aquest adjectiu ens mostra l’alternança ja coneguda, amb el grau allargat del nominatiu singular… … front a la resta de casos en grau ple. Atenció als canvis fonètics que transformen la majoria de les terminacions. D’altra banda, la forma de l’acusatiu plural és la mateixa que la del nominatiu plural, per analogia. Ací teniu les formes de gènere neutre diferents a les de masculí i femení: N/V/A sg. ἀληθές N/V/A pl. ἀληθῆ < ἀληθε(σ)α

11 γένος, γένους origen (neutre)
Noms de tema en –σ- γένος, γένους origen (neutre) N/V γένος A γένος G γένους < γένε(σ)ος D γένει < γένε(σ)ι N/V γένη < γένε(σ)α A γένη < γένε(σ)α G γενῶν < γενέ(σ)ων D γένεσι-ν < γένε(σ)σι-ν Alguns substantius neutres estableixen l’alternança respecte al so de la vocal final del tema: aquesta serà –ο- al nominatiu, vocatiu i acusatiu del singular… … però –ε- a la resta de casos, tot i que els canvis fonètics modifiquen el tema.

12 Noms de tema en –ι- πόλις, πόλεως ciutat N πόλις V πόλι A πόλιν
G πόλεως < πόλη(ι)ος D πόλει < πόλη(ι)ι N/V πόλεις < πόλε(ι)ες A πόλεις G πόλεων < πόλη(ι)ων D πόλεσι-ν Comencem els noms de tema acabat en vocal amb aquest substantiu que presenta el grau zero de la síl·laba final del tema als tres primers casos. Quan apareix el grau ple comporta un canvi fonètic: la –ι- final del tema queda en posició intervocàlica i desapareix. Aleshores les vocals en contacte poden contraure. El grau allargat el trobem al genitiu singular, on l’evolució fonètica ha provocat un intercanvi de la quantitat de les vocals finals (metàtesi)… … i al datiu singular i genitiu plural, en què la vocal llarga ha patit abreujament. La resta de formes són analògiques: l’acusatiu plural pren la mateixa forma del nominatiu-vocatiu plural… … i el datiu plural presenta un tema en –ε- que resulta de la influència de la resta de la flexió.

13 Noms de tema en diftong –ηυ-
βασιλεύς, βασιλέως rei N βασιλεύς V βασιλεῦ A βασιλέα < βασιλη(υ)α G βασιλέως < βασιλη(υ)ος D βασιλεῖ < βασιλη(υ)ι N/V βασιλῆς < βασιλη(υ)ες A βασιλέας < βασιλη(υ)ας G βασιλέων < βασιλη(υ)ων D βασιλεῦσι-ν La forma original del diftong nomès es deixa veure al nominatiu i vocatiu plural. Ací l’evolució fonètica fa desaparéixer la –υ- intervocàlica, fet que provoca la contracció esperada només en aquesta ocasió. Però a la major part de les formes l’evolució fonètica ha convertit en breu la primera vocal del diftong. La vocal de la terminació s’allarga per metàtesi. En altres casos la vocal llarga del diftong s’abreuja en contacte amb la terminació. La resta de formes presenten el tema amb el diftong en grau ple. Per al nominatiu-vocatiu plural hi ha també la forma analògica βασιλεῖς (vegeu πόλεις) que es va crear posteriorment.

14 I.E.S. El Cabanyal de València
Departament de Grec Curs