6. A.Introducció B.Aparició del partits polítics C.El problema del carlisme D.Evolució política del regnat: MINORIA D’EDAT D’ISABEL II 1.- La regència.

Presentación del tema: "6. A.Introducció B.Aparició del partits polítics C.El problema del carlisme D.Evolució política del regnat: MINORIA D’EDAT D’ISABEL II 1.- La regència."— Transcripción de la presentación:

1 6

2

3

4 A.Introducció B.Aparició del partits polítics C.El problema del carlisme D.Evolució política del regnat: MINORIA D’EDAT D’ISABEL II 1.- La regència de Maria Cristina (1833-1840) 2.- La regència d’Espartero (1840-1843) MAJORIA D’EDAT D’ISABEL II 3.- La dècada moderada (1844-1854) 4.- El bienni progressista (1854-1856) 5.- L’hegemonia de la Unió Liberal (1856-1863) 6.- El liberalisme en crisi: revolució i fi del regnat (1863-1868) E.El procés constitucional F.Les grans reformes econòmiques Índex

5 A.INTRODUCCIÓ Amb la mort de Ferran VII en 1833 (29 de setembre), Maria Cristina, la viuda, ocupà el tron com a regent, però els partidaris de Carles Maria Isidre, germà del rei, que formaven els sectors més absolutistes reclamaven el tron en nom de la Llei Sàlica. Durant el regnat d'Isabel II es va produir definitivament el trànsit des de l'Antic Règim a un règim liberal burgés amb una monarquia constitucional. L'equilibri entre modernització i autoritarisme es va decidir entre la posició cada vegada més reaccionària de la monarquia i els pronunciament militars. Este enfrontament va provocar la Primera Guerra Carlina

6 B.APARICIÓ DELS PARTITS POLÍTICS El sistema de partits en el regnat d’Isabel II: Els partits eren agrupacions de persones influents i poderoses (notables) que es caracteritzaven per: Fort component individualista (divisions i enfrontaments entre els líders) Les seues idees es traduïen a través de la pràctica electoral (sotmesa a la corrupció), la premsa política i l’oratòria parlamentaria. Era molt important el pes dels líders (Narváez, moderat; Espartero, progressista; O’Donnell, unionista) Ús d’elements simbòlics d’arrel històrica (himne de Riego, escarapel.les tricolor, banderes…) Tenien poc contacte amb la realitat social. Amb escassa participació electoral de les classes baixes.

7 Principals partits Principals partits : Moderat: ideari inspirat en el liberalisme llibertari francés (Narvàez). Alta burgesia, terratinents i alta classe mitjana Progressista : ideari que seguix la tradició del liberalisme polític (Espartero, Mendizabal). Classes mitjanes: artesans, mitjana i xicoteta burgesia Unió Liberal (1850)partit de centre (O’Donell) Sectors més acomodats de la societat Demòcrata (1849): no va participar en el sistema polític per la seua oposició a Isabel II. Doc. 7 pàg 141

8 Las principales características de los partidos durante la época de Isabel II

9 Evolució de les formacions polítiques durant el regnat d’Isabel II DOC. 6 pàg. 141

10 C. EL PROBLEMA DEL CARLISME El moviment carlí defensava les pretensions de Carles Maria Isidre i els seus descendents en contra de la línia successòria d'Isabel II. El programa ideològic del carlisme es basava en la defensa de: la religió i restauració del poder de l'Església catòlica. la monarquia absolutista i l’Antic Règim el foralisme: defensa de les institucions i furs tradicionals de bascos, navarresos i catalans Les bases socials: el clergat que veia en el liberalisme un enemic de l‘Església catòlica. la noblesa rural els camperols pobres que veien amenaçats les seues tradicions i la situació econòmica amb les reformes liberals. Conflictes: durant el regnat d'Isabel II es van produir dues guerres carlines: Primera guerra carlina (1833-1840): Carles Maria Isidre va ser proclamat Carles V pels seus seguidors. Segona guerra carlina (1846 – 1849): el pretenent era Carles VI, fill de l'anterior.

11 La guerra civil carlina Tercera fase (1837-1839) -Un carlisme dividit (apostòlics i més moderats) i derrotat va signar el Conveni de Vergara (1839), entre Espartero i Maroto Segona fase (1835-1837) Primera Guerra Carlina(1833-1840) Primera fase (1833-1835) Primera fase (1833-1835) -Partides rurals (guerrilles) en el País Basc i Catalunya, i després en Aragó i el Maestrat. -Acaba amb la mort de Zumalacárregui (general carlí) en el setge de Bilbao -Destaquen les expedicions del general Cabrera -L’acció més important: l’Expedició Reial de Carles V a Madrid amb poc suport popular La guerra va continuar en les zones que rebutjaven el conveni (Maestrat) i va acabar en 1840 en Morella, amb la derrota de Cabrera. Segona Guerra Carlina (1846 – 1849) No va tindre ni l’impacte ni la violència de la primera, però es va prolongar amb interrupcions fins 1860.

12 DOC. 5 Les guerres carlines

13 Consequències de les guerres carlines: Inclinació de la monarquia d'Isabel II al liberalisme. Protagonisme polític dels militars (Espartero) que va conduir fins un ús abusiu dels pronunciaments: aquest periode es coneix com el regnat dels “espadones” Despeses molt importants de la Hisenda pública que van condicionar algunes de les decisions econòmiques (desamortització de Mendizàbal) per la necessitat de sanejar el deute públic.

14 D. EVOLUCIÓ POLÍTICA DEL REGNAT

15 1.- La regencia de María Cristina (1833-1840) Liberals moderats més conservadors (1833- 1835) Les tensions entre els liberals van obligar a la regent un canvi en el govern Els governs progressistes (1835-1837) Al Palau de La Granja de Sant Ildelfonso, el 12 d'agost un regiment de la Guàrdia Reial, va demanar a María Cristina la reinstauració de la Constitució de 1812 i la derogació de l'Estatut Reial de 1834: Motí del sergents de la Granja. El trienni moderat (1837-1840): Les eleccions de 1837 van donar el triomf a Narvàez. Diversos motins populars provocaren la renuncia de Maria Cristina a la regència i va ser substituida per Espartero.

16 División provincial de 1833 Durant la primera etapa de la Regència, el ministre de Foment; Javier Burgos va dissenyar la divisió provincial vient en l’actualitat.

17 1.- Característiques de l a regència de María Cristina (1833-1840)  Durant la Regència de Maria Cristina es van alternar amb moltes tensions els moderats i els progressistes: 1.Liberals moderats (1833- 1835) 2.Els governs progressistes (1835-1837) 3.El trienni moderat (1837-1840)  Va ser una etapa d'implantació del liberalisme tant en l'àmbit polític (triumf sobre els carlins i Constitució de 1837) com en l'econòmic (abolició del règim senyorial, desamortització eclesiàstica,..).  Ámbit polític: El desmantellament de la monarquia absolutista i la transició a una monarquia constitucional i parlamentària va començar amb la promulgació de l'Estatut Reial en 1834 i la Constitució de 1837.

18  Ámbit econòmic: La liberalització del mercat de la terra era considerada una de les tasques més importants per reformar l'activitat agrària i donar impuls al desenvolupament econòmic. La majoria de les terres eren inalienables, és a dir estaven vinculades a l'Església, Municipis (“mans mortes”) i a la primogenitura, per tant no es podien vendre. A partir de 1836 es van adoptar 3 mesures per alliberar el mercat de la terra: 1.La supressió de la primogenitura (1836): desapareix la protecció dels patrimonis nobiliaris. 2.L'abolició del règim senyorial (1837): la complicació del conceptes de domini sobre la terra feudal que no coincidia amb el concepte de propietat capitalista va provocar que la mesura no tinguera molta transcendència. 3.Les desamortitzacions de les terres eclesiàstiques i municipals que consistia en la nacionalització de les terres i la posterior venda en subhasta pública: Desamortització de Mendizàbal (1837-1849),

19 2.- La regència d’Espartero (1840 – 1843): L’autoritarisme d’Espartero: Va governar de manera autoritaria i populista Crisi de la regència: Espartero basava la seua popularidad entre les classes mitjanes i baixes i del exèrcit, especialment la Milicia Nacional Escás suport parlamentari Aïllament internacional Fets de Barcelona de 1843: Empresaris i comerciants de tèxtil de Barcelona va iniciar un enfrontament contra la política lliurecanvista d’Espartero. Colp d’estat de Narvàez en Torrejón de Ardoz (juliol de 1843) Espartero Espartero va bombardejar Barcelona Isabel va ser declarada major d’edat als 13 anys

20 Text: El populisme d’Espartero ESPANYOLS: Vivíeu fa pocs dies en les dolçors d'una pau conquistada amb la vostra sang i la vostra valentia; gaudíeu tots els beneficis d'una constitució, el triomf dels quals vau assegurar del mode més ferm; davall els auspicis d'un Govern zelós, observant de les lleis, véieu tancar- se a poc a poc les llagues obertes per una guerra destructora, renàixer la indústria, fomentar-se l'agricultura, les arts i el comerç; obrir-se, en fi, mil fonts de prosperitat, recompensa deguda a tan nobles sacrificis. […] A les armes, espanyols: ressone, perquè que així ho volen, en tota la Península el crit de la guerra. Arme's i aprompte's la Milícia Nacional, i mantinga la tranquil·litat i l'orde públic, mentres no siga necessari cridar-la al camp de l'honor, i unida amb el valent exèrcit dispute les palmes del combat. Sentiu ara més que mai la veu dels vostres caps, dels vostres magistrats. Viviu més que mai submisos a les lleis, segurs que ha arribat l'hora de la vostra regeneració completa, d'ocupar entre els pobles lliures, entre les Potències civilitzades de l'Europa el lloc que vos assignen el vostre poder, el vostre valor i la vostra glòria. Proclama del general Esparter com a Regent del Regne, 18 d'octubre de 1841 ESPANYOLS: Vivíeu fa pocs dies en les dolçors d'una pau conquistada amb la vostra sang i la vostra valentia; gaudíeu tots els beneficis d'una constitució, el triomf dels quals vau assegurar del mode més ferm; davall els auspicis d'un Govern zelós, observant de les lleis, véieu tancar- se a poc a poc les llagues obertes per una guerra destructora, renàixer la indústria, fomentar-se l'agricultura, les arts i el comerç; obrir-se, en fi, mil fonts de prosperitat, recompensa deguda a tan nobles sacrificis. […] A les armes, espanyols: ressone, perquè que així ho volen, en tota la Península el crit de la guerra. Arme's i aprompte's la Milícia Nacional, i mantinga la tranquil·litat i l'orde públic, mentres no siga necessari cridar-la al camp de l'honor, i unida amb el valent exèrcit dispute les palmes del combat. Sentiu ara més que mai la veu dels vostres caps, dels vostres magistrats. Viviu més que mai submisos a les lleis, segurs que ha arribat l'hora de la vostra regeneració completa, d'ocupar entre els pobles lliures, entre les Potències civilitzades de l'Europa el lloc que vos assignen el vostre poder, el vostre valor i la vostra glòria. Proclama del general Esparter com a Regent del Regne, 18 d'octubre de 1841

21 Text: El bombardeig de Barcelona Habitants de la província de Barcelona; escarmenteu per sempre amb el quadro dels lamentables successos ocorreguts en la Capital; continueu fidels i lleials als vostres juraments per la constitució de l'Estat, per la nostra innocent Reina i per la Regència de l'invicte Duc de la Victòria, durant la menor edat. Viviu advertits contra els paranys del partit carlo-cristí republicà, que acaba de causar-vos tantes desgràcies. Set obedients al govern i a les vostres autoritats legítimament constituïdes. Secundeu els seus esforços per al restabliment de l'orde públic en esta bella Capital, l'estat dels quals excepcional només durarà el que el vostre bé i la necessitat dicten, i únicament serà sentit pels enemics de la vostra felicitat i repòs; i açò vos ho garantix el patriotisme i la generositat de les autoritats que es troben al vostre front. Declaració de l'Estat d'excepció a Barcelona, Diari de Barcelona, 15 de desembre de 1842 Habitants de la província de Barcelona; escarmenteu per sempre amb el quadro dels lamentables successos ocorreguts en la Capital; continueu fidels i lleials als vostres juraments per la constitució de l'Estat, per la nostra innocent Reina i per la Regència de l'invicte Duc de la Victòria, durant la menor edat. Viviu advertits contra els paranys del partit carlo-cristí republicà, que acaba de causar-vos tantes desgràcies. Set obedients al govern i a les vostres autoritats legítimament constituïdes. Secundeu els seus esforços per al restabliment de l'orde públic en esta bella Capital, l'estat dels quals excepcional només durarà el que el vostre bé i la necessitat dicten, i únicament serà sentit pels enemics de la vostra felicitat i repòs; i açò vos ho garantix el patriotisme i la generositat de les autoritats que es troben al vostre front. Declaració de l'Estat d'excepció a Barcelona, Diari de Barcelona, 15 de desembre de 1842

22 MAJORIA D’EDAT D’ISABEL II 3.- La dècada moderada (1844-1854) 4.- El bienni progressista (1854-1856) 5.- L’hegemonia de la Unió Liberal (1856-1863) 6.- El liberalisme en crisi: revolució i fi del regnat (1863-1868)

23 Els governs de Narváez S’elabora una legislació que va modelar un Estat centralitzat i uniforme: o Una nova Constitució (1845): -Sobirania compartida -Eleccions molt restringides (Senat elegit pel monarca) o Es va modificar l’administració local i provincial (major control dels ajuntaments). o Es va crear una Comissió Nacional de Codificació (codi civil, mercantil, penal…) 3.- La dècada moderada (1844-1854) Narváez va augmentar el seu poder amb la creació dels governadors civils i va perfeccionar el sistema de corrupció electoral DOC. 17 y 18 Segona guerra carlina (1846-1848) Bravo Murillo i el moderantisme tecnocràtic Concordat amb la Santa Sede, de 1851: -El sistema educatiu sotmés a la moral catòlica -L’Estat manté l’Església a càrrec dels pressupostos -Reconeixement de la religió catòlica com «única de la nació espanyola» Concordat amb la Santa Sede, de 1851: -El sistema educatiu sotmés a la moral catòlica -L’Estat manté l’Església a càrrec dels pressupostos -Reconeixement de la religió catòlica com «única de la nació espanyola»

24 La revolució de 1854 S’inicia amb un pronunciamento militar («Vicalvarada») dirigit pels generals Dulce i O’Donnell amb un programa progressista arreplegat en el Manifest de Manzanares. La labor de govern del bienni progressista 4.- El bienni progressista (1854-1856) DOC. 22 El poder va passar a Espartero (progressista) amb ajuda d’O’Donnell (Unió Liberal, una barreja entre progressistes i moderats) 5.- L’hegemonía de la Unión Liberal (1856-1863) Va suposar la tornada del moderantisme al poder i O’Donnell (“el govern llarg”) va desmantellar tota la labor politica i legislativa del bienni. De les tasques de govern es pot destacar: -La llei d’Instrucció Pública (de Claudio Moyano) -La finalització de grans obres públiques, com el Canal de Isabel II

25 Texto: El Manifiesto de Manzanares Españoles: la entusiasta acogida que va encontrando en los pueblos el ejército liberal; el esfuerzo de los soldados que le componen, tan heroicamente mostrado en los campos de Vicálvaro; el aplauso con que en todas partes ha sido recibida la noticia de nuestro patriótico alzamiento, aseguran desde ahora el triunfo de la libertad y de las leyes que hemos de defender. […] Día es, pues, de decir lo que estamos resueltos a hacer en el de la Victoria. Nosotros queremos la conservación del Trono, pero sin la camarilla que le deshonra […], queremos la práctica rigurosa de las leyes fundamentales mejorándolas, sobre todo, la electoral y la de imprenta […], queremos que se respeten en los empleos militares y civiles la antigüedad y el merecimiento […], queremos arrancar a los pueblos de la centralización que les devora, dándoles la independencia local necesaria para que se conserven y aumenten sus intereses propios, y como garantía de todo esto queremos y plantearemos bajo sólidas bases la Milicia Nacional. Tales son nuestros intentos, que expresamos francamente sin imponerlos por eso a la Nación. Las Juntas de gobierno que deben irse constituyendo en las Provincias libres, las Cortes generales que luego se reúnan, la misma Nación, en fin, fijará las bases definitivas de la regeneración liberal a que aspiramos. Nosotros tenemos consagradas a la voluntad nacional nuestras espadas y no las envainaremos hasta que ella esté cumplida. Cuartel general de Manzanares, a 7 de julio de 1854. El general en jefe del ejército constitucional, Leopoldo O’Donnell, conde de Lucena Españoles: la entusiasta acogida que va encontrando en los pueblos el ejército liberal; el esfuerzo de los soldados que le componen, tan heroicamente mostrado en los campos de Vicálvaro; el aplauso con que en todas partes ha sido recibida la noticia de nuestro patriótico alzamiento, aseguran desde ahora el triunfo de la libertad y de las leyes que hemos de defender. […] Día es, pues, de decir lo que estamos resueltos a hacer en el de la Victoria. Nosotros queremos la conservación del Trono, pero sin la camarilla que le deshonra […], queremos la práctica rigurosa de las leyes fundamentales mejorándolas, sobre todo, la electoral y la de imprenta […], queremos que se respeten en los empleos militares y civiles la antigüedad y el merecimiento […], queremos arrancar a los pueblos de la centralización que les devora, dándoles la independencia local necesaria para que se conserven y aumenten sus intereses propios, y como garantía de todo esto queremos y plantearemos bajo sólidas bases la Milicia Nacional. Tales son nuestros intentos, que expresamos francamente sin imponerlos por eso a la Nación. Las Juntas de gobierno que deben irse constituyendo en las Provincias libres, las Cortes generales que luego se reúnan, la misma Nación, en fin, fijará las bases definitivas de la regeneración liberal a que aspiramos. Nosotros tenemos consagradas a la voluntad nacional nuestras espadas y no las envainaremos hasta que ella esté cumplida. Cuartel general de Manzanares, a 7 de julio de 1854. El general en jefe del ejército constitucional, Leopoldo O’Donnell, conde de Lucena

26 Texto: Ley Moyano de educación Art. 1. Se autoriza al Gobierno para formar y promulgar una ley de instrucción pública con arreglo a las siguientes bases: Primera: La enseñanza puede ser pública o privada. El gobierno dirigirá la enseñanza pública y tendrá en la privada la intervención que determine la ley. Segunda: La enseñanza se divide en tres períodos, denominándose en el primero, primera; en el segundo, segunda, y en el tercero, superior. La primera enseñanza comprende las nociones rudimentarias de más general aplicación a los usos de la vida. La segunda enseñanza comprende los conocimientos que amplíen la primera y también preparen para el ingreso al estudio de las carreras superiores. La enseñanza superior comprende las que habilitan para el ejercicio de determinadas profesiones. Tercera: La primera enseñanza podrá adquirirse en las escuelas públicas y privadas de primeras letras, y en el hogar […]. La segunda enseñanza se dará en los establecimientos públicos y privados. La ley determinará qué partes o materias de este período de instrucción pueden cursarse en el hogar doméstico […]. La enseñanza superior solo se dará en establecimientos públicos. Son establecimientos públicos de enseñanza aquellos cuyos jefes y profesores son nombrados por el Gobierno […]. Proyecto de Ley de Instrucción Pública, 1857 Art. 1. Se autoriza al Gobierno para formar y promulgar una ley de instrucción pública con arreglo a las siguientes bases: Primera: La enseñanza puede ser pública o privada. El gobierno dirigirá la enseñanza pública y tendrá en la privada la intervención que determine la ley. Segunda: La enseñanza se divide en tres períodos, denominándose en el primero, primera; en el segundo, segunda, y en el tercero, superior. La primera enseñanza comprende las nociones rudimentarias de más general aplicación a los usos de la vida. La segunda enseñanza comprende los conocimientos que amplíen la primera y también preparen para el ingreso al estudio de las carreras superiores. La enseñanza superior comprende las que habilitan para el ejercicio de determinadas profesiones. Tercera: La primera enseñanza podrá adquirirse en las escuelas públicas y privadas de primeras letras, y en el hogar […]. La segunda enseñanza se dará en los establecimientos públicos y privados. La ley determinará qué partes o materias de este período de instrucción pueden cursarse en el hogar doméstico […]. La enseñanza superior solo se dará en establecimientos públicos. Son establecimientos públicos de enseñanza aquellos cuyos jefes y profesores son nombrados por el Gobierno […]. Proyecto de Ley de Instrucción Pública, 1857

27 La tornada de Narváez i l’inestabilitat política Diversos esdeveniments feien presagiar la incapacitat de sistema per a afrontar els problemes: 6.- El liberalisme en crisis: revolució i fi del regnat (1863-1868) La «cuestió romana» El recolçament d’Isabel II al papa Pío IX enfrontava Espanya amb el nou Estat italià El desprestigi de la reina -A causa d’una vida privada molt polèmica En 1866 el general Prim protagonitza una sublevació contra el govern que va fracassar. Es van succeir diversos governs incapaços de controlar la situació. En agostode 1866 es firmava el pact d’Ostende, en Bèlgica, entre demócrates i progressistes per fora a Isabel II. En setembre de 1868 es va preparar un propunciament dirigit per diversos militars, Sagasta, Prim,… El general Topete es va alçar en Cadis: revolució “La Gloriosa”. La crisi econòmica de 1866 que va esclatar amb “la bambolla especulativa ferroviària” i a la es van sumar la crisi de subsistències.

28 Texto: Acuerdo contra Isabel II (Pacto de Ostende) […] después de una breve discusión […] se acordó por unanimidad lo siguiente: 1.º Que el objeto y bandera de la revolución en España es la caída de los Borbones. 2.° Que siendo para los demócratas un principio esencial de su dogma político el sufragio universal y admitiendo los progresistas el derecho moderno constituyente del plebiscito, la base de la inteligencia de los dos partidos fuera que por un plebiscito […] o por unas Cortes Constituyentes elegidas por el sufragio universal, se decidiría la forma de gobierno que se había de establecer en España, y siendo la monarquía, la dinastía que debía reemplazar a la actual; en la inteligencia de que, hasta que así se decidiese, había de ser absoluta la libertad de imprenta y sin ninguna limitación el derecho de reunión, para que la opinión nacional pudiese ilustrarse y organizarse convenientemente. […] que se reconocía como jefe y director militar del movimiento al general Prim. 5 de julio de 1867 […] después de una breve discusión […] se acordó por unanimidad lo siguiente: 1.º Que el objeto y bandera de la revolución en España es la caída de los Borbones. 2.° Que siendo para los demócratas un principio esencial de su dogma político el sufragio universal y admitiendo los progresistas el derecho moderno constituyente del plebiscito, la base de la inteligencia de los dos partidos fuera que por un plebiscito […] o por unas Cortes Constituyentes elegidas por el sufragio universal, se decidiría la forma de gobierno que se había de establecer en España, y siendo la monarquía, la dinastía que debía reemplazar a la actual; en la inteligencia de que, hasta que así se decidiese, había de ser absoluta la libertad de imprenta y sin ninguna limitación el derecho de reunión, para que la opinión nacional pudiese ilustrarse y organizarse convenientemente. […] que se reconocía como jefe y director militar del movimiento al general Prim. 5 de julio de 1867

29 E.EL PROCÉS CONSTITUCIONAL

30 L’Estatut reial És una carta atorgada que concedeix el rei (regent Mª Cristina) És un exponent del liberalisme doctrinari (ideologia que va nàixer en França en 1817 i de caràcter moderat). Sobirania compartida entre les Corts i el rei. Les Corts tenien dues cambres: la d’Eminents i la de Procuradors. Sufragi censatari: sols podien votar les persones amb rendes altes o capacitats. (16.000 de 12 milions d’habitants)

31 CONSTITUCIÓ DE 1837 Elaborada després del pronunciament progressista de la Granja per part de la Guàrdia Reial. De caràcter progressista pretenia conciliar els dos corrents liberals: moderats i progressistes. Sobirania nacional amb un sufragi censatari (en les eleccions de 1837 sols va votat el 2% de la població) Es van respetar els drets i llibertats individuals contemplades en la constitució de 1812. Va reforçar el poder de la Corona Separació de poders compartits: Potestat legislativa entre rei i Corts (sancionar i promulgar) El rei pot vetar lleis El rei pot dissoldre les Corts. Corts bicamerals: Congrés de diputats i Senat. S’anomena sanció a l’acte formal mitjançant el que el Cap de l’Estat dona la seua conformitat a un projecte de llei o estatut. Promulgar: publicar una llei.

32 La Constitución de 1837 Títul I. Dels espanyols […] Artícle 2.- Tots els espanyols poden imprimir i publicar lliurement les seues idees sense censura prèvia, d’acord amb les lleis. La qualificació dels delictes de impremta correspon exclusivament als jurats. […] Artícle 4.- Uns mateixos códis regiran en tota la monarquia, i no s’hi establirà més que un sol fur per a tots els espanyols en els judicis comuns, civils i criminals. […] Artícle 11.- La Nació s’obliga a mantenir el culte i els ministres de la Religió Catòlica que professen els espanyols. Títul II. De les Corts Artícle 12.- La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. Artícle 13.- Les Corts es componen de dos cossos colegisladors, iguals en facultats: el Senayt i el Congrés dels Diputats. […] Títul VI. Del Rei […] Artícle 45.- La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei, i la seua autoritat s’esten a tot allò que condueix a la conservació de l’ordre públic en l’interior, i a la seguretat de l’Estat en l’exterior […]. Artícle 46.- El Rei sanciona i promulga les lles. 18 de juny de 1837 Títul I. Dels espanyols […] Artícle 2.- Tots els espanyols poden imprimir i publicar lliurement les seues idees sense censura prèvia, d’acord amb les lleis. La qualificació dels delictes de impremta correspon exclusivament als jurats. […] Artícle 4.- Uns mateixos códis regiran en tota la monarquia, i no s’hi establirà més que un sol fur per a tots els espanyols en els judicis comuns, civils i criminals. […] Artícle 11.- La Nació s’obliga a mantenir el culte i els ministres de la Religió Catòlica que professen els espanyols. Títul II. De les Corts Artícle 12.- La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. Artícle 13.- Les Corts es componen de dos cossos colegisladors, iguals en facultats: el Senayt i el Congrés dels Diputats. […] Títul VI. Del Rei […] Artícle 45.- La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei, i la seua autoritat s’esten a tot allò que condueix a la conservació de l’ordre públic en l’interior, i a la seguretat de l’Estat en l’exterior […]. Artícle 46.- El Rei sanciona i promulga les lles. 18 de juny de 1837 DOC. 4 pàg 138

33 Constitució de 1845 Es pot considerar com una reforma de la constitució de 1837. És una constitució més moderada. Assegura el domini polític i social de l'oligarquia. Sobirania conjunta: Rei i corts Aferma la confessionalitat de l'estat: catòlic. Els drets individuals inclouen unes limitacions que unides a l'arbitrarietat del govern suponen una manca de llibertat política. Les corts són bicamerals: el senat elegit directament pel monarca i el congrés de diputats. Sufragi censatari més restrictiu (feien falta 400 reals per poder votar) Limita l'autonomia del tribunals de justicia

34 Texto: La Constitución de 1845.. Sistema político de la Constitución de 1845 Título I. De los Españoles Art. 11. La Religión de la Nación española es la católica, apostólica, romana. El Estado se obliga a mantener el culto y sus ministros. […] Título III. Del Senado. Art. 14. El número de Senadores es ilimitado: su nombramiento pertenece al Rey. Título IV. Del Congreso de los Diputados. Art. 20. El Congreso de los Diputados se compondrá de los que nombren las juntas electorales en la forma que determine la ley. Se nombrará un Diputado a lo menos por cada cincuenta mil almas de la población. Art, 22. Para ser Diputado se requiere ser español del estado seglar, haber cumplido veinticinco años, disfrutar la renta procedente de bienes raíces, o pagar por contribuciones directas la cantidad que la ley electoral exija […] Título V. De la celebración y facultades de las Cortes. Art. 35. El Rey y cada uno de los cuerpos colegisladores tienen la iniciativa de las leyes. Art. 36. Las leyes sobre contribuciones y crédito público se presentarán primero al Congreso de los Diputados. […] Título XI. De las Diputaciones provinciales y de los Ayuntamientos. Art. 72. En cada provincia habrá una Diputación provincial, elegida en la forma que determine la ley, y compuesta del número de individuos que esta señale. […] Art. 73. Habrá en los pueblos Alcaldes y Ayuntamientos. Los Ayuntamientos serán nombrados por los vecinos a quienes la ley confiera este derecho. 23 de mayo de 1845 Título I. De los Españoles Art. 11. La Religión de la Nación española es la católica, apostólica, romana. El Estado se obliga a mantener el culto y sus ministros. […] Título III. Del Senado. Art. 14. El número de Senadores es ilimitado: su nombramiento pertenece al Rey. Título IV. Del Congreso de los Diputados. Art. 20. El Congreso de los Diputados se compondrá de los que nombren las juntas electorales en la forma que determine la ley. Se nombrará un Diputado a lo menos por cada cincuenta mil almas de la población. Art, 22. Para ser Diputado se requiere ser español del estado seglar, haber cumplido veinticinco años, disfrutar la renta procedente de bienes raíces, o pagar por contribuciones directas la cantidad que la ley electoral exija […] Título V. De la celebración y facultades de las Cortes. Art. 35. El Rey y cada uno de los cuerpos colegisladores tienen la iniciativa de las leyes. Art. 36. Las leyes sobre contribuciones y crédito público se presentarán primero al Congreso de los Diputados. […] Título XI. De las Diputaciones provinciales y de los Ayuntamientos. Art. 72. En cada provincia habrá una Diputación provincial, elegida en la forma que determine la ley, y compuesta del número de individuos que esta señale. […] Art. 73. Habrá en los pueblos Alcaldes y Ayuntamientos. Los Ayuntamientos serán nombrados por los vecinos a quienes la ley confiera este derecho. 23 de mayo de 1845

35 F. LES GRANS REFORMES ECONÒMIQUES

36 LA DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZÀBAL El procés es va realitzar entre 1837 i 1849 i va afectar als bens eclesiàstics. Objectius: Sanejar la Hisenda pública i amortitzar part del deute. Finançar la guerra civil contra els carlistes. Augmentar la quantitat de propietaris agrícoles i repartir-la entre els camperols que l'havien treballat. Fases: Dissolúció de les ordres religioses Nacionalització de les terres Venda de les terres Problemes: L’Església va amenaçar amb l’excomunió als venedors i als compradors. La divisió en lots va ser assignada a les comission municipals que no van controlar el procés. Els lots no eren assequibles als propietaris xicotets i van ser comprats per la gent amb diners.

37 La desamortització El decret que vaig a tindre l’honra de sotmetre a l’augusta aprovació de V. M. sobre la venda d'eixos béns adquirits ja per a la nació, així com en el seu resultat material, ha de produir el benefici de minorar la forta quantitat del deute públic, cal que en la seua tendència, en el seu objecte i inclús en els mitjans per on aspire a aquell resultat, s'enllace, s'encadene, es fundamente en l'alta idea de crear una copiosa família de propietaris, els gaudis i la existència de la qual es recolze principalment en el triomf complet de les nostres actuals institucions.. JUAN ÁLVAREZ MENDIZÁBAL, La Gaceta de Madrid, 19 de febrero de 1836 El decret que vaig a tindre l’honra de sotmetre a l’augusta aprovació de V. M. sobre la venda d'eixos béns adquirits ja per a la nació, així com en el seu resultat material, ha de produir el benefici de minorar la forta quantitat del deute públic, cal que en la seua tendència, en el seu objecte i inclús en els mitjans per on aspire a aquell resultat, s'enllace, s'encadene, es fundamente en l'alta idea de crear una copiosa família de propietaris, els gaudis i la existència de la qual es recolze principalment en el triomf complet de les nostres actuals institucions.. JUAN ÁLVAREZ MENDIZÁBAL, La Gaceta de Madrid, 19 de febrero de 1836

38 LA DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ El procés es va realitzar entre 1855 i 1867 i va afectar a: Als bens eclesiàstics que encara no s’havien venut Les terres de propietat municipal Objectius: Sanejar la Hisenda pública i amortitzar part del deute. Finançar la construcció d’infraestructures, especialment els ferrocarrils.

39 Texto: La desamortización de Madoz.. 1. Se declaran en estado de venta […] todos los predios rústicos y urbanos […] pertenecientes: al Estado, al clero, a las órdenes militares […], a los propios y comunes de los pueblos, a la beneficencia […], y cualesquiera otros pertenecientes a manos muertas […]. 3. Se procederá a la enajenación de todos y cada uno de los bienes mandados vender por esta Ley, sacando a pública licitación las fincas o suertes […]. Título III. Inversión de los fondos procedentes de la venta de los bienes […] 12. Los fondos que se recauden a consecuencia de las ventas realizadas […], se destinan a los siguientes objetos, a saber: 1.º A que el gobierno cubra, por medio de una operación de crédito, el déficit del presupuesto del Estado […]. 2.º El 50 por 100 de lo restante, y en años sucesivos del total de los ingresos, a la amortización de la Deuda Pública […]. 3.º El 50 por 100 restante a obras públicas de interés y utilidad generales […]. 1 de mayo de 1855 1. Se declaran en estado de venta […] todos los predios rústicos y urbanos […] pertenecientes: al Estado, al clero, a las órdenes militares […], a los propios y comunes de los pueblos, a la beneficencia […], y cualesquiera otros pertenecientes a manos muertas […]. 3. Se procederá a la enajenación de todos y cada uno de los bienes mandados vender por esta Ley, sacando a pública licitación las fincas o suertes […]. Título III. Inversión de los fondos procedentes de la venta de los bienes […] 12. Los fondos que se recauden a consecuencia de las ventas realizadas […], se destinan a los siguientes objetos, a saber: 1.º A que el gobierno cubra, por medio de una operación de crédito, el déficit del presupuesto del Estado […]. 2.º El 50 por 100 de lo restante, y en años sucesivos del total de los ingresos, a la amortización de la Deuda Pública […]. 3.º El 50 por 100 restante a obras públicas de interés y utilidad generales […]. 1 de mayo de 1855

40 LA REFORMA DE LA HISENDA DE MON-SANTILLÁN Es va realitzar en 1845. Els promotors van ser: Alejandro Mon (ministre de Hisenda) i Ramón Santillán (autor del projecte). Objectiu: crear un sistema fiscal modern, simplificat i racional. LA LLEI DE FERROCARRILS Es va realitzar en 1855. La Llei de Ferrocarrils estava connectada amb la desamortització de Madoz. Objectiu: crear les infraestructures adequades per facilitar els intercanvis i potenciar la indústria siderúrgica. La primera línia: Barcelona-Mataró en 1848

41 .. Lleis electorals de la primera mitat del segle XIX Constitucions de la primera mitat del segle XIX

42 Texto: Propuesta del Estatuto Real Todos los Próceres del Reino, excepto los Grandes de España, deberán ser de nombramiento Real; pero con ciertos requisitos […] y declarando vitalicia aquella dignidad […]. […] Diferente en su origen y distinto en su organización y en su objeto, el Estamento de Procuradores del Reino está destinado principalmente a representar los intereses materiales de la sociedad y a vigilar en su custodia […]. Este estamento es por su misma esencia electivo. Los individuos que lo compongan deben ser elegidos por la Nación; para que de esta suerte sean sus legítimos Procuradores. Mas ¿cómo se verificarán las elecciones? ¿Quiénes deberán tener derecho de ser electores? ¿Y quiénes actitud legal para ser elegidos? […] Aun en las repúblicas antiguas, cuyas sabias instituciones nos ha transmitido la historia, los que ningunos bienes poseían no ejercían derechos políticos; ni puede nación ninguna confiarlos, so pena de pagar tarde o temprano su temeridad e imprudencia […]. Exposición del Consejo de ministros a la Reina Gobernadora sobre el restablecimiento del orden constitucional, 4 de abril de 1834 Todos los Próceres del Reino, excepto los Grandes de España, deberán ser de nombramiento Real; pero con ciertos requisitos […] y declarando vitalicia aquella dignidad […]. […] Diferente en su origen y distinto en su organización y en su objeto, el Estamento de Procuradores del Reino está destinado principalmente a representar los intereses materiales de la sociedad y a vigilar en su custodia […]. Este estamento es por su misma esencia electivo. Los individuos que lo compongan deben ser elegidos por la Nación; para que de esta suerte sean sus legítimos Procuradores. Mas ¿cómo se verificarán las elecciones? ¿Quiénes deberán tener derecho de ser electores? ¿Y quiénes actitud legal para ser elegidos? […] Aun en las repúblicas antiguas, cuyas sabias instituciones nos ha transmitido la historia, los que ningunos bienes poseían no ejercían derechos políticos; ni puede nación ninguna confiarlos, so pena de pagar tarde o temprano su temeridad e imprudencia […]. Exposición del Consejo de ministros a la Reina Gobernadora sobre el restablecimiento del orden constitucional, 4 de abril de 1834

43 Text: Els primers partits polítics Durant el període que va de 1837 a 1840 els partits polítics progressista i moderat van tindre un notable desenrotllament. La seua creixent força va deslligar al mateix temps l'antagonisme entre ells, manifest en enverinades batalles electorals i disputes parlamentàries, a pesar que estaven lluny de ser partits de masses en el sentit modern. Essencialment eren partits oligàrquics que buscaven afanyosament refermar el seu poder i promoure els interessos materials dels grups relativament restringits que representaven. La lluita pel poder no es limitava exclusivament a la pugna per controlar el parlament […] També s'estenia al terreny municipal […] els governs municipals controlaven l'organització de la Milícia Nacional, el reclutament per a l'exèrcit, i tenien àmplies facultats respecte a la recaptació d'impostos. L'objectiu dels moderats era subordinar estos poders «democràtics» i «federals» a l'autoritat del govern central. En canvi, els progressistes veien en la relativa autonomia municipal un instrument fonamental per a aconseguir el suport popular necessari per a dur a terme les reformes encara pendents. […] Els progressistes van recolzar als sectors de la burgesia comercial i professional, de la xicoteta burgesia i dels artesans que reivindicaven els seus drets a participar en l'exercici del poder polític. Els moderats estaven més identificats amb aquells sectors de les classes altes que s'oposaven a les reformes avançades. CARLOS MARICHAL, La revolució liberal i els primers partits polítics a Espanya: 1834-1844, Madrid, 1980 Durant el període que va de 1837 a 1840 els partits polítics progressista i moderat van tindre un notable desenrotllament. La seua creixent força va deslligar al mateix temps l'antagonisme entre ells, manifest en enverinades batalles electorals i disputes parlamentàries, a pesar que estaven lluny de ser partits de masses en el sentit modern. Essencialment eren partits oligàrquics que buscaven afanyosament refermar el seu poder i promoure els interessos materials dels grups relativament restringits que representaven. La lluita pel poder no es limitava exclusivament a la pugna per controlar el parlament […] També s'estenia al terreny municipal […] els governs municipals controlaven l'organització de la Milícia Nacional, el reclutament per a l'exèrcit, i tenien àmplies facultats respecte a la recaptació d'impostos. L'objectiu dels moderats era subordinar estos poders «democràtics» i «federals» a l'autoritat del govern central. En canvi, els progressistes veien en la relativa autonomia municipal un instrument fonamental per a aconseguir el suport popular necessari per a dur a terme les reformes encara pendents. […] Els progressistes van recolzar als sectors de la burgesia comercial i professional, de la xicoteta burgesia i dels artesans que reivindicaven els seus drets a participar en l'exercici del poder polític. Els moderats estaven més identificats amb aquells sectors de les classes altes que s'oposaven a les reformes avançades. CARLOS MARICHAL, La revolució liberal i els primers partits polítics a Espanya: 1834-1844, Madrid, 1980

44 Los gobiernos de España entre 1854 y 1868