AUTOMÀTIC des de la propera imatge. Amb so ¯
BOIRA
Encara sento el teu alè.
Un ocell que no troba el seu niu em mira entristit.
El silenci de les campanes, endormisca els blaus coloms del meu somni.
Deixa que miri les teves mans, necessito llegir què em diuen.
La boira esborra l’horitzó.
La boira esborrarà el teu rostre.
I, també, humiteja els meus ulls, que no volen plorar.
I tu que em deies com n’era de bonica la boira I tu que em deies com n’era de bonica la boira... Ara s’ha instal·lat en el meu cor.
Vine, seu al meu costat com el primer cop.
Ensenya’m aquell camí anomenat «oblit».
Sento que he iniciat un viatge sense retorn.
Tinc molta por de perdre’m en aquest paisatge desconegut. Ajuda’m!
¯ Per seguir escoltant: quiets! 8 Per tornar a començar ¯ Per seguir escoltant: quiets! ESC Per acabar