Tema 4. Catalunya i Espanya al segle XIX: La construcció d’un règim liberal (1) El liberalisme a Espanya crisi de l’AR comença amb segueix amb arran de enfrontament absolutisme / liberalisme guerra i derrota contra F (1793-5) canvi d’aliances: E-F autorització per atacar Portugal (T. de Fontainebleau, 1807) motí d’Aranjuez: dimissió Godoy i abdicació Carles IV intervenció de Napoleó i nomenament Josep Bonaparte com a rei travessa restauració absolutisme (1814-20): cop d’Estat: clausura Corts i anul·la lleis repressió als liberals pronunciaments militars independència colònies americanes (1808-26): causes: difusió idees il·lustrades èxit dels EUA descontent burgesia criolla es produeix durant trienni liberal (1820-3): pronunciament Riego noves Corts: restauració lleis crida a Sta. Aliança i invasió fallida absolutisme (1823-33): situació econòmica difícil (=> apropament als sectors burgesos moderats) conflicte dinàstic (Isabel / Carles) Guerra del Francès o de la Independència (1808-14) destaca es formen acaba Corts a Cadis (1810) Bailén, Bruc, setges Girona i Saragossa Tractat de Valençay (darreries 1813): Ferran com a rei retirada de Napoleó convoca legislen elaboren grups guerrillers abolició de l’AR: supressió senyories abolició dels gremis supressió Inquisició igualtat de tots davant llei i impostos Constitució (1812): sobirania nacional divisió poders sufragi universal masculí declaració drets juntes s’uneixen a Junta Suprema Central
Tema 4. Catalunya i Espanya al segle XIX: La construcció d’un règim liberal (2) segueix amb primera guerra carlina (1833-9): absolutistes (carlins) / liberals (isabelins) reformes progressistes: dissolució règim senyorial desamortització béns clero supressió duanes interiors extinció gremis al temps de revolució liberal (1833-43) govern progressista va aprovar Constitució 1837: sobirania nacional drets individuals sistema electoral censatari alguns poders a la corona (vetar lleis, dissoldre Parlament...) travessa govern moderat => forta oposició abdicació Mª Cristina (1840) regència Espartero: govern autoritari 1843: majoria edat Isabel Constitució 1845: sufragi molt restringit i sobirania compartida rei-corts Concordat 1851 (Estat confessional) reorganització administració (uniformista i centralitzada) reforma hisenda elaboració Codi penal (1851): unificació lleis creació Guàrdia Civil (1848): medi rural dècada moderada (1843-54) etapa isabelina: liberalisme moderat (1843-68) travessa pronunciament militar (Vicálvaro, 1854): progressistes i moderats descontents restauració Constitució 1837 desamortització béns municipals impuls a la construcció del ferrocarril bienni progressista (1854-6) alternança moderats – Unió Liberal (O’Donnell) política colonialista (Guerra Marroc, 1859-60) autoritarisme i repressió interior aparició grups demòcrates i republicans dècada unionista (1856-68)
Tema 4. Catalunya i Espanya al segle XIX: La construcció d’un règim liberal (3) segueix amb Revolució 1868 va ser moviment polític contra la monarquia d’Isabel II sexenni democràtic (1868-74) Constitució 1869: caràcter democràtic govern provisional aprova reformes: drets fonamentals (reunió, associació, cultes, impremta...) i sufragi universal masculí ensenyament i democratització Ajunts. elecció Amadeu de Savoia conflictes armats (Cuba, 1868; carlins, 1872) oposició: moderats, carlins i Església (partidaris dels Borbons), demòcrates (republicans) abdicació d’Amadeu (II-73) travessa monarquia democràtica (1870-3) viu problemes: guerres carlina i cubana, divisions entre rep. unitaris i federalistes, revoltes socials radicals, aixecaments cantonals, oposició monàrquica pateix primera república (1873-4) I-74: cop d’estat (Pavia, governa Serrano): intent republicà conservador i presidencialista dissolució Corts i acabament aixecaments i revoltes desgast república => pronunciament Martínez Campos a favor de la mon. borbònica (XII-74) acaba un sistema polític parlamentari liberal molt moderat i estable Constitució 1876 torn pacífic: alternança entre conservadors i liberals pràctiques electorals fraudulentes i caciquisme configura gràcies a restauració monàrquica (1874-98) Catalunya: Centre Català (1882), Unió Catalanista (1891), Lliga Regionalista (1901) País Basc: PNB (1894) aparició moviments regionalistes com ara viu crisi 98 (pèrdua Cuba, Puerto Rico, Filipinas) pessimisme social i polític produeix porta al regeneracionisme