Tema 5: Condicionaments, conflictes i etapes de la República. Èxits i decepcions.

5.1. El bienni reformista (desembre, 1931-setembre, 1933). ruptura de la unanimitat: - crema de convents. - discussió de la Constitució. - Alcalá-Zamora abandona per l’article 26. - A. Lerroux. abandona després de l’elecció d’Alcalá-Zamora.

La reforma del exèrcit. obra d’Azaña des del govern provisional: - parcel·la molt necessitada. objectiu  eliminar la sumptuositat i més acord amb les necessitats.. reformes  supressió de càrrecs (Capità General i Tinent de Brigada).  reducció d’unitats..  llei de retir de l’oficialitat. intent de submissió al poder civil:  supressió del Consell de Justícia Militar.  supressió dels tribunals d’honor.  desaparició de l’Acadèmia General Militar.  supressió d’ascensos per mèrits militars. Conseqüències: - enfrontament amb l’oficialitat més preparada (africanistes). - recolzament en militars de la Junta de Defensa i liberals (escassos).

b) La qüestió religiosa. Assumpte més complicat: plantejament obligat  aliança monarquia i catolicisme.  anticlericalisme republicà. Actitud de l’Església: - contraria  cardenals Segura i Gomá. - col·laboradora  Vidal i Barraquer i el Vaticà. Reformes (des de art. 26), postures: - separació amistosa Església i Estat (Maura i Alcalá-Zamora). - radical (socialistes i radical-socialistes). - Azaña  perill de les Ordres Religioses (ensenyament).  soles supressió dels jesuïtes (4t vot i educació). Altres reformes: - establiment del divorci. - secularització dels cementeris. - supressió del pressupost del clericat. llei de Congregacions  inscripció en registre.  limitació de possessió de bens.  dissolució per perill per a l’Estat.  domini sobre bens eclesiàstics. aprovació governativa d’actes religiosos. Conseqüències: - reacció radical de l’Església i les dretes. - greu perjudici per al règim.

c) La reforma agrària. introducció: - la més important i necessària. - problema secular i agreujat per la crisi. Primeres mesures: - govern provisional  comissió tècnica  soles en el su  ràpida.  finançada amb impostos.  assentament 70.000 camperols. - Alcalá-Zamora  limitada terres irrigables no regades.  arrendaments tradicionals. - govern Azaña  discussions  oposició de la dreta.  desavinença esquerres. La Llei de Reforma Agrària: - complexitat  assentament individual o col·lectiu a triar.  extensió a tot el país. - sistema  expropiació amb indemnització excepte nobles i Sanjurjo.  IRA = confús, burocratitzat i sense mitjans. Els resultats de la reforma: - més intent que realitat  baix nombre d’assentaments. - causes:  complexitat i escassetat de mitjans.  incompetència del ministre Marcelino Domingo. - conseqüència  descontent dels camperols.  oposició dels propietaris.

Casas Viejas Adivina

d) La qüestió autonòmica. vell problema agreujat durant la Dictadura. Catalunya: antecedents: - vigor per unió d’esquerres i dretes. - victòria de ERC a abril de 1931  nacionalistes exaltats.  extrema esquerra.  part d’Acció Republicana. procés prestatutari: - proclamació Rep. Catalana a abril. - constitució d’un govern català  la Generalitat. - elaboració l’Estatut de Núria  plebiscit d’aprovació.  ambicions federalistes no constitucionals.  discrepàncies govern i partits catalanistes  recolzament al govern socialistes i dretes. - acord  participació d’Azaña.  reacció al colp d’Estat de Sanjurjo. Estatut: - divisió de competències a través de la Constitució. - govern central  Defensa, Duanes i Exteriors. - Parlament propi i cooficialitat de la llengua catalana. - dificultat en la delimitació de competències  solució no satisfactòria.

País Basc i altres autonomies. - País Basc: - evolució del nacionalisme cap a la democràcia cristiana (J. A. Aguirre). - falta de solució  primer estatut  qüestió de les relacions amb Roma.  segon estatut  discrepàncies nacionalistes i tradicionalistes.  vot en contra de Navarra.  reticència de l’esquerra. Altres (València i Galícia): - sol·licitud d’estatut. - lentitud del procés. - divisions internes.

e) La qüestió social. Reformes laborals: - reformes de Largo Caballero: - Delegacions de Treball - segurs socials i reducció de jornada al camp. - Termes Municipals  obligació de contracte a locals. - Jurats Mixtes  comitès paritaris.  poc imparcials i controlats per UGT  milloren condicions dels treballadors - el problema de l’atur: - pla de I. Prieto d’obres públiques. - èxit ferroviari i fracàs hidràulic Reformes educatives: - centrada en la primària: - augment del pressupost (50%) - falta de fons. - pèrdua ensenyament Ordres religioses. - missions pedagògiques: - alfabetització zones rurals. - participació intel·lectuals.

5.2. El bienni radical-cedista (1933-1936). El govern d’Azaña va tenir que fer front a l’oposició de monàrquics i anarquistes: L’oposició monàrquica: - programa antidemòcrata. - unió d’alfonsins i carlins. - colp d’estat de Sanjurjo  sense participació monàrquica.  liberals descontents.  fracàs excepte en Sevilla i Madrid. Els anarquistes: - marc rural. - esquema de protesta:  crida a la revolució.  sublevació i atac a la Guardia Civil.  toma de l’ajuntament i Registres de la Propietat.  arribada de reforços de la Guardia Civil i repressió.

L’orientació del vot. - Llei electoral favorable a les aliançes. La dreta (CEDA): Reforma de la Constitució i les seues lleis (espec. religioses). Protecció dels interessos econòmics (espec. Agraris). Centredreta (P. Radical): Programa imprecís. Antisocialistes i favorable a integrar la dreta en la República. Esquerra: desunió. Anarquistes partidaris de l’abstenció. - Socialistes decebuts de les reformes. - Republicans d’esquerres desunits.

Les eleccions de 1933 i el canvi de govern. Resultats: - triomf de la dreta (212 diputats), recolzada pel centre (104). - fracàs de l’esquerra (100 diputats). - causes  unió de la dreta i desunió de l’esquerra.  abstenció del mon obrer (anarquistes).  fracàs de les reformes del govern Azaña = desil·lusió.

El primer govern Lerroux: - tema religiós  intent fracassat de Concordat.  dotació econòmica al clericat rural. - Reforma agrària  suspensió.  devolució de terres a la noblesa.  derogació de Llei de Termes Municipals. - Autonomies  conflicte de competències amb L. Companys.  conflicte amb el País Basc per estatut.

La CEDA i la revolució d’octubre de 1934. Causa entrada CEDA  debilitat de Lerroux i majoria parlamentària. Reacció de l’esquerra: - protesta per temor al final de la República. Catalunya: - proclamació de l’Estat Català. - fracàs per falta d’armes i desunió de l’esquerra. - intervenció exitosa de l’exèrcit. Astúries: - revolució social (UGT i CNT) per acabar amb el capitalisme. - ocupació militar i repressió (F. Franco). Conseqüències d’Octubre: - pressió de l’extrema dreta sobre la CEDA  radicalització. - suspensió de l’Estatut Català. - presó dels dirigents (Largo Caballero, Lluis Companys).

5.3. El triomf del Front Popular (1936). Petició de dimissió de Lerroux:  assumpte del estraperlo.  cas Nombela. Debilitat dels nous governs: - esterilitat o inestabilitat. - possibilitat de govern de la CEDA: negativa d’Alcalà-Zamora - possibilitat de colp d’estat de Gil Robles. Balanç del bienni: - esterilitat i inestabilitat per falta enteniment radicals i cedistes. - pressió de l’extrema dreta. - negativa de l’esquerra a acceptar els resultats

b) Les tendències extremistes. El comunisme: - divisió interna: comunistes, troskistes (POUM) i catalanistes-leninistes. - PCE: Dolores Ibárruri (La Pasionaria) com principal dirigent. - progressiva unió al socialisme (joventuts i sindicat UGT). El socialisme: - importància creixent del revolucionari Largo Caballero. - joventuts socialistes radicalitzades i pròximes al comunisme. - postura més possibilista de Julián Besteiro. - postura intermèdia de Indalecio Prieto. El feixisme: - inici de grups feixistes pròxims als europeus de l’època. - fundació de les JONS i Falange Española (José Antº Primo de Rivera).

5.4. El Front Popular i les eleccions de febrer de 1936. Formació del Front Popular: - Esquerra Republicana = A.R. + ORGA + Radical-socialistes. - unió de socialistes i comunistes, més grups anarquistes. Pla de govern: - reformes més avançades que en 1931. - amnistia política a implicats en octubre de 1934. Resultat de les eleccions: - esquerra (34.4%) amb 269 diputats. - centre (5.4%) amb 19 diputats. - dreta (32.2%) amb 125 diputats. - causes:  divisió de la dreta.  participació anarquista.  eliminació dels radicals, fracàs de partit de centre. - interpretació:  preàmbul de la guerra civil (interpretació confusa).  escàs recolzament als extremismes (comunistes i feixistes).

5.5. La pendent cap a la guerra civil. Canvis institucionals: - Azaña com president del govern. - destitució d’Alcalá-Zamora  procediment confús.  negativa dreta a elecció compromissaris. - elecció d’Azaña com president de la República (allunyament poder decisori). - elecció de Casares-Quiroga com president del govern. Desbordament dels esdeveniments: - continuació de les reformes (agrària i religiosa). - desordres públics per l’esquerra i la dreta. - Calvo-Sotelo com cap de l’oposició (assassinat). Elecció d’Azaña al Palau de Cristal, Madrid

De l’entusiasme a la decepció: 5.6. Èxits i decepcions. De l’entusiasme a la decepció: Impacte de la crisi econòmica mundial dels anys trenta. brusquedat de la transformació política sense tradició democràtica. Major èxit: Situar Espanya en el context polític europeu. Fracàs: Insatisfacció del sistema polític cap a 1936.