LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)

1) Els antecedents. Els governs del Front Popular. Triomf del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936. Azaña nou president del govern. Aplica el programa del Front Popular: Continuació de la reforma agrària. Amnistia pels presoners polítics. Restabliment de la Generalitat de Catalunya. Política educativa 5/1936  Azaña nou president de la República.  Santiago Casares Quiroga nou president del govern. Radicalització del desordre públic: Violència al camp  Vagues i ocupació de terres. Violència contra edificis religiosos. Atemptats polítics  Dretes (Falangistes i monàrquics) Esquerra (Sindicalistes, anarq. i comunistes)

13/7/1936  Assassinat del diputat monàrquic Calvo Sotelo. (resposta a un atemptat d’un guàrdia d’assalt per part de falangistes) Radicalització de les postures extremes: a) Falange Española i de las JONS  Defensa de l’autoritarisme. b) Requetès  Entrenaven escamots paramilitars. Radicals  Largo Caballero (UGT) c) PSOE) Socialdemòcrates  Indalecio Prieto. A Catalunya es creen nous partits d’esquerra per organitzar els obrers. d) POUM  1935. e) PSUC  7/1936 f) CNT  Posicionament radical i antirepublicà. REVOLUCIÓ!

2) Causes i esclat de la guerra. 18/7/1936  L’exèrcit se subleva a tot Espanya. El 17 al Marroc i el 19 a Barcelona. L’exèrcit pretenia fer un cop d’estat, controlar les grans ciutats i imposar la seva postura en 24 o 48 hores. El govern republicà, per fer front a la sublevació, va haver d’armar el poble, a les organitzacions obreres. Els obrers i les forces fidels a la República van fer fracassar el cop d’estat a les zones industrials. L’exèrcit revoltat s’imposa a les zones més rurals. Espanya quedà dividida i començà un guerra civil que va durar 3 anys.

3) Justificació dels militars insurrectes. Per acabar amb les reformes republicanes. Perjudiquen les elits tradicionals (Església, exèrcit, terratinents i industrials) Per evitar una possible revolució social. Part de la classe mitjana dóna suport als sublevats. Per garantir la unitat d’Espanya enfront del que ells anomenen “separatismos” No acceptaven la descentralització.

4) La conspiració militar. 1932  intent de cop d’Estat del general Sanjurjo. El triomf del front popular provoca un intent de sublevació per part de Franco. El govern de la República és conscient del perill d’alguns militars. Es posa al capdavant del poder militar a militars fidels a la República, S’allunya els militars més sospitosos: a) Franco a les illes Canàries b) Goded a Mallorca c) Mola a Pamplona.  No era sospitós. S’entendrà amb els requetès.

Cop d’Estat previst per a finals de juliol de 1936 La conspiració la duen a terme els generals Mola des de Pamplona, Franco, Queipo de Llano i Goded. Suport a la conspiració militar per part d’una trama civil de terratinents i financers: Joan March  Dragon Rapide. Cop d’Estat previst per a finals de juliol de 1936 L’ assassinat de Calvo Sotelo provoca que s’avanci al 18 de Juliol. La sublevación militar del 18 de julio

5) La insurrecció militar. 17/7/1936  La Revolta militar s’inicia a Melilla. Franco vola des de Canàries amb l’avió Dragon Rapide Execució dels comandaments militars fidels a la República, 18/7/1936  S’alça a Sevilla el general Queipo de Llano. Els caps militars sublevats declaren l’estat de guerra. El general Goded s’alça a Mallorca i es desplaça a Barcelona. El 19/7/1936 els militars se subleven a Barcelona.

6) Resposta a la insurrecció. Espanya dividida. La insurrecció no triomfa a tot Espanya. Triomf dels rebels també al Marroc i a les illes. Ciutats importants i zones industrials fidels a la República. A Catalunya el cop no triomfa. A Barcelona arriben notícies del cop militar al nord d’Àfrica. La CNT-FAI i els partits d’esquerra vigilen les casernes des del dia 17 de juliol. Els obrers, la guàrdia d’assalt i la Guàrdia Civil aturen els insurrectes. Goded es rendeix. Els insurrectes es rendeixen. Els obrers s’apoderen de les armes.

Espanya queda dividida (mapa de la pàgina 217) Nacionals Zona agrària, zona cantàbrica, centre i oest de la península. Republicans  Zones industrials i principals ciutats (Madrid, Barcelona, Bilbao i València) Socialment: Nacionals  Exèrcit, Església, Feixistes, Monàrquics i Carlins. Republicans (rojos)  Classes populars, petita burgesia, pagesos sense terra, socialistes, comunistes, nacionalistes i Republicans.

7) Suports i context europeu. Les brigades internacionals. Repercussió internacional: confrontació entre forces democràtiques i règims feixistes. Estats democràtics Comitè Europeu de No-Intervenció. Política de contenció davant de l’Alemanya nazi. Estats Feixistes  Ocasió per frenar el comunisme. Envien efectius, armes, avions (Legió Còndor) URSS  Envien consellers i armament. Comissaris polítics. Les Brigades Internacionals: 60.000 voluntaris arribats de tot el món. Eren d’ideologia progressista i lluitaven contra el feixisme. George Orwell.  “Homenatge a Catalunya”