U. D. XIII: EL FRANQUISME I: LA CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA (1939-59)

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) Cronologia,1931-1936 2

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) 1.- Un règim dictatorial Característiques del franquisme Estat legitimat només per la Guerra Civil Autoritarisme extrem -Dictadura inspirada en el model feixista italià i alemany Totalitarisme -Supressió de la Constitució del 1931 -Clausura del Parlament -Prohibició dels partits polítics i els sindicats. Cabdillisme Franco, Caudillo d'Espanya, concentra tots els poders: cap de l'Estat i cap nacional de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, el partit únic Concepció unitarista i centralista de l'Estat Repressió planificada de l'oposició Control dels mitjans de comunicació censura 3

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) 4

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) Els pilars del règim Molts ministres i governadors civils eren militars L’exèrcit suport més destacat del règim La Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS) -Bases ideològiques, control dels mitjans de comunicació i càrrecs de l'administració -Frente de Juventudes -Sección Femenina -Sindicato Español Universitario (SEU) -Central Nacional Sindicalista (CNS) L’Església Catòlica -Estat confessional catòlic -Proclamà el caràcter de "croada" de la guerra -1939 es reinstaura el pressupost de culte i clero -Control gairebé total del sistema educatiu -Imposició de la moral i els valors catòlics 5

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) Els suports socials Suport de les elits econòmiques i socials Propietaris agrícoles petits i mitjans del centre i nord d'Espanya Les classes mitjanes desbordades durant la Guerra Civil per la revolució social Majoritàriament passiva i apolítica Els sectors populars perdedors de la Guerra Civil La repressió, el control policial i la por, van dur a la passivitat política i al silenci Els franquistes catalans Industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers Escassa militància catalana a la Falange Carlins i excombatents Antics militants de l'extrema dreta (carlins, monàrquics, Unión Patriótica de Miguel Primo de Rivera ... ) El personal polític El franquisme els oferí només llocs polítics secundaris (ajuntaments, diputacions...) 6

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) Les "famílies" del règim Grups que donaren suport a la rebel·lió del 1936 Falangistes, carlins, ultracatòlics i monàrquics alfonsins -Ideari feixista (nacionalsindicalisme) -Gran protagonisme durant la primera etapa del franquisme Els falangistes 1945, Derrota de les potencies feixistes Substitució dels falangistes per grups catòlics, (Asociación Católica Nacional de Propagandistas, ACNDP) Democràcia orgànica (Nacionalcatolicisme) Des de mitjan dels anys 50 Membres l'Opus Dei assoleixen gran protagonisme en les transformacions econòmiques dels anys 60 7

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) 2. Una repressió institucionalitzada Els instruments de la repressió Institucionalització de la repressió -Llei de responsabilitats polítiques (1939) -Llei de repressió del comunisme i de la maçoneria (1940) L’exèrcit principal responsable de la repressió fins 1963 en què es creà el Tribunal d'Ordre Públic (TOP) -1939-1945, 40000 catalans jutjats en consells de guerra -Unes 150000 persones executades per raons polítiques, 50000 a la postguerra. 4000 a Catalunya (Lluís Companys) 1940, 280000 presos, 23300 eren dones - Mortalitat molt alta -Molts reclusos eren enviats als batallons de treballadors Voluntat d'exemplaritat i càstig Escampar el terror i callar qualsevol dissidència 8

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) Confiscació de béns i depuracions Espoliació patrimoni dels vençuts Més de 14000 a les províncies de Barcelona i Lleida Depuració dels funcionaris Un terç dels mestres de Catalunya separats del cos, suspesos o traslladats Professions liberals Depuracions obligatòries col·legis professionals Empreses particulars Acomiadament obligatori d’exiliats, detinguts i militants de partits i organitzacions d'esquerres La política franquista envers Catalunya Prohibició de les manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes 5 d'abril del 1938, decret d’abolició de l'Estatut de Catalunya Genocidi cultural -Prohibició dels símbols identitaris de Catalunya -Prohibició del català a l'administració pública, l’escola, la premsa... L'Institut d'Estudis Catalans passà a la clandestinitat, la Biblioteca de Catalunya es convertí en la Biblioteca Central. La resistència de sectors de la societat impediren la culminació del projecte franquista 9

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) 3. Relacions internacionals i evolució del règim La Segona Guerra Mundial i l'hegemonia del nacionalsindicalisme (1939-1945) El franquisme donà suport a les potencies de l'Eix Les condicions interiors porten a Franco a declarar la neutralitat d'Espanya Importància de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (R. Serrano Suñer) en el nou Estat nacionalsindicalista La no-bel·ligerància juny 1940, Amb la victòria d’Alemanya sobre França El règim passa de la neutralitat a la no-bel·ligerància Suport diplomàtic i econòmic a les potencies de l'Eix Alemanya i Itàlia es plantegen la intervenció espanyola -Entrevistes de Franco amb Hitler (Hendaia, 1940) i amb Mussolini (Bordighera, 1941). Condicions per a la intervenció -Ampliar les colònies africanes -Recuperació de Gibraltar Espanya no va entrar en la guerra, però va col·laborar en l'esforç bèl·lic -Enviament de material estratègic (tungstè) i aprovisionaments -1941, Enviament de la División Azul a l’URSS 10

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) El retorn a la neutralitat Octubre 1943, evolució de la guerra desfavorable a les potencies feixistes -Retirada i la dissolució de la División Azul -Tornada a l'estatus de neutralitat estricta 1945, derrota d'Alemanya -El règim comença a presentar-se com conservador, catòlic i anticomunista -Es margina el falangisme -S’abandona la simbologia feixista Els anys del boicot internacional (1945-1947) 1945, final de la II Guerra Mundial Etapa d’aïllament i de rebuig internacional 1946, condemna del règim franquista per les Nacions Unides -França tanca la frontera amb Espanya -1947, s’exclou Espanya del Pla Marshall i del Tractat de l‘Atlàntic Nord (OTAN) el 1949 11

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme (1947-1953) 1947, inici de la Guerra Freda -Acceptació internacional del règim pel seu anticomunisme -EUA es nega a imposar noves sancions a Espanya 1951, Franco remodela el govern -Facilitar l’apropament de les potències occidentals al règim -Predomini del nacionalcatolicisme (L. Carrero Blanco subsecretari de presidència) 1953, definitiu reconeixement internacional del règim Concordat amb la Santa Seu Restabliment de la confessionalitat de l'Estat i estatus de privilegi per a l'Església Catòlica Instal·lacions militars (bases de Torrejón, Morón, Saragossa i Rota) Acord amb els EUA A canvi Espanya rebia material bèl·lic i ajuda material i tècnia Regularització de les relacions diplomàtiques i comercials amb els països occidentals 12

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) Els primers intents d'obertura (1953-1959) Situació econòmica molt difícil Nivell de vida molt inferior al d’altres països 1956 -1958, protestes obreres i primers moviments de dissidència a la universitat Necessitat de posar fi a l'autarquia i procedir a la liberalització de l'economia 1957, nova remodelació de l'executiu Entrada ministres tecnòcrates procedents de l’OPUS DEI (Navarro Rubio i Ullastres) 13 Almirall Carrero Blanco

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) 4. L'estructura del nou estat Les lleis fonamentals Inici de la institucionalització del nou regim Gener del 1938, primer govern de Franco Concentració de poders en la persona de Franco Cap de l'Estat, del govern i del partit i generalíssim dels tres exercits. Presidia el Consejo Nacional 1938, Fuero del Trabajo, primera llei fonamental De clara d’inspiració feixista basada en la Carta del Lavoro italiana 1945, Fuero de los Españoles i Llei del referèndum nacional Pretenia aparentar que els ciutadans gaudien de certes llibertats polítiques 1947, Llei de successió Permetia a Franco designar el seu successor "a títol de rei“ i creava el Consell de Regència i el Consell del Regne 1958, Llei de "Principios del Movimiento Nacional" Instituïa el Movimiento Nacional com a partit únic 14

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) La democràcia orgànica El nou Estat s’inspirà en l'Estat corporativista italià organitzat en tres unitats bàsiques La família, el municipi i el sindicat El sistema s’anomenà democràcia orgànica -Llei constitutiva de les Corts (1942) regulava la representació popular en les institucions -Tots els procuradors eren designats pel poder -el sindical -el d'entitats -l'administració local (ajuntaments i diputacions) Representació corporativa per terços Amb la nova llei orgànica del 1966 s’afegiren els procuradors pel terç familiar Elegits mitjançant sufragi pels caps de família El poder del govern es transmetia per mitjà dels governadors civils Es mantenen el governador militar i les capitanies militars, suprimides durant la República Creació dels sindicats verticals, posteriorment, Organización Sindical Española (OSE) 1940, Llei d'unitat sindical L’Estat mantenia una Fèrria tutela sobre la classe obrera i dictava les condicions laborals Salaris baixos i alts beneficis empresarials 15

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) 5. Autarquia i racionament L'autarquia i els seus efectes (1939-1959) -L’autosuficiència econòmica (autarquia) -Política econòmica d’aïllament exterior i de substitució del lliure mercat per la intervenció de l'Estat en l'economia Objectiu de la primera etapa del franquisme Reglamentació del comerç exterior Control estatal de les importacions per reduir-les al mínim descens de la producció industrial Encariment i escassetat de béns de consum i de primeres matèries d’interès estratègic per assegurar la independència militar i política del nou Estat Foment de la indústria 1941, Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE) 1945, Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE) Nacionalitzacions 1941, fundació de l'Instituto Nacional de Industria (INI) -Impuls a la creació d’empreses públiques -Inversions en defensa militar (hidrocarburs, vehicles de transport, construcció naval, siderúrgia, etc.) Iberia (1943), Banco Exterior de España (1943), Endesa (1944), Enher (1946), Ensidesa (1949) i Seat (1950) 16

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) L'intervencionisme al sector agrari Baixos preus oficials Descens de la productivitat Conseqüències de l’autarquia Profund estancament econòmic -Col·lapse del comerç exterior -Descens de la producció i del consum -Disminució del nivell de vida de la població -Frenada en l’evolució modernitzadora -Espanya va trigar quinze anys a assolir el nivell econòmic de 1935. Racionament i mercat negre L’autarquia comportava el control del mercat per part de l'Estat Manca d'abastament i racionament dels productes de primera necessitat fins 1952 Auge del mercat negre 17

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) Unes dures condicions de vida Disminució del nivell de vida Inflació i sous molt baixos entre 1939 i 1951 1937-1950, a Barcelona el cost de la vida va multiplicar-se per 5,4 La fam va afectar una part significativa de la població -Augment del barraquisme als afores de Madrid, Barcelona, Valencia i Bilbao -Reaparició de malalties ja eradicades en dècades anteriors (còlera, el tifus i la tuberculosi) -La mortalitat infantil del 143 ‰ (raquitisme) -Esperança de vida l'any 1945 era de 47 anys per als homes i 53 les dones 18

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) 6. L’oposició: exili i resistència La trajectòria de l'exili Final de la Guerra Civil Prop de 450000 republicans van abandonar Espanya. Uns 50000 Catalunya A França pels Pirineus o al nord d’Àfrica (Algèria, Marroc) Important colònia d'emigrats espanyols en França Amb l’ocupació, alguns serien deportats a camps de concentració nazis (Mauthausen) Mèxic acolliria bona part per decisió del president Lázaro Cárdenas Molts exiliats a Hispanoamèrica La Unió Soviètica, 3000 infants espanyols havien estat enviats l'any 1937 1945, s'hi van celebrar les primeres corts republicanes a l'exili Oposició al franquisme a l’exili A la mort de Lluís Companys, Josep Irla seria el president de la Generalitat a l’exili 1954, Josep Tarradellas elegit president de la Generalitat 19

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) L'evolució de L'oposició 1939-1944 Reconstrucció de les organitzacions polítiques i sindicals Sindicalistes (CNT i UGT) i partits obrers (PSOE, PSUC) i republicans (ERC) s’organitzen en la clandestinitat 1940, creació a París del Front Nacional de Catalunya Joves nacionalistes d'ERC i d'Estat Català 1945, Moviment Socialista de Catalunya Dissidents del POUM i del PSUC Es manté una activitat guerrillera (maquis) a les zones rurals i de muntanya Impulsades des de França per anarquistes i comunistes 18 d'octubre del 1944, invasió de la vall d'Aran 1945-1947 Important activitat esperonada per la derrota de l’Eix 1945, creació a Catalunya de l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques Divergències entre part del PSOE i la CNT, que veuen inviable la restauració de la República, i els que aspiren a imposar-la (PSUC, PCE, ERC, PSOE i CNT) Comunistes i anarquistes prioritzen una actuació guerrillera que prepari una insurrecció generalitzada de la població 20

U.D. XIII. El Franquisme (I): La Construcció d’una Dictadura (1939-1959) 1948-1951 Etapa de desmoralització 1948 fracàs de les opcions de l'antifranquisme Consolidació de la dictadura -Esclat de la Guerra Freda: cap potencia disposada a fer caure el dictador espanyol -La policia franquista i la Guardia Civil havien liquidat gairebé tota resistència política a l'interior PSUC- PCE proposen la fi de la lluita guerrillera Vinculació de les organitzacions polítiques a les lluites socials de les classes populars El ressorgiment de la conflictivitat social Finals dels 40, tímid moviment de protesta popular Primeres actuacions obreres fruit de la reorganització incipient de l'esquerra Conflictes laborals en els sectors tèxtil i metal·lúrgic pels baixos salaris Barcelona, Sabadell, Terrassa 1951 i 1957, vaga de tramvies de Barcelona 1956-57, primeres revoltes d'estudiants a les universitats de Madrid i Barcelona 700 estudiants de la Universitat de Barcelona sancionats (Fets del Paranimf) 21