U. D. XII: LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Cronologia,1936-1939 2

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) 1. L’esclat de la Guerra civil Del cop d’Estat a la Guerra Civil 17 de juliol Coronel Yagüe, s’aixeca en armes contra la República a Melilla 18 de juliol, Franco vola de Canàries a Melilla al davant de l’Exèrcit d’Àfrica es dirigí cap a la Península El govern republicà actuà amb indecisió 19 juliol, Casares Quiroga és substituït per J. Giral -Dissol l’exèrcit -Lliura armes a sindicats i partits del Front Popular El cop militar -Triomfa a les zones agràries (Espanya interior, Galícia, L’Andalusia del Guadalquivir ...) -Fracassa a les zones industrials (País Basc, Catalunya, Madrid, València, Astúries i Santander...) 3

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) El fracàs de la insurrecció a Catalunya General Goded lidera el cop militar a Catalunya La Lliga Catalana no participà Guàrdia Civil, Guàrdia d’Assalt, Mossos d’Esquadra Mobilització dels anarcosindicalistes (CNT-FAI) Derrotat per la Generalitat Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes -Coordinar la defensa de la República -CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC, Unió de Rabassaires, Acció Catalana Espanya dividida Fidel a la República En mans dels sublevats Catalunya País Valencià Madrid Castella-La Manxa Part d’Extremadura País Basc Astúries Cantàbria Part d’Andalusia Marroc Part d’Andalusia Navarra Castella i Lleó Galícia Aragó Rioja Illes Balears (sense Menorca) 4

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) La consolidació dels bàndols Insurrectes o “nacionals” Militars, alta i mitjana burgesia, església, terratinents i propietaris agraris, cedistes, monàrquics alfonsins, carlins, feixistes i catòlics Republicans o “rojos” Obrers, jornalers, socialistes, comunistes, anarquistes, petita burgesia, nacionalismes perifèrics (excepte dreta catalanista) i classes mitjanes republicanes Enfrontament entre els vells grups dominants de l’Espanya de la Restauració i els grups emergents de obrers i burgesos La internacionalització de la Guerra Civil Gran ressò internacional de la Guerra Civil Confrontació entre les forces democràtiques i en part revolucionàries i els règims feixistes Els rebels tindran el suport d’ Alemanya, Itàlia, el règim de Salazar a Portugal i el Papat veuen en ells un fre a l’expansió del comunisme Gran Bretanya pressiona a França per a crear Comitè de No-intervenció Embargament d’armament Els estats democràtics abandonen a la República espanyola La República només contarà amb el recolzament de l’URSS 5

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) L’ajuda exterior L’ajuda feixista -Flota germànica -Material militar -Aviació (Legió Còndor) L’Alemanya de Hitler L’Itàlia de Musolini -Menys important tècnica i estratègica però més nombrosa humanament (Corpo di Truppe Volontarie) -Suport aeri, naval i equipament bèl·lic Portugal Comunicacions i subministraments (20 000 voluntaris) Cal afegir Exèrcit d’Àfrica (regulars marroquins voluntaris, Legió Estrangera) L’ajut soviètic i les Brigades Internacionals URSS -Armes i aliments (avions, tancs...) -Pilots, instructors i tècnics -Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera Reserves d’or del Banc d’Espanya Brigades Internacionals -Gran valor moral (60 000 voluntaris fins desembre de 1938 -Crida de la Internacional Comunista 6

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) 2. La zona republicana: la revolució continguda El desencadenament de la revolució social Clima revolucionari a la zona republicana Juntes, comitès, milícies, consells... Suplanten el poder de l’Estat: Consejo Soberano de Asturias, Junta de Defensa de Madrid Catalunya Lluís Companys proposa a la CNT-FAI la formació d’un Comitè Central de Milícies Antifeixistes Una economia de guerra: les col·lectivitzacions Dispersió organitzativa, debilitat militar, desordre i repressió -Assassinats de la Presó Model de Barcelona i Madrid (Paracuellos del Jarama) -Violència anticlerical UGT, CNT-FAI, POUM -Col·lectivitzacions de terres i indústries -Experiències comunisme llibertari Decrets del govern central i la Generalitat donen cobertura legal 7

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) A Catalunya 11 d’agost de 1936, Consell d’Economia de Catalunya -“Pla de transformació socialista del país” -Decret de Col·lectivitzacions -Sindicats i obrers controlen les empreses -El govern controla indústries estratègiques 2000 empreses col·lectivitzades Les col·lectivitzacions són frenades pel govern i els comunistes El govern de Largo Caballero (setbre. 1936-maig 1937) Necessitat d’un poder estatal fort per guanyar la guerra i posar fi la violència revolucionària Setbre. 1936, Govern de coalició de F. Largo Caballero (republicans, socialistes i comunistes) Consells provincials i municipals Novbre. 4 ministres anarcosindicalistes (F. Montseny) Reorganització de l’Estat Major de l’Exèrcit -Militarització de les milícies -Creació de l’Exèrcit Popular 8

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Catalunya Es dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes govern d'unitat de Josep Tarradellas Acció Catalana Republicana, POUM, PSUC, ERC i CNT Centralització dels serveis policials Junta de Seguretat Interior Reconstrucció l'aparell judicial Posar fi a la violència incontrolada Militarització de les milícies Exèrcit Popular de Catalunya El tombant dels Fets de Maig del 1937 Primavera 1937, enfrontament entre les forces republicanes Unificació i centralització Guanyar la guerra i posposar la revolució Comunistes, republicans i socialistes CNT-FAI, POUM, Largo Caballero Fer la guerra i dur a terme la revolució Fets de maig de 1937 a Catalunya Forces de la Generalitat i del PSUC, ERC, UGT POUM i CNT-FAI (negativa a l’exèrcit sense milícies) Enfrontament Desallotjament de l'edifici de la Telefónica de Barcelona ocupat per la CNT 9

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Problemes en el bàndol republicà -Tensions entre les forces antifeixistes per la direcció política i militar de la guerra -Reticències del Govern Central sobre la capacitat de la Generalitat de governar i dirigir la guerra El govern de Negrin (maig 1937-març 1939) Nou govern Influència dels comunistes President: Juan Negrín -Centralització política i militar -Integració de les milícies en l'Exercit Popular -Control sobre la producció industrial i agrària POUM declarat il·legal Andreu Nin assassinat per la policia política soviètica Negrín trasllada el govern de València a Barcelona Necessitat de controlar els recursos econòmics i militars Novembre del 1937 1938 Manca d’aliments en la zona republicana, cansament de la guerra Maig, Programa dels Tretze Punts Proposta de sortida negociada a la guerra rebutjada per Franco Negrín partidari de la resistència a ultrança 10

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) El final del conflicte Gener i febrer del 1939 -Ocupació de Catalunya -El govern de la República s’exilia a França -Gran Bretanya i França reconeixen el govern de Franco 3. La zona insurrecta: la creació d’un Estat totalitari Franco, Caudillo d'Espanya 20 de juliol del 1936, mort del general Sanjurjo 24 de juliol, Junta de Defensa Nacional (Burgos) Supressió dels partits i de la reforma agrària Direcció política Concentració de poder militar i polític en Franco Alliberament de l'Alcázar de Toledo 1 d'octubre del 1936, Franco cap de l'Estat i generalíssim Estratègia d'allargament de la guerra per consolidar el seu lideratge abril del 1937, el Decret d’unificació unia falangistes i carlins en un partit únic Falange Española Tradicionalista y de las JONS (Fet y de las JONS) Gener del 1938 Franco, Caudillo d’Espanya (cap l’Estat i de govern) 11

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Gener de 1938, Llei d’Administració Central de l’Estat Nou Estat inspirat en el feixisme Model social basat en el conservadorisme i en la preeminència del catolicisme -Derogació de la legislació republicana (matrimoni civil, divorci...) -Llei de Premsa i Impremta (censura) -Llei de Responsabilitats polítiques (repressió) -Abolició de les autonomies -Restabliment del culte religiós en l'ensenyament i en l'exèrcit i retribució estatal al clero Juliol del 1937 pastoral col·lectiva dels bisbes per donar suport als insurrectes Març del 1938, Fuero del Trabajo Sindicalisme vertical (sindicat únic que agrupava empresaris i treballadors) paternalisme, prohibició de vagues 12

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Una repressió sistemàtica La construcció de l'Estat franquista va anar acompanyada d’una violència extrema eliminació dels vençuts Agost 1936, massacre de Badajoz Persones rellevants (F. García Lorca), polítics i militars republicans (general Domènec Batet) Repressió de caràcter sistemàtic Duta a terme per l'exèrcit, falangistes i autoritats polítiques Els catalans de Burgos La Guerra fou també una guerra civil catalana Entre 50000 i 60000 catalans, famílies senceres, van fugir a la zona nacional Catòlics, conservadors i del catalanisme de dretes (F.Cambó) 14

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Les operacions militars La lluita per Madrid (juliol 1936-març 1937) Juliol 1936 Desembarcament exèrcit africà Ojectiu ocupar Madrid Ofensives republicana des de Catalunya per recuperar -Osca i Saragossa (front d’Aragó) - Mallorca (fracàs) Plataforma logística decisiva de l'aviació franquista Agost 1936 Coronel Yagüe ocupa Badajoz Mola ocupa Irun i Sant Sebastià Stbre. 1936 Franco “allibera l’Alcàsser” (Toledo) Novembre 1936 Batalla de Madrid Trasllat del govern republicà a València -Milícies populars -Brigades Internacionals -“No passaran” Junta de defensa (Miaja i Rojo) Febrer 1937 Intent d’encerclar Madrid, Batalles del Jarama i Guadalajara (fracassa) -Mola pel nord (Somosierra) -Franco pel sud Queipo de Llano bombardeja ocupa Málaga 15

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) 15

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) L'ocupació del nord (abril-octubre del 1937) Abril 1937 Davant la resistència a Madrid Franco decideix ocupar el Nord Control dels recursos miners i siderometal·lúrgics Ofensiva del nord 26 abril 1937, Bombardeig de Gernika -Bilbao (juny 37) -Santander (agost 37) -Gijón (octubre 37) Ofensives republicanes per frenar la pressió al nord -Brunete (Madrid) -Belchite (Aragó) L'arribada a La Mediterrània (novbre. 1937-juny 1938) Intent dereformar l’exèrcit republicà -Comandaments professionals -Integració de les milícies i dels brigadistes internacionals Desembre 1937 Ofensiva republicana a Terol Gener 38, ocupació de Terol Febrer 38, recuperació nacional de Terol Març 1938 Les tropes de Franco avancen cap a la Mediterrània Divisió del territori republicà 3 d'abril, els nacionals ocupen Lleida i Gandesa 16

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) L'ocupació de Catalunya (juliol 1938-febrer 1939) La batalla de l'Ebre Conquesta d’Ascó, Móra d'Ebre, Flix... 25 de juliol 1938 Gran ofensiva republicana a l’Ebre Novembre 1938 Contraofensiva nacionalista Franco ocupa el sud de Tarragona i travessa el riu Ebre Esfondrament de la rereguarda Desembre 1938 Retirada de les brigades internacionals 26 Gener 1939 Ocupació de Barcelona Catalunya és ocupada Èxode cap a França de milers de fugitius (uns 470000) 18

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) La fi de la guerra (febrer - abril del 1939) Març 1939 Cop d’Estat de Casado a Madrid Junta de Defensa per negociar la pau amb Franco Franco exigeix la rendició sense condicions 1 d’abril 1939 Franco signa a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l'exèrcit republicà 18

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) 5. La vida a la rereguarda Mort, carestia i destrucció Les grans àrees agrícoles cerealístiques havien quedat en mans dels insurrectes Tardor 1936, primers símptomes d’escassetat en el bàndol republicà Blat, carn, carbó... Març 1937, racionament de queviures Desnutrició, malalties... Forta reducció de la producció industrial Mobilització de la població masculina i incorporació de la dona al món laboral Bombardeigs de pobles i ciutats per l’aviació franquista per provocar terror i destruir les infraestructures Bombardejos de Madrid, Barcelona o Guernica (més de 12000 víctimes) 19

U. D. XII. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) La població desplaçada: refugiats i exiliats La població civil va fugir per por a les persecucions Burgesos, catòlics, clergues... van fugir per l'esclat revolucionari 300000 persones es van desplaçar a Catalunya i a València pel setge de Madrid Problemes d'alimentació, allotjament Gener - febrer 1939, mig milió d'espanyols van entrar a França Molts van ser reclosos en camps de concentració improvisats a les platges d’Argelers i Sant Cebrià (Rosselló) 20