22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 1 Tema 12. La fallida del sistema de la Restauració (1902-1931) 12.1. Catalanistes1 i republicans 12.2.

Presentación del tema: "22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 1 Tema 12. La fallida del sistema de la Restauració (1902-1931) 12.1. Catalanistes1 i republicans 12.2."— Transcripción de la presentación:

1 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 1 Tema 12. La fallida del sistema de la Restauració (1902-1931) 12.1. Catalanistes1 i republicans 12.2. La Setmana Tràgica de 1909 12.3. La Mancomunitat de Catalunya 12.4. La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 12.5. Agitació social i pistolerisme 12.6. La descomposició del sistema 12.7. La dictadura de Primo de Rivera 12.8. La modernització de la societat catalana

2 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 2 12.1. Catalanistes i republicans El reformisme dinàstic El reformisme dinàstic Arriba a la direcció dels partits dinàstics una nova generació de polítics influïda pel regeneracionisme Antonio Maura (Partit Conservador) Entre 1907-1909 inicia la “revolució des de dalt” voluntat d’incorporar a la política les noves classes mitjanes vol configurar un Estat fort, amb ampli suport social (capaç d’eliminar el caciquisme, però que impedís l’ascens de les classes populars) per això promou Llei de Reforma electoral (1907) Projecte de Reforma de l’Administració local 1909 es veurà obligat a dimitir

3 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 3 12.1. Catalanistes i republicans José Canalejas (Partit Liberal) Des del 1910 intenta atreure’s els sectors populars a partir d’un reformisme social més ampli i de limitar el poder de l’Església Promulga la Llei del Candau (1910) posa fre a la influència dels ordres religiosos i limita la nova creació d’ordres Substitueix l’impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes urbanes Reforma la Llei de Lleves, per la qual el servei militar passa a ser obligatori en temps de guerra Inicia la negociació de la Llei de Mancomunitats, que acceptava la unió de les diputacions provincials Fou assassinat el 1912 el seu projecte reformista no va continuar per les escissions dins del Partit Liberal

4 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 4 12.1. Catalanistes i republicans El catalanisme: la Lliga Regionalista El catalanisme: la Lliga Regionalista Els primers anys de la Lliga no van ser fàcils 3 problemes a) el nou republicanisme lerrouxista va aconseguir mobilitzar el vot obrer (abans abstencionista) victòria republicana a les eleccions de 1903 i 1905 b) la definició del seu ideari; va haver de decidir si era - una força burgesa de tarannà social conservador - una força catalanista que buscava l’autogovern de Catalunya c) de seguida van sorgir discrepàncies ideològiques internes; existien 2 corrents ideològiques - un corrent possibilista, disposat a negociar i participar en el govern de Madrid Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Lluís Duran - un corrent intransigent, més progressista i reivindicatiu, poc partidari de negociar amb el govern central aquest corrent acabarà abandonant la Lliga i crearan el Centre Nacionalista Republicà (1907) Jaume Carner, Lluís Domènech i Montaner

5 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 5 12.1. Catalanistes i republicans El republicanisme lerrouxista El republicanisme lerrouxista Apareix el 1903 Alejandro Lerroux presentava un discurs molt radical i demagògic tenia un caràcter obrerista i revolucionari [defensava demandes obreres com la jornada de 8 hores] defensava posicions anticlericals tenia un discurs anticatalanista [vinculació de catalanisme i burgesia] Va aconseguir ràpids èxits electorals gràcies al vot obrer El 1908 crea el Partido Radical, primer a Catalunya i després a tot Espanya marxa a viure a Madrid  perd força a Catalunya evolucionarà cap al conservadurisme

6 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 6 12.1. Catalanistes i republicans Solidaritat Catalana Solidaritat Catalana Primera aliança de forces polítiques de Catalunya construïda al voltant de reivindicacions catalanistes Causes de la seva creació reacció a la política anticatalana dels governs liberals oposició al projecte de Llei de Jurisdiccions (1906) posava sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l’exèrcit, la unitat de la pàtria i els seus símbols es promulga arran dels incidents del Cu-Cut! (1905) acudit comparant la victòria de la Lliga Regionalista en les eleccions amb les derrotes militars del 98 els militars van assaltar el Cu-Cut! i La Veu de Catalunya l’assalt queda impune i, a més, el govern tanca aquestes dues publicacions Rebuig a la llei  moviment de defensa del catalanisme SOLIDARITAT CATALANA (1906)

7 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 7 12.1. Catalanistes i republicans Solidaritat Catalana Solidaritat Catalana Aplega totes les forces polítiques catalanes tret dels partits dinàstics i els lerrouxistes Es presenta a les eleccions (1907) amb un programa comú (Programa del Tívoli) derogació Llei Jurisdiccions petició d’autogovern Va tenir un gran triomf electoral (41 de 44 diputats possibles) PERÒ aplega forces molt diferents Acabarà desapareixent per 3 problemes [enfronten els partits d’esquerra i de dretes de SC] - Projecte de Llei d’Administració Local de Maura per a la Lliga és un primer pas cap a la descentralització, per als d’esquerra era poc democràtica - Pressupost de cultura de l’Ajuntament de Barcelona significava la neutralitat religiosa de les escoles municipals i la Lliga defensava l’ensenyament de la religió - La Setmana Tràgica la Lliga va donar suport a la repressió del govern i els sectors d’esquerra estaven en contra

8 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 8 12.2. La Setmana Tràgica del 1909 La política colonial i la Guerra del Marroc La política colonial i la Guerra del Marroc Després del desastre del 98  expansió cap al nord d’Àfrica tornar el prestigi a l’exèrcit interessos econòmics: mines, obres públiques, nous mercats,... sumar-se a l’ocupació d’Àfrica amb les grans potències Espanya accedeix al Marroc a partir de dos tractats Conferència d’Algesires (1906) crea un protectorat francoespanyol al Marroc Tractat Hispanofrancès (1912) Tractat Hispanofrancès (1912) Espanya rep una franja al nord (el Rif) i un enclavament a la costa atlàntica (Ifni i Riu d’Or) L’ocupació espanyola significa la guerra amb les tribus berebers 1909  derrota del Barranco del Lobo El govern Maura decideix incrementar les tropes al Rif crida els reservistes catalans gent que ja ha fet el servei militar molts són casats i amb fills

9 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 9 12.2. La Setmana Tràgica del 1909 La Setmana Tràgica de Barcelona La Setmana Tràgica de Barcelona La mobilització popular contra la guerra s’inicia al port de BCN (18 de juliol), mentre embarcaven les tropes cap al Marroc component antimilitarista i anticlerical 24 juliol es crea un comitè de vaga [republicans, socialistes, anarquistes] convoca una vaga general PERÒ la iniciativa popular desborda el comitè de vaga la revolta no tindrà ni dirigents ni objectius clars esclat popular espontani contra exèrcit i Església

10 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 10 12.2. La Setmana Tràgica del 1909 La Setmana Tràgica de Barcelona La Setmana Tràgica de Barcelona Durant una setmana (26 de juliol - 2 d’agost) enfrontament amb les forces de l’ordre, crema d’esglésies, etc. 2 agost 1909  l’exèrcit posa fi a la revolta Repressió posterior, molt dura [especialment contra anarquistes] centenars de persones detingudes 216 consells de guerra (+1700 persones) 17 condemnes a mort (5 executats) [Francesc Ferrer i Guàrdia]

11 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 11 12.2. La Setmana Tràgica del 1909 Les conseqüències polítiques Les conseqüències polítiques 1) Crítiques a Maura per la repressió Campanya: Maura no Alfonso XIII dissol les Corts i el poder passa als liberals 2) Descrèdit dels partits polítics a) els partits d’esquerra els obrers no se senten recolzats per ells i optaran pel sindicalisme apolític b) Partit Radical (A. Lerroux) inicia el canvi cap al conservadurisme i perd suport popular c) Lliga Regionalista dóna suport a la repressió i perd el suport dels catalanistes més progressistes 3) Desaparició de Solidaritat Catalana Diferències entre els partits que la composaven

12 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 12 12.3. La Mancomunitat de Catalunya El procés de formació El procés de formació 1911  Diputació BCN (amb el suport de les altres) proposa al govern espanyol mancomunar les atribucions de les quatre Diputacions catalanes 1914  el govern conservador de Eduardo Dato autoritza la mancomunitat 6/abril/1914  Mancomunitat de Catalunya MANCOMUNITAT formada per Un president Enric Prat de la Riba (1914-1917) Josep Puig i Cadafalch (1917-1923) Alfons Sala (1923-1925) Una Assemblea (96 diputats) 36 diputats per BCN, 20 per cada província restant Un Consell Permanent (8 membres, 2 per província) Camins i ports, Hisenda, Agricultura, Cultura, etc Només disposa de les funcions i el pressupost que tenien les Diputacions NO és cap govern autonòmic

13 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 13 12.3. La Mancomunitat de Catalunya La tasca de la Mancomunitat La tasca de la Mancomunitat Dos tipus d’actuacions a) Crear una infraestructura de serveis públics i administratius - millora de la xarxa viària - millora del sistema postal i telefònic - pla d’acció agrària modernitzar les formes de producció i augmentar la productivitat es creen escoles de tècnics agraris, granges model, etc b) Crear un projecte cultural i educatiu - impuls a la llengua i la cultura catalanes unificació ortogràfica de la llengua  Pompeu Fabra suport a institucions culturals Institut Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, etc - divulgació i protecció del patrimoni cultural -impuls a la renovació pedagògica creació de l’Institut-Escola impuls de l’Escola Industrial, Escola Treball, Escola Ad. Local

14 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 14 12.4. La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 La neutralitat espanyola La neutralitat espanyola Espanya havia quedat al marge del sistema d’aliances previ a la I GM facilita la declaració de neutralitat del govern Dato PERÒ la societat si va prendre partit Germanòfils Germanòfils classes altes, Església, els alts comandaments de l’exèrcit, el rei Aliadòfils Aliadòfils sectors progressistes, catalanistes, intel·lectuals, republicans Neutrals Neutrals forces obreres i sindicals

15 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 15 12.4. La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 Una conjuntura econòmica favorable Una conjuntura econòmica favorable Neutralitat  important expansió econòmica La guerra redueix la capacitat productiva dels països bel·ligerants 2 efectes exportacions Espanya subministrarà productes agraris i industrials als dos bàndols importacions la producció espanyola copa el mercat interior Va ser una època de bons negocis i fàcil enriquiment (beneficiaris: bladers, siderúrgics, tèxtils, carboners) PERÒ el creixement va tenir també efectes negatius No es van millorar els sistemes productius No es van millorar els sistemes productius impossibilitat d’importar maquinària Va desencadenar un procés inflacionari sense precedents Va desencadenar un procés inflacionari sense precedents desequilibri entre l’oferta i la demanda Empitjorament de les condicions de vida dels obrers Empitjorament de les condicions de vida dels obrers els salaris no van augmentar tant com els preus (? salari real) Va comportar l’inici d’una crisi que acabarà amb el sistema de la Restauració Va comportar l’inici d’una crisi que acabarà amb el sistema de la Restauració

16 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 16 12.4. La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 La crisi de l’any 1917 La crisi de l’any 1917 ? beneficis empresarials ? capacitat adquisitiva dels assalariats accentuen les diferències socials creen un clima de tensió Aquesta tensió esclata el 1917, quan apareixen simultàniament problemes militars, polítics i socials És una protesta generalitzada, PERÒ incapaç de reformar el sistema perquè no es va actuar coordinadament els sectors implicats tenien objectius molt diferents desconfiança entre els diferents sectors

17 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 17 12.4. La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 La crisi militar La crisi militar Inicis s. XX  excessiu número d’oficials  ascensos difícils Els ascensos s’obtenien sobretot per mèrits de guerra beneficiava els militars africanistes en detriment dels peninsulars Els oficials de baixa i mitjana graduació de la Península creen les Juntes de Defensa s’oposen als ascensos per mèrits de guerra antiguitat, únic criteri d’ascens elaboren un manifest culpa al govern dels mals de l’exèrcit i del país fa una crida a la renovació política Va fer creure els sectors polítics més reformistes que tindrien el suport de l’exèrcit per canviar la situació política Però les Juntes de Defensa només s’havien creat per defensar interessos particulars

18 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 18 12.4. La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 La crisi política La crisi política A causa de la protesta militar, Eduardo Dato suspèn la Constitució imposa la censura de premsa tanca les Corts Com a reacció, la Lliga Regionalista convoca Assemblea de Parlamentaris catalans demana la formació d’un govern provisional que convoqui Corts Constituents convoca una assemblea de tots els diputats i senadors espanyols a Barcelona (19/juliol/1917) fracassa perquè només assisteixen els parlamentaris no monàrquics el govern la prohibeix i la Guàrdia Civil la dissol A l’octubre se celebren més reunions a Madrid, però sense aconseguir cap objectiu de reforma, per negativa de les forces dinàstiques a participar discrepàncies entre catalanistes i forces d’esquerra oposició de les Juntes de Defensa a participar moviment vaguístic d’agost  por de les forces burgeses a una revolució

19 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 19 12.4. La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 La crisi social La crisi social El descens dels salaris reals provoca conflictivitat social 1916  inici del moviment vaguístic 1917  vaga general incidència molt desigual esp. Madrid, BCN, País Basc, Astúries reacció del govern declaració de llei marcial enviar l’exèrcit a reprimir el moviment

20 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 20 12.4. La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 Les conseqüències del 1917 Les conseqüències del 1917  Polítiques no es van aconseguir cap dels objectius proposats apareixen els governs de concentració  Socials període de forta agitació social Andalusia  “Trienni Bolxevic” (1918-21) revoltes camperoles

21 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 21 12.5. Agitació social i pistolerisme La formació d’un nou sindicalisme La formació d’un nou sindicalisme Primers anys s. XX  enfrontaments entre patrons i obrers per fer front a la pèrdua del mercat cubà renovació maquinària reduir llocs treball substituir treball masculí per femení lluiten pel manteniment dels llocs de treball per la reducció de la jornada laboral per un salari digne aquesta lluita es concreta en la vaga general de Barcelona (1902) fracassa per intransigència patronal i repressió A partir d’aquí  preocupació per crear organitzacions obreres fortes

22 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 22 12.5. Agitació social i pistolerisme La formació d’un nou sindicalisme La formació d’un nou sindicalisme 1907  Solidaridad Obrera - federació d’organitzacions obreres molt diverses - important a Barcelona 1911  Confederación Nacional del Trabajo (CNT) - força sindical hegemònica a Catalunya - sindicat anarquista i revolucionari (vaga general revolucionària) - tres principis independència del proletariat respecte a la burgesia necessitat de la unitat sindical dels treballadors voluntat d’enderrocar el capitalisme - líders principals Salvador Seguí Angel Pestaña Joan Peiró

23 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 23 12.5. Agitació social i pistolerisme La CNT i la vaga de La Canadenca La CNT i la vaga de La Canadenca CNT  Congrés de Sants (1918) aconseguir més força unint tots els obrers reafirma el seu apoliticisme defensa la negociació directa entre obrers i patrons 1919  fort moviment vaguístic s’inicia a la Barcelona Traction, Light and Power, Co [La Canadenca] dura un mes i mig i paralitza Barcelona la vaga s’acaba per l’exèrcit ocupa la fàbrica i militaritza els obrers acord amb la patronal - readmissió dels acomiadats - alliberament dels detinguts - augment de sou - jornada laboral de 8 hores

24 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 24 12.5. Agitació social i pistolerisme Els anys del pistolerisme Els anys del pistolerisme Incompliment promesa alliberar presos reinici vaga repressió RADICALITZACIÓ DE LES POSICIONS Les autoritats militars es faran amb el control de Catalunya estat d’excepció entre 1919 i 1922

25 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 25 12.5. Agitació social i pistolerisme Els anys del pistolerisme Els anys del pistolerisme La lluita sindical degenera en activisme violent atemptats contra les autoritats, els patrons i les forces de l’ordre Els empresaris van reaccionar organitzant bandes de pistolers a sou per assassinar dirigents obrers organitzant bandes de pistolers a sou per assassinar dirigents obrers recorrent al locaut recorrent al locaut fomentant un nou sindicat  Sindicat Lliure fomentant un nou sindicat  Sindicat Lliure El governador civil de Barcelona (Martínez Anido)  va protegir els pistolers de la patronal  va exercir una forta repressió contra els sindicalistes  va posar en pràctica la llei de fugues El pistolerisme es va estendre per tot Barcelona entre 1917 i 1922 (+800 atemptats)

26 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 26 12.6. La descomposició del sistema La fallida dels governs de concentració La fallida dels governs de concentració Amb la crisi de 1917 apareixen els governs de concentració [liberals, conservadors, reformistes i catalanistes] Van ser governs de curta durada, perquè els partits retiraven el suport al govern al més mínim problema El 1919 es va tornar al torn dinàstic

27 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 27 12.6. La descomposició del sistema La campanya per l’autonomia La campanya per l’autonomia El 1918 la Lliga Regionalista endega una campanya en defensa d’una autonomia més gran Aquesta proposta topà amb l’oposició del govern i la col·laboració de la Lliga en els governs de coalició no va significar més autonomia La Lliga, però, va continuar donant suport al govern per mantenir l’ordre social Els sectors catalanistes més d’esquerra i radicals van crear nous grups polítics com a oposició a la postura de la Lliga  Acció Catalana (1922) escissió de la Lliga Antoni Rovira i Virgili, Lluís Nicolau d’Olwer  Partit Republicà Català (1917) defensa un catalanisme popular i proper a l’obrerisme Francesc Layret, Lluís Companys  Estat Català (1922) independentista Francesc Macià

28 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 28 12.6. La descomposició del sistema El desastre d’Annual El desastre d’Annual A causa de l’intervencionisme francès al nord d’Àfrica les autoritats espanyoles endeguen accions militars a la zona 1921  el general Silvestre inicia una campanya per estendre el control espanyol al voltant de Melilla aquesta campanya fou un desastre absolut, perquè es va fer precipitadament i sense prendre precaucions Això ho aprofiten les cabiles, comandades per Abd-el-Krim: Les cabiles ataquen Annual la retirada de l’exèrcit espanyol es va ser sense ordre resultat  10.000 morts El desastre d’Annual - va demostrar la deficient organització de l’exèrcit - va provocar reaccions polítiques que afecten l’estabilitat del sistema El govern dimiteix i s’inicia un procés parlamentari per depurar les responsabilitats militars i polítiques [Expedient Picasso] 1923  poc abans que les Corts comencessin les discussions sobre el desastre d’Annual el general Primo de Rivera dóna un cop d’Estat  dictadura militar

29 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 29 12.7. La dictadura de Primo de Rivera 13 de setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera dóna un cop d’Estat Justifica el cop com la única solució per als greus problemes del país les tenses relacions entre patrons i obrers les tenses relacions entre patrons i obrers el perill del separatisme a Catalunya el perill del separatisme a Catalunya la corrupció política la corrupció política la guerra del Marroc la guerra del Marroc El seu discurs tenia elements regeneracionistes i populistes El rei va acceptar ràpidament el cop d’Estat nomena cap de govern Primo de Rivera

30 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 30 12.7. La dictadura de Primo de Rivera La reorganització de l’Estat La reorganització de l’Estat La dictadura Directori militar (1923-1925) Directori civil (1925-1930) Actuació de Primo de Rivera  Mesures de caràcter dictatorial Supressió del règim constitucionalSupressió del règim constitucional Dissolució de les CortsDissolució de les Corts Cessament de les autoritats civilsCessament de les autoritats civils Promulgació de l’Estatut MunicipalPromulgació de l’Estatut Municipal es dissolen els ajuntaments  Juntes amb els contribuents més grans Prohibició de partits polítics i sindicatsProhibició de partits polítics i sindicats Militarització de l’ordre públicMilitarització de l’ordre públic Supressió de la Mancomunitat de Catalunya (1925)Supressió de la Mancomunitat de Catalunya (1925)  El conflicte del Marroc Desembarcament d’Alhucemas (1925)Desembarcament d’Alhucemas (1925) Pacificació del MarrocPacificació del Marroc

31 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 31 12.7. La dictadura de Primo de Rivera  Mesures per institucionalitzar el règim Creació de la Unión Patriótica com a partit únicCreació de la Unión Patriótica com a partit únic partit governamental, sense un programa ideològic havia de proporcionar suport social a la dictadura Es crea l’Assemblea Nacional Consultiva (1927)Es crea l’Assemblea Nacional Consultiva (1927) mena de parlament de caràcter no democràtic estaven representades les corporacions

32 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 32 12.7. La dictadura de Primo de Rivera La política econòmica i social La política econòmica i social Anys 20  bona conjuntura econòmica internacional Però la política econòmica tendeix a l’autarquia [política econòmica destinada a produir tot el necessari per evitar comerciar amb l’exterior] A més, la política econòmica és molt intervencionista intenta combinar el proteccionisme amb el desenvolupament industrial

33 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 33 12.7. La dictadura de Primo de Rivera La política econòmica i social La política econòmica i social Característiques de la política econòmica foment de les obres públiques carreteres eixos radials bàsics ampliació xarxa ferrocarrils Confederacions Hidrogràfiques aprofitament integral de l’aigua creació de nous regadius concessió de grans monopolis sota control de l’Estat proveir serveis essencials CAMPSA (gasolina), CTNE (comunicacions) ajudes a empreses que no poden competir a l’exterior Mostra del creixement econòmic  Exposicions Universals (1929) Barcelona i Sevilla

34 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 34 12.7. La dictadura de Primo de Rivera La política econòmica i social La política econòmica i social La política econòmica va comportar creixement del dèficit pressupostari endeutament de l’Estat Això suposa una depreciació de la pesseta el govern intenta mantenir el seu valor venent divises Finalment  la pesseta es devalua [i amb ella, el règim]

35 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 35 12.7. La dictadura de Primo de Rivera La política econòmica i social La política econòmica i social Primo de Rivera posa en marxa un model de regulació del treball per eliminar els conflictes socials amb intervenció de l’Estat i sectors moderats del moviment obrer Crea l’Organización Corporativa Nacional Formada per comitès paritaris de patrons i treballadors Funcions reglamentació dels salaris reglamentació de les condicions laborals arbitratge en els conflictes laborals

36 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 36 12.7. La dictadura de Primo de Rivera L’oposició a la dictadura L’oposició a la dictadura  Oposició des de l’inici de la dictadura  Republicans s’uneixen en l’Aliança Republicana campanya propagandística a l’exterior  CNT protagonitzen algunes accions armades apareix un nou grup anarquista  FAI (Federació Anarquista Ibèrica)  Catalanistes radicals dirigits per Francesc Macià intenten una incursió armada a Catalunya (Prats de Molló, 1926)  Oposició al llarg de la dictadura  Sectors conservadors favorables a la dictadura, es posen en contra per l’excessiva durada  PSOE al principi accepta i col·labora amb la dictadura a partir de 1929 passarà a l’oposició  Intel·lectuals critiquen la falta de llibertat

37 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 37 12.7. La dictadura de Primo de Rivera La caiguda del dictador La caiguda del dictador Primo de Rivera va perdent el suport dels sectors socials que li havien donat suport Quan perd el suport del rei i de l’exèrcit dimiteix (gener de 1830) S’inicia l’etapa de la “dictablanda” caps de govern  general Berenguer, almirall Aznar En aquesta època creix el sentiment antimonàrquic republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930) afavorir la creació d’una República [insurrecció militar a Jaca en favor de la República  fracassa] Febrer 1931  Aznar convoca eleccions per tornar a la normalitat constitucional Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 triomf republicà a les ciutats Alfonso XIII va haver de “dimitir” (no abdica)

38 22/01/2008 IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu 38 12.8. La modernització de la societat catalana Principis s. XX  el món urbà es consolida [Barcelona i municipis del voltant] creix el número d’obrers i guanyen pes les classes mitjanes Apareixen nous models de sociabilitat per - nous mitjans de transport (metro) - nous mitjans de comunicació (telèfon) - mitjans de comunicació de masses (ràdio) - augment de l’alfabetització més població accedeix a l’ensenyament Nou paper de la dona - més accés a l’educació - exercici de noves professions sector terciari (oficines, sanitat, ensenyament) - més independència econòmica però els sous són més baixos que els masculins