Imatges en moviment. El llenguatge cinematogràfic

Presentación del tema: "Imatges en moviment. El llenguatge cinematogràfic"— Transcripción de la presentación:

1 Imatges en moviment. El llenguatge cinematogràfic

2 Oficialment els inicis del cinema daten del 28 de desembre de 1895
Oficialment els inicis del cinema daten del 28 de desembre de Aquest dia es projectà al Grand Café de París una filmació dels germans Lumière .La fotografia va donar pas a la invenció del cinema. La projecció d’una successió d’imatges fixes a certa velocitat crea la il·lusió òptica d’imatges en moviment. En el cas del cinema, aquesta velocitat és de 24 imatges o fotogrames per segon. El cinema va suposar una nova manera de mirar el món i també un nou llenguatge narratiu.

3 Punt de vista i enquadrament
Dues persones tenen punts de vista diferents quan tenen opinions diferents d’un mateix tema. Punts de vista diferents donen informacions diferents d’una mateixa situació. El punt de vista fa referència al lloc exacte des del qual es fa una fotografia o una pel·lícula. L’enquadrament fa referència al tros de realitat que se selecciona per fer la imatge.

4

5 Les angulacions. Quan es porta una càmera, normalment la línia imaginària que uneix el centre de l’enquadrament amb el centre de l’objectiu de la càmera coincideix amb la línia recta que va des del nostre punt de vista fins a l’horitzó. En lloc d’això, es poden formar diverses angulacions, segons la intenció que es tingui.

6 En una angulació normal el nivell de la presa coincideix amb el centre de l’objecte, o bé amb la mirada del personatge.

7 Un angle picat es realitza amb la càmera inclinada cap a terra
Un angle picat es realitza amb la càmera inclinada cap a terra. Una angulació com aquesta expressa inferioritat, humiliació d’un subjecte o la impressió de pesadesa, fatalitat. L’eix pot arribar a ser perpendicular respecte els personatges, amb la càmera mirant cap avall, a vista d’ocell.

8

9

10

11 L’angulació contrària al picat és el contrapicat: la càmera s’inclina cap amunt. Allarga els personatges, expressa superioritat, triomf. En aquest cas l’eix òptic pot arribar a ser perpendicular a l’eix horitzontal, amb la càmera mirant cap a munt, a vista de cuc.

12

13

14

15 Tipus de plans Quan s’enquadra a un personatge o un conjunt de personatges s’ha de fer en funció d’unes necessitats o intencions. Cada tipus de pla descriu un personatge o escena de manera diferent; per això és important reconèixer-los:

16 Gran pla general: Un pla d’aquest tipus mostra un gran escenari o una multitud. Les persones no hi son individualment. Pot servir per descriure l’entorn i per destacar la solitud d’una persona respecte aquest entorn.

17 Pla general: Mostra un escenari gran i la persona pot ocupar entre un quart i un terç de l’enquadrament. Com l’anterior, també té un valor descriptiu.

18

19 Pla de conjunt: s’aprecia un petit grup de persones
Pla de conjunt: s’aprecia un petit grup de persones. En aquest pla interessa l’acció i la situació dels personatges. Dóna a l’escena un valor descriptiu i també dramàtic.

20

21

22 Pla figura: Els límits superior i inferior de la figura quasi coincideixen amb el quadre; es comença a potenciar el valor expressiu de la persona

23 Pla americà o ¾: En aquest pla la pantalla coincideix amb el cap i els genolls de la persona. Era l’enquadrament més utilitzat als westerns i té un valor narratiu i dramàtic.

24 Pla mitjà: Representa la figura humana tallada per la cintura, de mig cos en amunt. Una variant és el pla mitjà curt (només el bust) i el pla mitjà llarg (del sota ventre en amunt). Té un valor narratiu, dramàtic i expressiu.

25

26

27

28

29 Primer pla: En un primer pla s’enquadra el rostre sencer. El seu valor és expressiu, psicològic i dramàtic.

30

31

32 Primeríssim pla: ens mostra una part del rostre o del cos
Primeríssim pla: ens mostra una part del rostre o del cos. Potencia els valors del primer pla i ens pot descriure un detall.

33 Pla de detall: Aquest pla exposa un objecte o una part de l’objecte
Pla de detall: Aquest pla exposa un objecte o una part de l’objecte. El seu valor és descriptiu, narratiu, simbòlic o dramàtic.

34

35

36

37 Els moviments de la càmera
Tot el que hem vist fins ara es pot aplicar tant a fotografia com a produccions cinematogràfiques. Les imatges mòbils permeten alguns recursos més que les fixes. Un dels més importants és el moviment de la càmera, que respon a la situació espacial respecte allò que es vol captar i l’efecte dramàtic que es pretén transmetre. Tres moviments de càmera són els que es poden utilitzar: el zoom, el tràveling i la panoràmica

38 Zoom: És un mecanisme òptic que permet apropar-se als objectes i persones mantenint la càmera fixa. La càmera fotogràfica també disposa de zoom, però té un altre concepte ja que les imatges no són contínues. En canvi, la càmera de filmació produeix la sensació d’aproximació en moviment. Tràveling: Aquest moviment és produeix quan la càmera es desplaça sobre un peu mòbil, endavant, endarrere o lateralment. Panoràmica: és un moviment de la càmera que es produeix quan aquesta gira al voltant del seu eix. Pot ser horitzontal o vertical.

39 Exemples de tràveling i panoràmica:

40 Storyboard Dins el procés d’elaboració d’una pel·licula, d’un espot publicitari... s’acostuma a dibuixar un còmic en què es posa sobre el paper la successió dels diferents plans que formaran la narració fílmica per tal de facilitar el treball de planificació del rodatge. Aquest còmic s’anomena storyboard, que és un guió il·lustrat.

41

42

43

44

45

46