Descargar la presentación
La descarga está en progreso. Por favor, espere
1
TEO A 2 C.R. P quest curs utilitza paper, vídeo i i ordi- nador.
Francesc Parreu Alasà. P er a començar, el codi. Generació trES: zEuS.
2
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
3
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
4
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
5
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
6
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
7
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
8
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
9
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
10
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
11
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
12
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
13
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
14
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
15
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
16
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
17
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
18
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
19
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
20
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
21
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners. Amaltea banya cent Ciclops Creta corn Cronos germans guardians Hecatonquirs Júpiter llamp llop pedra Rea Titanomàquia vomitiu Zeus
22
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners.
23
GENERACIÓN trES: ZEuS. Cronos temia ser destronat pels fills igual que Úran i, per això, els devorava en néixer (el temps tot ho devora). Però el més petit (sempre el millor), Zeus, el Júpiter llatí, es va salvar; la seva mare, Rea, va donar a Cronos una pedra amb bolquers en comptes del nen i el déu se la va empassar. Zeus es va criar a Creta amb la llet de la cabra Amaltea; un dia, jugant, li va trencar una banya, que va convertir en el corn de l'abundància, d'on surten tota mena de fruits. Quan va ser adult, va donar al seu pare un vomitiu i tots els seus germans i germanes més grans van sortir sans i estalvis, cosa impossible, com el conte del llop i els cabridets: el més petit treu sense cap ferida els seus germans de la panxa del llop. Tots sis fora, es van enfrontar al seu pare i oncles en la Titanomàquia (batalla de Titans). Com a The Goonies, Zeus i els seus germans tenien l'ajuda dels monstruets de sota terra: alliberen els Ciclops, que fabriquen el llamp a Zeus, i els Hecatonquirs, que poden llançar cent pedres cada vegada. Després de la victòria, els Ciclops tornaran a sota terra, però ara com a guardians dels Titans, els seus presoners.
24
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
25
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
26
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
27
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
28
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
29
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
30
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
31
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
32
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
33
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
34
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
35
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
36
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
37
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
38
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
39
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
40
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
41
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
42
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
43
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
44
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
45
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
46
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
47
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
48
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
49
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani. àguila barba cel Cèrber Cronos Hades llamp morts Neptú Ocèan oncle Persèfone Plutó Posidó subterrani Tàrtar terra terrestres tres trident tron Úran
50
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani.
51
Zeus es va quedar com a déu del cel, cosa que comporta el poder suprem, substituint Cronos, que havia substituït Úran. És, per tant, déu de la llum, de la pluja i de les tempestes que vénen del cel. Se'l representa amb diadema i barba llarga brandant el llamp i acompanyat de l'àguila, que, des de llavors, és símbol del poder imperial. La seva promiscuïtat el fa pare de tots el déus i dees, fins i tot de preexistents, com Afrodita i les Moires. Germans de Zeus: Un germà, Posidó (llatí, Neptú), va substituir el seu oncle Ocèan (succes- sor del Pont) al mar i les aigües, i, ara també, a la superfície de la terra, en detriment de la família de l'altre oncle, Iàpet. Aquestes substitucions no són, però, violentes. Se'l representa amb corona i barba semblant a Zeus brandant el trident i dalt d'un carro de cavalls terrestres o marins. L'altre germà, Hades, Plutó en llatí, s'emparà de l'àmbit subterrani, poc apreciat a la generació dels Titans, substituint el seu oncle avi Tàrtar. Porta corona i barba, va vestit i se'l representa al costat del gos de tres caps, Cèrber, assegut en un tron o carro, sovint segrestant la neboda, Persèfone. És senyor dels morts i de les riqueses del món subterrani.
52
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
53
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
54
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
55
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
56
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
57
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
58
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
59
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
60
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
61
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
62
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
63
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
64
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
65
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
66
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
67
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
68
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
69
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
70
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
71
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
72
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
73
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
74
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
75
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
76
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
77
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
78
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
79
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
80
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp. agricultura casades Ceres Demèter diadema Dionís espigues foc Hades Hera Hèstia infern Juno mare Olimp paó parts Persèfone Roma sis torxes Vesta Zeus
81
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp.
82
De les tres germanes, Hera (llatí, Juno), la més petita (la millor), es casa amb Zeus i és reina de l'Olimp i de tot l'univers. Protegeix les dones casades, la família i els parts. Va vestida i majestuosa amb una gran diadema i ceptre; de vegades, amb un paó o en un carro estirat per paons. Una altra germana, Demèter (llatí Ceres, de cereal), és dea de l'agricultura seca. Fa fructificar la terra, però només sis mesos: Hades va segrestar la seva neboda, Persèfone, filla de Demèter , i la va fer la seva esposa i reina de l'infern; Demèter estava trista i, cercant la filla, no feia fructificar la terra; Zeus manà que la noia s'estigués mig any a l'infern i mig any (de vacances, de maig a octubre) a la terra amb sa mare. Per això, després de les collites, la terra no produeix fins la primavera. Demèter va sempre vestida, com Hera, amb corona, i amb espigues de blat i torxes a la ma. La tercera germana, Hèstia, és més important a Roma, on s'anomena Vesta. És la tieta soltera que mira per la casa; li pertoca vetllar pel foc de la llar (llar és sinònim de casa). Quan Dionís es va fer gran, es va retirar i li va cedir el lloc entre els dotze déus de l'Olimp.
83
2a Cronos Demèter Hades Hera Hèstia Posidó Rea Zeus
84
2a 2a Rea Cronos Demèter Hades Hera Hèstia Posidó Rea Zeus
85
2a 2a Rea Cronos 3a Cronos Demèter Hades Hera Hèstia Posidó Rea Zeus
86
Cronos Demèter Hades Hera Hèstia Posidó Rea Zeus 2a 2a Rea Cronos 3a
87
Cronos Demèter Hades Hera Hèstia Posidó Rea Zeus 2a 2a Rea Cronos 3a
88
Cronos Demèter Hades Hera Hèstia Posidó Rea Zeus 2a 2a Rea Cronos 3a
89
Cronos Demèter Hades Hera Hèstia Posidó Rea Zeus 2a 2a Rea Cronos 3a
90
Cronos Demèter Hades Hera Hèstia Posidó Rea Zeus 2a 2a Rea Cronos 3a
91
2a 2a Rea Cronos 3a 3a 3a 3a 3a 3a Hades Posidó Zeus Hera Demèter Hèstia
92
2a 2a 3a 3a 3a 3a 3a 3a
93
Institut Salvador Vilaseca de Reus.
OLIMP, mètode de grec. TEO2 Resum de mitologia. Etapa olímpica. Generació de Zeus. Francesc Parreu Alasà, Institut Salvador Vilaseca de Reus.
Presentaciones similares
