UNITAT 7 LA FILOSOFIA RACIONALISTA.

Presentación del tema: "UNITAT 7 LA FILOSOFIA RACIONALISTA."— Transcripción de la presentación:

1 UNITAT 7 LA FILOSOFIA RACIONALISTA

2 ÍNDEX Unitat 7. La filosofia racionalista RACIONALISME
ELS FILÒSOFS RACIONALISTES DESCARTES (1596 – 1650) EL MÈTODE DE DESCARTES DEL DUBTE A LA PRIMERA VERITAT LES IDEES DEL SUBJECTE PENSANT DÉU I LES IDEES SOBRE EL MÓN ANTROPOLOGIA I PSICOLOGIA CARTESIANES MORAL CARTESIANA BARUCH SPINOZA (1632 – 1677) L’ÉSSER HUMÀ I LA MORAL EN SPINOZA G. W. LEIBNIZ (1646 – 1716) EL CONEIXEMENT I LA VERITAT EN LEIBNIZ ENLLAÇOS

3 RACIONALISME Unitat 7. La filosofia racionalista Sentit ampli
Sentit estricte En sentit ampli, el racionalisme expressa la confiança en la raó com a via de coneixement. Considerat d’aquesta manera, el racionalisme s’oposa a l’irracionalisme, a l’obscurantisme i la superstició. En sentit estricte, el racionalisme és una doctrina segons la qual la raó és independent de l’experiència (perquè seria innata o a priori) i fa possible el coneixement. En aquest sentit, el racionalisme s’oposa a l’empirisme. El racionalisme també és el corrent de pensament iniciat per Descartes en el segle XVII, i continuat per Spinoza i Leibniz, entre d’altres. Aquests filòsofs són racionalistes en els dos sentits apuntats.

4 ELS FILÒSOFS RACIONALISTES
Unitat 7. La filosofia racionalista ELS FILÒSOFS RACIONALISTES El corrent racionalista es desenvolupa a l’Europa continental durant el segle xvii. Els seus màxims representants són Descartes a França, Spinoza a Holanda, i Leibniz a Alemanya. Característiques Comparteixen la idea que la raó és la via principal de coneixement i de certesa, independentment de l’experiència. La raó té idees veritables a priori (idees innates). Cerquen per a la filosofia un mètode segur i de validesa universal, i agafen les matemàtiques com a model. Construeixen sistemes de pensament complets i harmònics per deducció, a partir d’uns quants conceptes fonamentals.

5 DESCARTES (1596 – 1650) Unitat 7. La filosofia racionalista
Critica la filosofia escolàstica i l’aristotelisme. El seu objectiu és crear una nova filosofia amb un nou mètode, que aporti veritat i certesa al coneixement. El model per a aquesta nova filosofia són les matemàtiques: una ciència unitària, segura i autònoma. Les matemàtiques són una construcció exclusivament intel·lectual, fruit de l’activitat mental del subjecte. La veritat de les matemàtiques és independent de l’experiència. Si en filosofia s’aconseguissin principis evidents com els axiomes matemàtics, llavors, per deducció, podria construir-se un coneixement unitari i segur sobre la realitat, la natura i l’ésser humà.

6 EL MÈTODE DE DESCARTES Unitat 7. La filosofia racionalista
A fi d’evitar qualsevol error i construir el coneixement sobre bases sòlides, Descartes proposa un mètode per pensar, amb aquestes regles: Evidència No admetre res com a veritable tret que sigui evident, és a dir, clar i distint. Anàlisi Davant la complexitat de l’objecte d’estudi, descompondre’l en parts més simples fins a obtenir evidències i aconseguir claredat. Síntesi Després de l’anàlisi, cal recompondre l’objecte d’estudi, des del més simple fins al més complex, d’allò particular a allò general. Comprovació Repassar atentament totes i cadascuna de les actuacions realitzades, aplicant les regles i evitant oblits.

7 DEL DUBTE A LA PRIMERA VERITAT
Unitat 7. La filosofia racionalista DEL DUBTE A LA PRIMERA VERITAT L’aplicació de la primera regla del seu mètode (evidència), porta Descartes a dubtar de tot coneixement anterior, ja que res resulta ser clar i distint. És el moment del dubte hiperbòlic. No obstant això, hi ha un coneixement que s’escapa del dubte, ja que el mateix fet de dubtar el confirma: l’existència del subjecte que dubta, del subjecte pensant. Aquesta és la primera veritat, evident, clara i distinta, de la qual no es pot dubtar: penso, per tant existeixo. Aquest és l’axioma que cercava Descartes, el fonament sòlid de tota la seva filosofia. Així doncs, l’únic indubtable segons Descartes és l’existència del subjecte pensant, del qual sorgeix tota afirmació, negació i dubte. Abans que el món, hi ha el subjecte; abans que la matèria, la raó (idealisme).

8 LES IDEES DEL SUBJECTE PENSANT
Unitat 7. La filosofia racionalista LES IDEES DEL SUBJECTE PENSANT En la ment del subjecte podem trobar diferents tipus d’idees Adventícies Procedents del món exterior (idea d’arbre). Factícies Elaborades per l’activitat de la ment (idea de sirena). Innates Pròpies de la raó, es troben al pensament i s’imposen per si mateixes (idea d’existència, eternitat, infinit, perfecció...). La idea de Déu és una idea innata. Forma part de la natura de la raó, hi naixem, és una idea universal i necessària. Segons Descartes la idea de Déu prova l’existència de Déu, ja que nosaltres, donades les nostres limitacions, no podem haver creat la idea d’una substància eterna, infinita i perfecta. D’aquí que calgui admetre que ha estat posada per Déu en les nostres ments i que, per tant, haguem d’afirmar que Déu existeix.

9 DÉU I LES IDEES SOBRE EL MÓN
Unitat 7. La filosofia racionalista DÉU I LES IDEES SOBRE EL MÓN Fins aquí Descartes ha demostrat l’existència del subjecte pensant i l’existència de Déu. No obstant això, encara no ha demostrat que existeix el món extern, un món corpori, material, diferent de les idees i que pot ser conegut. La demostració de l’existència del món és imprescindible per poder fer ciència. Descartes utilitza la bondat i la veracitat divines com a garantia de l’existència del món i la seva correlació amb les nostres idees. Heus aquí el raonament: Jo tinc idees sobre l’existència d’un món extens. Déu és bo i veraç i no permetria que visqués enganyat pensant que existeix aquest món i que el que en penso és veritable. Per tant, aquest món existeix i pot ser conegut.

10 ANTROPOLOGIA I PSICOLOGIA CARTESIANES
Unitat 7. La filosofia racionalista ANTROPOLOGIA I PSICOLOGIA CARTESIANES Segons Descartes, l’ésser humà és una dualitat, un compost de substància pensant (ànima) i substància extensa (cos). Les dues substàncies interaccionen a través de la glàndula pineal, situada a la base del cervell. Les percepcions i sentiments humans són el resultat de moviments mecànics, produïts pels “esperits animals”, corpuscles subtils que des del cervell es desplacen fins als músculs a través dels nervis. Les passions, per exemple, resulten de la influència mecànica dels estímuls externs sobre els “esperits animals”. L’home, no obstant això, pot modificar aquesta relació mitjançant l’acció i l’hàbit. Descartes creu en el lliure albir, la qual cosa li permet parlar de moralitat.

11 MORAL CARTESIANA Unitat 7. La filosofia racionalista
En el Discurs del mètode, Descartes proposa una moral provisional que es pot utilitzar com a guia per a la vida, mentre elabora la resta del seu edifici teòric (metafísic i científic). Aquesta moral provisional recomana els comportaments següents: Obeir les lleis i els costums del propi país. Seguir les opinions més moderades, i evitar els excessos. Ser decidit en l’acció, un cop triada l’alternativa. Adaptar-se a la realitat i no pretendre que la realitat s’adapti als propis desitjos. Es tracta d’una moral conservadora, inspirada en l’estoïcisme.

12 BARUCH SPINOZA (1632 – 1677) Unitat 7. La filosofia racionalista
Interessat, com Descartes, per la matemàtica i la visió mecanicista de l’Univers, Spinoza construeix el seu pensament en l’àmbit de la metafísica i l’ètica, seguint l’ideal i el mètode racionalista. Spinoza parteix de la idea de Déu, perquè considera que entre totes les idees possibles és la idea més rica, la més compacta. Cal partir de Déu per comprendre totes les coses. Però el Déu de Spinoza no és el Déu personal que atén les pregàries, sinó que, en el seu sistema, Déu es confon amb la natura. Spinoza és panteista. La Natura o Déu són dues maneres d’anomenar la mateixa cosa: la totalitat.

13 L’ÉSSER HUMÀ I LA MORAL EN SPINOZA
Unitat 7. La filosofia racionalista L’ÉSSER HUMÀ I LA MORAL EN SPINOZA En el sistema de Spinoza, l’ésser humà és una manera de ser de la totalitat, una part de Déu o de la Natura, la qual cosa li facilita comprendre el món i acceptar el determinisme universal pel qual aquest es regeix. Com la resta d’éssers naturals, l’home persevera en el seu ésser, i tracta de fer front a les forces cegues de l’Univers. En aquestes condicions, una vida humana desitjable consisteix a: Seguir els dictats de la natura I, per tant, exercir la racionalitat, que ens és connatural: saber el que més ens convé en cada cas i practicar-ho. Acceptar l’ordre i la necessitat del món I fer-ho de bon grat, ja que no hi ha alternativa. Contemplar la desgràcia personal des de la perspectiva de la totalitat, és una cosa que alleuja i suavitza l’angoixa. Comprendre la llei determinista que regeix l’Univers i aprendre a estimar-la és l’expressió de la saviesa i és també l’objectiu de la filosofia de Spinoza.

14 G. W. LEIBNIZ (1646 – 1716) Unitat 7. La filosofia racionalista
Altres autors Leibniz Descartes admetia tres tipus de substàncies: infinita, pensant i extensa. Spinoza només admetia una substància: Déu o Natura, de la qual eren atributs el pensament i l’extensió. Leibniz defensa un infinit nombre de substàncies immaterials, independents les unes de les altres, que va anomenar mònades. Les mònades no tenen “finestres”. No es comuniquen les unes amb les altres. Les seves activitats estan harmonitzades per Déu, que ha creat “el millor dels móns possibles”. El món, doncs, és racional i pot ser racionalment comprès.

15 EL CONEIXEMENT I LA VERITAT EN LEIBNIZ
Unitat 7. La filosofia racionalista EL CONEIXEMENT I LA VERITAT EN LEIBNIZ Segons Leibniz, el coneixement s’estableix i expressa a través de dos tipus de mecanismes: Les veritats de raó Les veritats de fet Enunciats lògics, la veritat dels quals és necessària i independent de l’experiència. Les veritats de raó es basen en el principi d’identitat i no contradicció: A és A i no pot ser no A. Enunciats empírics, la veritat dels quals és contingent i depèn de l’experiència. Les veritats de fet es basen en el principi de raó suficient: res no succeeix sense que hi hagi una raó per la qual succeeixi així i no d’una altra manera.

16 Unitat 7. La filosofia racionalista ENLLAÇOS Descartes Spinoza Leibniz