UNITAT 1. ELS GÈNERES LITERARIS

Presentación del tema: "UNITAT 1. ELS GÈNERES LITERARIS"— Transcripción de la presentación:

1 UNITAT 1. ELS GÈNERES LITERARIS

2 ÍNDEX 1. Definició 2. Característiques 3. Classificació 3.1. La poesia 3.2. La narrativa 3.3. El teatre 4. Fonts consultades

3 Definició 2. Característiques
Gèneres literaris: Manifestacions formals de les obres literàries que es classifiquen tenint en compte l’estructura i el contingut. 2. Característiques • Predomini de la funció poètica del llenguatge: l’atenció de l’acte comunicatiu se centra en el missatge, en la manera com aquest s’estructura i s’expressa. • El llenguatge literari: creatiu, carregat d’expressivitat amb l’ús de figures retòriques (efecte estètic).

4 3. Classificació 3.1. La poesia 3.1.1. La poesia narrativa
La poesia narrativa és la poesia èpica (narració de les gestes dels herois o dels fets històrics o llegendaris d’un poble, d’una comunitat ; per exemple: l’Odissea d’Homer). La poesia lírica La poesia lírica és l’expressió dels sentiments i de les emocions del poeta. Hi predomina, doncs, la subjectivitat.

5 3.1.3. Elements bàsics de la poesia
• Els versos: Versos d’art menor (versos de menys de nou síl·labes) i versos d’art major (versos de nou síl·labes o més). • El ritme: Repetició de combinacions de síl·labes tòniques i àtones. Les unitats rítmiques o peus rítmics més corrents en català: la combinació de dues síl·labes (àtona-tònica o tònica-àtona). • La rima: Repetició dels sons al final dels versos a partir de l’última vocal tònica. Classificació: . Consonant: Repetició de sons vocàlics i consonàntics.

6 .Masculina: Paraula rimada: aguda.
.Assonant: Repetició de sons vocàlics. .Masculina: Paraula rimada: aguda. .Femenina: Paraula rimada: plana o esdrúixola. .Versos blancs: Versos sense rima, però subjectes a una regularitat mètrica i a un ritme. .Versos lliures: Versos sense rima ni regularitat mètrica. •Les estrofes Classificació: .L’apariat: Dos versos amb rima consonant. .El tercet: Estrofa de tres versos.

7 .La quarteta: Estrofa de quatre versos d’art menor.
.El quartet: Estrofa de quatre versos d’art major. .El quintet: Agrupament de cinc versos d’art menor o major. .El sextet: Estrofa de sis versos, d’art menor o major. .L’octava: Estrofa de vuit versos, generalment d’art major. .La dècima: Composició mètrica de deu versos, generalment d’art menor. .El sonet: Composició mètrica formada per dos quartets i dos tercets. (Versos isosil·làbics: Versos amb el mateix nombre de síl·labes; Versos anisosil·làbics: Versos amb un nombre de síl·labes diferent.)

8 3.1.4. Les figures retòriques (Vegeu pàgines 12-14 del llibre de text.)
• Les fonètiques: Incideixen en els sons de les paraules. A tall d’exemple, l’homofonia: identificació fonètica total de dues paraules de significat diferent (exemple: tems i temps). • Les morfosintàctiques: Incideixen en la forma. A tall d’exemple, el polisíndeton: ús abundant de conjuncions coordinades. • Les semàntiques: Incideixen en el significat. A tall d’exemple, la hipèrbole: exageració (exemple: personatges que es feien ombra amb els peus).

9 3.2. La narrativa Gènere literari l’autor del qual narra uns fets reals, imaginaris o fantàstics. Classificació ▪ Narrativa de ficció a) Culta Conte: Narració breu, en prosa, de gran intensitat narrativa. Novel·la: Narració extensa, en prosa, que explica una història de ficció (novel·la realista; històrica; d’aventures; psicològica...).

10 b) Popular Rondalla: Narració breu de caràcter oral destinada als nens, situada en un espai i en un temps indeterminats, que combina fets reals i fantàstics, amb una finalitat moralitzadora. Llegenda: Narració fantàstica que parteix d’un fet històric, situada en un espai i en un temps determinats, concrets. ▪Narrativa de no ficció (prosa literària) més representativa Assaig: Exposició de les opinions de l’autor sobre temes ben diversos (política, història...). Dietari: Registre de les anotacions que l’autor fa diàriament de les vivències, de les reflexions...

11 Memòries: Narració de fets públics i privats viscuts per l’autor.
Biografia: Obra narrativa sobre la vida d’un personatge escrita per estudiosos amb l’objectiu de destacar-ne el protagonisme en la vida pública i en les activitats diverses (professionals, creatives...). Elements bàsics de la narrativa • Estructura: Manera com s’ordenen els fets d’una narració. .Lineal: Fets narrats cronològicament. .No lineal: Fets narrats que es presenten a partir d’anticipacions o retrospeccions. .Oberta: Sense desenllaç concret de la història.

12 • El punt de vista: Perspectiva del narrador en relació als fets que explica i l’actitud que hi adopta. .Intern (1a persona): El narrador és un personatge de la història. .Extern (3a persona): El narrador és un personatge que no participa dels fets de la història. Pot ser omniscient (narrador que ho sap tot sobre els personatges i sobre la història) o objectiu (narrador que només sap tot allò que es pot veure; no entra, doncs, en l’interior dels personatges). • L’espai: Marc ambiental (tancat o obert) on passen els fets de la narració.

13 • El temps .Extratextual o històric: Època en la qual passen els esdeveniments narrats. .Intern (textual) o narratiu: Durada dels esdeveniments narrats. • Els personatges .Principals: Protagonistes de l’acció. .Secundaris: Personatges que no formen el nucli de l’acció. .Plans: Personatges simples en la seva caracterització. No pateixen canvis al llarg de la narració. .Rodons: Personatges complexos en la seva caracterització. L’entorn, els altres personatges i els fets que els passen els fan canviar en la manera de pensar, d’actuar...

14 3.3. El teatre 3.3.1. Classificació
Gènere literari que representa fets reals o imaginaris en un espai concret, davant d’un públic. Classificació ▪ El teatre culte a) La tragèdia (origen: antiga Grècia): Presenta un conflicte irresoluble amb conseqüències tràgiques. El llenguatge és culte. b) El drama (origen: drama satíric grec): Gènere mixt (a mig camí entre la tragèdia i la comèdia). També presenta un conflicte desgraciat (com la tragèdia), però se sol ambientar en un món real i els personatges són més propers a l’espectador que no pas els tràgics. Utilitza un llenguatge estàndard.

15 c) La comèdia (origen: antiga Grècia): Presenta una acció des d’un punt de vista humorístic, amb desenllaç feliç. Utilitza un llenguatge col·loquial. Té una intenció crítica o moralitzadora. ▪ El teatre popular Teatre religiós: Els misteris (temàtica religiosa), agrupats en cicles segons el tema i l’època de l’any (per exemple: els Pastorets, la Passió d’Esparreguera...). b) Teatre profà Entremès: Peça teatral breu escrita en un llenguatge simple, representada entre les parts d’una comèdia. Sainet: Peça teatral d’un sol acte que retrata les classes socials amb ironia (precedent de la comèdia de costums).

16 3.3.2. Elements bàsics del teatre
• Els actes: Parts principals en què es divideix una obra de teatre. • Les escenes: Parts en què es divideix cada acte. • Els quadres: Parts de cada acte amb el mateix escenari. • L’estructura argumental .Plantejament: Presentació dels personatges i exposició del conflicte. .Nus: Part en què es desenvolupa la trama. .Desenllaç: Part en la qual es resol el conflicte.

17 4. Fonts consultades ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Castellnou, 2008. CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Teide, 2000. GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Text. La Galera, 2006.